dijous, 30 de juliol del 2015

Vacances 2015


Durant el mes d'agost, aquest bloc romandrà tancat per vacances.








El poble


La casa



Desitjant que gaudiu d'un molt bon estiu, espero retrobar-me amb vosaltres el mes de setembre.


Salut i escacs,

dimecres, 22 de juliol del 2015

Uf, quina calor!


Com sabeu els que seguiu aquest bloc, intento fer un article cada setmana; però aquest cop he estat dues setmanes sense fer-ho. No buscaré excuses, ha estat per mandra, mandra produïda per les molt altes temperatures que hem patit aquestes últimes setmanes a Catalunya, i molt especialment a Barcelona, degut a què en aquesta, la meva ciutat, l'acumulació de diferents factors (xafogor, pol·lució, asfalt, etc.) fan que la sensació que es percep sigui encara de més calor que la que marca el termòmetre, el que fa que en alguns moments la situació sigui  realment insuportable.

Les calorades a Catalunya són habituals a l'estiu i sembla que les "onades de calor" són cada vegada més usuals al nostre territori. Recordo especialment les onades de calor de l'any 1982 (l'any del Mundial de Futbol jugat a Espanya), l'any 1994 (l'any dels grans incendis al nostre territori), més recentment, a l'any 2003, també es va produir una gran calorada, que també es va estendre per bona part d'Europa.

Sense cap mena de dubte aquests últims dies de juny i sobretot aquests dies de juliol de 2015 hem viscut al país una nova onada de calor de rècord.



Segons els experts, l'entrada d'aire càlid va anar entrant des del nord d'Àfrica l'última setmana de juny acompanyada d'una situació de molta estabilitat amb un anticicló que ens ha afectat durant força dies.


És d'agrair el què ens poden dir els experts, però no cal ser cap expert per expressar que aquesta situació comença ha ser insuportable. Afortunadament, també els experts ens diuen que això s'acaba, que aquest cap de setmana baixaran les temperatures; tots desitgem que això sigui així.

Després d'aquesta introducció més àmplia del què és habitual, torno als escacs. Ha finalitzat el XXVII Obert Internacional del Sant Martí, i voldria tocar aquest tema amb una petita aproximació a partir dels pocs dies que he anat.

Primer de tot us passo les classificacions finals:


Kidambi Sundararajan


Magnífic torneig d'en Sergi Riu que amb 12 anys ha quedat campió del grup B

Us passo també altres fotos:



















Podeu trobar més informació al web oficial del torneig.

Bon torneig i bona participació, tot correcte, potser un sol però... la sala B no estava preparada per aquesta calorada i els jugadors que els va torcar jugar en aquesta sala van patir de la calor. En realitat la sala estava preparada per contrarestar la calor habitual d'aquestes dates (que no és poca) però aquesta onada de calors tan rigorosa ha superat totes les previsions. Coneixen als organitzadors, de ben segur que trobaran les solucions pertinents per a poder contrarestar futures onades de calor.

Salut i escacs,

dijous, 9 de juliol del 2015

Llibres de museu


Tots tenim algun llibre molt antic, sovint, ni tan sols recordem com va caure a les nostres mans. Aquests llibres, sobretot si són d'obertures, estan totalment desfasats i per a nosaltres no tenen cap valor. Cap valor? Són peces de museu i les tindríem que tractar amb la cura adequada!

Però, malauradament en molts casos aquests llibres acaben als contenidors de papers. Algunes persones em diran: "si ja no em fan servei i no tinc on guardar-los, que vols que faci amb ells?", la meva resposta seria que si no els dones la importància que tenen, doncs mira de passar-los a alguna entitat o persona que sí estigui interessada en la seva conservació.

Perquè és d'això del què es tracta, aconseguir cuidar i conservar el màxim possible de coses i fets relacionades amb els escacs que ens permeti a partir de elements tangibles poder tenir una idea lo més aproximada possible dels escacs en cada moment de la seva història.

Però un cop has trobat aquella persona o entitat que vol recollir aquest llibres o materials relacionats amb els escacs, es tracta de casos aïllats sense cap relació entre ells.

Fa falta una entitat que guardi, catalogui i cuidi aquest material; l'ideal seria un museu o entitat similar, com ja vaig expressar a un article l'any 2011 (com passen els anys!), però com podem comprovar estem molt lluny de què això pugui ser ni tan sols un projecte.

Us passo els meus llibres més antics:

Aquest és el llibre més antic, tan sols teniu que veure el preu












Aquest és un llibre del què encara es pot treure molt bon profit

Un molt bon llibre

Són llibres anteriors a la meitat del segle XX (la majoria), són pocs i en general poc valuosos, però podem dir que ja tenen la categoria de llibres de museu.

En fi, sóc conscient que aquest tema interessa a poca gent de la nostra família escaquista, però també tinc molt clar que qualsevol col·lectiu que no cuida el seu passat, no té gaire futur.

Salut i escacs,

dijous, 2 de juliol del 2015

Nou llibre d'en David Vivancos


Al David Vivancos el publiquen un nou llibre, bona noticia! Perquè, ja se sap, una cosa és escriure i una altra és que et publiquin, fins i tot quan ets un bon escriptor, que és el cas d’en David.
L’editorial “Ideas Deportivas Canarias” publica “Las jugadas intermedias”, llibre de narracions breus que ens explica 30 històries relacionades amb els escacs; aquest món dels escacs tan ric en personatges i situacions “peculiars” que donen molt de joc en mans d’un escriptor sagaç i amb un molt particular sentit de l’humor. Però, per poder escriure de qualsevol tema no és suficient escriure bé, és té que saber del que estàs parlant, és té que ser part d’aquell món o com a mínim conèixer-ho bé.
En aquest cas estem parlant d’un escriptor, però també d’un escaquista amb una llarga trajectòria; un escaquista molt millor jugador del que ell (últimament) sembla que ens vol fer creure, però a fi de comptes una persona molt vinculada durant molts anys als escacs, com jugador i també  com a directiu i organitzador.

Aquest bagatge i la seva capacitat com escriptor formen una molt positiva barreja que  el permet uns resultats molt creatius, com va demostrar al llibre Mate en 30” publicat l’any 2004 amb motiu del 30è aniversari del seu club, el Club d’Escacs Sant Martí.
Particularment he de dir que aquell llibre em va agradar força i que estic expectant per llegir aquest nou llibre.

Anem al que és important, el llibre es presenta el proper dijous dia 9 de juliol a Barcelona. En concret a la Sala d’Actes de les Cotxeres de Sans, Plaça Bonet i Muixí s/n, 4a planta, a les 19:00 hores.
Però que millor que llegir les paraules de l’autor, us passo aquest missatge que he rebut d’en David, un missatge desenfadat i amistós que diu el següent:
“Es para mí motivo de orgullo y satisfacción el poder compartir con todos vosotros, al fin, una muy feliz noticia: la inminente publicación de mi nuevo libro Las jugadas intermedias, una colección de relatos (micros y nada micros) de temática ajedrecística llamada a marcar un antes y un después en la historia de la literatura universal. O local.



La presentación tendrá lugar el jueves 9 de julio, a las 19 horas, en COTXERES DE SANTS (Aula de Formació Josep Guinovart i Grau del Edificio C -entrada por la plaza Bonet i Muixí, s/n-). En breve os anunciaré quién me acompañará en el acto. Reservad este día en vuestras agendas porque nada me haría más dichoso que compartir esta jornada con el mayor número de amigos posible. Y, si venís con la sana intención de romperos las manos aplaudiendo, mejor que mejor.
Mi segunda incursión, tras Mate en 30, en la ficción ajedrecística no habría sido posible sin la participación y decidida apuesta de Ideas Deportivas Canarias, empresa editora y distribuidora de la obra. Pronto, cuando el libro sea una realidad física, os daré toda la información sobre cómo  adquirirla.
Os dejo con la sinopsis de Las jugadas intermedias:
Una década después de su debut literario con Mate en 30 (Ajuntament de Barcelona, 2004) y de su colaboración en la antología Alrededor de un tablero (Páginas de Espuma, 2005), David Vivancos Allepuz retoma la ficción ajedrecística con una nueva colección de treinta historias que giran en torno al juego de reyes. En las páginas de Las jugadas intermedias tienen cabida los grandes maestros que trasladan sus brillantes estrategias de dentro a fuera del tablero; los equipos de aficionados que sacrifican el vermú por competir los domingos por la mañana; los campeones sociales y los ajedrecistas excéntricos que participan en un abierto internacional; los botánicos que cosechan damas y alfiles; los perversos empleados de banca que echan la partidita en horario laboral. Hay sitio para las narraciones de corte fantástico y también para las historias de incómoda verosimilitud. Y para los tipos raros y los tramposos y, sobre todo, para los perdedores que tanto fascinan al escritor. Por haber, hay hasta espacio para los microrrelatos que, como las jugadas intermedias en las partidas de ajedrez, se entremezclan con el resto de cuentos de este libro con el objeto de estimular al lector, de mantenerlo alerta hasta el último párrafo, no vaya a escapársele el doble sentido de un relato o un jaque que dé al traste con el plan de juego desarrollado. Y también, claro está, para la ironía, la crítica y el sentido del humor marca de la casa que los lectores esperan encontrar en los textos del autor.”


En fi, coneixent l’autor i tenint com a precedent la seva anterior obra sobre els escacs, no tinc cap dubte que aquest llibre serà tot un èxit, estic desitjant poder-lo llegir.
Salut i escacs,