Relaxació o dispersió?

Fa poques setmanes us parlava d'uns llibres entre els que estava "Los siete pecados capitales del ajedrez". D'aquests "pecats" hi ha dos que poden definir un error greu que vaig cometre en una partida jugada en el passat Tancat per a norma de MC que es va jugar, organitzat pel Club d'Escacs Sant Martí, a la tardor del 2010. Aquests dos "pecats" són la relaxació i la dispersió. Però el cas és que cap d'aquest "pecats" segons la definició que fa l'autor al llibre s'adapta completament al que em va passar.

La partida la vaig jugar amb negres amb el jugador del Tres Peons Àlex González. Vaig aconseguir sortir de l'obertura amb un petit avantatge i després d'aprofitar petits errors del meu contrincant vaig poder arribar a aquesta bona posició.

Òbviament vaig jugar 26...Te2.

Després de 27.Dxd4-cxd4 i el negre té un final de torres d'aquells que sempre hem somiat.

28.Tc1-Rf7! (a 28.c3 també Rf7!)

29.c3-Re6 30.cxd4-Rd7 i el blanc no té jugada bona.

31.Tc3-c6?? jugada molt fluixa (amb 31...Txb2 el negre guanyava fàcil) 32.b4-Txb2 33.Ta3! i la torre torna a jugar.


La partida va acabar en taules a la jugada 58 després d'un final molt lluitat.

Però que fa que és pugui cometre un error tan colossal? Quan estava pensant 26...Te2, ja vaig arribar a aquesta posició i vaig veure que era guanyadora. Per què 31...c6? En realitat estava tan satisfet amb la posició de "zugzwang" que no volia sortir d'aquesta. Però per falta de concentració, aquesta horrorosa jugada precisament el va trencar. Els dies després de la partida estava totalment decebut, però amb el temps i després d'analitzar-la a fonts el meu ànim ha canviat degut a què el final de torres posterior a l'error el vaig jugar amb molta convicció i no el vaig guanyar per la gran defensa que va fer el meu contrincant.

Bé, tornant als "pecats" del llibre. Potser he descobert un de nou, l'excés d'eufòria, que et fa sortir de la realitat de la partida. Com dirien els "futboleros", no es pot celebrar un gol abans de marcar-lo.

Salut i escacs