dijous, 27 de maig del 2021

Modes



Tothom sap el que és la moda, especialment quan parlem  de la forma de vestir. Però intentem definir-la, podíem dir que moda és: "ús que regula, segon el gust del moment, la manera de viure, vestir-se, menjar, beure i un llarg etc".

Òbviament quan parlo de moda en aquest blog, vull parlar de modes sobre obertures en els escacs. A les obertures en els escacs, millor dit a la utilització d'una forma genèrica en un moment determinat de determinades obertures, podem designar-ho com a moda en els escacs.

Imatge: Escacs Arenys de Munt

En els llargs anys que porto competint federat, les modes han estat segons el moment. Algunes han durat poc i altres més temps, però és curiós que moltes igual com han arribat, han sortit del mapa dels escacs. Caldria matisar que en alguns casos les modes no han estat sobre una obertura en general, sinó en una variant concreta d'aquella obertura. 

Això vol dir que són obertures o variants dolentes?, en absolut, algunes han estat i segueixen sent força bones.

Com exemple dir que la Defensa Índia de Rei, durant dècades (1950 i 1960 sobre tot, però també la de 1970 en gran part) va ser la defensa més jugada, tant per professionals, com per aficionats en general; en canvi avui dia, generalment els jugadors d'elit no la utilitzen sovint.

Podríem dir que els més qualificats defensors d’aquesta defensa van ser Bronstein, Thal i Fischer, uns dels millors jugadors de la història dels escacs.

Us passo un vídeo amb una partida d'un jove Bronstein, precursor al seu moment d'aquesta defensa.

  


Recordo que ha mitjants de la dècada dels anys 70 del segle XX, una gran quantitat de joves (i no tan joves) jugàvem el Gambit Volga (en aquells moments tothom a casa nostre utilitzava aquesta denominació, ara se'l denomina Gambit Benko, suposo que també és cosa de la moda). També en aquella dècada molta gent jugava la Defensa del Dragó a la Siciliana, defensa que ara no es veu gaire.

Als anys 80 és va posar de moda l'Obertura Tromposky amb blanques i la Defensa Budapest amb negres. Dues obertures que van utilitzar sovint amb èxit els més forts jugadors joves, tant de Catalunya, com d'Espanya.

Sobre la Tromposky, el reputat escriptor de llibres d'escacs  el GM Jesús de la Villa l'any 2001 va publicar un llibre “El ataque Trompowsky

Us passo un vídeo amb la Tromposky, una partida molt més recent, de l'any 2015 entre Carlsen i Ivanchuk.




Als anys noranta podríem destacar el ressorgiment d'obertures com la Reti i la Catalana, impulsades notablement per les aportacions de Vladimir Kramnik. També en aquesta època, comença a jugar-se d'una forma molt activa la Defensa Eslava, he de dir que aquesta moda ha estat molt arrelada fins els nostres dies, ara bé, sembla que comença a decaure, com a mínim entre les elits.

Al nostre segle cal comentar la Variant Berlinesa de l'Obertura Espanyola, que es va posar de moda a partir de l'èxit que va obtenir Kramnik amb ella al seu matx amb Kasparov l'any 2000 a Londres.
La Berlinesa es va definir com un “mur” i possiblement és així. Però mirem que pot fer Kramnik en una partida de fa pocs anys.





Com a conseqüència d'això, molts jugadors van començar a jugar “d3” amb blanques a l'Obertura Espanyola. Aquesta tendència ràpidament es va transformar en moda.

En aquests 21 anys que portem de segle, si tingués que denominar una obertura que s'ha postulat com de moda, sense cap mena de dubtes escolliria el Sistema Londres; un autèntic fenomen de masses en el món dels escacs en aquests anys.

Cal dir que no totes les obertures que en el seu moment va causar sensació a partir generalment d'una partida entre grans jugadors i que van ser jugades després per bastants jugadors van arribar a convertir-se en moda.

Com a exemple us poso aquesta partida de l'any 1980 a on el GM Miles va guanyar, amb la Defensa Tsschessumare, al tot poderós Campió del Món Anatoly Karpov.



En fi, podem dir que "una flor no fa primavera" i aquesta línia va deixar de jugar-se ben aviat.

Les modes, modes són. Ara bé, en alguns casos, per sobre de les modes, hi ha plantejaments que perduren durant el temps estiguin de moda o no.

Salut i escacs,  

dijous, 20 de maig del 2021

Nova Junta Directiva de la FCE


Fa poc menys de dos mesos, a finals del mes de març, es va constituir, una nova Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs.

Això es va produir després d'un procés electoral que tan sols va tenir una candidatura, la candidatura oficialista de l'anterior Secretari General el Sr. José Claudio Viñas Racionero (com es pot llegir a la proclamació), més conegut en els ambients escaquístics com a "Pepo" Viñas.

Aquesta proclamació va ser oficial a partir del pronunciament de la Junta Electoral amb data de 20 de març de 2021. Podeu consultar aquest document des d'aquest enllaç.

Imatge:FCE

Com podeu comprovar, aquesta candidatura consta de 16 persones, la majoria provenien de l'anterior junta, però també amb importants noves incorporacions.

No obstant això, després de la proclamació s'han produït diferents incorporacions a aquesta junta, el que no deixa de ser una situació poc normal. Segú que hi ha raons per a què es produeixi un tema tan poc habitual, però tampoc (fins ara) ha hagut cap explicació.

Aquest és l’organigrama de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs amb data de 4 de maig de 2021 que podeu trobar al web de la FCE.




Imatge: FCE

Com podeu comprovar s'ha passat de 16 persones a la candidatura inicial a 23 persones actualment (el delegat de Lleida està per designar).

També en aquest últim llistat podem veure les responsabilitats de cadascú d'aquest directius. Algunes d'aquestes responsabilitats, des del meu punt de vista, força disperses i potser seria interessant fossin més aclarides des de la FCE.

Aprofito aquest article per una banda per posar cara a aquestes persones i també agrupar-les per responsabilitats, ja que en alguns casos poden caure en ser molt semblants.

Foto: Xarxa de mat

“Pepo” Viñas. President

No cal presentació, molt conegut i mediàtic al món dels escacs catalans. Amb una gran experiència com a directiu.


Foto: Ajedrez Tenerife

Marta Amigó. Vicepresidenta segona, cap d'àrea d'escacs i societat. És de suposar que és la cap de totes les activitats que no són esportives. Suposar és gratis, davant una bona explicació les suposicions no fan falta.


Foto: Tv Badalona

Montse Gràcia. Tresorera, avalada per una bona gestió a la junta anterior, gaudeix d'un merescut prestigi.


Foto: FCE

Jaume Gayoso. Secretari General, membre de l'anterior junta és nou en aquest càrrec. Com a curiositat, tant ell com la tresorera són de la mateixa localitat i club, Llinars del Vallès; no li busquem “els tres peus al gat”, però curiós si que és, no?   

Ara vull parlar de les responsabilitats esportives:


Foto: Bidmonfa

Ramon Chalmeta. Vicepresident primer, cap d’àrea esportiva.


Foto: Cooltura escacs

Pere Reginaldo. Vicepresident, cap de competicions.


Foto: Bidmonfa

David Ayza. Responsable de competicions “on line” i “e-sports”.

Pel títol de les responsabilitats podríem pensar que el Ramon Chalmeta és el cap del Pere Reginaldo i que aquest és el cap del David Ayza.

Totalment impensable ja que tant el Pere com el David són unes persones força independents. Això si, el Ramon tindrà que tenir cura del Pere, molt amic d'allò de “la cabra se va al monte”.

Bé, seguim amb els vicepresidents.



Foto: Xarxa de mat

Ramon Caro. Vicepresident, relació amb empreses. El Ramon, persona molt coneguda i apreciada a l'entorn dels escacs catalans, aquesta responsabilitat de ben segur que li queda curta. A més, una responsabilitat “relació amb empreses” que dit així sembla un acudit; aquest tema també el tindrien que explicar millor.


Foto: Tv3
Teresa Muñoz. Vicepresidenta, relacions institucionals i FEDA. La Teresa era l'anterior Secretaria General, i des del meu punt de vista ho va fer força bé. Sobre aquesta nova responsabilitat tan sols dues preguntes: qui té la relació amb la FIDE? Suposo que el President, doncs si això és així, per què el President no pot portar la relació directa amb la FEDA?


Foto: setmanarilebre.cat

Ferran Torta. Vicepresident, imatge corporativa. Molt bona responsabilitat, ja que, des del meu punt de vista, aquest tema és una de les grans assignatures pendents de la FCE des de fa molts i molt anys. Crec que el Ferran és una persona força eficient, que si el deixen pot fer una bona tasca.

També ressaltar la gran quantitat de vicepresidències, fins a sis. Si tenim en compte aquesta quantitat més la del President, no sé, em sembla un percentatge excessiu.  Dona la impressió que s'hagi volgut crear directius de primera i directius de segona.

Anem ara a les vocalies

Vull començar amb un tema realment enrevessat, el que toca les noves tecnologies.


Foto: Bidmonfa

Jordi Moreno. Vocal, noves tecnologies. Persona molt coneguda al nostre món, amb una reconeguda capacitat com a jugador, monitor, organitzador i com directiu federatiu. Una gran adquisició. Però el títol de la seva responsabilitat és una mena de “calaix de sastre” en el qual tenen cabuda responsabilitats d'altres vocalies.


Foto: Xarxa de mat

Victor Collell. Vocal, comunicació i xarxes socials. El Victor ha demostrat clarament que és un gran comunicador, enhorabona pel seu fitxatge! Però, crec sincerament que l'han fitxat pel tema de xarxes socials, clarament dins de noves tecnologies.


Foto: Cooltura escacs

Diana López. Vocal, desenvolupament web i projectes tecnològics. La Diana ja estava, si no recordo malament, en l'anterior junta en una responsabilitat similar. La veritat que estem sentint el tema de que la FCE tingui un web força millor des dels temps del Toni Ayza, i la veritat que això no ha estat així. Esperem que aviat això sigui una realitat. Per suposat que aquesta vocalia toca clarament el tema de noves tecnologies.

Dono per suposat que aquestes tres responsabilitats estiguin ben coordinades, ja que, si no és així tot plegat pot ser un “bunyol”.

Bé, seguim amb les vocalies i les seves responsabilitats:


Foto: Bidmonfa

Xènia Arnó. Vocal, integració de col·lectius vulnerables. Aquesta responsabilitat sona força bé, però potser que també ho expliquin, a que es refereixen? Perquè això de col·lectius vulnerables pot ser un ventall força ampli que pot anar, per exemple, des de persones amb discapacitats intel·lectuals, fins a persones a les presons. No estaria malament que es donés una explicació sobre les seves prioritats d'actuació.


Foto: Xarxa de mat

Inés del Arco. Vocal, escacs i dona. Bé, altra assignatura pendent; desitgem a la Inés que doni amb la “tecla” per desencallar aquest tema, però seria un error pensar que ella sola ho pot fer. Té que haver una decisió de suport total en aquest sentit de tots els membres de la Junta Directiva de la FCE per començar a posar els escacs femenins en el lloc que sense se cap mena de dubtes mereixen.


Foto: Xarxa de mat

Gal·la Garcia. Vocal, desenvolupament estratègic. “Toma del frasco Carrasco” com es diu en castellà, això com és menja, quines tasques concretes a desenvolupar té la Gal·la. Que m'ho expliquin, si us plau.


Foto: ateneubcn.org

Lourdes Porta. Vocal, desenvolupament sectorial i cultura. Arxiu de la FCE. Estem al mateix d'abans “desenvolupament sectorial”??? Menys mal que cultura si que sabem que és i arxiu de la FCE també. La Lourdes, per lo poc que l'he tractat sempre m'ha caigut força bé, crec que és un encert la seva incorporació. Des del meu punt de vista penso que és una persona més que preparada per portar a terme la preparació dels actes del centenari de la FCE. Però no sé quin  pensament té el “Pepo” que a fi de comptes serà qui decidirà.


Foto: terapiumbcn.com

Blanca Torras. Vocal, aplicació terapèutiques dels escacs. La Blanca és una psicòloga amb un reconegut currículum, amb la qual cosa deu estar capacitada per aplicar teràpies. Però això d'aplicació terapèutiques dels escacs, des de la meva ignorància també necessito que m'ho expliquin.



Foto: radiomaricel.cat

Oscar Stöber. Vocal, internacional. Aquest és un tema totalment diferent, mai vaig entendre per què aquest senyor va estar a l'anterior Junta Directiva i ara també ens el fiquen. Aquesta crec que és una aposta personal del “Pepo” que no li veig cap justificació racional del que ha de ser un directiu de la nostra federació. Aquest senyor no ha jugat cap partida de campionat a Catalunya, com a mínim els anys que va estar a la FCE. Referent a la seva nova responsabilitat “internacional” això és un altre “calaix de sastre” que per si mateix no explica res de les seves responsabilitats. Potser aquest senyor per la seva responsabilitat com a hoteler té bons contactes a l'exterior, però això no pot ser suficient per a que tingui un càrrec com a directiu a la federació.

En fi, ja he dit la meva sobre aquest tema de les responsabilitats directives a la FCE. No he dit res sobre els delegats territorials perquè és obvi quines són les seves tasques.

Crec que és important saber que té previst fer cadascuna de les persones amb responsabilitats directives a la nostra federació. Sense saber quins són els seus plantejaments de sortida, mai sabrem si estan fent una bona o dolenta tasca.

Per sobre de tot, desitjar a tots i totes un bon treball i mols ànims! Per ells i elles, i per tots nosaltres.

Salut i escacs,     








dijous, 13 de maig del 2021

Musics i escacs


Què té a veure els escacs amb la música? Molt poc en aparença, ja que l'ambient ideal per a la seva pràctica requereix silenci, el jugador necessita concentració, impertorbabilitat. Llavors la música representa distracció, fins i tot molèstia.

Però aquesta és una impressió superficial. L'enorme i vastíssim significat de la música per la cultura dels humans també arriba amb la seva empremta fins els escacs.

Hi ha molts músics famosos que alhora són escaquistes?

Molts es sorprendrien de saber quants músics famosíssims tenen els escacs com a hobby principal, encara que com el temps no és infinit, han hagut de privilegiar una activitat sobre una altra. I al revés, grans jugadors han estat músics de primera línia,

En les relacions entre els músics i els escacs, podem trobar diversos nivells. En el primer nivell podem trobar els jugadors d'escacs d'alt nivell que van ser també bons músics 

Vasily Vasilyevich Smyslov va neixer a Moscou el 21 de març de 1921. Des de molt jove dues aficions van dominar la seva infància: Els escacs i la música.

Posseïdor d'una excel·lent veu de baríton, Smyslov es va exforçar per a ser cantant d'òpera i va quedar entre els cinquanta finalistes d'un concurs convocat per la companyia Bolsoi l'any 1950, però va ser rebutjat i va abandonar les seves pretensions en aquest camp. Posteriorment, en certa ocasió va comentar: "Jo sempre vaig estar entre els escacs i la música".


Foto: chessmarginalia


Lajos Portisch
i Mark Taimanov, van ser uns destacats pianistes. 


Lothar Schmid
, àrbitre dels matxs més importants del seu temps, tocava el violí; en certa ocasió va comentar que els seus amors eren la música i els escacs. Escaquista de llarg recorregut i notables triomfs, els llibres d'història el van acollir però com pacificador dels taulers, va ser l'àrbitre de matxs pel Campionat del Món tan importants com els de Spassky-Fischer de l'any 1972, el de Karpov-Korchnoi de l'any 1978 i el disputat per Kasparov i Karpov l'any 1986.

Foto: Federico Marín Bellón

 Miquel Farré, nascut a Terrassa el 23 de febrer de 1936, és un dels pianistes de més prestigi de la seva generació. També ha estat un destacat jugador d'escacs, que ostentà el títol de Mestre Internacional. Membre del Club d'Escacs Terrassa, va aconseguir el tercer lloc al Mundial Juvenil de 1955.

Sobre Miquel Farré vaig fer un article l'any 2015, el podeu consultar des d'aquest enllaç.

Foto: Núvol el digital de cultura

Però qui mereix una consideració especial és el francès André Danican Philidor (1726-1795) pioner dels escacs alhora que notable compositor.

Quan en el seu moment li van preguntar al gran Bent Larsen qui havia estat el millor escaquista de tots els temps, va contestar que Philidor. És que en aquesta prehistòria dels escacs de competència, Philidor va assolir un nivell superlatiu comparat amb els seus contemporanis.

Sobre Philidor vaig fer dos articles, un l'any 2014 el podeu consultar des d'aquest enllaç i un altre l'any 2018 que el podeu consultar des d'aquest enllaç.

Imatge: nationalgalleries.org

 A més de François-André Philidor, figuren entre els compositors escaquistes Robert Schuman, Arnold Schönberg i Sergei Prokofiev.

El rus Sergei Prokofiev, qui fins i tot va jugar simultànies amb Capablanca, a qui va vèncer, i amb Emanuel Lasker, amb qui va fer taules. Unes dècades més tard, Prokofiev va jugar un matx amb el violinista rus David Óistraj, a Moscou (1937). Aquesta va ser una trobada de gala, amb rellotge i àrbitre; els contendents s'ho van prendre tan seriosament com si estiguessin competint pel títol mundial.

Imatge: Chessbase.com

De fet, el nom Prokofiev necessita poca presentació, com un dels més grans compositors de el segle XX. No obstant això, la seva connexió amb els escacs pot resultar una mica menys òbvia, fins i tot pels entesos musicalment. Pel que fa a David Oistrakh, va ser un dels més grans violinistes, el seu virtuosisme es va situar al costat de Fritz Kreisler i Jascha Heifetz. Tots dos eren escaquistes apassionats, encara que Prokofiev més del que un podria creure.

David Oistrakh y Sergei Prokofiev. Foto: Chessbase.com

Un altre compositor escaquista de renom va ser el nord-americà John Cage, que utilitzava els escacs com a pretext per estar a prop de l'artista plàstic Marcel Duchamp. Cage i Duchamp van jugar un matx sonor a Toronto, l'any 1968, sobre un tauler electrònic que filtrava els sons produïts per altres músics. Cage feia servir molts elements aleatoris en les seves composicions, i ell mateix afirmava que els escacs eren per a ell com un equilibri, un complement, ja que en el joc ciència no pot haver l'atzar.

Foto: t2.gstactic.com

També podem citar altres compositors amants dels escacs com Frédéric Chopin, Schostakóvitch, Rimski-Kórsakov, Scriabin, Strauss i Beethoven. Adolph Brodsky, a més de ser un jugador d'escacs d'alt nivell, va ser director de l'orquestra de l'Halle.

Ennio Morricone, el famós compositor de tantes cèlebres melodies i bandes de so de pel·lícules, també era molt aficionat als escacs. Tant, que una vegada va declarar que de no haver estat músic, li hauria agradat ser escaquista. Al seu parer, "els escacs són parents de les matemàtiques i, com afirmava Pitàgores, les matemàtiques ho són de la música", i afegeix, "en el fons, per a mi, són activitats igual de creatives; ambdues es basen en procediments gràfics i lògics que impliquen també la probabilitat, l'imprevist".

Foto: Federico Marín Bellón

Foto: lanacion.com

Entre els cantants, Sting i Bono (U2)  serien capaços de preparar un bon matx. 

Sting, que en realitat es diu Gordon Sumner, és el cantant i baixista de la banda The Police. 

Foto: Wikipedia

Volia ser gran mestre quan encara era adolescent i en una ocasió va jugar contra Garry Kasparov a Nova York en una simultània juntament amb els altres membres de la banda, concretament el 29 de juny de l'any 2000.

Us passo un vídeo amb un fragment d'aquesta simultània.


Per la seva banda, Bono, que en realitat es diu Paul Hewson, va parlar del seu interès pels escacs l'any 1987 quan va dir: "Un dia em despertaria i voldria ser un jugador d'escacs, el millor. Vaig llegir un llibre i als 12 anys vaig estudiar als grans mestres i em va fascinar".

Foto: Getty

Fins aquí aquesta aproximació als músics amants dels escacs. Com podeu veure són molts, i de ben segur hi ha molts més que no he mencionat.

Com a comentari final dir que crec que avui és impensable que cap jugador d'alt nivell, es a dir, jugadors capacitats per jugar un torneig de candidats, té possibilitats de dedicar-se a altre activitat que no sigui els escacs. Que penseu?.

Salut i escacs  

dijous, 6 de maig del 2021

C.E.Tres Peons Medalla d'Honor de Barcelona

El Club d'Escacs Tres Peons ha estat guardonat amb  la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona.

La Medalla d'Honor de Barcelona és un guardó que es va instituir l'any 1997, per l'Ajuntament de Barcelona, amb motiu de la celebració del centenari de l'agregació dels pobles propers a la gran ciutat, per distingir les persones o entitats que amb la pràctica de la seva tasca professional o social han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana i les virtuts i els valors cívics.

El Club d'Escacs Tres Peons, va néixer l'1 d'octubre del 1971. Va ser el resultat de la fusió de tres clubs: el Gràcia, que tenia la seu al Bar Glòria del carrer Gran, el Rosselló amb seu a la Cooperativa de Teixidors a Mà, al carrer de Terol 26, i el Torre de Rei, amb seu a la Casa de Almeria del carrer de Sant Lluís.

El Gràcia era el club amb més antiguitat i jugadors, però amb el pitjor local. El Rosselló, tenia la categoria més alta però molt pocs jugadors, en canvi disposava del millor local de joc. El Torre de Rei, era un club molt jove amb només 8 anys d’existència, aportava pocs jugadors però molt joves i amb gran empenta i il·lusió.


Imatge: Club d'Escacs Tres Peons

Com es pot comprovar en aquest any 2021 el Club d'Escacs Tres Peons compleix 50 anys, qüestió fonamental de l'atorgament d'aquesta distinció.

Però des del meu punt de vista, el Club d’Escacs Tres Peons té moltes més virtuts per merèixer aquesta distinció. El Tres Peons es un excel·lent exemple de club d'escacs de barri, amb una constant activitat social, un dels grans clubs organitzadors de tornejos i amb una força vocació i capacitat per impulsar els escacs de base.

Cal fer esment que el Club d'Escacs Tres Peons va convocar un concurs per escollir el logotip representatiu del club durant el cinquantenari. La proposta guanyadora, d'entre onze presentades, va ser la presentada per la Judith Clopés.


Imatge: Club d'Escacs Tres Peons

Crec que és molt positiu que els clubs d'escacs siguin reconeguts com associacions que aporten valors als barris. En aquest sentit comentar que la Societat Cultural i Esportiva La Lira, va rebre aquesta medalla d’honor l’any 2020, per la implicació, durant els seus 150 anys d'història, a la vida cultural i associativa de l'antic poble i actual barri de Sant Andreu de Palomar.



Foto: Barcelona.cat

Guardó, també, totalment merescut. Però s'ha de dir que aquesta medalla d'honor va ser atorgada a l'entitat de la qual forma part el club d'escacs. Però també comentar que la secció d'escacs de la Societat Coral La Lira nasqué els primers dies de gener de l'any 1973, amb la qual cosa, també està molt a prop de complir els 50 anys.


En fi, dos clubs que són un perfecte exemple del que jo he denominat alguna vegada com clubs de barri. Afortunadament a Barcelona hi ha bastants, clubs que a més de treballar i difondre els escacs se senten totalment integrats en el seu barri.

Salut i escacs