diumenge, 29 de setembre del 2013

Hou Yifan guanya el Campionat del Món Femení


Des del 10 fins el 20 de setembre s’ha disputat a Taizhou (Xina) el Campionat del món d’escacs femení, entre Hou Yifan (Xina) i Anna Ushenina (Ucraïna). El matx estava programat a 10 rondes, del 10 al 28 de setembre, però després de la 7a ronda la jugadora xinesa a aconseguit imposar-se per un contundent resultat de 5,5 a 1,5 i s’ha proclamat nova campiona del món. Hou Yifan ha dominat el maxt des del començament fins el final, mostrant en tot moment uns escacs sòlits, contundents i molt precisos.



Abans de continuar, voldria fer un aclariment sobre el nom i cognom de la campiona del món. En alguns articles he vist que la denominaven Hou Yifan i en altres Yifan Hou, això és degut a si fem servir el criteri xinès o bé fem servir el criteri occidental. M’explico, a la Xina, en el tema de nom i cognom, posen primer el cognom i després el nom, a l’inrevés que nosaltres els occidentals. Jo, sóc partidari de respectar el criteri xinès i poso primer el cognom. Trobareu més informació sobre aquest tema en aquest enllaç.



 Però qui és aquesta meravellosa jugadora xinesa de tan sols 19 anys? Hou Yifan va néixer el 27 de febrer de 1994, juga als escacs des dels 6 anys i seguint la seva trajectòria com a jugadora podem dir que ha estat una “nena prodigi”. Va assolir el títol de Mestre de la FIDE Femení el gener de 2004, el de Gran Mestre Femení (WGM) el gener de 2007, el de Mestre Internacional el setembre de 2008, en arribar a la final del Campionat del món femení.



 El 2007, va esdevenir la jugadora més jove a ser la Campiona Nacional de la Xina. És la dona més jove de la història a aconseguir el títol de Gran Mestre, que li va ser atorgat a l'agost del 2008 als 14 anys i 7 mesos. El 24 desembre 2010 Hou Yifan es converteix en campiona del món en derrotar a Ruan Lufei, amb això aconsegueix batre la marca de campiona del món més jove de la història, amb tan sols 16 anys d’edat.

Podeu seguir en aquest enllaç una entrevista que l’han fet després de proclamar-se campiona del món.

En aquest enllaç trobareu partides de la nostra campiona.

Bé, amb tan sols 19 anys ja ha disputat tres campionats del món i ha guanyat dos, tota una proesa. Mirant cap enrere ja té un currículum impressionant; però el més il•lusionant és el camí que té per davant.

Salut i escacs,

dissabte, 21 de setembre del 2013

Màxim Borrell, un gran mestre


En un moment de nostàlgia, analitzant el que ha estat la meva trajectòria com a jugador d’escacs, m’he adonat que ha estat totalment autodidacta, és a dir, tot ho he tingut que aprendre jo sol o en companyia d’altres jugadors tan despitats en trobar els camins adequats com jo.

Avui en dia és impensable que un nen o un jove no comenci a jugar a escacs sense tenir al seu abast la figura d’un monitor, bé a l’escola o en els múltiples clubs d’escacs que hi ha repartits per tota la geografia del nostre país. Si més endavant vol progressar, bé en els clubs, bé via escoles d’escacs, pot trobar un múltiple “ventall” de possibilitats de classes, bé en grup o bé individuals.

Però això no sempre ha estat així, quan jo vaig començar ha jugar federat, tenia setze anys, et tenies que espavilar ben sol. Comparat amb els nostres temps el camí era força complicat i lent.

Hi havia poques publicacions d’escacs, no existien els ordinadors, òbviament tampoc internet i conseqüentment tampoc les bases de partides. Per aquella generació l’Informator i l’Enciclopèdia de les obertures, van ser el gran descobriment, clarament va haver un abans i un després de l’Informator.

Bé, ser autodidacta representa lentitud en l’aprenentatge, i més si ets un jugador mediocre i a sobre com és l’habitual en el jugadors aficionats, tens que dedicar el teu tems a moltes altres coses molt més importants per la teva vida. Ser autodidacta també representa que sovint el que aprens no és el més adequat i tens que “rebobinar”  fer marxa enrere i començar de nou si vols progressar.




 Tot això que explico, crec no equivocar-me si dic que pot ser molt semblant, amb els diferents matisos que vulgueu,  a la majoria dels jugadors aficionats catalans que passem dels 50 anys. Però en el meu cas he de dir que vaig tenir una petita però fructífera excepció, sí, durant un temps vaig tenir un mestre. Va ser un oasis dins del meu desert autodidacta.


 A l’any 1978 vaig conèixer el Màxim Borrell, un dels millors jugadors catalans de les dècades del 1960 i 1970. Ràpidament vam intimar, teníem les mateixes visions i esperances sobre el futur del nostre país en aquells moments de construcció de la nova democràcia i sense adonar-nos ens vam fer grans amics. Amistat, que després de tants i tants anys sense tenir relació, segueixo mantenint intacta envers a ell.





 El Màxim Borrell és un ensenyant innat, té una capacitat molt per sobre del que és habitual per transmetre qualsevol tema. Pots aprendre temes complexes amb ell, xerrant pel carrer o  prenent un cafè. Una persona excepcional com mestre.

Quan jo el vaig conèixer tenia dues llicenciatures (Matemàtiques i Economia), era professor universitari i un aprenen insaciable de totes les matèries que li poguessin interessar. Ara, després de tants anys, no seria estrany que tingues cursada alguna llicenciatura més.

Com escaquista havia estat campió de Catalunya i un dels millor d’Espanya, però els escacs mai havien estat una prioritat per a ell. Segons el meu criteri havia estat més una experiència intel•lectual que una passió.

També va escriure molt llibres de diferents matèries i els escacs no podien ser una excepció. A mi sempre m’ha semblat un molt bon llibre, “Las apeturas del peón de Dama”, un llibre de conceptes estratègics totalment recomanable avui dia.


El Màxim va ser l’únic mestre que he tingut en els escacs. Paradoxalment mai vaig rebre cap classe reglada, per dir-ho d’alguna manera, per part d’ell. Amb ell s’aprenia i molt, analitzant partides; sovint les nostres partides després d’un torneig. Els seus matisos i suggeriments representaven una autèntica classe magistral. Quan et plantejava una jugada diferent a la que tu havies fet, també t’explicava el perquè i el pla estratègic a seguir. També sovint et feia veure que aquella obertura que jugaves no era la més adequada a la teva manera de jugar i et recomanava una altre, en aquests casos més d’una vegada em va passar fitxes d’anàlisis que ell tenia (encara les guardo). Tenia fitxes de multituds d’obertures (fruit de la preparació dels seus llibres i també de la seva preparació com a jugador) amb anàlisis de revistes estrangeres especialment russes. Però el més espectacular d’aquestes fitxes, és que ell, quan encara no existien els ordinadors, havia afegit a les fitxes aportacions i anàlisis molt interessants. Va ser ell qui em va recomanar que passes de 1.e4 a 1.d4 i va ser molt positiu per a mi.

Després de tres o quatre anys d’una molt bona relació les nostres vides van agafar camins diferents i fa molts i molts anys que no tinc cap noticia d’ell. Però la meva admiració i amistat segueix intacta. Una forta abraçada Màxim.

Salut i escacs,

diumenge, 15 de setembre del 2013

Llibres (6)


Seguint amb el costum de parlar de llibres que m’han agradat, avui vull parlar-vos dels que he pogut llegir aquest estiu.

Com he explicat més d’una vegada, tan sols recomano llibres que considero que estan força bé, i no és casual que els tres que recomano avui són del mateix autor. Em refereixo al Gran Mestre Jacob Aagaard.

Francament, Aagaard m’ha captivat. Tenint en compte que els llibres d’estratègia i finals els reservo per quan tinc més temps, es a dir, a l’estiu, i molt especialment a les vacances, no és casual que els dos primers els comprés fa ja alguns mesos i els reservés per aquestes dates. A l’estiu del  2012 vaig llegir “Maestría en la Técnica” també de Aagaard; em va agradar molt i després, indagant sobre aquest autor, vaig descobrir que anteriorment va escriure dos llibres sobre aquesta temàtica: “Maestría en ajedrez” i “Maesrtría en el calculo”, aquests dos llibres són els que vaig comprar i reservar per l’estiu.

Es pot dir que aquest tres llibres, sent com són independents, es complementen i que formen una esplèndida  seqüència.




El tercer llibre llegit aquest estiu, també d’Aagaar, té una història diferent. Quan al mes de juliol vaig passar-me per l’Open Internacional del Sant Martí, vaig estar mirant l’exposició que tradicionalment posa el Jordi de la Riva. Entre aquell magnífic assortit de llibres d’escacs, vaig veure i vaig comprar “Manual de ataque 1”, llibre que també recomano ja que la manera d’enfocar com atacar una posició es complementa clarament amb algunes de les recomanacions que vaig trobar a “Maestría en el calculo”


 Bé, són llibres que clarament serveixen per poder progressar en els escacs, però això si, amb la condició de seguir-los amb calma i fer tots els exercicis. Sinó, poden ser divertits, podem aprendre algun concepte, però poc més. És la diferència entre la teoria i la pràctica o dit d’altra manera, no n’hi ha resultats sense esforç.

Salut i escacs

diumenge, 8 de setembre del 2013

Iván Salgado Campió d'Espanya



Linares, lloc emblemàtic pels escacs, a on durant anys i anys és va jugar el més prestigiós torneig d'escacs del món. Per Linares van passar els millors i no eres dels millors si no havies jugat a Linares.

Aquests anys van passar, tot passa, no hi ha remei, però tot bon aficionat als escacs sap on està Linares i el que va representar.

Del 29 d'agost al 6 de setembre, s'ha celebrat a Linares el 78è Campionat d'Espanya d'Escacs. El campió ha estat el jove gallec Iván Salgado, que per si algú tenia cap dubte, ha demostrat que és un dels millors jugadors espanyols.


 El torneig ha estat un mà a mà entre Salgado i Illescas, però la victòria de Salgado sobre Illescas a la 8a ronda va deixar al jove jugador gallec en una immillorable situació que va ratificar fent taules a la 9a i l'última ronda, el que li donava el campionat.



Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Trobareu més informació d'aquest campionat en aquest enllaç.

La participació dels jugadors i jugadora catalans ha estat la següent:

2n    Miguel Illescacs. 7 punts.
6è    Marc Narciso. 6,5 punts.
15a  Ana Matnadze. 6 punts.
16è  Alvar Alonso. 6 punts.
20è  José Manuel López. 5,5 punts.
32è  Orelvís Pérez. 5 punts.


Molt meritòria la classificació de l'Ana Matnadze, dels altres no es pot dir que ho hagin fet malament ja que el torneig era fort i exigent, però sabent de la seva classe, potser ho podien haver fet un "pel" millor.

Salut i escacs, 

diumenge, 1 de setembre del 2013

Una grata sorpresa


Final de les vacances. L'agost és mort, visca el setembre!

Bé, el que no es conforma és perquè no vol, diuen. Però la veritat és que costa força tornar a la normalitat, els primers dies de feina sempre estic una mica fora de lloc, és com si el cos i sobretot el cervell no volguessin renunciar al que és bo.

Això passa perquè a les vacances miro de descansar, fer el que més m'agrada, sense obligacions, és a dir, fer tot el contrari del què estem obligats a fer els 11mesos restants de l'any.

Durant les vacances m'agrada llegir i també mirar llibres d'escacs d'aquests que deixo per quan no estic competint. Últimament m'he aficionat als llibres de Jacob Aagaard.

Però avui us vull comentar un fet relacionat amb els escacs que em va sorprendre molt gratament. Quan estic de vacances,tots els dies sobre dos quarts d'una del migdia, en una tauleta a l'ombra, amb un refrecs, m'agrada llegir el diari tranquil•lament.

Doncs bé, el diumenge 11 d'agost em vaig trobar amb la sorpresa que a la portada de "el Periódico de Catalunya", agafant mitja pàgina, i havia una noticia d'escacs.


No m'ho podia creure, perquè, a més, dedicaven les tres següents pàgines (2,3 i 4) a parlar d'aquest tema i també feien referència a l'editorial.

Increible, mai havia vist una noticia sobre els escacs tan mediàtica. Sorprenent, fantàstic!

Comencen els escacs a ser mediatics? Tots els que vivim a prop d'aquest món sabem que això no és així. Ni tan sols en la seva vessant pedagògica com és aquest cas.

No obstant això, és molt positiu articles com aquest; suposo que té molt que veure, entre molts altres factors, el treball que està desenvolupant en aquest àmbit el conegut periodista Leontxo García i la recent aparició del seu llibre "Ajedrez y ciencia, pasiones mezcladas", que per cert també he llegit aquest agost.



Més informació sobre aquest llibre en aquest enllaç.

Un llibre molt interessant. Alguns temes ja els sabia, però en general he après moltes coses noves. En alguns comentaris de l'autor estic força d'acord i en altres no tant, però això sempre és bo, perquè potència el debat. És un llibre molt recomanable per a tots els amants del nostre joc, però, el més important d'aquest llibre és que el pot llegir qualsevol persona aliena als escacs i també els pot interessar.

En fi, un llibre que parla dels escacs i que trenca la forta frontera entre els que sabem les regles del joc i els que no les saben. Francament positiu.

Salut i escacs