dissabte, 27 de maig del 2017

Llibres de tornejos, una espècie en perill d’extinció?


En aquest blog he fet fins ara 23 articles sobre llibres d'escacs, bé amb el títol de “llibres”, bé amb altres títols com és el cas d'aquest, el 24è.

En tots aquests articles he tocat llibres d'escacs amb temes de tota mena, però encara no havia tocat els llibres temàtics de  grans tornejos d'escacs. En realitat, he de dir que tinc molts llibres d'escacs (això de molts o pocs sempre és relatiu, possiblement són molts comparats amb el que és habitual en altres aficionats del meu nivell i, també possiblement, pocs si ho comparem amb alguns grans col·leccionistes del tema) i m'he fixat que sobre grans tornejos internacionals de la història dels escacs tinc ben pocs, en concret dotze.

Volia i vull fer una recomanació d'alguns d'aquest llibres, però abans tinc que comentar un descobriment: avui dia, les editorials editen pocs llibres sobre grans tornejos internacionals, tant històrics, com contemporanis.

He fet una petita aproximació als catàlegs de les editorials més properes i he trobat una oferta molt minsa de llibres d'aquest tipus. Però la meva sorpresa és que llibres editats fa ben poc, ja estan fora de circulació; per exemple un dels llibres que havia previst comentar-vos, en concret es tracta del llibre: “San Sebastián 1911: El primer SuperTorneo de Ajedrez”.


Aquest llibre va ser editat per l'editorial Chessy l'any 2011 i ara m'he trobat que està en aquesta situació:



En una situació similar es troba el llibre: “Supertorneo de San Sebastián 1912”, editat l’any 2012.


Com pot ser que llibres editats fa tan poc temps ja estiguin fora de circuit? Més encara si tenim en compte que estem parlant de bons llibres, com a mínim puc parlar del primer, el del 1911, la primera aparició de Capablanca a Europa, un molt bon llibre.

Els llibres de tornejos tenen una sortida molt limitada? Sembla que si, i sembla lògic que les editorials no apostin per ells.

En els catàlegs que he consultat he trobat aquests llibres que es puguin comprar:


Possiblement hagi algun més que no he vist, però coincidirem que és poca cosa. En fi, passo a parlar dels llibres que tinc i que us volia recomanar:

El primer és el ja esmenat “San Sebastián 1911: El primer SuperTorneo de Ajedrez”, un molt bon llibre, escrit francament bé. El llibre comenta, entre moltes altres coses, que va ser el primer campionat de Capablanca a Europa, i també, que va ser el primer torneig amb tracte de professionals als participants, es a dir, a part dels premis en metàl·lic, unes condicions molt correctes, que abans d'aquest torneig no es donaven.



El segon és un llibre poc conegut editat per Ediciones Limitadas Catalán l’any 1961. Es tracta del Campionat de la URSS 1960.


Els Campionats de la URSS van ser durant molts anys els tornejos més forts dels que es jugaven al món, en aquest cas no va ser una excepció.


El tercer llibre és sobre el torneig “AVRO 1938”  un dels tornejos més forts de la història. Si voleu tenir més informació sobre aquest torneig, us invito a que llegiu un article que vaig escriure fa poc més d'un any.



No puc deixar de recordar que un llibre d'aquets tipus està considerat com un dels millors llibres d'escacs dels que s'han escrit. Em refereixo al llibre “Ajedrez de torneo” de gran David Bronstein.

És una pena que els escaquistes no tinguem més interès en aquest tipus de llibres que contenen partides brillants i sobretot, incideixen amb profunditat en temes que són part important de la història dels escacs.

Salut i escacs,

dijous, 18 de maig del 2017

Hou Yifan, un futur esplendorós


Hou Yifan és la jugadora més forta del moment i, tal com jo ho veig, la segona de la història, tan sols per darrera de la gran Judit Polgár.

Però abans de continuar amb aquest article esbrinem una qüestió que em tenia intrigat. En alguns llocs he vist escrit el nom d'aquesta jugadora com Hou Yifan i en altres com Yifan Hou, quina és la forma correcta?

Pel que he esbrinat, ells, els xinesos, al inrevés que nosaltres, escriuen el cognom primer i el nom de pila després. Amb la qual cosa tot depèn de si ho volem escriure com ho fan ells o ho volem occidentalitzar i posar davant el nom. Jo he preferit respectar els criteris originals.

Foto: ABC

Fa poc, aquesta jugadora va perdre el títol de campiona del món perquè no va jugar el Campionat del Món Femení per no estar d'acord amb el format de la competició. Un format molt semblant al del Campionat de Catalunya Individual absolut.

Aquest tema la va portar a tenir algunes discussions amb la FIDE i, pel que sembla, la va posar una mica “nerviosa”, com es desprèn del “numeret” que va muntar a l'últim Obert Internacional de Gibraltar.

Us passo un vídeo on es parla d'aquest tema:




Bé, s'ha parlat molt d'aquest tema i alguns l'han posat a “caldo”. Jo no li donaria massa importància, Fischer les va fer de molt més grosses i la majoria, inclosa la FIDE, li van riure les gràcies.

Del que si vull deixar constància és que aquesta jugadora té un gran nivell i que va progressant dia rera dia. Des de Gibraltar fins avui ha aconseguit molt bons resultats jugant amb grans jugadors.
Us passo algunes partides recents. La primera la va jugar precisament a Gibraltar i ens va regalar amb una entrega de Dama.




Fa poc va guanyar a Fabiano Caruana (poques bromes!) en un molt bon estil.

Foto: ABC


També us passo una miniatura d'una partida jugada l'any 2014.



En fi, estem parlant d'una jugadora d'un molt alt nivell, però no oblidem que malgrat de què ja fa molts anys que és GM, estem parlant d'una persona de 23 anys, i que encara té unes possibilitats de millora molt i molt grans. En un futur, la veurem lluitant en el cicle per designar l'aspirant a disputar el Campionat del món absolut? A mi m'agradaria.

Salut i escacs,

dimecres, 10 de maig del 2017

Formats, una polèmica latent


El format de qualsevol competició és important pel desenvolupament d'aquesta. En el món dels escacs estem acostumats a que la majoria de les competicions siguin “Sistema Lliga” (tots contra tots) o, el habitualment utilitzat en competicions individuals amb molts participants, “Sistema Suís”.

Curiosament, en els dos campionats, tant individual com per equips, que defineixen el campió de Catalunya, no s'utilitza cap d'aquests formats. En canvi, el Campionat de Catalunya Individual Femení dels últims anys si que s'ha organitzat amb un Sistema Suís, però estarem d'acord que ha estat un Sistema Suís força descafeïnat.

Això està creant una certa polèmica tant a Facebook, com als programes de ràdio per Internet especialitzats en escacs.

Ja he expressat en anteriors articles les meves reticències envers al format de la Divisió d'Honor del Campionat de Catalunya per equips. En aquest article no vull aprofundir en aquest debat, és un debat que no porta a cap lloc ja que  entenc que aquesta categoria està summament consolidada, no tant perquè no hagin arguments per canviar el seu format i fer un format més tradicional, sinó perquè això comportaria que molts dels equips que ara hi són, haurien de baixar de categoria, i això és força difícil de gestionar per la federació. Tampoc resol el tema, com he sentit fa poc per part d'un tertulià radiofònic, el crear dues Divisions d'Honor, la A pels vuit millors equips i la B pels altres vuit, les dues categories per sistema lliga. Dic que no resolt el tema perquè això representa que totes les altres categories, a la practica, baixarien una categoria.

Però en canvi el Campionat de Catalunya Individual si que pot canviar el seu format.

Però abans d'entrar en aquest tema, permeteu-me felicitar a l’Hipòlit Asis, que el passat dissabte s'ha proclamat Campió de Catalunya d'escacs.

Foto: Diari de Vilanova

Informació sobre aquest campionat al web de la Federació Catalana d’Escacs.

Informació sobre aquest campionat al blog Rabiosa actualitat.

Informació sobre aquest campionat a Diari de Vilanova.

Aquest ha estat el quadre de la competició:


Com podeu veure, el campionat ha estat amb un format tipus “copa”, es a dir, per eliminació ronda a ronda.

A mi aquest format per decidir el campió de Catalunya no em sembla el més adequat, però podem veure que no sóc l'únic, ús passo el que va dir l'Iván Marina, President de la Gran Penya de Vilanova i la Geltrú i organitzador del campionat d'aquest any, en una entrevista publicada a “Rabiosa actualitat”:

“Com veus el format de competició?

Doncs ara que l'organitzo (abans no hi havia donat masses voltes) no m'acaba de convèncer. Un tema pendent dels escacs és pensar menys cap a dintre i més cap a fora per tal de "vendre el producte". El format actual està pensat per donar emoció de cara als federats i si bé pot ser que ho aconsegueixi, de cara als patrocinadors, institucions i públic és... (mode políticament correcte on) poc atractiu. Només cal parar-se a pensar un moment en l'última jornada i en l'entrega de premis, on el normal en un campionat de Catalunya és que hi assisteixin els patrocinadors i les autoritats institucionals per fer l'entrega de premis. Quina imatge podem donar si només hi haurà 2 partides en joc amb només 4 jugadors i quatre gats de públic? Evidentment això dóna una imatge molt dolenta i per tal d'evitar-ho vaig decidir portar les autoritats i patrocinadors el dia de la inauguració i portar al MI Michael Rahal per fer comentaris en directe per tal d'atreure públic i omplir de gent el local. Evidentment això és una anomalia a causa del format de la competició, que en la meva opinió s'hauria de valorar si és l'adequat.”

L'Iván Marina amb dos col·laboradors. Foto: Iván Marina. 

No havia pensat mai en aquest punt de vista, però té la seva lògica. Per la meva part entenc que aquest campionat de Catalunya se'l tindria que donar més transcendència i això passa per un format tipus lliga, intentant que el juguessin els millors jugadors catalans.

Però també entenc que això comporta problemes, no tant organitzatius, com econòmics. Si volem que el juguin els millor és tenen que donar unes condicions econòmiques molt superiors a les actuals.

En aquest últim campionat les retribucions dels participants han estat:

  • 1.700 € per al primer classificat.
  • 1.000 € per al segon classificat.
  • 800 € per al tercer classificat.
  • 700 € per al quart classificat.
  • 250 € els 4 classificats del 5 al 8.
  • 120 € els classificats del 9 al 16.

Apart d'aquestes quantitats, els participants han comptat amb uns ajuts per desplaçaments de 15€ per dia de participació.

Tenint en compte que les despeses d'allotjament, transport i manutenció han anat a càrrec dels participants, la veritat és que la part econòmica no és gaire motivadora i no crec exagerar si dic que la motivació de les persones que han jugat aquest campionat ha estat clarament esportiva.

Òbviament, quan parlo d'un format tipus lliga estic parlant d'una lliga amb menys jugadors, 10 jugadors estaria bé, és a dir 9 rondes, tan sols una ronda més del format actual, de dissabte a diumenge de la setmana següent.

No crec que el tema dates sigui gaire complicat, en canvi el tema econòmic si que representa implicar a més actors (entitats) que ajudin en aquesta direcció.

Perquè, si volem que juguin els millors, hem de donar unes quantitats i condicions molt millors, com a mínim equiparables al que s'està pagant al Magistral Ciutat de Barcelona (no tant en els premis en metàl·lic, com en les condicions, unes condicions que permetin que la manutenció i l'hotel siguin de franc pels jugadors).

I ja posats, una proposta, estudiar la possibilitat de pagar una quantitat fitxa pel lloc a la classificació final, però també, pagar a cada participant pels punts fets, cada punt valdria una quantitat i el mig punt la meitat, crec que potenciaria la combativitat, inclús en els taulers que no és juguin res.

El tema del campionat femení és un tema diferent, crec que també és tindria que buscar la formula de què juguessin les millors, en un format lliga. Però en aquesta ocasió el tema econòmic pot ser important però no decisiu; entenc que se'l té que donar a aquest campionat la rellevància que un campionat de Catalunya es mereix, i que les dones que el juguin se sentint dins d'un esdeveniment important i és trobin còmodes i recolzades. Podria ser interessant estudiar la idoneïtat de fer-ho coincidir amb el campionat absolut.

Foto: Web FCE

En fi, ja he dit que no és un tema fàcil, no demano a la federació que ho posi en practica l'any vinent, tan sols voldria que aquestes reflexions i altres que puguin sorgir en altres fòrums, és tinguin a bé d'estudiar dins la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs i que les seves conclusions, les posin en marxa quan sigui factible. Això si, millor d'hora que tard.

Salut i escacs,

dimecres, 3 de maig del 2017

Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Escacs


El passat dia 1 de maig va començar oficialment el Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Escacs 2017, amb la celebració de la primera edició de l'Open Internacional d'Escacs Actius del Guinardó organitzat pel  Club d'Escacs Peona i Peó.

Aquest Open Internacional, va comptar amb la participació de 104 inscrits, 16 d'ells de titulació internacional. El Mestre Fide del Club Escacs Llinars, José Antonio Herrera, es va adjudicar la victòria amb una molt bona actuació, el Mestre Internacional Filemón Cruz, del Club d'escacs Tres Peons, va quedar en segona posició i el tercer va estar el Benjamin Pérez, del Club d'escacs Barberà.

Foto: web FCE

Podeu consultar la classificació final d’aquest torneig en aquest enllaç.

El Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Escacs, és una de les “joies de la corona” dels escacs catalans i un gran èxit de la nostra federació.

Podeu consultar la informació del circuit 2017 en aquest enllaç.

Aquests han estat els seus guanyadors fins ara:

XIII Circuit Internacional 2016
El Gran Mestre cubà Camilo Ernesto Gomez Garrido ha estat el guanyador absolut del Circuit Català d'Oberts Internacionals 2016. El segon classificat ha estat el també cubà Kevel Oliva Castañeda i en tercera posició el peruà Emilio Cordova. Pel que fa als jugadors catalans, el primer classificat ha estat el Miguel Muñoz
Imatges: Web FCE

L’actual circuit va néixer com a iniciativa de la Junta Directiva fruit de les eleccions a la Federació Catalana d’Escacs de l’any 2003.

Imatge: Butlletí d'escacs, abril 2004

Abans ja va haver un circuit, molt més modest i no tan reglat, però el circuit ja existia.



Però és clar que el circuit actual és un esdeveniment d’èxit, en qualitat i quantitat, gràcies a la federació i a la gran capacitat organitzativa dels diferents clubs que sumen esforços per aconseguir uns tornejos, any rere any, cada vegada millors.

Seria bo, que aquest binomi, federació i clubs organitzadors, no sigui trencat per noves idees espectaculars.

Modestament, dos consells a la nova Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs: “els experiments es fan amb gasosa” i “el que funciona no fa falta tocar-ho gaire”.

Salut i escacs,