dimecres, 4 de desembre de 2019

No és això companys, no és això...


Tan sols em quedo amb les primeres estrofes de la cèlebre cançó de Lluis Llach per confeccionar el  títol d'aquest article, tota la resta de la cançó no té res a veure i no pretenc fer cap similitud; però aquestes paraules si que expressen el meu actual estat d'ànim.

En realitat  vull entrar de passada en un fet que va passar fa pocs dies a l'Assemblea de la FCE. En aquesta assemblea la FCE va incloure dins del calendari esportiu de la temporada 2020 el torneig Magistral Ciutat de Barcelona en format open que era un tres per un, aquests obert era un obert internacional, el Campionat de Catalunya individual i el Campionat de Catalunya individual femení, a més ho van ubicar dins les dates programades al “Circuït Català d'Oberts Internacionals d’Escacs”. Òbviament aquesta proposta va suscitar una forta polèmica. És interessant llegir el que l'editorial del web Ajedrez Noticias Diarias ha expressat sobre aquesta qüestió:


Podeu accedir a aquest web des d'aquest enllaç.

Posteriorment, la FCE ha publicat al seu web el següent comunicat:


Un comunicat molt empàtic que és compromet a buscar solucions, fins aquí sembla que tot bé. Però aquesta empatia i bon rotllo el podien haver tingut a l'assemblea abans de la votació. Perquè a l'assemblea la FCE va forçar la votació de tot en el calendari, refusant una proposta de votar el calendari i la proposta de l'Open Ciutat de Barcelona per separat; proposta molt coherent, ja que era clar que ningú estava en contra de la resta del calendari.

Foto: FCE

Aquesta situació és el que em sembla més greu de tot, pressionar als clubs presents a l'assemblea amb “us mengeu la meva proposta de “Ciutat de Barcelona” o us quedeu sense calendari esportiu” em sembla d'una prepotència que m'ha sorprès negativament.


A la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs, em consta que hi ha persones que no els agraden algunes coses que s'estan fent (especialment pels responsables dels temes esportius), i molt especialment en aquesta. Però no oblidem que aquesta junta és un òrgan col·legiat i que totes les seves resolucions són responsabilitat de tots.

Ara volen vendre bon “rotllo”, aquí no ha passat res. Millor així, però el tema no és fàcil, per aprovar  el calendari esportiu es té que fer una nova assemblea i el calendari comença a caminar d'ací un mes.


Una situació que fins i tot seria còmica si no fos tan tràgica.

Salut i escacs, 

dimarts, 26 de novembre de 2019

El Subzonal 1c, el seu àrbitre i un “pollastre” amb la FCE


Com sabeu m'agrada parlar de la història dels escacs, especialment dels escacs catalans. Avui vull parlar d'un esdeveniment que va passar l'any 1985

Aquest esdeveniment va ser l'organització per part de la Federació Catalana d’Escacs del Subzonal 1c (Subzonal per a Andorra, Espanya, Itàlia i Portugal) per delegació de la FIDE.

Per arbitrar aquesta prova va ser designat l'àrbitre internacional català Carles Falcón, un àrbitre ben valorat per la FIDE com demostra la següent felicitació produïda pocs mesos abans d'aquesta competició.

Butlletí d'escacs 39

La competició es va desenvolupar a Castelldefels i el resultat esportiu va ser molt positiu, ja que el primer classificat va ser l'amic Àngel Martín i amb això la seva classificació per a l’Interzonal.

Butlletí d'escacs 40

Però a la faceta organitzativa va haver un “pollastre” descomunal (agafo aquesta expressió del web Ajedrez Noticias Diarias” perquè crec que el criteri que ells li donen s'aproxima força a la situació que es va donar en aquella ocasió).

Si us fixeu en un paràgraf de la notícia anterior, podeu veure que ja és preveia un cert mal ambient.


Al número 42 del Butlletí d'escacs la cosa va començar a concretar-se:





Bé, fins aquí la part que va jugar la Federació Catalana d'Escacs. Però el “pollastre” encara no havia finalitzat.

El Carles Falcón va fer els recursos pertinents i va resultar la sorprenent resolució:

Butlletí d'escacs 45-45

En fi, realment patètic. No vull ni puc entrar en raons i contra raons, ni tinc suficients elements de judici, ni tampoc crec que després de tants anys valgui la pena entrar en aquestes coses. També sóc conscient de què la federació va aprendre d'aquella situació i va actualitzar les seves normatives i estatuts; situació que va ser altament positiva.

A part d'aquest desagradable conflicte, cal dir que el Carles Falcón va ser un gran àrbitre, tant abans com desprès d'aquesta situació.

Butlletí d'escacs 76

Va arbitrar molts i molts grans tornejos, però com a mostra us poso això:

 Butlletí d'escacs 66


En fi, tant la desagradable polèmica que va haver a partir del Subzonal com la important tasca del Carles Falcón com a àrbitre, formen part de la història dels escacs catalans. Historia que en molts casos queda capada si no som capaços de recuperar relats com aquests.

Salut i escacs,

dimarts, 19 de novembre de 2019

Breus comentaris (22)


De nou aquest format de “Breus comentaris” en aquest cas el vint-i-dos. En certa ocasió em va comentar un lector habitual d'aquest blog que en això dels breus comentaris jo sempre “tirava amb bala”, que sempre eren articles molt punyents. És possible que alguna vegada hagi estat així, però, en general aquesta no és ni ha estat la meva intenció; una altra qüestió és plantejar temes que crec que no són correctes i/o equivocats.

També comentar que no tots el comentaris són d'aquest tarannà, tan sols teniu que entrar en els articles anteriors i ho podreu comprovar.


Avui vull parlar de dos temes relacionats amb els tornejos que organitza la Federació Catalana d'Escacs i un tercer relacionat amb l'amistat.

Primer comentari


El primer comentari és un no comentari, m'explico: des del meu punt de vista, han estat tants els canvis (canvis experimentals, diria jo) que ha fet aquest any la FCE, canvis que realment no crec que hagin estat positius, que per comentar-los tots , més que uns comentaris hauria de fer un quants articles; a més al final semblaria que li tinc mania a la federació, cosa que no és.

Segon comentari


El web sobre escacs, Ajedrez Noticias Diarias, ha publicat recentment el següent editorial:


El que diu aquests editorial és molt fort. Algunes coses que diu em semblen confuses, potser perquè no tinc la suficient informació sobre el tema, però si tot el que diu és correcte, la situació em sembla realment molt greu.

Podeu accedir al web des d'aquest enllaç.

Tercer comentari


El tercer comentari va d'amistat. Com sabeu vaig estar molts i mots anys al Club d’Escacs Congrés. En aquest club vaig fer uns molt bons amics, especialment el meu gran amic Frederic Andreu.

L'any 2014 vaig canviar de club, vaig fitxar pel Club d’escacs Sant Martí. En aquest club també he de felicitar-me, perquè he fet uns quant bons amics.

Però, com es diu en castellà “el movimiento se demuestra andando”, vull comentar un fet d'amistat que ha fet amb mi l'amic i company de club  Pablo Castillo.

El Pablo i la seva família han estat recentment, en un viatge turístic, a Grècia. Sembla ser, pel que explica, que s'ho van passar molt bé.


Doncs bé, sabent que jo tinc una petita col·lecció de jocs d'escacs, m'ha portat un de ben original.



Més que el joc d'escacs, que m'ha agradat força, el que més valoro és aquest gest d'amistat.


Moltes gràcies Pablo, moltes gràcies amic.

Salut i escacs,

dilluns, 11 de novembre de 2019

Una dècada no és poc


A l’agost va fer deu anys que vaig començar aquest blog. Poques bromes, una dècada no és poca cosa i menys en temes de blogs d'escacs que, per una causa o una altra, cada vegada es veuen menys.

Volia fer un article sobre aquesta qüestió el passat setembre, però per una cosa o una altra el tema s'ha anat posposant.

Doncs, si estem d'acord amb la frase que diu “mai és tard si la dita és bona!”, a pesar d'estar al mes de novembre avui vull celebrar aquests deu anys del meu blog.

A més vull deixar clar que ha estat un blog actiu, amb articles generalment entre set i deu dies.
Això ha representat, fins a dia d'avui, un total de 509 articles. Repartits de la següent manera: 2009 - 24, 2010 - 52, 2011 - 53, 2012 - 52, 2013 - 44, 2014 - 49, 2015 - 47, 2016 - 48, 2017 - 47, 2018 - 44, 2019 - 49.

No em negareu que de quantitat no ha estat malament, sobre la qualitat, jo tinc el meu criteri, però no sóc jo el que té que dir la seva en aquesta qüestió. Cadascú de vosaltres sou els que teniu que tenir la vostra opinió.

Òbviament, no tots els articles podem estar igual, és més, unes temàtiques poden agradar a uns i a uns altres no, sobre gustos hi ha colors.

En el meu cas, uns articles m'han agradat força i uns altres, potser no m'han agradat tant. Com a recordatori d'aquests deu anys, he escollit un de cada any d'entre els que més m'han agradat:


De l’any 2009 he escollit el primer, no és el millor però si el més representatiu. En aquest cas podríem emprar aquella frase que s'ha fet viral: “¡Contigo empezo todo!”.

Foto: Dutch National Archive

De l’any 2010 em quedo amb un article que vaig titular com a “Perdedors”, és un article sobre el jugadors que van jugar el Campionat del Món i no van ser campions. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.


Foto: Iberlibro.com

Any 2011, d'aquest any he seleccionat un article sobre el llibre de Lewis Caroll, Alicia a traves del mirall. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.


Foto: Wikipedia.org

Any 2012, aquest any veníem de fortes retallades tant a l'estat on governava el PP, com a Catalunya amb el govern de CiU. L'article reflexa clarament el meu estat d'ànim. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.


Foto: Enciclopèdia.cat

Any 2013, article sobre Màxim Borrell, un gran amic, gran jugador i un gran comunicador, tant dins, com fora dels escacs. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.



Any 2014, article sobre dades de Barcelona i els seus clubs d'escacs; aquest article, com molts altres similars, em va representar un alt temps de dedicació. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.


Foto: ChessDB.com

Any 2015, article que parla del que va representar Wilhelm Steinitz als escacs del seu temps, una autentica revolució. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.


Foto: Ajedrez 365

Any 2016, en aquest article parlo de Jesús Diez del Corral, un dels primers Grans Mestres espanyols; recordo que em va costar força trobar informació sobre aquest gran jugador. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.



Imatge: Revista el Gráfico 1972

Any 2017,  article sobre la publicitat de productes relacionats amb els escacs; diferents anuncis publicitaris a traves del temps. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.



Any 2018, article on em pregunto si sóc o no col·leccionista de jocs i llibres d'escacs. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.


Foto: thegibraltarmagazine

Any 2019, bé, aquest any encara no ha acabat i encara faré uns quants articles. Però ja he fet 49 i també puc escollir, en aquesta ocasió em quedo amb el que he fet recentment sobre la Pia Cramling. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Fins aquí aquesta petita commemoració d'aquests deu anys d'aquest blog. Abans de finalitzar remarcar que el número d'entrades no ha estat realment excepcional per ser deu anys; però tot té una explicació i la meva és aquesta: aquest blog està escrit en català (de la qual cosa em sento orgullós i satisfet), no és un blog que es dediqui a xafarderies i a noticies falses (que estan tan de moda), finalment és un blog que vol ser rigorós i dedico bastant temps en els meus articles el que representa que siguin habitualment llargs, i en uns temps que molta gent no li agrada llegir, doncs...

Per altra banda puc constatar que he aconseguit seguidors constants que els agrada el blog, pot ser no siguin molts, però si uns quants. Alguns m'ho han fet saber i des d'aquí s'ho vull agrair.

Per la meva part faig el blog perquè m'agrada escriure, explicar coses. No sóc un bon escriptor, com són alguns dels amics que sé que em llegeixen, però gaudeixo escrivint i, mentre això sigui així i el cos aguanti, aquest blog seguirà vivint.

Salut i escacs, 

dijous, 31 d’octubre de 2019

Una adquisició molt esperada


Habitualment no es normal que en aquest blog repeteixi etiquetes en dos articles seguits, però en aquesta ocasió ho he fet. L'article anterior estava etiquetat com a llibres i aquest també.

La qüestió és que avui mateix, el meu llibreter preferit m'ha entregat un llibre que feia temps que li havia demanat i que tenia ganes d'adquirir.

Aquest llibre és “Capablanca leyenda y realidad” de Miguel Ángel Sánchez. Sobre aquest llibre i també sobre un molt més anterior amb el mateix títol i autor ja vaig fer un altre article, amb data de 16 de setembre de 2018, on explicava el per què d'aquesta situació.

Si us ve de gust, podeu consultar aquell article des d'aquest enllaç.

El llibre que he adquirit avui és aquest (en realitat podem parlar de llibres perquè són dos toms):



Normalment en aquesta secció de llibres, sempre he parlat dels llibres que he llegit o consultat (els de teoria) però en aquesta ocasió, com excepció, he volgut publicitar la seva adquisició. Pecat de col·leccionista, potser?

El llibre pinta bé, quan l'hagi llegit ja diré el meu parer.

Salut i escacs,

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Llibres (16)


Fa pràcticament un any, el 25 d'octubre de 2018, vaig fer un article dins de l'etiquetatge de “llibres” amb el títol de “Llibres o editorials”.

En aquest article parlava sobre que l'editorial que més es distingia actualment en la publicació de llibres d'escacs amb temàtica de grans tornejos de la historia i també de llibres sobre grans jugadors d'escacs era l'Editorial Chessy.

Podeu accedir a aquell article des d'aquest enllaç.

A l'article, comentava, entre altres coses, el següent: “Dels últims publicats, realment interessants, que no tinc, i que òbviament he d'adquirir amb promptitud, destacaria:”

Aquests llibres eren:


A dia d'avui, d'aquest quatre llibres ja tinc tres, els tres primers. Tanmateix estic en condicions de recomanar-vos un (com sabeu, en aquesta secció de llibres tan sols parlo i/o comento llibres que he llegit o he consultat)

Avui vull parlar del llibre: Interzonal de Palma de Mallorca 1970.


Del 9 de novembre al 12 de desembre de 1970 es va desenvolupar a Palma de Mallorca, el Torneig Interzonal d'escacs classificatori per al Cicle de Candidats, el qual en matches eliminatoris consagraria al reptador del Campió Mundial, Boris Spassky .

L'expectativa que va generar aquest Interzonal al món escaquístic, va estar sobretot centrada en la participació en l'esdeveniment del Gran Mestre nord-americà Robert "Bobby" Fischer, qui arribava al torneig en qualitat de favorit. Eren molts els que pensaven que el fenomen "Fischer" ja estava madur per assolir el repte de ser campió del món, i restava saber, només, si el seu caràcter una mica inestable no li jugaria a Palma de Mallorca alguna mala passada.

Foto: Ajedrez 12

El Interzonal de Palma de Mallorca de 1970 ha estat un dels grans tornejos d'escacs celebrats a Espanya, no només pels jugadors participants, sinó també perquè va suposar el primer pas cap el títol de campió del món pel carismàtic i genial Bobby Fischer. Va ser el seu últim torneig disputat abans dels encontres eliminatoris de candidats pel títol mundial.

El torneig atorgava plaça per als matxs de candidats als sis primers classificats. També estaven classificats, per drets adquirits conforme la reglamentació, l'ex campió mundial Tigran Petrosian i el finalista del cicle de candidats anterior Viktor Korchnoi.

Es va disputar per sistema round-robin (tots contra tots) i van prendre part vint i quatre jugadors.

Foto: Historia ajedrez español

Tanmateix, cal ressaltar que aquest va ser l'últim torneig Interzonal que es va disputar amb un format  d'un únic torneig classificatori pel cicle al Campionat Mundial, doncs al següent cicle, l’any 1973,  van ser dos els tornejos interzonals.

Bé, si voleu tenir molta més informació la trobareu al llibre que us he comentat abans. La veritat que el llibre m'ha encantat; un llibre que denota  rigor, amb molta informació i anècdotes, i amb les 276 partides del torneig, moltes d'elles analitzades. Com he dit, el llibre m'ha agradat força, tan sols li he trobat un “punt dèbil”, les fotografies; l'apartat de fotos no està a l'alçada de totes les altres parts del llibre, crec que si una foto no està bé, millor no posar-la.

En fi, un detall que no desmereix el gran treball dels autors del llibre. En general m'ha semblat un molt bon llibre.

Salut i escacs,

dimecres, 16 d’octubre de 2019

Poesia i escacs


Poesia, podem trobar infinitat de definicions, algunes força llargues, però en aquest cas em quedo amb aquesta: “la poesia és un gènere literari considerat com una manifestació de la bellesa o del sentiment estètic per mitjà de la paraula, en vers o en prosa”.

Els escacs, sempre han exercit una forta atracció per a artistes i intel·lectuals i, com no podia ser d'una altra manera també per al món de la poesia.

En aquest article d'avui he recollit unes quantes poesies que contenen referències als escacs. Algunes, les més, són de poetes coneguts (i reconeguts) i altres són d’escaquístes propers que les van publicar.

Començo amb un poema medieval de l'últim rei àrab de Sevilla.


Ramón del Valle-Inclán


Foto: biografiasyvidas



Jorge Luis Borges

Foto: culto.latercera


Marco Martos




Constantinos P. Kavafis




Javier Asturiano




John Grey




Luis Ignacio Helguera





Ricardo Paseyro





Rosario Castellanos





Agustín Casado





Joan Vinyoli




Ara us passo aquests poemes de jugadors d'escacs propers.


Butlletí d'escacs 38, 1984


Butlletí d'escacs 67, 1993

En fi, tots portem un poeta a dins. Però, com passa als escacs, no tots som grans campions!

Salut i escacs,