dimecres, 21 d’octubre del 2009

Nova Divisió d'Honor


Pel proper dia 14 de novembre, la Federació Catalana d'Escacs ha convocat una assemblea general extraordinària per tractar, entre altres temes, el calendari esportiu del any 2010. Si voleu consultar l'ordre del dia, cliqueu aquí.

Dels temes a tractar, m'ha cridat l'atenció el nou reglament del campionat per equips en els punts referents a la Divisió d'Honor. La Divisió d'Honor estarà formada per dotze equips i es jugarà els dissabtes per la tarda, fins aquí res que no sabés. Però el que m'ha sorprès és el nou plantejament de funcionament.

Fins ara la Divisió d'Honor era una lliga pura, és a dir, tots contra tots. A partir d'ara, la proposta de reglament planteja el següent:

Es faran dos grups de sis equips. Els equips integrants d'aquest grups s'enfrontaran entre ells, tots contra tots. Aquestes dues lligues duraran cinc jornades.

Els dos primers de cada lliga és classifiquen per a la fase de lluita pel títol. El primer de cada grup s'enfronta amb el segon de l'altre grup, a doble volta. Els equips guanyadors s'enfronten a la final i els perdedors lluitaran per la tercera plaça. Tots dos encontres també a doble volta. Total nou rondes.

Els altres equips s'enfronten entre ells, mantenint l'encontre i resultat de la lliga jugada prèviament, baixant de categoria els tres últims. Àixo significa quatre rondes i el total del campionat són nou rondes. Si voleu consultar la proposta de reglament, cliqueu aquí.

He de dir que no acabo d'entendre l'invent. Crec que el sistema més just i el que determina més clarament el campió i la classificació final dels altres equips, és el sistema de lliga "tots contra tots". No sé realment que s'està buscant.

Si era tant important que el campionat es jugués a nou rondes, crec que no calia passar de deu equips a dotze. Si realment era imprescindible que el campionat comptés amb dotze equips, doncs tindria que jugar-se a onze rondes.

Aquest nou sistema pot ser clarament injuts i no reflectir la realitat de la competició. Posaré un exemple, tenint en compte que la confecció dels grups es fa a partir de les classificacions de l'any anterior i que d'un any per un altre podria haver importants canvis de jugadors en els diferents equips, ens podriem trobar en una hipotètica (o no tant hipotètica) situació de que tres equips fossint molt superiors a tots els altres, però que coincideixin en un mateix grup inicial. Un dels tres quedaria fora, no tant sols de la lluita pel títol, si no dels quatre primers llocs.

Potser el que es busca és primar l'impate mediàtic (suposant que els escacs puguin ser mediàtics) de les semifinals i la final, per sobre d'una classificació final més coherent.

De les dues alternatives, jo em quedo amb la segona. La coherència sempre és un bon precedent.

Salut i escacs

dissabte, 17 d’octubre del 2009

L'Elo de l'estiu


Aquest any han sortit tres llistes d'Elo català, a diferència de les dues d'anys anteriors. L'argument donat des de la Federació Catalana d'Escacs, és que durant l'estiu hi ha un gran nombre de tornejos per tot el territori català i és convenient computar, en una llista, els resultats dels jugadors que han participat. A mi em sembla bé, hi ha molta gent als que els agraden els opens internacionals i en aquestes èpoques de vacances és més fàcil poder-los jugar. També és veritat que hi ha autèntics fanàtics que juguen una veritable "marató" escaquística i apleguen una bona quantitat de partides. Per això, és interessant que ha tots els que han jugat a l'estiu se'ls actualitzi el seu Elo.

La llista ha sortit el mes d'octubre. Això vol dir que tindrem una llista el gener, la de la tardor si volem donar-li una denominació. Una segona llista el juliol, la del per equips. I una tercera, la de l'estiu, que com hem comentat surt a l'octubre.

Al Congrés no som gaire afeccionats a jugar a l'estiu. Però alguns ho han fet, en general molt bé per cert, amb la variació d'Elo següent:

  • Fermín Tejero -12
  • Rubén Hernández -6
  • Carlos Alonso +2
  • Héctor Hernández +22
  • Josep Maria Jordan +18
  • Jaume Viñals +14
  • Jordi Climent +68
  • Sandra Escobar +54
  • Javier González -43
  • Manel Gómez +14
  • Marco Antonio González -12
  • Rafael Ylla +16
  • José Juan Fernández -11
  • Francisco Javier Romero +55
  • Francisco Martínez +20
  • Jordi Rodríguez +19
Cal celebrar fortes pujades d'Elo de molts jugadors, però el Jordi Climent, la Sandra Escobar i el Francisco Javier Romero han aumentat més de 50 punts. Felicitats a tots tres.

Si voleu consultar la llista de l'Elo d'octubre del Club d'Escacs Congrés, cliqueu aqui.

Salut i escacs,

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Bobby Fischer, el gran desconegut


Navegant per internet, he trobat una noticia a Chessbase amb data de 4 d'octubre on es dona la hipòtesi de que el pare de Bobby Fischer no era Gerard Fischer, com consta en el seu certificat de naixament, sinó que era Paul Nemenyi un científic hongarès.

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer breument a Gerard Fischer a l'any 1977. En aquells temps ell era un vell educat i agradable. Quan es va assabentar que jo era aficionat als escacs vam començar una grata conversa sobre el tema i amb gran sorpresa per part meva, em va assegurar que era el pare de Bobby Fischer. En aquell moment m'ho vaig creure, però més endevant vaig pensar que potser m'havia aixecat la camisa. No obstant això, anys després, em vaig documentar sobre el tema i vaig arribar a la conclusió que el Gerard Fischer que jo vaig conèixer i el que constava en el certificat de naixament de Bobby Fischer era la mateixa persona.

La història de Bobby Fischer esta plena de buits i clarobscurs, de moltes fases de la seva vida se sap ben poc. De les seves decisions es fan moltes teories, però ningú sap amb seguretat el perquè d'aquestes. Es parla i s'escriu de coses intrascendents i no s'aprofundeix en les coses verdaderament importants.

Quina importància té qui era el seu pare biològic? Si el realment important és que va viure la seva infantesa sense pare i que això el va marcar tota la vida.

Fischer va ser un fora de sèrie com a jugador d'escacs i un desafortunat com a persona. Va ser el millor en el món dels escacs i no va trobar el seu lloc en el món real.

Afortunadament ens queda el seu llegat, les seves partides; moltes d'elles autèntiques obres d'art. Pels que gaudim amb els escacs, Bobby Fischer és immortal.

Salut i escacs,

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Seriosament


Una persona, una entitat, un país... si volen ser respectats i se'ls tingui en compte, una de les primeres coses que tenen que fer és ser seriosos.

La serietat davant de qualsevol circumstància implica un bon treball i el contrari es defineix com poc seriós.

Ahir al vespre, llegint el web d'en Josep Sadurní (company de club i d'equip), em vaig assabentar que les activitats programades pel Club d'Escacs Congrés per la Festa Major del barri havien estat canviades sense avís previ.

Sincerament, no crec que aquest tipus d'actuacions deixin el nostre club gaire bé. Per la meva part demano disculpes a les persones que des d'aquest bloc van llegir els actes programats inicialment.

Si voleu llegir l'article d'en Josep Sadurní, el trobareu clicant aquí.

Salut i escacs,