diumenge, 22 de desembre del 2019

Nadal 2019


Ja tenim aquí el Nadal, uns dies per gaudir de la família i tot el que comporta la tradició. Francament uns dies per passar-s'ho bé.

Sí, ja sé, alguns em direu que també són unes dates d'excessos, i ben mirat això també passa. En l'àmbit individual, ens passem amb el menjar, el beure i, potser, no farien falta tants regals. En l'àmbit col·lectiu impera el consumisme i dilapidament lumínic (molt ecologisme i després posem llums als carrers com bojos).

Però, vivim a la societat que vivim i uns dies d'alegria tampoc estan malament. En fi, us desitjo el millor, en les festes i també després!


Aprofito aquest article per recordar-vos que d'aquí pocs dies comença el IX Obert d'Escacs de Nadal del Guinardó.


Trobareu més informació en aquest enllaç.

També comentar-vos que després de festes comença el IX Torneig Clàssic Internacional Sant Martí.


Trobareu més informació en aquest enllaç.

En fi, acaba un any i ja tenim molt bones propostes per a l'any vinent. Afortunadament, els escacs a casa nostra estan ben vius.

Salut i escacs,

dimarts, 17 de desembre del 2019

Àlbum “Amics, companys i coneguts 2019”


Com sabeu els que seguiu i tafanegeu aquest blog, a la pestanya “fotos” hi ha un seguit d'àlbums de fotografies.

Uns d'aquests àlbums tenen com a títol: “Amics, companys i coneguts”. El primer el vaig acabar l'any 2017 i inclou fotografies des de l'any 1965 fins el 2017; la meva intenció quan vaig començar aquest àlbum era recuperar fotografies, el més antigues possibles, de persones properes i/o conegudes dels escacs catalans. La meva idea era recuperar  aquestes fotografies i rescatar-les de l'oblit. He de dir que aquesta tasca em va reportar força feina i temps, donades les dificultats per trobar fotografies antigues, però, com he comentat, l'any 2017 vaig penjar aquest àlbum amb 227 fotografies al blog.

Equip del Club Escacs Congrés que va pujar a la màxima categoria l'any 1969. Foto: C.E. Congrés 

El podeu trobar a la pestanya de fotos o si preferiu en aquest enllaç.

A partir de l'any 2017 vaig decidir fer un cada any, amb la qual cosa el següent va ser: “Amics, companys i coneguts 2018”, amb 443 fotografies.


El podeu trobar a la pestanya de fotos o si preferiu en aquest enllaç.

Aquest any 2019, l'aposta per a aquests format ha estat més ambiciosa i amb més fotografies. Això ha comportat que com ben aviat ja tenia bastants fotografies, fes dos articles en aquest blog. El primer amb títol “Nou àlbum de fotografies” el vaig fer el 5 d’abril amb 170 fotos, i el segon amb el títol “L’àlbum fotogràfic va creixen” amb data de 5 de juliol, clarament havia crescut fins les 303 fotografies.

Avui us presento l'àlbum 2019 pràcticament acabat, és el que toca, l'any també està a punt de “morir”. L'àlbum en aquests moments consta de 689 fotografies, però, a poc que pugui, en aquests dies que resten de l'any, miraré d'arribar a les 700 fotografies, més que res per arrodonir.

El podeu trobar a la pestanya de fotos o si preferiu en aquest enllaç.

Com sempre us poso una galeria de fotos de les que més m'han agradat. També, com sempre, comentar-vos que no pretenc que siguin les millors i que a cadascun de vosaltres, potser, us agraden més unes altres.















 Foto: Facebook Xarxa de Mat


Com he comentat més d'una vegada, no sóc un bon fotògraf. Sóc un aficionat que fa fotos, en realitat faig les fotos perquè vull que quedi constància de moments escaquístics del nostre entorn que en altres èpoques no molt llunyanes (ho també ara en molts campionats propers) no quedaven registrats gràficament.

Òbviament faig les fotos perquè m'agrada, però a diferencia d'altres persones que fan fotos en el nostre entorn escaquístic, jo no busco les fotografies de detall de tal jugador, fent prevaler el detall per sobre el conjunt. Que en general comporta molt bones fotografies (segons el fotògraf o la fotògrafa i/o la càmera, per suposat).

Les meves fotografies quan estic en un campionat, es basen en dos conceptes: fer fotos que reflecteixin l'entorn d'on es juga, i, no menys important, no molestar als jugadors ( tema complicat quan es busca el detall i la gran fotografia). En aquest sentit, tinc dues càmeres, una reflex normaleta que utilitzo abans de començar la competició amb flash, i la que més faig servir mentre estan jugant, una compacta professional que utilitzo sense flash i que no fa cap soroll. Bé, a pesar d'aquests inconvenients, vull creure que algunes de les meves fotos no estan malament.

Salut i escacs,   

diumenge, 8 de desembre del 2019

Cent anys


La Federació Catalana d'Escacs es va fundar el 2 d'agost de l'any 1925, és a dir, estem a poc menys de sis anys del centenari.

Un segle, poques bromes, farà un segle que els clubs catalans decidissin unir-se en una federació. La Federació Catalana d'Escacs va existir abans que la espanyola i per aquest motiu va ser acceptada per la FIDE durant un temps, després la FIDE, un cop es va constituir la FEDA, va decidir que aquesta era el seu referent a l'Estat Espanyol. Però aquesta és una historia que avui no toca, potser en un altre article toco aquesta qüestió.

Avui vull tocar una qüestió molt concreta del centenari del 2025 i la seva més que probable celebració.


Quan es van complir els 75 anys de la Federació Catalana d'Escacs, la federació va editar un llibre commemoratiu, la seva confecció va estar a càrrec de l'Ángel Martín i de l'Antonio López.


Aquest llibre és un autèntic referent sobre molts temes esdevinguts durant aquests 75 anys (he d'admetre que l'he consultat molt sovint per a la confecció d'articles sobre temes històrics dels escacs catalans  en aquest blog), però també tinc la impressió que es va confeccionar amb presses.
Sincerament crec que si bé moltes parts del llibre estan força bé, altres potser estan ficades amb “calçador” i també he detectat algunes mancances en oblits de persones importants en aquell lapsus de temps. Us posaré uns exemples:

Quan parla dels "Campions de Catalunya", no fa referència  a la Glòria Velat, Campiona de Catalunya els anys: 1935, 1936, 1942, 1943, 1949 i 1952; la Glòria Velat també va ser campiona al primer Campionat d’Espanya femení jugat l’any 1950.

Foto: Bidmonfa

Podeu consultar un article que vaig fer sobre la Glòria Velat l'any 2015 des d'aquest enllaç.

En aquest apartat de "Campions de Catalunya" també s'obvia a l'Arturo Vidarte, Campió de Catalunya l'any 1996.

Foto: Bidmonfa

També a l'apartat “Altres jugadors destacats de Catalunya”, el llibre no fa referència a jugadors destacats (des del meu punt de vista, sempre discutible) com són: Fermín González, Josep Parés ( encara no es deia Natàlia), Josep Garriga Nualart, Conxita Canela, Jaume Anguera, Guillem Buxadé, Josep Paredes, Juan Domínguez i potser algun més que també va jugar un paper important durant aquells 75 anys.

Fermín González, Mestre Internacional, foto: www.ichess.es

Josep Paredes, un bon amic.

Doncs estem a les portes dels cent anys i jo opino que també es tindria que fer un llibre sobre la història dels escacs catalans durant aquest llarg periple.

En aquest sentit, m'ha sorprès una petita polèmica que va sorgir, fa ja uns mesos, a les xarxes socials. La federació va explicar que era la seva intenció que pel centenari sortís un llibre commemoratiu, i que volien començar a crear un grup de treball (no sé si aquesta era la expressió concreta) amb la intenció que es comences a treballar sobre el material d'aquest nou llibre.

La veritat és que em vaig alegrar, fer una bona tasca sempre requereix temps i dedicació. La polèmica va sorgir quan des de certes xarxes socials es va criticar aquesta proposició de la federació al·legant que no era oportú que és fes cap feina en la confecció del material pel llibre tenint en compte que aquesta Junta Directiva termina el mandat abans del 2025 i que es tindria que deixar les mans lliures als possibles nous responsables de la federació per poder decidir que fer.

Realment que no entenc aquesta posició, que té que veure el treballar en fer una cosa amb temps i ben feta  amb un canvi de responsables de la federació? Suposant que entri un nou equip a la federació, òbviament ells seran els responsables de decidir si volen fer un llibre o no. Si decideixen que si, tot el treball fet els serà molt profitós, i si decideixen que no (que crec que seria un error) tota aquesta informació mai està de més per a una federació d'escacs.

La veritat que més d'una vegada he criticat des d'aquest blog a la federació quan no he estat d'acord amb alguna de les seves actuacions, però com he dit en alguna ocasió,  una cosa és ser crític (sortir al pas, sempre amb criteris constructius) i ser “criticón” (criticar tot a les persones o organitzacions que no et cauen bé).



Segurament aquesta crítica no li agradarà a algun “criticón”, però, companys, ho teniu fàcil, deixeu d'utilitzar les xarxes socials com a armes llancívoles.

Salut i escacs,

dimecres, 4 de desembre del 2019

No és això companys, no és això...


Tan sols em quedo amb les primeres estrofes de la cèlebre cançó de Lluis Llach per confeccionar el  títol d'aquest article, tota la resta de la cançó no té res a veure i no pretenc fer cap similitud; però aquestes paraules si que expressen el meu actual estat d'ànim.

En realitat  vull entrar de passada en un fet que va passar fa pocs dies a l'Assemblea de la FCE. En aquesta assemblea la FCE va incloure dins del calendari esportiu de la temporada 2020 el torneig Magistral Ciutat de Barcelona en format open que era un tres per un, aquests obert era un obert internacional, el Campionat de Catalunya individual i el Campionat de Catalunya individual femení, a més ho van ubicar dins les dates programades al “Circuït Català d'Oberts Internacionals d’Escacs”. Òbviament aquesta proposta va suscitar una forta polèmica. És interessant llegir el que l'editorial del web Ajedrez Noticias Diarias ha expressat sobre aquesta qüestió:


Podeu accedir a aquest web des d'aquest enllaç.

Posteriorment, la FCE ha publicat al seu web el següent comunicat:


Un comunicat molt empàtic que és compromet a buscar solucions, fins aquí sembla que tot bé. Però aquesta empatia i bon rotllo el podien haver tingut a l'assemblea abans de la votació. Perquè a l'assemblea la FCE va forçar la votació de tot en el calendari, refusant una proposta de votar el calendari i la proposta de l'Open Ciutat de Barcelona per separat; proposta molt coherent, ja que era clar que ningú estava en contra de la resta del calendari.

Foto: FCE

Aquesta situació és el que em sembla més greu de tot, pressionar als clubs presents a l'assemblea amb “us mengeu la meva proposta de “Ciutat de Barcelona” o us quedeu sense calendari esportiu” em sembla d'una prepotència que m'ha sorprès negativament.


A la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs, em consta que hi ha persones que no els agraden algunes coses que s'estan fent (especialment pels responsables dels temes esportius), i molt especialment en aquesta. Però no oblidem que aquesta junta és un òrgan col·legiat i que totes les seves resolucions són responsabilitat de tots.

Ara volen vendre bon “rotllo”, aquí no ha passat res. Millor així, però el tema no és fàcil, per aprovar  el calendari esportiu es té que fer una nova assemblea i el calendari comença a caminar d'ací un mes.


Una situació que fins i tot seria còmica si no fos tan tràgica.

Salut i escacs, 

dimarts, 26 de novembre del 2019

El Subzonal 1c, el seu àrbitre i un “pollastre” amb la FCE


Com sabeu m'agrada parlar de la història dels escacs, especialment dels escacs catalans. Avui vull parlar d'un esdeveniment que va passar l'any 1985

Aquest esdeveniment va ser l'organització per part de la Federació Catalana d’Escacs del Subzonal 1c (Subzonal per a Andorra, Espanya, Itàlia i Portugal) per delegació de la FIDE.

Per arbitrar aquesta prova va ser designat l'àrbitre internacional català Carles Falcón, un àrbitre ben valorat per la FIDE com demostra la següent felicitació produïda pocs mesos abans d'aquesta competició.

Butlletí d'escacs 39

La competició es va desenvolupar a Castelldefels i el resultat esportiu va ser molt positiu, ja que el primer classificat va ser l'amic Àngel Martín i amb això la seva classificació per a l’Interzonal.

Butlletí d'escacs 40

Però a la faceta organitzativa va haver un “pollastre” descomunal (agafo aquesta expressió del web Ajedrez Noticias Diarias” perquè crec que el criteri que ells li donen s'aproxima força a la situació que es va donar en aquella ocasió).

Si us fixeu en un paràgraf de la notícia anterior, podeu veure que ja és preveia un cert mal ambient.


Al número 42 del Butlletí d'escacs la cosa va començar a concretar-se:





Bé, fins aquí la part que va jugar la Federació Catalana d'Escacs. Però el “pollastre” encara no havia finalitzat.

El Carles Falcón va fer els recursos pertinents i va resultar la sorprenent resolució:

Butlletí d'escacs 45-45

En fi, realment patètic. No vull ni puc entrar en raons i contra raons, ni tinc suficients elements de judici, ni tampoc crec que després de tants anys valgui la pena entrar en aquestes coses. També sóc conscient de què la federació va aprendre d'aquella situació i va actualitzar les seves normatives i estatuts; situació que va ser altament positiva.

A part d'aquest desagradable conflicte, cal dir que el Carles Falcón va ser un gran àrbitre, tant abans com desprès d'aquesta situació.

Butlletí d'escacs 76

Va arbitrar molts i molts grans tornejos, però com a mostra us poso això:

 Butlletí d'escacs 66


En fi, tant la desagradable polèmica que va haver a partir del Subzonal com la important tasca del Carles Falcón com a àrbitre, formen part de la història dels escacs catalans. Historia que en molts casos queda capada si no som capaços de recuperar relats com aquests.

Salut i escacs,

dimarts, 19 de novembre del 2019

Breus comentaris (22)


De nou aquest format de “Breus comentaris” en aquest cas el vint-i-dos. En certa ocasió em va comentar un lector habitual d'aquest blog que en això dels breus comentaris jo sempre “tirava amb bala”, que sempre eren articles molt punyents. És possible que alguna vegada hagi estat així, però, en general aquesta no és ni ha estat la meva intenció; una altra qüestió és plantejar temes que crec que no són correctes i/o equivocats.

També comentar que no tots el comentaris són d'aquest tarannà, tan sols teniu que entrar en els articles anteriors i ho podreu comprovar.


Avui vull parlar de dos temes relacionats amb els tornejos que organitza la Federació Catalana d'Escacs i un tercer relacionat amb l'amistat.

Primer comentari


El primer comentari és un no comentari, m'explico: des del meu punt de vista, han estat tants els canvis (canvis experimentals, diria jo) que ha fet aquest any la FCE, canvis que realment no crec que hagin estat positius, que per comentar-los tots , més que uns comentaris hauria de fer un quants articles; a més al final semblaria que li tinc mania a la federació, cosa que no és.

Segon comentari


El web sobre escacs, Ajedrez Noticias Diarias, ha publicat recentment el següent editorial:


El que diu aquests editorial és molt fort. Algunes coses que diu em semblen confuses, potser perquè no tinc la suficient informació sobre el tema, però si tot el que diu és correcte, la situació em sembla realment molt greu.

Podeu accedir al web des d'aquest enllaç.

Tercer comentari


El tercer comentari va d'amistat. Com sabeu vaig estar molts i mots anys al Club d’Escacs Congrés. En aquest club vaig fer uns molt bons amics, especialment el meu gran amic Frederic Andreu.

L'any 2014 vaig canviar de club, vaig fitxar pel Club d’escacs Sant Martí. En aquest club també he de felicitar-me, perquè he fet uns quant bons amics.

Però, com es diu en castellà “el movimiento se demuestra andando”, vull comentar un fet d'amistat que ha fet amb mi l'amic i company de club  Pablo Castillo.

El Pablo i la seva família han estat recentment, en un viatge turístic, a Grècia. Sembla ser, pel que explica, que s'ho van passar molt bé.


Doncs bé, sabent que jo tinc una petita col·lecció de jocs d'escacs, m'ha portat un de ben original.



Més que el joc d'escacs, que m'ha agradat força, el que més valoro és aquest gest d'amistat.


Moltes gràcies Pablo, moltes gràcies amic.

Salut i escacs,