dissabte, 30 d’abril del 2011

Relaxació o dispersió?


Fa poques setmanes us parlava d'uns llibres entre els que estava "Los siete pecados capitales del ajedrez". D'aquests "pecats" hi ha dos que poden definir un error greu que vaig cometre en una partida jugada en el passat Tancat per a norma de MC que es va jugar, organitzat pel Club d'Escacs Sant Martí, a la tardor del 2010. Aquests dos "pecats" són la relaxació i la dispersió. Però el cas és que cap d'aquest "pecats" segons la definició que fa l'autor al llibre s'adapta completament al que em va passar.

La partida la vaig jugar amb negres amb el jugador del Tres Peons Àlex González. Vaig aconseguir sortir de l'obertura amb un petit avantatge i després d'aprofitar petits errors del meu contrincant vaig poder arribar a aquesta bona posició.

Òbviament vaig jugar 26...Te2.


Després de 27.Dxd4-cxd4 i el negre té un final de torres d'aquells que sempre hem somiat.


28.Tc1-Rf7! (a 28.c3 també Rf7!)


29.c3-Re6 30.cxd4-Rd7 i el blanc no té jugada bona.



31.Tc3-c6?? jugada molt fluixa (amb 31...Txb2 el negre guanyava fàcil) 32.b4-Txb2 33.Ta3! i la torre torna a jugar.


La partida va acabar en taules a la jugada 58 després d'un final molt lluitat.

Però que fa que és pugui cometre un error tan colossal? Quan estava pensant 26...Te2, ja vaig arribar a aquesta posició i vaig veure que era guanyadora. Per què 31...c6? En realitat estava tan satisfet amb la posició de "zugzwang" que no volia sortir d'aquesta. Però per falta de concentració, aquesta horrorosa jugada precisament el va trencar. Els dies després de la partida estava totalment decebut, però amb el temps i després d'analitzar-la a fonts el meu ànim ha canviat degut a què el final de torres posterior a l'error el vaig jugar amb molta convicció i no el vaig guanyar per la gran defensa que va fer el meu contrincant.

Bé, tornant als "pecats" del llibre. Potser he descobert un de nou, l'excés d'eufòria, que et fa sortir de la realitat de la partida. Com dirien els "futboleros", no es pot celebrar un gol abans de marcar-lo.

Salut i escacs

dilluns, 25 d’abril del 2011

"Boletín"


Els escaquistes de Catalunya tenim la sort que des de fa molts i molts anys la Federació Catalana d'Escacs edita un meravellós butlletí que parla dels escacs catalans. Sóc conscient que amb les noves tecnologies tots els mitjants de comunicació en format paper, avui dia han quedat sobrepassats pel que fa a la rapidesa en transmetre la informació. Afortunadament per tenir informació a les poques hores o tanmateix en algunes ocasions en directe, hi ha mitjans via web.

Webs de tota mena, blocs personals i el web de la Federació Catalana d'Escacs (molt especialment en la cobertura del Campionat de Catalunya per Equips) ens donen en general una molt bona informació amb una immediatesa incomprensible en altres temps. En aquest sentit, voldria dir que el campió per sobre inclús del web de la Federació Catalana d'Escacs, és el web "Ajedreznd". Sóc dels que em molesten els continus atacs, que amb raó o habitualment sense ella, rep el més gran mitja de comunicació de la història dels escacs catalans. Què m'importa si estic d'acord amb un editorial o un punt de vista de les persones que ho fan, el realment important és la quantitat de bona informació sobre els nostres escacs que diariament ens aporta. Per a tants i tants webs i blocs catalans, la nostra informació sense "Ajedreznd" seria molt més complicada i en alguns casos impossible. Alguns atacs a aquest web em semblen mesquins, ja que el treball ben fet sempre mereix un respecte.

Bé, tornem al Butlletí d'escacs. Aquesta revista federativa a perdut immediatesa però no qualitat, encara que ja coneixem molts dels temes de què parla, ens els complementen amb informacions, entrevistes i sobretot partides ben comentades que el fan encara molt atractiu.

Però el Butlletí d'escacs té i sobretot ha tingut una altra important tasca, serveix per matenir "freca" la història dels escacs catalans.

Està a punt de sortir el número 146, això és el relat de molts anys. En concret, el Butlletí d'escacs està explicant la nostra realitat des de juny del 1976 que va sortir el número 1.

Però aquest nou butlletí podia néixer perquè el nostre país començava a alliberar-se de la terrible tirania que l'havia privat de llibertats durant 40 anys. Aquest butlletí és va editar en català i amb criteris democràtics.

No obstant això, com haureu comprovat, parlo d'un nou butlleti. Ho defineixo així, perquè fins aquell moment ja exixtia un "Boletín" que editava la "Federación Catalana de Ajedrez" des de l'any 1964.

Aquell butlletí, també va jugar un paper important per a la divulgació dels escacs en aquell moment i va ser una eina capdal perquè les persones que ho portaven poguessin l'any 1976 canviar totalment "l'edifici".

Gràcies a aquells "boletines" ara és més fàcil tenir fonts documentals per poder saber la nostra història.

A continuació, si és del vostre interès, podeu consultar algunes pàgines escaneixades d'aquest primer "boletín". Demano disculpes per l'estat de conservació que té aquest "boletín" ja que en alguns moments de la seva llarga història no ha tingut els "allotjaments" pertinents per a la seva idònia conservació.

Podeu clicar les imatges per fer-les més grans.

Interessant portada en la que podem veure un jove Fermín Tejero empatat en el segon -tercer lloc del Campionat absolut de Catalunya.

Pàgina interior amb informació del campionat.

Molt poc després, l'amic Paredes va ser un dels millors jugadors de Catalunya.


La Sra. Maldonado també va ser jugadora del Club d'Escacs Congrés, jo la vaig conèixer l'any 1974 quan, procedent del Foment Martinenc, vaig fitxar pel Congrés.
Cal ressaltar també, que a la part baixa d'aquesta pàgina surten els responsables d'aquest "boletín".

Pàgina explicativa sobre aquest primer "boletín".

Escrit del direntor Sr. Francino

Contraportada amb els cent primers subscriptors.


Possiblement més endavant torni a parlar de la història del nostre butlletí, que és la nostra història. Agrairia que si algú dels que llegiu aquest bloc, aquest tema us sembla interessant, si us plau, m'ho feu saber.

Salut i escacs,

dissabte, 16 d’abril del 2011

Futbol és fulbol


Amb aquesta frase va definir el futbol un prestigiós i cotitzat entrenador iugoslau fa més de 25 anys. La frase, monument a l'estupideça, ràpidament es va fer cèlebre i encara avui hi ha algun periodista que ens la recorda de tant en tant.

Poc després, l'any 1990, una editorial de llibres d'escacs tan famosa com és Sahovsky Informator va treure un llibre amb l'original títol de "El ajedrez es el ajdrez". Renoi amb els iugoslaus, tot uns cracs per les definicions.

Es tracta d'un llibre de narracions i anècdotes sobre els escacs, amb bones partides de bons jugadors i unes fotografies de qualitat. També comentar que té qüestions clarament peculiars, en primer lloc dir que està traduït al castellà, tema inaudit en aquesta editorial, en segon lloc dir que la traducció és horripilant (sembla feta amb el traductor de Google, que no existia en aquella època, però sense les comprovacions que fem a posteriori), aquest llibre em fan valorar encara més les tasques dels professionals de la traducció.

Però no era d'aquest llibre del que volia parlar, rellegint el llibre va sorgir un tema que em sembla prou interessant. És un dels esdeveniments més importants dels escacs per equips, em refereixo al matx per equips URSS - Resta del món que és va jugar l'any 1970.




A finals de març i començament d'abril de l'any 1970, la ciutat de Belgrat va ser la capital mundial dels escacs. Mai s'havia donat que un esdeveniment relatiu als escacs despertés tant interès al món com en aquesta ocasió, gran quantitat d'agències de premsa i mitjans de comunicació van estar presents.

Des de la Segona Guerra Mundial, el predomini soviètic en els escacs era abismal. Durant la dècada dels anys 50 del segle XX, el considerat millor jugador no soviètic, Rehevsky dels Estats Units, no baixava del vuitè lloc al rànquing mundial. Però a la dècada dels anys 60 havien sorgit jugadors que donaven replica als millors soviètics (Fischer, Larsen, Portichs...) i la resta del món es va sentir en condicions d'enfrontar-se a la supremacia soviètica.

Van ser els iugoslaus els que van proposar l'organització d'aquest majestuós matx. L'encontre es va jugar a deu taulers i quatre rondes, els equips estaven formats per els següents jugadors:

Selecció URSS

  1. Spasky. Campió del món.
  2. Petrosian. Excampió del món.
  3. Korchnoi.
  4. Polugayesky.
  5. Geller.
  6. Smyslov. Excampió del món.
  7. Taymanov.
  8. Botvinnit. Excampió del món.
  9. Tal. Excampió del món.
  10. Keres.
Jugadors reserves: Stein i Brostein.

Selecció Resta del món.
  1. Larsen. (Dinamarca).
  2. Fischer. (EE.UU.).
  3. Portisch. (Hongria).
  4. Hort. (Txecoslovàquia).
  5. Gligoric. (Iugoslàvia).
  6. Reshevsky. (EE.UU.).
  7. Uhlmann. (República Democràtica d'Alemanya).
  8. Matulovic. (Iugoslàvia).
  9. Najdorf. (Argentina).
  10. Ivkov. (Iugoslàvia).
Jugadors reserves: Olafsson (Islàndia) i Darga (República Federal d'Alemanya).

Fischer s'ho va posar difícil als organitzadors, ja que no acceptava ser el segon tauler. A poques hores del començament del matx ho va acceptar amb les següents paraules: "Està bé, que jugui Larsen al primer tauler! Jo soc millor jugador, però els últims anys ell ha jugat i jo no."

El matx el va guanyar la selecció soviètica per un ajustat 20,5 a 19,5. Larsen i Spasky van empatar a 1,5 (l'altra partida la va jugar Stein i va perdre), Fischer va guanyar a Petrosian per 3 a 1.




Si voleu més informació sobre aquest matx, podeu clicar aquest enllaç.

Aquest esdeveniment va representar un contundent avanç mediàtic pels escacs, ràpidament superat pel campionat del món que el 1972 va enfrontar a Reykjavik, Spasky i Fischer.

Jo m'atreveria a dir que aquest dos esdeveniments conjuntament amb els matxos entre Kasparov i Karpov, han estat els més seguits en la història dels escacs.

Salut i escacs

divendres, 8 d’abril del 2011

Amb més calma...


Després de quasi dues setmanes d'acabada la fase regular del Campionat de Catalunya per equips, quan els nervis i l'angoixa de l'última ronda han quedat esvaïts, ja podem fer una petita reflexió del que ha estat la Primera Divisió grup II.

Abans de començar la competició vaig comentar que en aquest grup haurien dos equips que lluitarien per l'ascens directe: El Sant Josep i el Sitges. Un tercer equip, el Sant Martí, que no podria competir amb aquest dos, però que seria superior a tots els altres. I també vaig pronosticar que els altres set lluitarien de valent per eludir el descens.

Bé, amb els dos primers vaig encertar, però la "pel·lícula" ha estat ben diferent de com jo la "pintava". El Sant Martí ha estat ficat en la lluita per l'ascens fins l'últim moment, demostrant que està capacitat per a aquesta lluita. Tots els altres equips hem estat a un altre nivell, exceptuant el Sant Adrià que no ha tingut mai cap oportunitat, els sis equips restants hem mantingut una dramàtica lluita i la majoria dels encontres han estat molt ajustats.

El Sant Josep ha estat un just primer classificat, però no ha tingut "el camí de roses" que alguns vaticinaven. L'empat a la primera ronda amb el Sant Martí i sobretot la posterior derrota amb el Sitges, li van posar les coses molt difícils. Afortunadament per a ells, els altres candidats també van fallar.

El Sitges ho tenia tot de cara després de guanyar el Sant Josep, però incomprensiblement van perdre amb el Comtal i van empatar amb el Peona i Peó. Finalment van guanyar a l'última ronda, en un dramàtic maxt, el Sant Martí i han aconseguit la segona posició.

El Sant Martí ha fet un campionat excepcional, van anar primers moltes rondes i no hauria estat injust que haguessin aconseguit pujar. Perdre l'última ronda per la mínima ha estat un cop molt fort, però han demostrat que tenen equip per poder estar en la lluita per l'ascens. Si aconsegueixen que nigú abandoni "la nau" i poguessin fer una o dues bones incorporacions, de ben segur que al proper campionat ho poden aconseguir.



El Peona i Peó ha aconseguit la quarta posició, esvain el dubte del que podien fer sense "la legió georgiana". Amb un equip jove i amb moltes ganes, ràpidament es van escapar de les places properes al descens. Un equip amb molt futur, ja que apart dels jugadors del primer equip, compta amb molts jugadors que des dels seus altres equips estan demanant pas amb molt bones actuacions.

El Santa Eugènia de Girona tampoc ha passat gaires angúnies. Tanmateix, ha donat la impressió que quan van aconseguir els suficients punts per eludir el descens, van treure el peu de "l'accelerador". Si no vaig errat, ens els trobarem altra vegada el proper any.

El Comtal ha estat l'equip "boig" i desequilibrant del grup. Capaç del millor i del pitjor, amb els seus resultats han fet la guitza a més d'un, especialment a nosaltres el Congrés. No sempre han pogut presentar el seu millor equip, tot i això han fet els deures i tampoc han passat gaires angúnies.

Nosaltres, el Congrés, si que hem patit de valent. Vam començar perdent punts que no contàvem de perdre i després tot ha estat molt més complicat. Afortunadament, a les últimes rondes el nostre nivell de joc ha estat millor i hem aconseguit matenir la categoria.



El Jake ha lluitat fins l'últim moment, però el desempat no els ha beneficiat. No és habitual que amb 3,5 punts es baixi, inclús, en anys anteriors molts equips s'han salvat amb 3 punts i excepcionalment, també recordo, un equip que es va salvar amb 2,5 punts. Posteriorment han entrat en una mena de repesca, jugant-se la plaça amb el Foment B i també han perdut. Definitivament no han estat afortunats en aquest campionat.

El Montmeló ha estat un equip que ha donat més "guerra" del que es pot pensar mirant tant sols la classificació. Va perdre alguns encontres per la mínima, el que vol dir que amb una mica més de sort les coses podrien haver estat diferents.

El Sant Adrià no ha pogut presentar un equip competitiu per a aquesta categoria. No sé que els ha passat aquests últims anys, tan sols desitjar-los que el més aviat possible tornin ha estar a la categoria que per trajectòria i historial es mereixen.

Fins aquí he parlat dels equips, ara vull parlar-vos dels jugadors més destacats. Aquesta és la relació dels jugadors que han puntuat millor a cada tauler.
  1. Amador Rodríguez, Sant Josep. 6,5 punts.
  2. Ramon José, Sant Josep. 6 punts.
  3. Erik Martínez, Sant Martí. 7,5 punts.
  4. Enrique Fernández, Sitges. 7 punts.
  5. Antoni Marcet, Sitges. 8 punts.
  6. Carles Fernández, Sant Josep. 7 punts.
  7. Joan Xanco, Comtal. 6 punts.
  8. Josep Ortiz, Sant Josep. 7,5 punts.
  9. Pablo Castillo, Sant Martí. 6 punts.
  10. Pau Fernández, Sant Josep. i Eric Sánchez, Sant Martí. 7 punts
Ha destacar la puntuació que amb tan sols 17 anys ha fet l'Erik Martínez en un molt difícil tercer tauler. Felicitacions Erik.

Aviat sabrem tots els equips que la propera temporada jugaran a la Primera Divisió i també podrem saber en quin grup juguen. Sembla ser que el Sant Martí i el Congrés no coincidirem al mateix grup. Bé, tindrem que buscar-nos uns altres per fer-los la guitza.

Salut i escacs,

dissabte, 2 d’abril del 2011

Llibres (2)


Fa alguns mesos, el 29 de desembre de 2009, vaig fer un article amb el títol de "Llibres", comença així: "Com a comiat de l'any 2009, vull recomanar-vos uns llibres, llibres d'escacs obviament... " I vaig parlar de tres llibres, "Ajedrez de torneo", "Ajedrez en la cumbre" i "Aprenda de las leyendas".

En l'article d'avui, vull reprendre aquest esperit de recomanar llibres d'escacs. Però voldria fer un matís, les recomenacions no són tant perquè em consideri un expert amb capacitat per decidir que un llibre és millor que un altre. Ben el contrari, sent conscient de la meva qualitat de jugador mediocre, les meves recomanacions van en el sentit dels llibres que m'han cridat l'atenció. Per fer-ho més entenedor, podríem dividir els conceptes de criteri en tres apartats: 1. llibres que he constatat que m'han aportat alguna millora concreta en el meu joc, 2. llibres que m'ho he passat molt bé amb el seu contingut i 3. llibres que m'he divertit amb la manera de fer del seu autor. Aquest esquema és per a clarificar conceptes, però també és veritat que la majoria dels llibres que pugui recomanar en aquest o posteriors articles clarament tenen i tindran un important component del primer apartat.

Avui vull parlar de dos llibres del tercer apartat i d'un llibre del segon apartat amb dosis importants del primer i tercer apartats.

Els dos primers llibres són: "Los siete pecados capitales del ajedrez" i "Ajedrez para cebras" del GM escocès Jonathan Rowson. Aquests llibres tenen en comú la manera tremendament divertida de com enfoca els temes el seu autor. Humor britànic, això si, però jo m'ho he passat força bé.

Los siete pecados capitales del ajedrez


L'autor desglossa a manera de pecats els següents set temes:
  • Pensament (innecessari o erroni)
  • Relaxació (oportunitats perdudes, falta de determinació)
  • Avidesa (excessiva preocupació amb el resultat de la partida)
  • Materialisme (insuficient atenció als factors no materials)
  • Egoisme (deficient consciència de l'oponent i les seves idees)
  • Perfeccionisme (destrets de temps, esforços exagerats)
  • Dispersió ("perdre el fil", desordre, mala concentració)
Qui no està influenciat per algun d'aquests "pecats"? A mi de per si, el llibre no m'ha solucionat definitivament cap dels meus problemes. però si que m'ha fet veure alguns dels que no era suficientment conscient, si saps la malaltia pots començar a buscar el medicament per curar-la.


Ajedrez para cebras



En aquest posterior llibre, l'autor planteja tres qüestions vitals pel jugador:
  • Per què és tan difícil millorar?
  • Quin tipus d'actitud mental es necessita per trobar bones jugades en les diferents fases de la partida?
  • És un mite l'avantatge de la primera jugada?, existeixen diferències entre jugar amb negres o blanques?
El provocador títol "Ajedrez para cebras" és una introducció del que vol ser el llibre, ens vol dir que en escacs no podem donar res per fet. Ens convida a oblidar-nos de les convencions i a pensar per nosaltres mateixos.

En aquest sentit el llibre comença explicant que quan sentim el ressonar de cascos, pensem en cavalls, perquè ens resulta més familiar, però poden ser zebres. En aquest sentit ens vol fer veure que tenim que estar més oberts a la experiència i ser menys depenents del que és més convencional.

Aquest segon llibre és potser més subjectiu, es presta més a diferents interpretacions. Però no per això m'ha semblat menys interessant.

El tercer llibre és "Claves del ajedrez práctico" de Jonh Nunn. Nunn és, des del meu punt de vista, un dels millor escriptor de llibres d'escacs. M'explico, Nunn en els seus llibres és un molt bo comunicador, entenen això en què amb molt poques paraules (lletres) i exemples (partides o posicions) és capaç d'ensenyar molt i molt bé.

Claves del ajedrez práctico



El títol ja ho diu, l'autor toca en aquest llibre diferents qüestions (la pressa de decisions, omissions i errors greus, l'obertura, el mig joc, el final, com utilitzar l'ordenador, literatura escaquista) des d'una perspectiva pràctica, amb bons consells i un llenguatge amè.

Tres llibres molt agradables de llegir, que ens poden ajudar a progressar sense tenir que memoritzar gaire.

Bé, si heu arribat fins aquí enhorabona, hi ha molta gent que no arriben al final dels articles llargs. Als que ja havien llegit aquest llibres demanar-los, si els ve de gust, que em diguin el seu parer. Els que no els heu llegit, animar-vos a llegir-los, us agradaran.

Salut i escacs,