Nadal 2020

Doncs si, ha arribat el Nadal. El cos ens demana el de sempre en aquestes dates, es a dir: celebracions, reunions familiars i regals.

El pertinent protocol d’aquestes dates ens demana alegria i bon “rotllo”. Però, aquest any la cosa ha estat i és diferent; la situació demana prudència i moltes coses que són molt normals per Nadal, aquest any, com deia aquell, “no toca”.

Però com col·lectiu farem cas? Permeteu-me que ho dubti. Curiosament, com a col·lectiu majoritàriament ho entenem i pensem que es tenen que fer cas les recomanacions de les autoritats sanitàries. Ara bé, en molts casos (més dels que haurien de ser) pensem que les recomanacions es tenen que complir com col·lectiu però que ho facin els altres. Des del meu punt de vista, vam tancar malament la primera onada i ara tindrem, possiblement al gener, que enfrontar-nos a una tercera.

No volia donar-vos la “tabarra” però ja sabeu com sóc. Aquest article és per felicitar-vos les festes com faig cada any.

Vull compartir amb vosaltres dos vídeos musicals que m'han agradat, espero que també siguin del vostre grat.

En fi, desitjo a totes les persones que us agraden els escacs i a tots els que estimeu que tingueu unes molt bones festes; i que la “mala bestia” no ens pugui fer mal el més aviat possible.

Salut i escacs,

"Amics, companys i coneguts" 2020

 

Com ja és tradició, des de l'any 2017 faig un àlbum fotogràfic cada any amb el títol “Amics, companys i coneguts”.

El primer el vaig fer per intentar recuperar el màxim de fotografies relacionades amb els escacs propers i va abastar des de l'any 1965 fins l'any 2017.

Els següents àlbums van ser anuals, es a dir, un l'any 2018 i un altre l'any 2019. Aquests dos àlbums van comptar amb moltes més fotografies i la majoria van ser fetes per mi mateix; en la Copa Catalana de Barcelona, el Torneig Clàssic Internacional Sant Martí, el Campionat de Catalunya per equips, l'Obert Internacional d'escacs del Club Escacs Sant Martí i el Campionat Social del Sant Martí vaig tenir l'ocasió de poder fer moltes fotos, especialment de persones relacionades amb el títol dels àlbums. També vaig obtenir algunes fotos que em van semblar interessants via Facebook.

Aquest any, com us podeu imaginar, la qüestió ha estat diferent. Si bé els primers tornejos de l'any van estar summament aprofitats per mi, especialment la Copa Catalana de Barcelona a on vaig fer moltes fotografies, després, amb el confinament primer i les condicions tan precàries pels escacs després, ja no he fet cap fotografia.

Però, en canvi, si que he pogut, a partir de consultar Facebook, recollir fotos de tornejos “on line” primer i posteriorment d'alguns tornejos presencials que s'han jugat; amb mascareta òbviament.

Això m'ha permès poder fer un àlbum 2020 amb més de 650 fotografies. Fotografies de jugadors i jugadores del nostre entorn.

Podeu consultar aquest àlbum 2020 des de la pestanya de fotos d'aquest blog, o si preferiu des d'aquest enllaç. 

 A continuació us poso una galeria de fotos de les que més m'han agradat. 

Foto: Coolturaescacs

Foto: WhatsApp

Foto: FCE

Foto: FCE

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: C.E. Barberà

Foto: FCE

Foto: Xarxa de mat

Foto: FCE

Foto: FCE

Aquestes fotografies, com he comentat abans, són del meu grat. Però a cadascun de vosaltres, potser, les vostres preferides poden ser unes altres, “sobre gustos hi ha colors”. Tan sols comentar-vos que des de l'àlbum us podeu descarregar tantes fotos com vulgueu.

Salut i escacs,

Tal faràs, tal trobaràs

A l'anterior article vaig comentar que teníem que donar el màxim suport a la Federació Catalana d'Escacs en aquests moments tan complicats, ja que la federació som tots.

Però una cosa és fer de la FCE una “pinya” per intentar sortir de la crisi que ens ha portat aquesta pandèmia i altra cosa molt diferent és ser acrítics amb els seus dirigents si entenem que algunes coses poden fer-se millor.

Però sempre des d'una critica constructiva. Més d'una vegada he comentat en aquest blog que no és el mateix ser crític que ser “criticon”.

Avui vull tocar un tema que em va semblar un error per part de la FCE i de l’Assemblea de clubs del setembre. En concret que cap club baixes de categoria.

Això es va fer dins del que alguns vam anomenar “cafè per a tots” que ara fa que els calendaris del Campionat de Catalunya per equips 2021 estiguin amb més equips del que seria convenient i això comporta més rondes de les habituals en un campionat que, ara per ara, es presenta incert en les seves dates.

A la recent assemblea de novembre es van aprovar aquests participants a les categories nacionals:

Imatge: Xarxa de mat

Imatge: Xarxa de mat

Imatge: Xarxa de mat

Imatge: Xarxa de mat

Imatge: Xarxa de mat

Massa equips, això és difícil de governar i de ben segur que tindrà inconvenients i conseqüències negatives.

Com podem comprovar, a Primera Divisió es planteja dos grups de 12 equips que representen 11 rondes. Han hagut clubs que, al·legant que són moltes rondes en un campionat tan complicat com el que es preveu, plantegen fer tres grups de 8 equips amb 7 rondes a jugar. Realment és interessant des del punt de vista de reduir les rondes, però, com es faran els ascensos si el que es va aprovar diu que pujaran a Divisió d’Honor dos equips, els primers de cada grup.

Res és fàcil i tot té les seves complicacions. El “cafè per a tots” té aquestes coses, en principi agrada a tothom, però desprès comencen les complicacions.

Ja no té solució, però si s'hagués fet, com a mínim, que els clubs que a la 8a ronda del per equips 2020 (Divisió d'Honor apart) ja estiguessin matemàticament sense poder mantenir la categoria haguessin baixat de categoria, doncs potser ara la qüestió seria una mica més fàcil.

Us passo les classificacions de les categories nacionals amb una visibilitat una mica millor que la que surt al web de la FCE. En blau els equips que es troben a la situació que he mencionat.

No són gaires em direu, però a part de minvar la quantitat d’equips que hi ha actualment, també he de dir que equips que no han fet cap punt o no han passat d’un punt, francament, el no baixar em sembla un premi excessiu.També, si teniu curiositat, podeu comprovar que en algunes categories a la part alta de la classificació a la 9a i última ronda havia enfrontaments directes que haguessin pogut canviar la classificació final.

En fi, si això segueix així i, com alguns experts vaticinen, a principis de l'any 2021 tindrem una altre onada de la pandèmia.

Imatge: elPeriódico

La discussió passarà a ser si el Campionat de Catalunya per equips es juga o s'ajorna al 2022 ( amb la qual cosa, que hagin més rondes ja no seria tan greu).

Tanmateix, avui he llegit a un dirari que Catalunya serà immune a la pandèmia a la tardor del 2021. Aquesta declaració ha estat feta pel Josep Maria Argimon, Director de l’Institut Català de la Salut.

Imatge: el Periódico

M'agradaria molt que fos així, però després de lo poc que han encertat fins ara en els vaticinis anteriors, doncs, permeteu-me que no tingui gaire confiança. 

Em permetreu que sigui benevolent i plantegi que l’assemblea del febrer serà, com a mínim “divertida” (potser la FCE tindrà que esforçar-se novament i tornar a donar aclariments previs als clubs). 

Salut i escacs,     

 

Terratrèmol

Els terratrèmols potents tenen uns efectes demolidors, en això se semblen a la pandèmia que estem patint.

La diferencia és que els terratrèmols passen molt ràpidament (incloent les repliques) i les grans pandèmies triguen mesos o anys en desplegar els seus efectes. Altra diferencia és que els terratrèmols tenen una incidència local i la pandèmia en aquests cas és d’una incidència mundial.

Ara bé, les dues situacions tenen un gran cost en vides i econòmicament.

Imatge: milenio.com

He fet aquest paral·lelisme com exemple. Exemple que es pot aplicar a molt supòsits, jo ho vull aplicar a la Federació Catalana d’Escacs (FCE).  

Quan s'està patint un fort terratrèmol es fa molt difícil poder mantenir-se en peu i, òbviament, si és difícil poder mantenir-se en peu, poder caminar és una tasca realment impossible.

Això que crec que és fàcil de comprendre, també és pot aplicar a la situació de pandèmia que patim i, per suposat, a la difícil tasca actual que la FCE ha d'assumir.

El passat mes de setembre va haver una assemblea de clubs "on line" convocada per la FCE (podeu veure el que vaig dir sobre aquesta assemblea en aquest enllaç), a on  es deixava finalitzat el per equips i la majoria dels tornejos programats pel 2020 i sobre l'any 2021  molts temes quedaven pendents per a una assemblea que es faria el mes de novembre.

El dissabte passat, dia 28 de novembre, es va fer aquesta assemblea, a on es van aprovar importants temes, entre ells el calendari esportiu. Això si, tot pendent de l'evolució de la pandèmia en els propers mesos. En aquest sentit, “per si les mosques”, hi ha convocada una altra assemblea pel proper mes de febrer.

Tot això ha portat a grans controvèrsies, i com és habitual, grans critiques a les xarxes socials en front de les propostes de la FCE.

En fi, opinar des de les xarxes socials surt gratis, criticar i, en alguns casos, insultar també. Sincerament penso que pensi el que pensi cadascun de nosaltres de la gestió de la FCE abans de la pandèmia, la valoració d'ara a de ser molt diferent.

Vull retornar al que he dit al cinquè paràgraf: “Quan s'està patint un fort terratrèmol es fa molt difícil poder mantenir-se en peu i, òbviament, si és difícil poder mantenir-se en peu, poder caminar és una tasca realment impossible”.

La FCE està en aquests difícils moments intentant mantenir-se en peu i, no podem, ni devem, exigir-la que camini i molt menys que corri.

Hem de ser conscients que la FCE no són exclusivament els seus dirigents, la FCE són tots els clubs federats a ella i per extensió tots els jugadors federats. Tots tenim que posar el nostre "granet de sorra" per col·laborar en la sortida d'aquesta gran crisi, i per suposat és important que ningú posi "pals a les rodes" d'aquesta tasca.

Salut i escacs, 

Dades (12)

Torno al format “Dades” en aquesta ocasió “Dades 12”. En aquest article vull parlar dels clubs afiliats a la Federació Catalana d’Escacs (FCE) que en aquests moments hi ha.

Tal com parlava en un article recent, no sabem com repercutirà la situació derivada de la pandèmia en alguns clubs. Certament alguns poden estar en perill de desaparició, esperem que això no passi, però per tenir una visió global quan comencem a poder recuperar-nos, és necessari saber com estem en aquests moments.

En aquest article vull donar aquesta situació actual de quins són els clubs afiliats a la Federació Catalana, i vull aprofitar l’ocasió per donar una visió geogràfica d'aquests fets.

Els indicadors de la FCE de l'any 2019 feien la següent referencia sobre quantitat de clubs catalans en el període 2010-2018:

Aquesta relació de clubs estava estructurada per delegacions, però jo ho vull fer, a més, per comarques.

COMARQUES DE BARCELONA

Imatge: viatgeaddictes.com

A totes les comarques de Barcelona hi ha com a mínim un club. La relació de clubs per comarca és aquesta:

Barcelonès 34 clubs.

Baix Llobregat 23 clubs.

Vallès Oriental 16 clubs.

Vallès Occidental 15 clubs.

Maresme 13 clubs.

Bages 10 clubs.

Osona 7 clubs.

Anoia 4 clubs.

Garraf 4 clubs.

Berguedà 2 clubs.

Moianès 2 clubs.

Alt Penedès 1 club.

Total clubs a les comarques de Barcelona 131 clubs.

COMARQUES DE TARRAGONA

Imatge: viatgeaddictes.com

A totes les comarques de Tarragona hi ha com a mínim un club. La relació de clubs per comarca és aquesta:

Baix Camp 9 clubs.

Tarragonès 6 clubs.

Alt Camp 3 clubs.

Baix Ebre 3 clubs.

Baix Penedès 3 clubs.

Conca de Barberà 3 clubs.

Montsià 3 clubs.

Priorat 1 club.

Ribera d’Ebre 1 club.

Terra Alta 1 club.

Total clubs a les comarques de Tarragona 33 clubs.

COMARQUES DE GIRONA

Imatge: viatgeaddictes.com

De les vuit comarques, dues no tenen cap club afiliat a la FCE; aquestes comarques són: La Cerdanya i El Ripollès. Us passo la relació de les altres sis comarques: 

La Selva 8 clubs.

Alt Empordà 5 clubs.

Gironès 5 clubs.

Baix Empordà 4 clubs.

Garrotxa 2 clubs.

Pla de l’Estany 1 club.

Total clubs a les comarques de Girona 25 clubs.

COMARQUES DE LLEIDA

Imatge: viatgeaddictes.com

De les dotze comarques, tres no tenen cap club afiliat a la FCE; aquestes comarques són: El Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i La Val d'Aran. Us passo la relació de les altres nou comarques:

Segrià 7 clubs.

Noguera 5 clubs.

Pla d’Urgell 2 clubs.

Segarra 2 clubs.

Urgell 2 clubs.

Alta Ribagorça 1 club.

Alt Urgell 1 club.

Garrigues 1 club.

Solsonès 1 club.

Total clubs a les comarques de Lleida 22 clubs.

CLUBS AFILIATS DE FORA DE CATALUNYA

Com molts sabeu, afiliats a la FCE hi ha uns pocs clubs que no estan a cap de les comarques esmentades anteriorment.

A part del ja molt conegut GEVA-CEA C.E. d’Andorra, que des de fa molts anys competeix a les nostres competicions. També hi ha altres tres clubs afiliats a la FCE, aquests clubs són: el BAIX SEGRE de Mequinensa, el RIU SENIA de Benicarló i el RUY LOPEZ de Vinaròs.

Si sumem tots aquests apartats ens fa 215 clubs afiliats a la Federació Catalana d'Escacs.

Imatge: FCE

Aquestes dades ens diuen que, potser, no estem malament. Sobretot si ho comparem amb altres regions de l'Estat Espanyol i també de molts altres estats propers i no tan propers.

Però també ens diuen que hi ha molt camp per millorar, que hi ha moltes zones de Catalunya a on els escacs organitzats no existeixen. Algú pot argumentar que són zones llunyanes, doncs si, però no per això deixen de ser comarques catalanes; per altra part, també trobem municipis molt més a prop de la centralitat catalana, amb unes poblacions força altes, que tampoc tenen cap club.

Ja fa molt temps que penso i he dit en aquests blog que això es té que treballar per trobar solucions, però, em dona la impressió que per a la FCE això mai ha estat un tema important.

Salut i escacs,    

 

Estils en els escacs

¿Que són els estils en els escacs? Bé, podríem dir que les persones tenen diferents personalitats i que a partir d'elles és com enfoquen les solucions a les diferents problemàtiques que es tenen que solucionar a la vida, en el món dels escacs cada jugador és proper i utilitza un estil determinat.

La següent pregunta seria ¿Quins són els estils en els escacs? Aquesta pregunta ja té més profunditat, Emanuel Lasker ho definia, fa més d'un segle, amb aquests cinc tipus d'estils:

1. L'estil clàssic: el jugador utilitza el sentit comú i tria els seus plans seguint principis científics.

2. L'estil automàtic o estereotipat: el jugador tria els moviments de memòria i sense un pensament creatiu original.

3. L'estil sòlid: el jugador reforça contínuament la seva posició i espera que el rival cometi un error.

4. L'estil provocatiu, en el qual el jugador incita activament al rival a que li ataqui prematurament.

5. L'estil combinatiu.

Hem d'agrair a Lasker que comences a parlar d'aquests conceptes, però aquesta llista es massa breu y poc evident. Francament no serveix avui dia.

Doncs anem a una definició més actual, us passo aquest vídeo que m'ha semblat interessant: 

>

Podem dir que el vídeo no està malament, però, des del meu punt de vista, segueixen sent uns criteris insuficients. Puc estar d'acord en aquests conceptes, sobre tot en les  característiques principals dels jugadors posicionals o estratègics, els jugadors tàctics i els anomenats universals; però la qüestió es podria complicar si en cada un d'aquest estils apliquem la dualitat entre els jugadors lògics i els jugadors intuïtius, qüestió que obriria un camp molt més extens.

Foto: Facebook

Millor que tornem als conceptes bàsics dels tipus d'estils. Crec sincerament que hi ha  estils i que els jugadors tendeixen moltes vegades a buscar posicions d'acord amb el seu propi estil. Quan un ha de decidir un rumb en una posició crítica, es presenta l'opció de jugar una mica més tranquil o alguna cosa una mica més salvatge. I aquesta decisió depèn de l'estil de cadascun.

Ara bé, voldria compartir dues reflexions:

Primera: l'estil dels jugadors pot canviar en el transcurs del temps. Com exemple posaria a dos dels jugadors més tàctics de la història dels escacs contemporanis: Keres i Tal. Aquest dos jugadors, al final de la seva carrera van desenvolupar un estil molt més posicional a les seves partides.

Foto: Chess24

Segona: Avui dia, els jugadors d'elit, sigui quin sigui el seu estil, estan preparats i són capaços de dominar qualsevol estil. Això vol dir que apliquen un estil o un altre segons el que demana la posició. És a dir,  a aquests jugadors els podem etiquetar en l'estil que ens sembli, però, per sobre dels estils són jugadors totals.

Salut i escacs,