Com és conegut, Rei i dos cavalls no poden fer mat al Rei contrari sol; bé, en realitat si que es pot, però sempre i quan la part feble col·labori de valent . Però si en aquesta equació, la part més feble té, a més, un peó, s'aconsegueix, de vegades, fer mat, perquè desapareixen les opcions de rei ofegat. Com que el peó ha d'estar bloquejat per un cavall, el monarca s'ha d'arraconar amb un sol Cavall. En el seu intent d'evitar l'arraconament, el Rei de la part més feble pot ensopegar amb el Cavall de reserva. I sota aquesta doble pressió es veu obligat a ficar-se a la cantonada.
Després d'això actua el Cavall de reserva i mentre el peó alliberat es dirigeix a la vuitena banda s'aconsegueix, de vegades, fer mat amb dos cavalls.
En realitat aquestes posicions no es donen gaire a la pràctica (jo porto jugant als escacs federats més de 50 anys i mai m'he trobat amb aquesta situació) però és bo conèixer com tractar-les.
En fi, després de la petita explicació inicial, us passo uns vídeos a on persones més capacitades que jo, donen una millor versió de l'explicació:
Aquest, com molts altres, és un final que cal conèixer. Sí, ja sé que és un final complicat i que no és fàcil que ens el trobem a la pràctica; però, com a mínim, si no som capaços de dominar-lo, si que és important tenir un mínim de coneixements sobre ell.
Catalunya és terra de tornejos d'escacs, tornejos de tota mena, de blitz, semirrapiedes i de ritme, el que ara es denomina ritme clàssic (és a dir, el de tota la vida).
Si, ja sé que el ritme clàssic ha tingut canvis durant els últims anys en el tema de ritme de joc per adaptar-lo a les noves situacions. Ara, als tornejos del nostre entorn, el ritme de temps més habitual és el de 90 minuts més un increment de 30 segons per jugada.
Doncs bé, és d'aquests tornejos dels que vull parlar en aquest article. En concret els que hauran a ronda setmanal a Catalunya aquesta tardor (setembre-desembre).
He de dir que potser no estan tots, poso els que han estat publicitats i jo he trobat. Demano disculpes si m'he deixat algun torneig, però potser que els donin una difusió millor.
Començo pels tornejos oficials de les quatre delegacions que té la Federació Catalana d'Escacs.
BARCELONA
Podeu consultar la llista d'inscrits d'es d'aquest enllaç
GIRONA
Podeu consultar la llista d'inscrits d'es d'aquest enllaç
Com podeu veure una molt bona oferta. Es pot escollir entre dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge. A l'oferta dels tornejos de primavera havia més dies on escollir, però aquesta oferta de tardor, també està força bé.
Quin títol veritat! Però anem a pams, segons l'Enciclopèdia Catalana defineix trencaglaç com un vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l'aigua de determinats mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l'any, i obrir en l'aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.
Ja, però, em direu, que té que veure això amb els escacs? En aquesta ocasió utilitzo una metàfora per referir-me a uns fets que van ser imprescindibles per arribar als escacs tal i com els coneixem avui dia.
Uns fets que van demolir barreres tal i com els vaixells trencaglaç trenquen el glaç i obren camins per a que els altres vaixells puguin passar.
Us passo a comentar els fets, que des el meu punt de vista, van ser totalment rellevants en aquest sentit.
El primer és el més important (això no vol dir que els altres no ho siguin), ja que sense aquest pas no existirien els escacs tal i com els coneixem.
A la segona meitat del segle XV es van canviar les normes dels moviments de la Dama i l'Alfil, que anteriorment eren molt limitats, i van passar a ser com són actualment.
Imatge: jugadoresdeajedrez.com
El segon pas el va donar François André Danican Philidor, anomenat Philidor (7 de setembre de 1726, Dreux - 31 d'agost de 1795, Londres) el millor jugador d'escacs del món de la seva època. El seu llibre Analyse du jeu des Échecs ("Anàlisi del joc dels escacs") fou considerat el manual estàndard per aprendre el joc durant almenys un segle.
Foto: kingpingchess
El llibre va ser un gran avenç en el coneixement dels escacs, va aconseguir una difusió insospitada i es va traduir a molts idiomes. Amb amb aquesta obra Philidor introdueix al camp escaquista el mètode analític i crea una nova teoria del joc dels peons.
Imatge: PhilidorAnalysisOfTheGameOfChess
Per primera vegada, són redactats una sèrie de consells que bé poden elevar-se a la categoria de lleis o normes per al ben jugar.
En un temps que els peons eren sacrificats tan sols per obrir línies d'atac, aquestes normes van ser mal acollides, però respectades perquè qui ho deia havia demostrat ser el millor.
L’any 2014 vaig fer un article parlant de Philidor, el podeu consultar des d'aquest enllaç.
L’any 2018 vaig fer un article parlant de Philidor com a músic, el podeu consultar des d'aquest enllaç.
El tercer pas i possiblement el més decisiu se'l tenim que atribuir a Wilhelm Steinitz (14 de maig de 1836 - 12 d'agost de 1900). Va ser el primer campió del món oficial d'escacs. És considerat el pare dels escacs moderns, i un dels grans jugadors de tots els temps.
Foto: wikipedia
El llegat de Steinitz va ser el progrés més gran dels escacs des de l'època de Philidor, és a dir, des del segle XVIII fins a començaments del Segle XX. Potser els progressos de Philidor van ser més grans, però Steinitz va canviar la manera d'entendre el joc,
Steinitz va ser el fundador de l'escola moderna i el seu èxit més gran va residir a crear l'estratègia del mig joc de la partida. Sense cap dubte, la seva aportació més gran al món dels escacs van ser les seves idees estratègiques i posicionals, que van marcar un abans i un després en una època en què l'únic estil acceptat era el romàntic.
L'any 2015 vaig fer un article parlant de Steinitz, el podeu consultar des d'aquest enllaç.
El quart pas, va ser l'aparició de l'Escola Hipermoderna quant alguns grans jugadors van qüestionar l'escola clàssica. Bé, en realitat no es qüestionava la escola clàssica en la seva totalitat, sinó que es posava en qüestió els dogmes derivats d'aquesta.
Els dogmes i els principis generals establerts, en alguns casos, per l'Escola Clàssica es veurien posats en dubte per una nova generació de jugadors que van arribar carregats de noves idees. Reti, Nimzovitch, Breyer, Tartakower, Alekhine o Grunfeld en són alguns dels noms més destacats.
Reti, foto: Ajedrez12
Nimzovitch, foto: Ajedrez12
La idea principal d'aquesta escola estava basada en l'acceptació que cada posició depenia de certes consideracions i detalls intrínseques a ella, i per tant les generalitats i preceptes de l'Escola Clàssicapodien no ser tan útils. L'essència de l'Escola Hipermoderna amplia els horitzons de la partida, amb contribucions teòriques noves que no negaven la importància del centre, tot i que propugnaven una manera innovadora per controlar-ho a distància, sense ocupar-ho, amb els alfils en fianchetto. D'aquesta manera, el centre podria ser atacat amb els cavalls i els peons laterals.
Aquest són els quatre fets més importants en la evolució dels escacs moderns. Per altre banda, no hi ha cap dubte que els escacs en aquests segles, especialment per l'assimilació i projecció que les noves generacions de grans jugadors han fet, han progressat força. Des del meu punt de vista, els grans jugadors actuals són més forts que jugadors anteriors.
Però, hi ha un fet que em descol·loca. No sé si estem en una situació en la qual el "trencaglaç" està obrin un altre camí en el món dels escacs com van ser els anteriors?
Em refereixo a la irrupció dels poderosos mòduls d'escacs en la preparació dels jugadors d'elit. Bé, en els jugadors d'elit, els jugadors professionals i també molts jugadors aficionats (sobre aquests últims cap esmentar, com és lògic, que no poden dedicar tant temps com els anteriors a aquesta qüestió).
El que si que està clar, ens agradi o no, és que el món dels escacs, en aquest segle XXI, ja no és el que era en temps anteriors.
Ja estem al mes de setembre, el mes d'agost és passat i el mes de setembre és present i futur.
L'article anterior, titulat "L'agost tancat", el vaig finalitzar amb aquestes paraules: "Espero i desitjo estar al mes de setembre totalment recuperat d'aquest ensurt mèdic. El meu compromís és que aquest blog torni al setembre. Ens retrobem al setembre!!"
Doncs, la resposta a aquesta frase és: no i si; no estic totalment recuperat, però vaig pel bon camí, i si, complint el meu compromís, a dia d'avui segueixo endavant amb aquest blog.
Durant el mes d'agost, he de confessar que no he estat gaire pels escacs. No obstant això m'he assabentat de temes escaquístics importants desenvolupats en aquest mes com han estat els tornejos del Circuit Català, la Copa del Món FIDE guanyada per Magnus Carlsen, i malauradament, la mort d'Aleksandar Matanovic.
El passat 9 d'agost ens va deixar als 94 anys Aleksandar Matanovic. Matanovic va ser un membre destacat de la generació daurada dels escacs iugoslaus, juntament amb Svetozar Gligoric, Borislav Ivkov i Aleksandar Matulovic, que van formar un equip formidable. Va participar en dotze olimpíades d'escacs entre 1954 i 1978, guanyant cinc medalles de plata i quatre de bronze per equips, i cinc medalles individuals (una d'or, tres de plata i una de bronze). També va ser medallista en cinc campionats europeus per equips (quatre de plata i una de bronze).
Cal destacar les seves victòries sobre David Bronstein, sobre Mikhail Tal, sobre Tigran Petrosian i sobre Bobby Fischer. També hem de recordar bons resultats contra altres campions mundials com Smyslov, Botvinnik, Spassky i Karpov.
Però, a pesar de ser, en els seus millors anys un molt fort Gran Mestre, el seu gran llegat escaquístic va ser com a escriptor i editor, i destacar la seva enorme contribució al desenvolupament i difusió dels escacs.
A la dècada dels anys seixanta, Matanovic va deixar paulatinament el seu interès per la competició i es va dedicar més a la tasca editorial. L'any 1966 va fundar juntament amb Milivoje Molerovic la companyia Informator, que publicava periòdicament llibres amb les millors partides comentades.
Aquest va ser el primer exemplar de l'Informator
Si voleu tenir més informació sobre aquest tema, podeu consultar un article que vaig fer l'any 2016 sobre el 50 aniversari de l'informator. El trobareu entrant en aquest enllaç.
En fi, Matanovic va ser un gran jugador i un millor difusor dels escacs. Cal recordar el seu llegat i no deixem que es perdi la seva memòria.
