Novament torno a utilitzar la secció "llibres". Com sabeu, en aquesta secció parlo de llibres que he llegit o, majorment en temes teòrics, he consultat.
Fins ara he comentat llibres de tot tipus de temàtica (teòria, mig joc, finals, estratègia, tàctica, etc.) però avui vull presentar uns llibres que toquen un tema totalment minoritari en el món dels llibres sobre els escacs; els llibres sobre la biografia d'un jugador.
Em direu que hi ha molts llibres sobre jugadors rellevants a la història dels escacs, he d'acceptar que és cert. Però aquest llibres generalment es basen en una aproximació molt bàsica a la biografia del jugador i una gran quantitat de partides, més o menys ben analitzades del jugadors en qüestió.
Podem dir que d'aquest tipus de llibres s'ha escrit de tota mena, de molt dolents fins a molt bons; un dels millors exemples dels molt bons seria, segons el meu criteri, la col·lecció «Mis geniales predecesores», a on Garry Kasparov relata la vida dels protagonistes prou bé, donant una visió general de suficient qualitat.
Però ni tan sols aquesta molt bona col·lecció de Garry Kasparov podem dir que el tractament de la vida dels seus protagonistes sigui una biografia d'ells. Una obra biogràfica és una altra cosa.
Avui us vull parlar de tres llibres autènticament biogràfics, que tinc ja fa molt anys i vaig llegir al seu moment. Aquests llibres són:
"Lasker: el difícil camino hacia la gloria",
"Capablanca, leyenda y realidad" i
"Al ataque, una autobiografia de Mijail Tahl".
Els dos primers són biografies pures, el tercer és una autobiografia a partir d'un entrevista que li fa un periodista amb preguntes i respostes.
Lasker: el difícil camino hacia la gloria
Llibre escrit per
Miguel Angel Nepomuceno, ediciones ESEUVE. Aquest llibre és una profunda biografia de Lasker. Una bona definició és el que es pot llegir a la contraportada:
"Els singulars escacs d'Emmanuel Lasker han marcat la seva empremta en la història del joc rei. L'enorme figura d'aquest campió del món (1894-1921) ens és mostrada aquí en tota la seva grandesa, en una obra magna i reverencial en què l'autor ha treballat durant gairebé dos decennis de la seva vida."
En aquest sentit també és interessant el començament del pròleg, escrit per
Pablo Morán:
"Només un amant dels escacs i de la història podia escriure aquest llibre. Un llibre que està escrit amb amor, amb passió, amb admiració i amb profund coneixement de causa. Un llibre minuciós que recull una tasca d'anys i anys, de consultar fonts i fonts, d'escriure cartes i cartes, una tasca, doncs, típica de l'investigador seriós, responsable. L'investigador que comprova una i mil vegades les fonts en centenars de llibres i amb centenars de persones."
Tan sols afegir que quan vaig llegir aquest llibre vaig sentir una gran admiració per Lasker i la seva trajectòria, tant dins com fora dels escacs.
Capablanca, leyenda y realidad
Aquest és un llibre purament biogràfic, guanyador del
"Premio UNERC de Biografia 1976". Escrit per
Miguel Ángel Sánchez, tant l'autor com el premi són cubans. Editat a Cuba l'any 1978 per la "Unión de Escritores y Artistas de Cuba", no em consta que hagi estat reeditat per cap altra editorial en castellà, sé que havia un interès en fer-ho en anglès per una editorial dels Estats Units.
Crec que és interessant el que va dir el jurat del premi en qüestió, al respecte d'aquest premi:
"... es concedeix el premi en raó del domini del tema aconseguit per l'autor, tant en el camp pròpiament biogràfic, és a dir la vida i l'època de José Raúl Capablanca, com en el camp escaquístic. També és de destacar l'interessant recull de fonts bibliogràfiques i testimonials, i el seu maneig adequat per estructurar una encertada biografia. Finalment el jurat va tenir en compte la importància de l'excepcional personalitat de Capablanca..."
Una obra que ens ajuda a conèixer millor al gran Capablanca i el seu temps.
Al ataque, una autobiografia de Mijail Tahl
Aquest és un llibre diferent als anteriors. No tan sols perquè és una biografia a partir d'una entrevista amb un periodista especialitzat
V. Damski, sinó, perquè és una biografia centrada en la seva trajectòria competitiva, des dels seus inicis, sent un nen, fins als seus èxits més sonats.
Summament interessant el diàleg entre
Tahl i
Damski, una proposta periodística de gran nivell; més encara si tenim en compte que la seva publicació en rus va ser l'any 1983. L'any 1988 l'editorial Ricardo Aguilera el va editar en castellà.
😀😃😎😏😛😞😟😍👼👿👀😓👸😝
Coneixem als grans escaquistes, coneixem les seves meravelloses partides, però què sabem de l'home? Ben poc. Aquestes biografies ens apropen a la persona, al ser humà.
Personalment, em quedo amb la vida de Lasker, una vida de penúries a la seva joventut, quan aconsegueix consolidar la seva vida, complementa els escacs amb altres temes científics i filosòfics, i quan ja és gran, té que fugir de l'Alemanya Nazi i tornar a guanyar-se la vida amb els escacs als Estats Units.
Una vida de novel·la, digna d'una bona pel·lícula, molt més que les mediocritats que habitualment és fan sobre personatges relacionats amb els escacs.
Salut i escacs,
