Quina calor!

Torno a Barcelona després d'uns dies d'una forta calorada. Onada de calor li diuen, doncs li poden dir com vulguin però el divendres, dissabte i diumenge passat ha estat realment insuportables.

La meva dona i jo hem estat en un poble de muntanya, a on als mesos d'estiu el sol calenta fort però a la nit baixa força la temperatura, ideal per poder dormir. Doncs en aquesta ocasió no ha estat així, realment espantós. Afortunadament, a partir d'avui i en els propers dies les temperatures aniran baixant (això diuen els que entenen, esperem que encertin).

Imatge: sol.sapo.pt

Però anem per feina, tal i com vaig comentar, aquest any no vull fer el que he fet durant anys es a dir tancar per vacances el blog durant el mes d'agost. Però en canvi el meu criteri és no fer els articles setmanalment, com és l’habitual, i fer-los amb una periodicitat més laxa, condicionat pels períodes que pugui estar fora de Barcelona.

Quan estic fora de Barcelona prefereixo gaudir de la natura i no dedico gaire temps en informar-me de les noticies en general i especialment a les referides amb els escacs.

No obstant això, quan torno a Barcelona intento posar-me al dia dels temes referents als escacs, i en aquesta ocasió ha hagut un que ha cridat poderosament la meva atenció.

Foto: mekeameme

La Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs ha decidit suspendre el Campionat de Catalunya per Equips 2021. Podeu llegir el comunicat que ha fet la federació en aquest sentit en aquest enllaç.

Imatge: FCE

La veritat és que no m'ha sorprès aquest comunicat, ja que tal com vaig expressar en un article anterior amb data de 14 de juliol a on deia: "Tal i com estan les coses de la pandèmia en aquests moments, es fa difícil imaginar que en dos mesos aproximadament pugui començar aquest campionat tan multitudinari, el que mou més jugadors dels que es fan a Catalunya", es fa difícil poder desenvolupar aquest torneig amb garanties.

Imatge: FCE

Com podeu comprovar al comunicat, la FCE dona molts arguments per a aquesta suspensió, però també dona una alternativa, el denominat TORNEIG INTERCLUBS PER EQUIPS. Un campionat per equips voluntari pels equips que el vulguin jugar i amb unes bases molt particulars. Podeu llegir la Circular 20/2021 de la Federació Catalana d’Escacs a on s'explica i regula aquesta competició entrant en aquest enllaç.

Des del meu punt de vista crec que la FCE ha fet el correcte. També em sembla correcte que hagin buscat una alternativa pels clubs que puguin i vulguin jugar.

Esperant que al 2022 ja es pugui jugar als escacs amb tota normalitat, els que vulguin jugar aquest 2021 ja tenen un calendari prou atractiu.

Salut i escacs,

 

Rey Enigma

Avui vull parlar d'un personatge realment original, un misteriós escaquista que en uns mesos ha revolucionat el món escaquístic a Espanya.

La seva identitat real només la coneixen molt poques persones, però en xarxes socials el veuen milions, es vesteix amb una disfressa i la seva cara està sempre oculta, i cada vegada que surt al carrer ho fa amb una missió. Sembla la descripció d’una nova pel·lícula de superherois, doncs no, és la vida que porta des de fa uns mesos un escaquísta conegut a la comunitat dels escacs com Rey Enigma.

Rey Enigma és tot un fenomen pels escacs a Espanya, on tots es fan la mateixa pregunta: qui hi ha sota aquesta disfressa?

Però potser abans d'entrar a la seva identitat que no sabem, millor explicar lo poc que si sabem: Rey Enigma (nom artístic) es defineix com un "escaquista professional que cerca revolucionar el món dels escacs i demostrar que els escacs no són avorrits". Té entre 35 i 40 anys, viu a Madrid, és solter, no té fills i es dedica al màrqueting i publicitat. És aficionat a tota mena d'esports, especialment el futbol, bàsquet i tennis, a més de la meditació. Rey Enigma és un bon escaquista al mateix temps que treballa en màrqueting i publicitat. La seva iniciativa vol aportar als escacs, dels quals està enamorat des de ben petit, un valor diferencial, i salvaguardar la seva identitat real.

Tot va començar a finals de l'any 2020 quan aquest personatge es va presentar els caps de setmana al Parc del Retiro a Madrid, amb un tauler d'escacs sota el braç, les peces i un rellotge, i també un bitllet de cent euros enganxat al front; ja que el repte que va plantejar als transeünts que podia trobar era que li donaria el bitllet de 100 euros al qui li pogués guanyar una partida a tres minuts per jugador. Dit i fet, tot un èxit!

Foto: El Confidencial

Aquesta iniciativa i la seva capacitat per fer-ho viral a les xarxes socials (Es va obrir un perfil a la xarxa social TikTok, va gravar cinc vídeos i als dos dies tenia 60.000 seguidors, que a la setmana van pujar fins a 100.000, i vídeos amb més d'un milió de visites) li van donar molta publicitat.

Podeu accedir al seu web des d’aquest enllaç.

Això va comportar la seva aparició a la premsa, tant física com digital, i també a l'aparició a programes de televisió.

De fet,  Rey Enigma també ha jugat fora del repte al carrer i ha jugat “on line” amb forts jugadors, el que ha comportat que ha  perdut algunes partides. Ha costat, això sí, ja que va començar amb el seu personatge al desembre de 2020. La seva primera derrota al carrer li va arribar lluny del seu hàbitat, lluny de les seves aparicions "enigmàtiques" a Madrid. Va ser a Pamplona: La gent sabia que Rey Enigma estaria a tal lloc i a tal hora. El nivell va pujar moltíssim i van anar jugadors de club a reptar-lo. Va patir les primeres derrotes, però com va comentar ell mateix: "Però què són tres derrotes si et pots alternar, per exemple, amb Magnus Carlsen.

Si teniu ganes i/o temps, podeu veure aquest vídeo en el qual Rey Enigma s'enfronta a la MI i Campiona d'Espanya Sabrina Vega. 

És possible que aviat l'autentica identitat d'aquest personatge es faci pública, tan si val, l'efecte mediàtic ja és un fet. Crec sincerament que qualsevol iniciativa que faci arribar els escacs al públic en general és un tema fantàstic i aquest personatge ho ha aconseguit. Enhorabona!

Salut i escacs, 

Breus comentaris (26)

Un nou "breus comentaris", com sabeu utilitzo aquest format per comentar temes que em semblen interessants des d'un format ràpid.  Però abans de començar, voldria fer referència  a l'article anterior a on comentava que tenia tots els Informators menys l'últim però que el tenia demanat, doncs comentar que ja el tinc, ja tinc l'Informator 148.

Ara si, anem als temes que vull tocar en format breus comentaris.

Imatge: FCE

El primer comentari va sobre la polèmica sorgida de si el proper setembre té que començar o no el Campionat de Catalunya per equips. La veritat que l'enquesta que fa algunes setmanes es va dir que estava fent la Federació Catalana d'Escacs preguntant als clubs el seu parer en aquest sentit, veient l'evolució de la pandèmia els últims dies a Catalunya, francament, aquesta enquesta, a dia d'avui, ha quedat fora de joc. Tal i com estan les coses de la pandèmia en aquests moments, es fa difícil imaginar que en dos mesos aproximadament pugui començar aquest campionat tan multitudinari, el que mou més jugadors dels que es fan a Catalunya.

Imatge: 8x8

El segon comentari és sobre l'entrevista que li va fer l'Abel Segura al "Pepo" Viñas, President de la Federació Catalana d'Escacs, al programa 114 del “8x8” de Radio Kanal Barcelona.

Foto: 8x8

Francament, una entrevista a on el "Pepo" es va trobar a "territori Comanxe" i, com era d'esperar, l'Abel "va tirar amb bala".

Imatge: Escola d'Escacs de Barcelona

 He de dir que després d'escoltar al "Pepo" unes setmanes abans al programa "Cooltura Escacs" a on se'l va preguntar per temes similars i que el president es va trobar com a casa seva ja que les preguntes les va fer el Pere Reginaldo, vicepresident a la federació; curiosament, en aquella entrevista les paraules del "Pepo" Viñas no em van convèncer gaire, però la seva actuació al programa “8x8” m'ha semblat brillant, dominant la situació amb arguments i deixant la seva postura molt clara per sobre de desqualificacions.

Imatge: Escola d'Escacs de Barcelona

Potser el "Pepo" és com aquells equips de futbol que juguen millor a camp contrari que a camp propi, si em permeteu la broma.

Imatge: FCE

El tercer comentari va per fer palès el mèrit que tenen les federacions i els clubs que han organitzat campionats presencials amb molts participants; que els escacs presencials vagin tornant poc a poc està molt bé. Òbviament, aquesta felicitació és pels que ho han fet amb totes les mesures de seguretat; com això no ho podem assegurar del tot, doncs direm igual que el que posava a la "Cartilla militar" dels que vam fer la mili "valor: se le supone".

Gran esforç en una situació adversa del Club d'Escacs Llinars i del Club d'Escacs Platja d'Aro, això sempre es té que valorar i reconèixer.

Salut i escacs,    

Šahovski Informator

Šahovski Informator  és una prestigiosa editorial amb seu a Belgrad que periòdicament produeix llibres (o revistes amb format de llibre, si preferiu) amb aquest mateix nom, i també l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs  (Encyclopaedia of Chess Endings, l'Opening Monographs), altres publicacions impreses, i el seu corresponent programari (incloent-hi edicions electròniques de la majoria d'edicions impreses).

Podeu accedir al seu web des d'aquest enllaç.

He de dir que aquesta editorial va ser a les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat el referent escaquístic més important. Després, poc a poc, la seva importància en el món dels escacs ha anat minvant degut especialment a l'aparició de noves tecnologies que han anat superant el paper de la comunicació impresa.

L'any 2016 vaig fer un article sobre els 50 anys de l'Informator, el podeu llegir des d’aquest enllaç. 

L'últim llibre que he adquirit d'aquesta editorial a estat “2020 puzzle quest”, un llibre amb 500 problemes tàctics de posicions que es van donar a l'any 2020, amb 5 nivells de dificultat.

Un llibre d'entrenament pràctic, perfecte per fer servir, quan prem la calor, a un lloc amb ombra i una beguda freda.

Els Informators els tinc tots, bé tinc des del primer fins el 147, el 148 encara no el tinc però està demanat i en pocs dies el tindré.

Sobre l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs  he de dir que tinc unes quantes, però ja fa molts anys que no he adquirit cap. Ja no són un referent de la teoria com van ser en altres temps.

L'any 1990, Šahovski Informator  va editar un llibre realment curiós, “El ajedrez es el ajedrez” d'Aleksandar Matanovic. Un llibre en castellà on Matanovic analitza i omple d'anècdotes 44 partides dels millors jugadors d'aquells temps.

Però el llibre que més m’ha impactat d'aquesta editorial i del qual he tret més profit, ha estat aquest:

El llibre recull 204 posicions de finals de partida, posa qui guanya (blanques o negres) i després, en altra pàgina es pot veure el desenllaç de la partida. La peculiaritat d’aquestes posicions és que tan sols toca partides jugades per dos dels millors jugadors de la història dels escacs: José Raúl Capablanca i Bobby Fischer.

Podeu consultar un article que vaig fer l'any 2016 sobre aquest llibre des d'aquests enllaç.

Possiblement molts dels escaquistes d'avui dia no coneixen aquesta editorial, o potser la coneixen molt poc. Però és ben cert que l'editorial Šahovski Informator  ha jugat un paper important a la història recent dels escacs.

Salut i escacs, 

 

Compositors d'escacs

 

Segurament, els que seguiu aquests blog, us heu adonat que des de l'últim article ha passat més de la setmana habitual; en aquesta ocasió 10 dies.

En realitat això té un perquè. Després de tants dies sense poder sortir de Barcelona, per fi hem pogut sortir (la meva dona i jo) i anar a la nostra segona residencia que tenim a un encantador poble del Moianès.

Tinc que dir que quan vaig al poble tot el que és habitual a Barcelona deixa d'existir i particularment tot el que té que veure amb Internet. Al poble vaig a gaudir d'una tranquil·litat que a Barcelona no existeix. Caminar, llegir, menjar bé i gaudir d'un clima molt satisfactori tot el contrari de la terrible xafogor que a l’estiu ens enfonsa a Barcelona.

Foto: festacatalunya.cat

I els escacs? Em podeu preguntar. Doncs en general també, però no del tot; he descobert una afició escaquística per gaudir des de la tranquil·litat.

Imatge: escolaverd

Aquesta afició són els estudis d'escacs fets pels compositors d'escacs. Però, a què ens referim quan diem compositors d'escacs? 

Sol dir-se compositor d'escacs a tota persona coneixedora del joc que crea estudis, problemes o situacions en el tauler amb el propòsit de mostrar alguna particularitat del joc, jugades molt difícils de veure, situacions d'ofegat o empat completament inesperades, maneig de desavantatge material, trencament de les nocions bàsiques del joc com pot ser evitar una coronació del rival, entre moltes altres possibilitats. De forma anàloga a com faria un compositor musical, el compositor d'escacs busca el delit dels amants dels escacs amb les seves creacions i tal i com passa en altres àmbits, poden haver compositors inclinats cap a la producció de gran quantitat de problemes mentre que altres poden inclinar-se a la creació de molt pocs problemes però d'alta qualitat. Els compositors també solen dividir-se segons el seu estil o escola, això generalment d'acord a quin tipus d'enfocament li posen als seus problemes.

Podem dir que els compositors d'escacs tracten la faceta més artística del nostre joc.

Els compositors d'escacs poden arribar a optar per títols atorgats per la FIDE. Els títols de Gran Mestre, Mestre Internacional i Mestre FIDE de Composició d'Escacs són premiats en les bases de problemes publicades en els FIDE Albums.

Imatge: Chessbase

Per la meva part, quins llibres utilitzo de temàtica sobre estudis? Bàsicament els dos únics que tinc. Sí dos llibres, però totalment suficients ja que compten amb quasi 500 estudis.

El primer és “El cuadrado Mágico” de René Mayer, editat per JAQUE XXI l'any 1998.

René Mayer, foto: radiosefarat.com

A la contraportada es pot llegir això:

Un molt bon llibre, amb uns estudis deliciosos. 

L'altre llibre és “Finales artisticos razonados” de José Mugnos, editat per Ricardo Aguilera l'any 1976.

José Mugnos, foto: problemistasajedrez.com

A la contraportada es pot llegir:

M’agraden els dos, però, potser, aquest últim m'està resultant més didàctic ja que les sorprenents i inesperades posicions que a simple vista semblen perdudes i són taules, i també les posicions que semblen taules mortes i en canvi es guanyen, donen, a part d'un aprenentatge molt interessant, la convicció de què en el final de partida cap posició es pot visualitzar des d'un criteri ortodox, i que totes les normes tenen les seves excepcions i tenim que profunditzar per intentar trobar-les.

Com he dit anteriorment, les properes setmanes passaré més temps al poble que a Barcelona; amb la qual cosa els meus articles en aquest blog no tindran les aparicions habituals.

Salut i escacs,

Peons penjants

Els peons penjants és aquella situació estratègica on trobem dos peons units, que estan un al costat de l'altre, sense tenir peons en les columnes adjacents, un clar exemple són els peons blancs que comunment es situen en les caselles "c4" i "d4" i no hi ha peons addicionals per les columnes "b" o "e", per això els anomenem peons penjants (igualment les peces negres poden tenir peons penjants).

Aquesta definició, peons penjants, és la definició en català de "peones colgantes" que s'utilitza en castellà, francament se'm fa difícil d'utilitzar quotidianament. La veritat és que habitualment en converses entre escaquistes en català, quan surt aquest tema estratègic, normalment, diem "peones colgantes" i seguim parlant en català. Potser no sigui gaire adequat, però és un fet molt habitual.

Imatge: Cicat.cat

Per què he escollit avui aquest tema estratègic? Doncs apart de ser un tema estratègic força interessant, també té que veure en un fet molt concret. Aquest fet és que he constatat que dels 73 llibres sobre estratègia que tinc, la majoria no toquen el tema dels peons penjants i els que fan esment ho fan molt per sobre. És curiós que en tots aquests llibres parlen extensament del peó aïllat, però dels peons penjants poca cosa.

Sé per experiència pròpia, que molts jugadors no juguen línies teòriques que poden portar a posicions amb els peons penjants. Però això és un error, perquè els peons penjants en posicions favorables poden aportar un gran avantatge.

Els peons penjants generalment es presenten en una estructura (com hem vist anteriorment) semblant a la següent:

Com es veu, els dos peons blancs formen un grup aïllat i no poden ser defensats per altres peons.

Els peons penjants (d4 i c4) tenen una gran força dinàmica. La possibilitat del seu avanç (d4-d5 o més rarament c4-c5) és sempre una amenaça que s'ha de tenir molt en compte. A causa d'aquesta força dinàmica, els peons penjants solen ser forts en posicions de mig joc, amb bastants peces sobre el tauler, especialment si estan col·locades en posicions actives.

Per contra, en posicions amb poques peces o si els peons requereixen constant defensa, la seva força disminueix molt i poden arribar a ser una debilitat.

Els plans adequats en aquest tipus de posició són els següents:

Plans per a les blanques:

Evitar els canvis de peces i jugar de manera activa. En ocasions la ruptura d5 és un bon mitjà per aconseguir un fort atac.

Jugar per crear un peó passat amb d4-d5

Avançar a4-a5 per canviar en b6 deixant un peó feble a les negres, o si aquest bàndol canvia en a5 deixar el peó c4 passat.

Col·locar un cavall a e5 i jugar al flanc de rei, per exemple amb l'avanç f4-f5.

La millor col·locació de les peces blanques sol ser: Les torres en d1 i c1, el seu cavall a e5 i el seu alfil en b2, de manera que l'avanç d5 crea amenaces tàctiques en la gran diagonal

Plans per a les negres:

Cercar canvis de peces per disminuir les possibilitats d'atac blanques.

Vigilar les possibilitats de ruptura especialment d4-d5.

Atacar els peons penjants per obligar al blanc a posar-se a la defensiva.

En certes posicions és possible la ruptura ...b5 o ...e5 per, en cas de canvi, deixar a les blanques un peó aïllat. Generalment les blanques avancen el seu peó i llavors les negres han de bloquejar-lo i atacar l'altre peó endarrerit.

La col·locació de les peces negres ha de ser alguna de les següents: Les torres en d8 o c8. Per atacar el peó d4 estarà bé Cc6-Af6 i Td8. Si es busca atacar el peó c4 llavors és bo l'esquema Ca5, Aa6 i Tc8. Si es fa necessari controlar l'avanç d4-d5, llavors Cf6 i Ab7 és el que s'indica.

Us passo la vinyeta que va fer el gran Wadalupe amb referencia als peons penjants (l'humor mai està de més):

Imatge: Ajedrezconhumor

L'explicació anterior ha estat tenint en compte els peons penjants amb les peces blanques, òbviament aquesta explicació també val quan els peons penjants els porten les negres.

En aquest sentit us passo un vídeo a on Karpov porta els peons penjants amb les peces negres.

També es donen situacions de peons penjants amb aquesta estructura:

Us passo dos vídeos de com explotar aquestes situacions:

En fi, espero haver aclarit una mica el tema dels peons penjants; poc tractats en molts llibres d'estratègia, però que, afortunadament, els monitors i entrenadors actuals s'ho prenen més seriosament en profit dels seus alumnes, realment el tema s'ho mereix.

Salut i escacs,

Modes

Tothom sap el que és la moda, especialment quan parlem  de la forma de vestir. Però intentem definir-la, podíem dir que moda és: "ús que regula, segon el gust del moment, la manera de viure, vestir-se, menjar, beure i un llarg etc".

Òbviament quan parlo de moda en aquest blog, vull parlar de modes sobre obertures en els escacs. A les obertures en els escacs, millor dit a la utilització d'una forma genèrica en un moment determinat de determinades obertures, podem designar-ho com a moda en els escacs.

Imatge: Escacs Arenys de Munt

En els llargs anys que porto competint federat, les modes han estat segons el moment. Algunes han durat poc i altres més temps, però és curiós que moltes igual com han arribat, han sortit del mapa dels escacs. Caldria matisar que en alguns casos les modes no han estat sobre una obertura en general, sinó en una variant concreta d'aquella obertura. 

Això vol dir que són obertures o variants dolentes?, en absolut, algunes han estat i segueixen sent força bones.

Com exemple dir que la Defensa Índia de Rei, durant dècades (1950 i 1960 sobre tot, però també la de 1970 en gran part) va ser la defensa més jugada, tant per professionals, com per aficionats en general; en canvi avui dia, generalment els jugadors d'elit no la utilitzen sovint.

Podríem dir que els més qualificats defensors d’aquesta defensa van ser Bronstein, Thal i Fischer, uns dels millors jugadors de la història dels escacs.

Us passo un vídeo amb una partida d'un jove Bronstein, precursor al seu moment d'aquesta defensa.

  

Recordo que ha mitjants de la dècada dels anys 70 del segle XX, una gran quantitat de joves (i no tan joves) jugàvem el Gambit Volga (en aquells moments tothom a casa nostre utilitzava aquesta denominació, ara se'l denomina Gambit Benko, suposo que també és cosa de la moda). També en aquella dècada molta gent jugava la Defensa del Dragó a la Siciliana, defensa que ara no es veu gaire.

Als anys 80 és va posar de moda l'Obertura Tromposky amb blanques i la Defensa Budapest amb negres. Dues obertures que van utilitzar sovint amb èxit els més forts jugadors joves, tant de Catalunya, com d'Espanya.

Sobre la Tromposky, el reputat escriptor de llibres d'escacs  el GM Jesús de la Villa l'any 2001 va publicar un llibre “El ataque Trompowsky”

Us passo un vídeo amb la Tromposky, una partida molt més recent, de l'any 2015 entre Carlsen i Ivanchuk.

Als anys noranta podríem destacar el ressorgiment d'obertures com la Reti i la Catalana, impulsades notablement per les aportacions de Vladimir Kramnik. També en aquesta època, comença a jugar-se d'una forma molt activa la Defensa Eslava, he de dir que aquesta moda ha estat molt arrelada fins els nostres dies, ara bé, sembla que comença a decaure, com a mínim entre les elits.

Al nostre segle cal comentar la Variant Berlinesa de l'Obertura Espanyola, que es va posar de moda a partir de l'èxit que va obtenir Kramnik amb ella al seu matx amb Kasparov l'any 2000 a Londres.

La Berlinesa es va definir com un “mur” i possiblement és així. Però mirem que pot fer Kramnik en una partida de fa pocs anys.

Com a conseqüència d'això, molts jugadors van començar a jugar “d3” amb blanques a l'Obertura Espanyola. Aquesta tendència ràpidament es va transformar en moda.

En aquests 21 anys que portem de segle, si tingués que denominar una obertura que s'ha postulat com de moda, sense cap mena de dubtes escolliria el Sistema Londres; un autèntic fenomen de masses en el món dels escacs en aquests anys.

Cal dir que no totes les obertures que en el seu moment va causar sensació a partir generalment d'una partida entre grans jugadors i que van ser jugades després per bastants jugadors van arribar a convertir-se en moda.

Com a exemple us poso aquesta partida de l'any 1980 a on el GM Miles va guanyar, amb la Defensa Tsschessumare, al tot poderós Campió del Món Anatoly Karpov.

En fi, podem dir que "una flor no fa primavera" i aquesta línia va deixar de jugar-se ben aviat.

Les modes, modes són. Ara bé, en alguns casos, per sobre de les modes, hi ha plantejaments que perduren durant el temps estiguin de moda o no.

Salut i escacs,