Desapareguts

El títol d'aquest article podria semblar el d'alguna sèrie televisiva o d'alguna pel·lícula. Doncs no, aquest títol vol fer referencia als escacs catalans.

En l'article anterior vaig comentar, entre altres temes, que el club Associació Barcinona va quedar campió de Catalunya per equips l’any 1980; consultant les fons per a aquell article em vaig adonar de certes qüestions.

Aquestes indagacions em van fer veure que una gran part dels clubs dominadors dels escacs a Catalunya en les seves diferents èpoques històriques ja no existeixen.

Però anem als fets. Con ja hem comentat en alguns articles anteriors, la Federació Catalana d'Escacs es va crear l'any 1925 constituïda per tretze clubs.

El seu primer president va ser el Dr. Esteve Puig i Puig.

Foto: Ajedrez365

El primer Campionat de Catalunya per equips es va jugar l'any 1927 i el campió va ser la Penya Gracienca.

Cal aclarir que en aquells primers anys aquest campionat no es jugava anualment. Els següents campionats abans de la Guerra Civil es van jugar els anys 1930 (Ruy López), 1932 (Barcelona) i 1934 (Ruy López-Tivoli). Després de la guerra aquest campionat no es va reprendre fins l'any 1945 (Barcelona).

C.E.Barcelona, Campió d'Espanya a la decada de 1960. Foto: Boletín de Ajedrez

C.E.Vulcà 1978. Foto: Butlletí d'Escacs

Entrant en matèria en aquest article, avui vull parlar dels clubs que han estat campions de Catalunya per equips i ja no existeixen; es a dir, clubs importants de la nostra història escaquística però ja desapareguts. 

Us passo aquest gràfic amb l'historial dels clubs campions del Campionat de Catalunya per equips, en el qual podem veure en que situació estem respecte al tema que he volgut tocar:

Això representa que actualment de la historia dels Campions de Catalunya per equips, fins l'any 2019 (no he volgut posar en aquestes estadístiques el “bunyol” dels campions del 2020, per altra part, la situació de l'any 2020 no canvia res de les estadístiques globals del que estem parlant), trobem un total de 76 campionats. En el gràfic podem veure clarament que  segueixen en actiu set clubs (Barcelona, Terrassa, Olot, Foment Martinenc, SCC Sabadell, Escola d'Escacs de Barcelona i Mollet).

SCC Sabadell 2018. Foto: FCE

Sobre les fusions (per altra banda un tema no exclusiu dels clubs campions) veiem que en aquest cas tots els clubs que s'han fusionat han acabat desapareixen, amb la excepció del C.E.Barcelona, això si, tots els equips que s'han fusionat amb aquest club han desaparegut. Si això fos una novel·la policíaca, podríem definir a aquest club com una autentica “vídua negra”.

Estem molt a prop de que la Federació Catalana d’Escacs compleixi els cent anys, i durant tots aquests anys han passat moltes coses i situacions diverses. No obstant això, des del meu punt de vista si durant aquest termini han desaparegut tants campions, el percentatge de clubs no campions, de totes les categories, deu ser molt gran.

Pugen les fitxes federatives, però baixen els clubs. És això positiu? Ho dubto.

Salut i escacs,    

Edmar Mednis, un bon escriptor d'escacs

 

Edmar John Mednis (22 de març de 1937 - 13 de febrer de 2002) va ésser un GM d'escacs i escriptor nord-americà d'origen letó.

Va ser un bon jugador, però pel que més se'l recordarà serà per la quantitat i qualitat dels llibres d'escacs que va escriuré; vint-i-sis en total, d'ells jo tinc en el meu poder tres. Aquest llibres són:

• De la apertura al final.
• Temas estratégicos de la apertura al final.
• Cómo convertirse en un autentico jugador de torneu.

Precisament d'aquest últim llibre vull parlar avui.

No fa gaire vaig veure aquest vídeo:

Aquest vídeo em va fer rellegir aquest llibre. El llibre té recomanacions força interessants, però també hi ha temes que han quedat obsolets (com ara parlar de les partides aplaçades i les recomanacions sobre com tractar les obertures).

Però realment el que em va cridar l'atenció va ser en concret el que es pot llegir a la pàgina 64.

No em quadrava que a l'any 1980 es jugués cap torneig a la ciutat de Barcelona amb la presencia de Mednis, però del que si estava segur era que Felipe Tosan no va ser campió de Catalunya aquell any, en realitat aquest jugador no va ser mai campió individual de Catalunya d'escacs.

El campió de Catalunya de l'any 1980 va ser l'Ángel Martín.

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Però si que és veritat que va haver un torneig internacional l'any 1980 en el qual van coincidir l'Edmar Mednis i el Felipe Tosan, no a Barcelona, però si en un municipi de la costa del Maresme. Torneig organitzat per l’Associació Barcinona, club barceloní.

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Bé, qüestió aclarida. També voldria comentar que el Barcinona era en aquells moments un club força fort, com acredita que aquell mateix any fos el campió de Catalunya per equips. Un dels integrants d’aquest gran equip era el Felipe Tosan.

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Un aclariment d'un paràgraf d'un llibre d'Edmar Mednis ens ha portat a parlar d'uns moments de la història dels escacs a Catalunya de l’any 1980. La història dels escacs a casa nostra és ben rica, no hauríem de permetre que res es perdés.

Salut i escacs,

Jan Timman

Fa uns mesos, en concret el 23 de juliol de 2020, vaig parlar d'una omissió sobre els articles etiquetats com a "Llibres". Aquesta omissió feia esment a la col·lecció de llibres de Roberto Grau "Tratado General de Ajedrez".

Podeu consultar aquell article des d'aquest enllaç.

Aquesta omissió no és l'última, ja que a pesar de que ja són més d'onze anys l'antiguitat d’aquest blog, sempre se'm pot passar algun tema i no parlar d'alguna qüestió important dins la història dels escacs.

En aquest sentit, avui vull fer justícia a un gran jugador, el GM Jan Timman.   

Jan Hendrik Timman va néixer el 14 de desembre de 1951 i des de finals de la dècada de 1970 fins a principis de la de 1990 es va convertir en un dels millors Grans Mestres dels escacs, sens dubte el millor jugador no soviètic, i el 1982 el número dos del món, darrere d'Anatoly Karpov.

Timman va rebre el títol de Mestre Internacional l'any 1971 i l'any 1974 va aconseguir el títol de Gran Mestre, el que el va convertir en el tercer d'Holanda després de Max Euwe i Jan Hein Donner. Aquest mateix any va guanyar el Campionat d'Holanda per primera vegada, en total ho va aconseguir fins a nou vegades. El seu primer èxit internacional notable va ser a Hastings 1973/74, on va compartir la victòria amb Tal, Kuzmin i Szabó. Ràpidament va seguir una sèrie de victòries en Sombor 1974 (amb Boris Gulko) Netanya 1975, Reykjavik 1976 (amb Fridrik Olafsson), Amsterdam IBM 1979, Niksic 1978 i Bled/Portoroz 1979.

Foto: Twitter (Douglas Griffin)

Com ja he comentat anteriorment, a l’any 1982, Timman ocupava el segon lloc del món, només darrere d'Anatoly Karpov. En la dècada de 1980 va guanyar diversos tornejos molt forts, inclòs Amsterdam IBM el 1981, Wijk aan Zee el 1981 i 1985, Linares l’any 1988, el Euwe Memorial de 1989 i el Torneig de la Copa del Món de 1989 a Rotterdam. Altres grans èxits van ser Las Palmas 1981, Mar del Planta 1982, Bugojno 1984 i Sarajevo 1984.

Timman va representar Holanda en 13 Olimpíades d'escacs des de l’any 1972 fins a l’any 2004, jugant al primer tauler en 11 ocasions. El 1976 va guanyar la medalla d'or a la millor actuació individual en aquest tauler.

Foto: commons.wikimedia.org

Cal destacar que va jugar la final del Campionat de el Món de la FIDE de l'any 1993, perdent contra Anatoly Karpov. Els desenvolupament del matx va ser:

D’altra banda, podem dir que la seva qualitat com a escriptor i compositor de finals artístics no va desentonar amb la seva capacitat com a jugador. En aquest sentit cal destacar el seu llibre: "El arte del anàlisis".

Us passo unes partides de Timman en format vídeo:

Cal recordar els grans campions, en aquest cas un jugador que encara és viu. Us vull comentar una petita anècdota que em va passar poc abans de què comences la pandèmia; parlant amb uns adolescents aficionats als escacs, que no juguen gaire malament i que algun d'ells, probablement, en poc temps pugui jugar força bé, vaig comentar alguns jugadors del passat recent dels quals podrien aprendre amb les seves partides. Us podeu creure que cap d'ells sabia qui era Jan Timman? Francament, no anem gaire bé.

Jo els vaig recomanar el llibre de Timman "El poder de las piezas menores", però em dona la impressió que no em faran gaire cas. 

Salut i escacs,

Marxandatge

 Marxandatge és la traducció al català de la paraula anglosaxona “Merchandising”, paraula ja assentada i assimilada a la nostra parla quotidiana. 

Què és i per a què serveix el “Merchandising”? El “Merchandising” consisteix en un conjunt d'estratègies que apunten a la promoció i venda de productes tant dins com fora del punt de venda. Els seus objectius centrals són dos: Garantir la venda de productes; Atraure nous clients a la marca.

Sent una tècnica de Màrqueting, el terme “Merchandising” no és conegut per les persones en general com una forma de desenvolupar diferents tècniques de vendes. La gent coneix com “Merchandising” a les “xorradetes” perifèriques a un producte; per exemple: samarretes, gorres, accessoris, tasses i  un llarg etc.

Imatge:Fundimax

Poques bromes, perquè això que jo denomino innocentment “xorradetes”  en alguns sectors mou unes grans quantitats milionàries de diners. Sense anar gaire lluny els grans clubs de futbol, com exemple podem veure que el Barça té actualment uns grans problemes econòmics en gran part perquè la pandèmia li ha tocat la “línia de flotació” del seu “Merchandising”.

Després d'aquesta introducció, anem a parlar del “Merchandising” en els escacs.

Hi ha “Merchandising” en els escacs? Doncs clarament, si els escacs són un producte, és obvi que té que haver espai per la venda de productes relacionats amb ell. Més si el món dels aficionats als escacs té un fort component de “frikis” (com molts de nosaltres sabem).

A les botigues especialitzades podem trobar infinitat de productes amb temes d'escacs, des de samarretes fins a clauers, passant per una gran quantitat de productes amb relació amb els escacs. Us poso uns exemples:

Tots aquest exemples el he tret de la botiga d'Escacs i Mat. Si esteu interessats en consultar tot el seu “Mercandising” ho podeu trobar en aquest enllaç.

Imatge: Escac i Mat

La Federació Catalana d'Escacs, també ha obert un apartat al seu web amb el títol de “Botiga en línia”.

Imatge: FCE

Una molt bona iniciativa que desitjo que tingui èxit. Però, malauradament, en el meu cas em trobo amb aquest missatge del meu antivirus.

Espero que sigui una situació transitòria i que aviat puguem consultar aquest web sense por de cap mena.

Per finalitzar aquest article, vull també parlar d'un producte que tinc que és pot catalogar també com de “Mercandising” en aquest cas de la FIDE.

Fa molts anys que ho tinc, però ho tenia guardat en un calaix i ja no me'n recordava. És un producte ben curiós, una joc de cartes i el van fer l'any 1989.

Jo el vaig adquirir poc després, durant algun any dels primers de la dècada dels anys 90. Com he comentat, és una baralla realment curiosa, ja que cada carta porta un problema d'escacs (a dins de la seva capsa és troben les solucions).

Podem dir que va ser un article de “Mercandising”, però, avui dia, potser és un producte de col·leccionista.

Salut i escacs,