dimarts, 29 de desembre del 2009

Llibres

Com a comiat de l'any 2009, vull recomenar-vos uns llibres, llibres d'escacs òbviament. Consultant la meva modesta "biblioteca", no sé si es pot denominar biblioteca, són al voltant de 350 llibres d'escacs; però a mi en fa il·lusió denominar com a biblioteca les prestageries a on es troben.

Tinc llibres de tota mena i estil. Llibres d'obertures, mig joc, finals, torneigs, biogràfics, etc. etc. Tinc tots els Informator des de l'1 fins el 105, bé tots no, ja sé que ha sortit el 106, però aviat el tindré.

Hi ha molts llibres que considero molt bons, especialment tots els llibres amb partides analitzades, rigorosament, per grans jugadors. En aquest sentit, els cinc volums de "Mis geniales predecesores" de Gary Kasparov, o els tres volums de "Partidas selectas" de Mijail Botvinnik, són un clar exemple.

Però avui us vull recomenar tres llibres que a mi em semblen excepcionals. Dos ja tenen bastants anys i el tercer s'ha publica fa poc.

El primer és "Ajedrez de torneo" de David Bronstein.

En aquest llibre, Bronstein narra el Torneig de Candidats jugat a Zuric l'any 1953. He dit que narra perquè l'autor explica d'una manera amena, ronda a ronda, tot el torneig. Analitzant magistralment la majoria de les partides. Es pot dir de totes les obertures que estaven de moda en aquells temps, però molt especialment de la Defensa Índia de Rei. Si realment voleu entendre els conceptes d'aquesta obertura, us recomano que mireu les partides de la Defensa Índia de Rei que n'hi ha en aquest llibre, que són moltes. Després òbviament, tindreu que fer les actualitzacions pertinens ja que la teoria ha evolucionat molt des de llavors. Però les explicacions de Bronstein sobre els conceptes d'aquesta obertura són impressionants.

El segon és "Ajedrez en la cumbre" de Tigran Petrosian.

En aquest cas, ens trobem am un llibre molt menys conegut que el de Bronstein i clarament diferent, però per a mi també és un llibre excepcional. En el llibre trobem una recopilació de les millors conferències i articles d'aquets excampió del món.

Aquests dos llibres, sovint els torno a rellegir i sempre tinc la sorpresa de descobrir coses noves. Temes que m'havien passat desapercebuts de sobte són totalment actuals.

El tercer llibre és "Apreda de las leyendas" de Mihail Marin.

Aquest llibre m'ho va recomenar el meu company d'equip i amic, Carlos Oliver. El Carlos, és una de les persones que conec que millor percep els escacs. És un llibre impressionant, amb uns anàlisis fabulosos, totalment recomanable per a prosperar als escacs. Tan sols té un què, per poder seguir d'una manera correcte els anàlisis d'aquest llibre, fa falta dedicar-hi molt i molt de temps. Però si us poseu, us puc assegurar que el vostre nivell de joc es veura gratament enriquit.

Bé, l'any s'acaba, aquest és el meu darrer article de l'any 2009. Companys, amics, escaquistes en general, us desitjo el millor per l'any 2010.

Salut i escacs,

dilluns, 28 de desembre del 2009

El Congrés reneix

Aquest matí, dia 28 de desembre, ha arribat a l'Aeroport del Prat l'Anatoli Karpov. Allà l'esperava el Frederic Andreu president del Club d'Escacs Congrés. Tots dos s'han traslladat amb una gran limusina a les oficines del club, on el gran Anatoli ha signat el contracte que el lligarà pel nostre club per les properes 10 temporades.



Això si, ha exigit que constés al contracte un apartament turístic a la Barceloneta de 25 metres quadrats i "calerons" pels seus "gastos".

Tot seguit s'han traslladat a un cèntric restaurant de Ciutat Badia, on els esperaven tots els jugadors del primer equip. L'Anatoli s'ha petonejat a la russa amb tots els presents i molt especialment amb Roger Salvo, no se sap molt bé per què.

Després de l'àpat, el nostre president com és habitual en ell, ens ha llegit un discurs de quatre hores. Això a l'Anatoli l'ha emocionat molt i sense poder reprimir les llàgrimes, ens ha explicat que li havia recordat els temps d'en Breznev. Al final del discurs el nostre gran president ens ha notificat que estaven a punt de fitxar pel nostre club, Korchnoi, Spassky, Portisch, Timman i Najdorf. Li hem dit que a Najdorf no el podia fitxar, però ell sense deixar-nos acabar ens ha dit molt enfadat que quan ell es proposava una cosa sempre l'aconseguia, i seguidament ens ha promés que apart de guanyar el campionat de Catalunya i el d'Espanya li feia molta il·lusió guanyar el campionat d'Europa de Veterants competint amb la selecció Catalana. Després del discurs tots hem cridat com una sola veu "que tremoli l'enemic, el Congrés reneix".



Salut i escacs,

diumenge, 20 de desembre del 2009

Balls


Dintre de poc més d'un mes comença el per equips. Bé comença la competició, el "ball de bastons" podríem dir. Però prèviament, temporada rera temporada, es ballen altre mena de balls, podríem denominar-los com a "balls de saló".

La confecció de la llista de jugadors que tots els equips tenen que fer, representa un "ball" d'altes i baixes que en alguns casos poden arribar a ser frenètics.

Tots els equips, uns amb diners i altres amb persuasió, intenten captar jugadors i/o, en el seu cas, no tenir gaires baixes. Aquest autèntic "ball de saló" normalment passa desapersebut pels que no estan a la pista.

Fins passades festes no començarem a esbrinar amb més claredat el resultat d'aquest "balls de saló" i com sempre algunes "sorpreses" no les veurem fins que les llistes siguin públiques.

Però alguns canvis sembla que ja s'han produït:

Els Grans Mestres Miguel Illesques i José Manuel López de l'UGA i el Mestre FIDE del Sant Boi Orelvi Pérez han fitxat pel SCC Sabadell.

El Mestre FIDE Eduard López que fins ara jugava al Maragall, ha fitxat per l'Escola d'Escacs de Barcelona.

El sub-16 i prometedor jugador Erik Martínez, jugarà al Club d'Escacs Sant Martí.

El Cerdanyola de Mataró s'ha reforçat amb el Jordi Vall.

El Foment Martinenc ha fet una "inversió de futur" fitxant el sub-12 Martin Forsberg.

El Sant Josep de Badalona, que juga a Segona Divisió, s'està reforçant de valent. Ha fitxat a Lazaro Lorenzo, Carlos E. Burgos (Mestre Internacional), Ramón José i Ivan Aguilar. De ben segur que aquest any lluitaran per pujar de categoria.

L'Emili Muñoz a deixat el Sant Boi i ha fitxat pel Peona i Peó.

Aquests son els "balls" que us puc explicar fins aquest moment. Cal dir que els fitxatges d'en Illescas i "Super López" pel Sabadell, són una autèntica "bomba" que obligarà els altres clubs que aspiren al títol a moure fitxa. Tindrem un pre per equips mogut.

Si sabeu d'uns altres moviments entre clubs o us assabenteu de nous, us agrairia que m'ho comuniquéssiu.

Salut i escacs,

dimarts, 15 de desembre del 2009

Tres més un


Doncs sí, aquesta vegada sembla que sí. L'Antonio Torrecillas ja té tots els requisits perquè li homologuin el títol de Mestre Internacional. L'Antonio ja havia acoseguit les tres normes amb anterioritat, però li faltava l'últim requisit, tenir un Elo FIDE superior a 2400. I això ho ha aconseguit quedant campió al torneig Tancat del Foment Martinenc, que s'ha jugat la setmana passada. Felicitats campió.

Un altre al que tenim que felicitar és el Santiago Beltran, ja que al Tancat del Sant Martí ha aconseguit la tercera i definitiva norma de Mestre Internacional.

Tots dos feia molt de temps que gaudien d'un nivell similar a Mestre Internacional, això ningú ho dubtava. Però ara ja no és una suposició, ara ja ho són.

Aquest any 2009 ha estat un bon any per a molts escaquistes catalans, cal recordar també el merescut títol de Mestre Internacional assolit, fa uns mesos, per l'Antoni Gual. Menció especial és el títol de Gran Mestre Internacional del Dani Alsina després de guanyar, amb gran autoritat, el torneig Magistral Ciutat de Barcelona.

Tots quatre, apart de ser uns forts jugadors, tenen una altra cosa en comú. Són jugadors aficionats, no es guanyen la vida amb els escacs. Que voleu que us digui, a mi això em sembla molt reconfortant. O no?

Salut i escacs,

dijous, 10 de desembre del 2009

Festival Bali


A Benidorm, a l'Hotel Bali, del 27 de novembre al 8 de desembre s'ha celebrat el VIII Festival Internacional d'Escacs.

En aquest festival es juguen diferenst torneigs: A ritme normal, semi ràpides, ràpides, pel matí, per la tarda, nocturns, per a aficionats, per a professionals i també per a sub 16.

Com he dit es jugà a l'Hotel Bali, un "monstre" de 35 plantes d'alçada. Els torneigs a ritme normal són els d'aficionats. Un per a jugadors de menys de 2300 punts d'Elo internacional i l'altre per a jugadors amb un Elo internacional inferior a 2000. Aquests torneigs tenen uns premis força interessants, tan sols comentar que el primer classificat del torneig per a jugadors de menys de 2000 punts d'Elo ha rebut un premi de 4.500 euros.

Com és habitual on hi ha diners hi ha polèmica. La jugadora nord americana Svetlana Kiseleva (que va quedar en segona posició), ha estat desqualificada per negar-se a ser registrada per l'organització. Sembla ser que l'organització i els arbitres tenien indicis de què utilitzava utensilis electrònics.

Si voleu més informació sobre el tema podeu consultar l'editorial d'Ajedreznd o la següent crònica.

Bé, no era d'això del que volia parlar. El meu interès era parlar dels amics i coneguts que han participat en aquest festival.

Cal dir que la majoria van participar al torneig de -2300. En primer lloc vull ressaltar la participació d'en Fermín Tejero del Club d'Escacs Congrés, que ha fet uns meritoris 6 punts de 10 possibles.

També han fet 6 punts l'amic José Aranda i l'Imar Tallo, els dos del Club d'Escacs Sant Martí. L'Aranda ha fet un torneig molt meritori i podria haver quedat dels primers si hagués tingut una mica de sort a les últimes rondes.

Els primers classificats catalans en aquest torneig han estat:

  • Joan Trepat del Lleida, 7,5 punts.
  • Juan David López del Peona i peó, 7 punts.
  • Josue Exposito de l'Esparraguera, 7 punts.
  • Victor Lillo del Figueres, 7 punts.

Si voleu consultar la classificació final i/o consultar altres torneigs del Festibal Bali, cliqueu aquí.

Salut i escacs,

dilluns, 7 de desembre del 2009

Tancats del Foment Martinenc


El passat dissabte dia 5 de desembre han començat els tancats del Foment Martinenc, aquests tancats són a ronda diària.

En el primer tancat, per assolir norma de Mestre Internacional, trobem el Rubén Hernández (jugador del Congrés) i l'Antonio Torrecillas (ex jugador del Congrés i al que tenim per un dels nostres).

Al segon tancat, per assolir norma de Mestre Català, també juguen amics i coneguts meus. El Manel Riera (amic des de fa anys) i Luis Sánchez del Sant Martí i l'Amadeu Heredia i el Dídac González del Foment Martinenc (amb els que vaig coincidir a l'últim tancat del Sant Martí)

Si voleu seguir aquests torneigs, cliqueu aquí.

L'Antonio Torrecillas ha començat força bé, guanyant les dues primeres partides. A continuació us poso com va rematar la partida que amb blanques va guanyar a Gómez Jurado del Barberà.


31.e5!

31...dxe5 32.Tgxg5-fxg5 33.Txg5

33...Rf8 34.Ag6-Tb7 35.Tf5+-Rg7 36.Dg3

36...h4 37.Dg4-Ta7 38.Ae8+


Les negres van abandonar.

Bona partida Antonio, segueix així.

Salut i escacs

diumenge, 29 de novembre del 2009

Tardor escaquista. Punt final.

Bé, la temporada de torneigs d'aquesta calurosa tardor, està pràcticament acabada. Em refereixo als torneigs a ronda semanal, ja que el desembre ens depara alguns torneigs a ronda diaria i els clàssics de semiràpides i ràpides.

L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat desigual, però, cal destacar el compromís de tots, sense pràcticament cap baixa fins el final dels campionats.

Tots els torneigs van ser a nou rondes a excepció de l'Obert de l'Ideal d'en Clavé i el Campionat de Veterans de Barcelona que van ser de vuit.

L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés, ha estat la següent:


Obert de l'Ideal d'en Clavé

  • Héctor Hernández, 4,5 punts.

  • Marco Antonio González, 4,5 punts.

  • Francisco Javier Romero, 4 punts.

  • Javier González, 3,5 punts.

  • Andreu Herrerias, 3,5 punts.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.



Campionat de Veterans de Barcelona

  • Fermín Tejero, 5 punts.

  • Frederic Andreu, 5 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert Memorial Francesc Pujol
  • Jordi Climent, 5,5 punts.

  • Jaume Viñals, 5 punts.

  • Joan Codina, 4,5 punts.

  • Rafael Ylla, 4 punts.

  • Francisco Javier Romero, 2,5 punts.

  • José Juan Fernández, 2,5 punts.

  • Francisco Martínez, 1,5 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.


Obert Vila de Gràcia


  • Josep Maria Jordan, 6 punts.

  • Carlos Alonso, 5,5 punts.

  • Frederic Andreu, 5 punts.

  • Joan Codina, 5 punts.

  • Jordi Rodríguez, 4,5 punts.

  • Antoni Moranta, 4 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert de Santa Eulàlia de Ronçana
  • Rafael Ylla, 5 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.


Obert del Maresme B
  • Francisco Javier Romero Gamez, 8,5 punts.

  • Francisco Javier Romero López, 4 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Tancat per a norma de Mestre Català de l'Ideal d'en Clavé

  • Carlos Alonso, 2,5 punts.

Si voleu consultar la classificació, cliqueu aquí.

Tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí
  • Pedro Martínez, 5 punts.

  • Roger Salvo, 4 punts.
Si voleu consultar el cuadre de resultats, cliqueu aquí.


Com he dit, tothom s'ho ha pres molt seriosament. Des d'un punt de vista de club crec que tenim d'estar satisfets, ja que, aquestes partides han sigut una immejorable posada en forma per al per equips.

No obstant això, cal destacar algunes actuacions. Bones actuacions de Josep Maria Jordan, Jordi Climent (com va sent habitual en ell) i Jaume Viñals (si no hagués perdut l'última ronda la seva actuació hauria sigut molt bona).

Impressionant l'actuació d'en Francisco Javier Romero Gamez a l'Obert del Maresme B, quedant campió amb una gran autoritat. Demano públicament que el club presti una atenció especial a aquest jove jugador. És imprescindible que posem un entrenador a la seva disposició, que el permeti prosperar ràpidament. Si nosaltres no ho fem, altres ho faran i perdrem l'oportunitat de gaudir d'un bon jugador. No seria la primera vegada, veritat?

Salut i escacs,

diumenge, 22 de novembre del 2009

Vera Menchik


Vera Menchik, va ser la primera Campiona Mundial Femenina de la història des de 1927 a 1944. Possiblement pot considerar-se-la la millor jugadora de la història dels escacs fins l'any 1944.

Vera va néixer a Moscou el 16 de febrer de 1906 i va morir tragicament a Londres el 27 de juny de 1944. Va morir juntament amb la seva mare i la seva germana Olga, en caure una V1 en el seu domicili durant els bombardeigs dels nazis sobre Anglaterra a la Segona Guerra Mundial.

Va jugar molts torneigs "masculins" amb resultats força dignes, ha destacar el de Ramsgate (Gran Bretanya) de l'any 1929, compartin el segon lloc amb Rubinstein a sols mig punt de Capablanca. Va guanyar figures com Euwe, Mieses, Steiner, Yates, Colle, Sämisch, Thomas, Reshevsky, Sultan Khan, etc., i taules amb Botvinnik, Grünfeld, etc.

Vera Menchik ho va tenir molt difíl, atès el masclisme imperant en la societat del seu temps. En una època que a molts dels països denominats civilizats, les dones encara no podian votar (a Espanya i gràcies a la República, les dones van poder exercir el seu dret al vot l'any 1933) per a molts homes perdre amb una dona als escacs era com un deshonor (bé, ara també passa però ja estem més acostumats). Va tenir que patir burles, sarcasmes i situacions incomodes (com per exemple que en posicions que entre homes s'haguessin pactat les taules, amb ella es jugava practicament fins que quedaven solsament els Reis).

Com a exemple d'aquestes situacions tan desagradables citarem la broma despectiva d'Albert Beger. L'any 1929, abans del torneig de karlsbad, Beger va tratar de ridiculitzar a Menchik i va tenir la mala pensada de proposar la creació del club masculí Vera Menchik, del qual serien socis els homes que la inglesa pogués derrotar. A més Berger va comentar que estava segur que aquest club seria molt petit. Curiosament Berger va ser derrotat per Vera Menchik i va passar a formar part del club.

Si voleu consultar el "club masculi de Vera Menchik", cliqueu aquí.

Si voleu més informació sobre Vera Menchik, cliqueu aquí.

Es pot dir que gràcies a la seva perseverància i determinació, en els escacs es va obrir una petita però important esquerda en la descriminació de genere.

Salut i escats,

dilluns, 16 de novembre del 2009

Assemblea sobirana


El passat dissabte dia 14, tal com estava previst, es va fer l'assemblea de la Federació Catalana d'Escacs i van tractar els temes que ja vaig avançar en un recent article.

La primera sorpresa de la jornada va ser la no assistència del Ricard Llerins. Dic això, perquè si hagués assistit el Ricard com ha estat habitual els últims anys, en aquests moments ja tindríem penjada a AjedrezND una amplia crònica, que ens dotaria als que no vam assistir d'una visió molt propera a la realitat.

Altra sorpresa i bona notícia (com a mínim pels congressistes) va ser l'assistència (després de molts anys) i sembla ser la participació (aquest home no pot estar sense parlar) d'en Frederic Andreu, president del Club d'Escacs Congrés. Es una bona notícia, perqué el nostre club no hauria d'automarginar-se de la familia escaquistica catalana, com a vegades a passat. S'estan començant a refer les coses que no es feien prou bé i això em sembla prou positiu.

Sobre l'assemblea i sense tenir gaire informació concreta, voldria comentar un fet que em sembla força interessant. Havia un criteri abans de l'assemblea entre alguna gent (incloent persones que generalment prenc per molt ben informades) de què els punts més conflictius de l'ordre del dia ja s'havien pactac anteriorment i que eren inamovibles. Això no ha estat així, i tant la proposta sobre la Divisió d'Honor com la de canviar el ritme de joc, presentades des de la Federació Catalana, no han estat aprovades. Aquest fet em fa veure que per sobre de si les decisions preses per l'assemblea són més o menys encertades, hi ha una cosa més important i és que l'assemblea dels escacs catalans és sobirana. En uns temps que moltes federacions esportives són autèntiques "mafies" que ho controlen tot, que això no passi en el nostre esport a casa nostre, és per felicitar-nos tots plegats i especialment a les persones que porten la Federació Catalana d'Escacs.

Esperant tenir més informació, us passo els links dels calendaris del per equips aprovats fins ara:


Cal dir que el Club d'Escacs Congrés estem al grup 2 de Primera Divisió i que tenim tres sortides, Sant Boi, Reus i Mataró.

Ja estic buscant referents de restaurants de Reus i Mataró (per a deu persones afamades), si em podeu acosellar us estaré molt agraït.

Salut i escacs,

divendres, 13 de novembre del 2009

Primera Divisió 2010


La Federació Catalana d'Escacs ha pubicat al seu web la composició dels grups de la Primera Divisió per a la temporada 2010.

Si voleu consultar la composició d'aquests grups, cliqueu aquí.

Pel que fa al Club d'Escacs Congrés el grup que ens ha tocat és força complicat, amb equips molt forts. Ja se sap que d'una temporada a l'atre els equips poden tenir canvis en les seves "plantilles", pero si tenim en compte les d'aquesta temporada, alguns equips donen por (bé, ara es diu respecte). A equips com el Sant Boi, Tres Peons o Reus Deportiu que fa ben poc estaven a Divisió d'Honor, s'uneix venint des de la Segona Divisió, l'Escola d'Escacs de Barcelona que de ben segur serà un clar aspirant a l'ascens. El Sant Martí i el Comtal són dos equips molt compactes, totalment consolidats a Primera Divisió. La Lira és un equip que pot donar un ensurt a quansevol, el Colon Sabadell B compta amb un equip que tots els seus jugadors passen de 2200 d'Elo amb escreix i el Cerdanyola de Mataró és un equip que juga sense complexos.

Sembla que ho tenim magre. Si volem tenir alguna possibilitat de lluitar per la permanència tenim que ser un autèntic equip, sen se baixes i jugant tots totes les rondes.

Bé, m'estic deixant portar pel victimisme i no és això. Estarem al ball i ballarem.

Salut i escacs,

dijous, 5 de novembre del 2009

La partida d'escacs


"La partida de ajedrez" és un llibre que l'Editorial Aguilera va treure al mercat a l'any 1971. Aquest llibre és una recopilació d'articles que en el seu moment va escriure Akiva Rubinstein.


Per a mí, un noi que tot plegat començava als escacs federats, aquest llibre va ser tota una revelació. Les partides de Rubinstein em semblaven (i em semblen) maravelloses i sobre tot tremendament transparents. La immensa majoria de partides de Rubinstein són força comprensibles, fins i tot pels principiants.


Rubinstein dominava d'una manera excepcional totes les fases del joc. A l'obertura era força imaginatiu, moltes de les seves aportacions a aquesta fase de la partida són encara totalment vigens. Al mig joc es desenvolupava amb gran precisió, i quan la posició ho permitia, muntava poderosos i decisius atacs. El final també el jugava tremendament bé, com a finalista no tenia res que envejar al mateix Capablanca.


Al meu parer, Rubinstein és el jugador més fort sense haver estat campió del món. Òbviament estic parlant de la seva millor època (1907-1914) ja que durant la Primera Guerra Mundial va patir dels nervis i mai es va recuperar, això no el va permetre tornar a ser el mateix jugador d'abans.


Si voleu més informació sobre Akiba Rubinstein podeu clicar aquí.


Tanmateix us poso el desenllaç d''una de les més conegudes partides de Rubinstein.


El blanc amenaça la dama, però Rubinstein jugà 22...-Txc3!

23.gxh4
Si 23.Axc3-Axe4 i mate a la següent
Si 23.Axb7-Txg3 i l'atac és mante en tota la seva intensitat
23...-Td2!


24.Dxd2
No n'hi ha res millor, si 24.Dxg4-Axe4+ i si 24.Axb7-Txd2 guanyant en els dos casos.

24....-Axe4+ 25.Dg2-Th3!


Les blanques van abandonar, el mat no pot evitar-se


Si voleu veure aquesta partida sencera i moltes altres partides de Rubinstein, cliqueu aquí.

Analitzant les partides de Rubinstein no us puc assegurar que pujareu Elo, però segur que gaudireu.

Salut i escacs,



diumenge, 1 de novembre del 2009

5a ronda




Fa unes poques setmanes vaig fer un article titulat "Tardor escaquística" on parlava de la futura participació de jugadors del Club d'Escacs Congrés a diferents torneigs.

Doncs ara, després de cinc rondes, ja podem fer una certa valoració.

Tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí

El Pedro Martínez i jo tenim la mateixa puntuació, 2,5 punts. Una discreta puntuació per poder assolir la norma, però mentre hi ha vida hi ha esperança.

Si voleu consultar la classificació, cliqueu aquí.


Tancat per a norma de Mestre Català del Club l'Ideal d'en Clavé


El Carlos Alonso té una puntuació de 2,5 punts. El Carlos tampoc ho té fàcil, llàstima que ha perdut a la 5a ronda, ja que anava força bé.

Obert Memorial Francecs Pujol

  • Jaume Viñals, 3,5 punts.
  • Jordi Climent, 3,5 punts.
  • Joan Codina, 3 punts.
  • Rafael Ylla, 2 punts.
  • Francisco Javier Romero, 1,5 punts.
  • Francisco Martínez, 0 punts.
Si voleu consultar la classificació cliqueu aquí.

Obert Vila de Gràcia

  • Carlos Alonso, 3,5 punts.
  • Frederic Andreu, 3,5 punts.
  • Josep Maria Jordan, 3 punts.
  • Antoni Moranta, 3 punts.
  • Joan Codina, 3 punts.
  • Jordi Rodríguez, 2 punts.
Si voleu consultar la calssificació cliqueu aquí.

Obert de l'Ideal d'en Clavé

  • Héctor Hernández, 3 punts.
  • Marco Antonio Gónzalez, 3 punts.
  • Javier Gónzalez, 2,5 punts
  • Francisco Javier Romero, 2 punts.
  • Andreu Herrerias, 0,5 punts.
Si voleu consultar els resultats, cliqueu aquí.

Obert del Maresme grup B

  • Francisco Javier Romero Gámez, 4,5 punts.
  • Francisco Javier Romero López, 2 punts.
Si voleu consultar la classificació cliqueu aquí.

Obert de Santa Eulàlia de Ronçana

  • Rafael Ylla, 3 punts.
Si voleu consultar la classificació cliqueu aquí.

A destacar per sobre de tot, les ganes que en general tothom esta posant. Si concretem més, en primer lloc destacaria el liderat en solitari d'en Francisco Javier Romero en l'Obert del Maresme grup B. També m'ha cridat l'atenció la bona actuació d'en Jaume Viñals que ha fet tres taules amb tres forts Mestres Catalans, el Jaume esta tornant a la seva millor forma. I per últim, destacar els tres "viejos rokeros" Frederic Andreu, Antoni Moranta i Rafael Ylla, que estan lluitant com autèntics "Javatos".

Salut i escacs,

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Nova Divisió d'Honor


Pel proper dia 14 de novembre, la Federació Catalana d'Escacs ha convocat una assemblea general extraordinària per tractar, entre altres temes, el calendari esportiu del any 2010. Si voleu consultar l'ordre del dia, cliqueu aquí.

Dels temes a tractar, m'ha cridat l'atenció el nou reglament del campionat per equips en els punts referents a la Divisió d'Honor. La Divisió d'Honor estarà formada per dotze equips i es jugarà els dissabtes per la tarda, fins aquí res que no sabés. Però el que m'ha sorprès és el nou plantejament de funcionament.

Fins ara la Divisió d'Honor era una lliga pura, és a dir, tots contra tots. A partir d'ara, la proposta de reglament planteja el següent:

Es faran dos grups de sis equips. Els equips integrants d'aquest grups s'enfrontaran entre ells, tots contra tots. Aquestes dues lligues duraran cinc jornades.

Els dos primers de cada lliga és classifiquen per a la fase de lluita pel títol. El primer de cada grup s'enfronta amb el segon de l'altre grup, a doble volta. Els equips guanyadors s'enfronten a la final i els perdedors lluitaran per la tercera plaça. Tots dos encontres també a doble volta. Total nou rondes.

Els altres equips s'enfronten entre ells, mantenint l'encontre i resultat de la lliga jugada prèviament, baixant de categoria els tres últims. Àixo significa quatre rondes i el total del campionat són nou rondes. Si voleu consultar la proposta de reglament, cliqueu aquí.

He de dir que no acabo d'entendre l'invent. Crec que el sistema més just i el que determina més clarament el campió i la classificació final dels altres equips, és el sistema de lliga "tots contra tots". No sé realment que s'està buscant.

Si era tant important que el campionat es jugués a nou rondes, crec que no calia passar de deu equips a dotze. Si realment era imprescindible que el campionat comptés amb dotze equips, doncs tindria que jugar-se a onze rondes.

Aquest nou sistema pot ser clarament injuts i no reflectir la realitat de la competició. Posaré un exemple, tenint en compte que la confecció dels grups es fa a partir de les classificacions de l'any anterior i que d'un any per un altre podria haver importants canvis de jugadors en els diferents equips, ens podriem trobar en una hipotètica (o no tant hipotètica) situació de que tres equips fossint molt superiors a tots els altres, però que coincideixin en un mateix grup inicial. Un dels tres quedaria fora, no tant sols de la lluita pel títol, si no dels quatre primers llocs.

Potser el que es busca és primar l'impate mediàtic (suposant que els escacs puguin ser mediàtics) de les semifinals i la final, per sobre d'una classificació final més coherent.

De les dues alternatives, jo em quedo amb la segona. La coherència sempre és un bon precedent.

Salut i escacs

dissabte, 17 d’octubre del 2009

L'Elo de l'estiu


Aquest any han sortit tres llistes d'Elo català, a diferència de les dues d'anys anteriors. L'argument donat des de la Federació Catalana d'Escacs, és que durant l'estiu hi ha un gran nombre de tornejos per tot el territori català i és convenient computar, en una llista, els resultats dels jugadors que han participat. A mi em sembla bé, hi ha molta gent als que els agraden els opens internacionals i en aquestes èpoques de vacances és més fàcil poder-los jugar. També és veritat que hi ha autèntics fanàtics que juguen una veritable "marató" escaquística i apleguen una bona quantitat de partides. Per això, és interessant que ha tots els que han jugat a l'estiu se'ls actualitzi el seu Elo.

La llista ha sortit el mes d'octubre. Això vol dir que tindrem una llista el gener, la de la tardor si volem donar-li una denominació. Una segona llista el juliol, la del per equips. I una tercera, la de l'estiu, que com hem comentat surt a l'octubre.

Al Congrés no som gaire afeccionats a jugar a l'estiu. Però alguns ho han fet, en general molt bé per cert, amb la variació d'Elo següent:

  • Fermín Tejero -12
  • Rubén Hernández -6
  • Carlos Alonso +2
  • Héctor Hernández +22
  • Josep Maria Jordan +18
  • Jaume Viñals +14
  • Jordi Climent +68
  • Sandra Escobar +54
  • Javier González -43
  • Manel Gómez +14
  • Marco Antonio González -12
  • Rafael Ylla +16
  • José Juan Fernández -11
  • Francisco Javier Romero +55
  • Francisco Martínez +20
  • Jordi Rodríguez +19
Cal celebrar fortes pujades d'Elo de molts jugadors, però el Jordi Climent, la Sandra Escobar i el Francisco Javier Romero han aumentat més de 50 punts. Felicitats a tots tres.

Si voleu consultar la llista de l'Elo d'octubre del Club d'Escacs Congrés, cliqueu aqui.

Salut i escacs,

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Bobby Fischer, el gran desconegut


Navegant per internet, he trobat una noticia a Chessbase amb data de 4 d'octubre on es dona la hipòtesi de que el pare de Bobby Fischer no era Gerard Fischer, com consta en el seu certificat de naixament, sinó que era Paul Nemenyi un científic hongarès.

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer breument a Gerard Fischer a l'any 1977. En aquells temps ell era un vell educat i agradable. Quan es va assabentar que jo era aficionat als escacs vam començar una grata conversa sobre el tema i amb gran sorpresa per part meva, em va assegurar que era el pare de Bobby Fischer. En aquell moment m'ho vaig creure, però més endevant vaig pensar que potser m'havia aixecat la camisa. No obstant això, anys després, em vaig documentar sobre el tema i vaig arribar a la conclusió que el Gerard Fischer que jo vaig conèixer i el que constava en el certificat de naixament de Bobby Fischer era la mateixa persona.

La història de Bobby Fischer esta plena de buits i clarobscurs, de moltes fases de la seva vida se sap ben poc. De les seves decisions es fan moltes teories, però ningú sap amb seguretat el perquè d'aquestes. Es parla i s'escriu de coses intrascendents i no s'aprofundeix en les coses verdaderament importants.

Quina importància té qui era el seu pare biològic? Si el realment important és que va viure la seva infantesa sense pare i que això el va marcar tota la vida.

Fischer va ser un fora de sèrie com a jugador d'escacs i un desafortunat com a persona. Va ser el millor en el món dels escacs i no va trobar el seu lloc en el món real.

Afortunadament ens queda el seu llegat, les seves partides; moltes d'elles autèntiques obres d'art. Pels que gaudim amb els escacs, Bobby Fischer és immortal.

Salut i escacs,

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Seriosament


Una persona, una entitat, un país... si volen ser respectats i se'ls tingui en compte, una de les primeres coses que tenen que fer és ser seriosos.

La serietat davant de qualsevol circumstància implica un bon treball i el contrari es defineix com poc seriós.

Ahir al vespre, llegint el web d'en Josep Sadurní (company de club i d'equip), em vaig assabentar que les activitats programades pel Club d'Escacs Congrés per la Festa Major del barri havien estat canviades sense avís previ.

Sincerament, no crec que aquest tipus d'actuacions deixin el nostre club gaire bé. Per la meva part demano disculpes a les persones que des d'aquest bloc van llegir els actes programats inicialment.

Si voleu llegir l'article d'en Josep Sadurní, el trobareu clicant aquí.

Salut i escacs,

dimarts, 29 de setembre del 2009

Festa Major del Congrés 2009


Del divendres dia 2 fins el dilluns dia 12 d'octubre, el barri del Congrés de Barcelona té previst fer la seva Festa Major.

El Club d'Escacs Congrés col·labora amb les següents activitats:

Dissabte 3 d'octubre, a la plaça del Congrés, a les 11:00 hores. Simultànies d'escacs, a càrrec d'un destacat jugador del club contre 20 jugadors.

Diumenge 4 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 11:00 hores. Campionat de partides "llampec" per equis federats.

Divendres 9 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 21:30 hores. Campionat de domino per parelles. Obert a tothom.

Dissabte 10 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 17:00 hores. Campionat de futbolín per parelles. Obert a tothom.

Diumenge 11 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 11 hores. Campionat individual de partides "llampec". Obert a tothom.

Totes les incripcions s'han de fer a la seu del Club d'Escacs Congrés, dilluns, dimecres o divendres, de 18:30 hores a 20:00 hores, o trucant al telèfon: 93 352 38 51.

Per a més informació sobre les Festes del barri del Congrés cliqueu aquí.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Tardor escaquista


La proposta d'opens i tancats per a aquesta tardor a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i localitats properes, és impressionant.

Tenim dos tancats per a norma de Mestre Internacional: El que organitza el Club d'Escacs Sant Martí i el que organitza el Club Escacs Mollet.

Per a norma de Mestre Català tenim els tancats que organitzen els Club d'Escacs Sant Martí, l'Ideal d'en Clavé i el Club d'Escacs Cirera.

També tenim una gran quantitat de "suïssos", amb una gran varietat de dies on escollir, que van des dels classics: Divendres a la nit, dissabte al matí i dissabte a la tarda; passant pel Territorial de Barcelona els diumenge pel matí i el més original (pels que vulguin els caps de setmana per a altres activitats) el Memorial Francesc Pujol, organitzat pel Club Escacs Tres Peons, que es juga els dimecres a un quart de vuit del vespre.

Pel que fa a la participació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés, cal dir, que a les llistes d'incrits publicades fins ara, n'hi ha uns quants.

Al tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí. Estem apuntats el Pedro Martínez i jo.

El tancat de l'Ideal d'en Clavé compta amb el Carlos Alonso.

Al Memorial Francesc Pujol s'han apuntat: Jaume Viñals, Joan Codina, Rafael Ylla, Francisco Martínez i José Juan Fernández.

Al Vila de Gràcia jugaran: Carlos Alonso, Josep Maria Jordan, Antoni Moranta, Frederic Andreu, Joan Codina i Jordi Rodríguez.

A l'Open de l'Ideal d'en Clavé compten jugar: Héctor Hernández, Javier González, Marco Antonio González i Andreu Herrerias.

A l'Open del Maresme: Francisco Javier Romero López i Francisco Javier Romero Gamez.

A l'Obert de Santa Eulàlia de Ronçana trobem el Rafael Ylla.

Bé, és una boníssima noticia que tanta gent del Congrés tingui ganes de jugar.

Salut i escacs,

dimecres, 16 de setembre del 2009

Jugadors totals


Sempre hi ha algú que planteja quin és el millor jugador de tots els temps, Kasparov? Fischer? Alekhine? Capablanca? Karpov? Botvinnik? o potser un altre? Aquest debat, francament no m'interessa. A mi el que m'importa és que han sigut grandiosos campions i que tots em mereixen el màxim de respecte. Ens han deixat partides inoblidables amb les que podem gaudir i ensenyances de les que podem aprendre.

També hi ha jugadors amb els que ens identifiquem per la seva forma de jugar, juguem les obertures que ells juguen i mirem especialment les seves partides i les noves variants que proposen. Són jugadors que ens cauen bé, ja que, amb la seva manera de plantejar les partides és com ens sentim comòdes.

Però avui vull parlar d'un tipus de jugadors molt especials. Són els jugadors que jo defineixo com a totals. Són els jugadors que en totes les fases de la seva vida, joventut, plenitud i maduresa, sempre han jugat activament als escacs.

D'exemples de jugadors totals hi ha molts (tan actuals com desapareguts), des de jugadors d'elit com Smyslov, Najdorf, Bronstein... fins a jugadors més propers com Bordell, Cherta, Rivera, Bas, Trias, Vila Iborra, Arias, etc, etc.

De tots els jugadors que podem definir com a jugadors totals, per les seves particularitats, jo voldria destacar a tres. Són tres casos molt diferents entre ells, però que a mi em criden poderosament l'atenció.

El primer és l'Emanuel Lasker, campió mundial des de l'any 1894 fins l'any 1921. Lasker va néixer a Alemanya l'any 1864 i va morir als Estats Units l'any 1941. Va destacar com escaquiste, matemàtic i filòsof. Va aprendre a jugar als 11 anys i la seva joventut va estar marcada per un continu progrés fins arribar a ser un fort jugador. Dividint el temps entre els estudis universitaris i els escaquistics (ja que necessitava els diners que obtenia dels escacs per poder seguir estudiant), va progressar de tal forma que l'any 1889 va aconseguir ser Mestre. Va seguir dedicant-li molta atenció als escacs fins que va guanyar a Steinitz i es va proclamar campió del món l'any 1894. Després de guanyar el títol mundial, la seva activitat escaquística va baixar molt, dedicant-se molt més a la seva professió de matemàtic. Tan sols jugava de tant en tant algun torneig important i les poques defenses del títol que va fer. Però a la seva maduresa, a l'any 1934, un fet va trasbalsar la seva vida. Els Nazis, que tenien el poder a Alemanya, van confiscar els seus bens i va haver d'abandonar el país. Per sobreviure, Lasker va tenir que tornar a fer el que no havia fet des de la seva joventut, ser jugador professional d'escacs. I malgrat l'edat encara va sortir prou bé, jugant molts torneigs i fent resultats molt dignes.

El segon és el Victor Korchnoi. Korchnoi va néixer l'any 1931 a Leningrad, va ser Campió Soviètic quatre vegades (1960,1962,1965 i 1970) i en tres ocasions consecutives va estar molt a prop de proclamar-se campió del món (1975, 1978 i 1985). Però el que defineix a Victor Korchnoi és ser un jugador dur, molt dur. Els seus contrincants saben que quan es tenen que enfrontar amb ell, que l'enfrontament serà llarg i exigent durant totes les fases de la partida.
Amb més de 70 anys, Korchnoi ha fet molt bones actuacions en forts torneigs i aquest mateix any, amb 78 anys, ha quedat campió de Suïssa el seu país d'adopció.
En un hipotètic rànquing que englobés els millors jugadors, comptabilitzant els seus resultats durant les tres fases de la vida esmentades anteriorment, sense cap mena de dubte Korchnoi seria el primer.

El tercer és en Josep Ridameya. Ridameya va néixer l'any 1929, és Mestre Nacional, això vol dir que en el seu moment va estar dins l'elit dels escacs espanyols. Però el més sorprenent i meritori és el que fa actualment. Des de fa bastants anys, en Josep Ridameya, juga amb una assiduïtat increible (en el que portem d'aquest any ja porta més de 100 partides), possiblement és el jugador no professional adscrit a la Federació Catalana d'Escacs que juga més partides en competicions federades durant l'any. Segurament és un cas únic, mereixedor d'un gran respecte.

En fi, tenint en compte que ja tinc certa edat, és l'exemple dels jugadors totals el que em dona ànims per pensar que encara puc jugar durant bastants anys.

Salut i escacs,

dijous, 10 de setembre del 2009

Torneig Torxa, una bona iniciativa


Organitzat pel Club d'Escacs Peona i Peó, per segon any s'ha celebrat aquest campionat d'escacs base. Un total de 36 nois i noies, provinents de 12 clubs diferents, s'han enfrontat per Sístema Suís a 7 rondes. S'ha jugat en un grup únic, format per jugadors sots-16, sots-14, sots-12, sots-10 i sots-8.

Aitor Ortiz ha quedat campió sots-16 i del torneig, l'Oscar Anglès 1r sots-14, el Ferran Cervelló 1r sots-12, l'Oriol Panadès ha estat l'autèntica revelació del torneig, ha quedat 1r sots-10 amb una actuació extraordinària, per últim l'altra revelació ha estat el Daniel Codina, que ha acabat 1r sots-8, amb uns meritoris 4 de 7.
Si voleu veure la classificació cliqueu aquí.

Per part del Club d'Escacs Congrés, han participat dos jugadors: El Javier Romero (sots-14) i el Xavier Povill (sots-10).

En Javier Romero ha fet un molt bon torneig, amb 4,5 punts. Ha quedat 7è de la classificació general i 2n de la sub-14.

En Xavier Povill ha fet 2,5 punts. Tenint en compte la seva edat, també podem calalogar la seva actuació de molt positiva.

Com deia en un article anterior, alguna cosa comença a canviar al Club d'Escacs Congrés.

Salut i escacs,

divendres, 4 de setembre del 2009

Si voleu llegir...


Després del per equips de l'any 2003, per qüestions personals, vaig dejar de jugar als escacs fins el per equips del 2007. A la tercera ronda, ens vam enfrontar amb el Sant Martí al seu local (el Sant Martí ens va guanyar per la mínima en un matx molt disputat) allà em vaig trobar amb dos bons amics, el Ricard Llerins i el Manel Riera. Apart de la seva amabilitat habitual, em van obsequiar amb dos llibres editats en la commemoració del 30è aniversari del Club Escacs Sant Martí.

Un era un llibre sobre la història del Sant Martí i l'altre era un llibre de contes d'escacs. Quan vaig arribar a casa vaig mirar el llibre d'història, sobretot les fotos i algunes dades interessants. El llibre de contes el vaig posar en una prestageria.

A mi m'agrada llegir, no sóc un gran lector però llegeixo sovint. Tinc dues maneres de llegir, lliure i obligada. M'explico, la lliure és la normal, la que faig a casa, a les vacances, quant vaig a la segona residència, etc, en aquesta modalitat la mida i el volum del llibre no tenen gaire importància. La lectura obligada ve donada per les circumstàncies, jo treballo a la Travessera de les Corts al costat del camp del Barça i vist a la Rambla Prim, això representa un llarg viatge en metro. Aquest recorregut seria molt pesat, si no fos perquè el faig llegint (beneïda obligació) i per a no tenir que portat un "monstre" tot el dia a sobre, en aquest itineraris llegeixo llibres de butxaca (pràtica obligació).

El mes de juliol passat, vaig acabar un llibre i em vaig adonar que ja m'havia llegit tots els llibres de butxaca que tinc a casa, tots? tots no, encara quedava el llibre de contes del Sant Martí, i vaig començar a llegir-ho.

El títol del llibre és "Mate en 30", 30 narracions curtes i 30 els anys del Sant Marti. L'autor és el David Vivancos, jugador del primer equip del Sant Martí. Els pròlegs són de Alfonso Jerez (Mestre Internacional i exjugador del Sant Martí), i de Joan Fontanillas el mediàtic "Catulo".

El llibre m'agradat força, uns capitols més que uns altres (Mate en 28, "Más allà de un gambito" m'ha semblat genial). Uns contes són de temàtiques varies i tenen els escacs com a excusa, altres són d'escacs barrejats amb altres temes mundans i altres són clarament cròniques d'escacs. També hi ha uns pocs que definiria com a semiterrorifics a l'estil d'Edgar Allan Poe (Mate en 12,"Anatoly o un lugar en los Urales" és un exemple). Els contes estan escrits amb imaginació (en alguns casos grans dosis d'imaginació) i rigor. El format és molt agradable i els dibuixos (que m'han agradat molt) li donant molt caliu.

Felicitar el David Vivancos per la seva capacitat com escriptor i donar-li, si m'ho permet, un consell. Fer un llibre similar però amb temàtica futbolistica, amb jugadors mediàtics i en la portada el Messi o el Cristiano, tan m'he fa, (això sí, un capítol ha de ser sobre el Júpiter) i molt important, el llibre ha de sortir per Sant Jordi.

Us recomano que, si voleu passar una bona estona, ho llegiu. Si el teniu i no l'heu llegit, com em passava a mi, doncs ho teniu fàcil. Si no el teniu, ho tindreu que demanar (no sé si encara queden exemplars) al Club Escacs Sant Martí.

Salut i escacs,

dimecres, 2 de setembre del 2009

Us explico un conte? o parlem d'un rècord


Fa anys, molts anys, una secta secreta va imposar un precepte de la seva religió en un país llunyà, molt llunyà. Aquest precepte era que tan sols es podia jugar als escacs per equips i estava totalment prohibit jugar tornejos individuals. Com a tota norma hi havia una excepció, en una època concreta els dirigents del país permetien jugar un individual que denominaven social. Però, amb el temps, alguns pocs valents van començar a jugar campionats individuals organitzats per altres països o per la mateixa Federació de Països. Primer d'un en un, després de dos en dos, més tard fins a tres o quatre i en el límit de la gosadia fins a cinc es van atrevir. Fins i tot, les males llengües deien haver vist el Gran Pope Andreusan jugant individuals en un país molt graciós. Tot això no pot ser gaire bo, cridaven els ortodoxes (tot i que juguessin l'India de Rei) i el temps els va donar la raó. En el mes vuit del gran any del Barça, catorze intrèpids van desafiar totes les normes i van jugar el torneig més gran que es fa i es desfà. Això va produir una autèntica revolució, les masses van sortir al carrer i com embogides corrien a inscriure's en campionats individuals. Ha conseqüència d'això el Gran Pope Andreusan va convocar unes eleccions (que va guanyar ell, ja se sap el costum és el costum) i les prohibicions van ser suprimides.

Fins aquí el conte, tornem a la realitat. Catorze jugadors del Club d'Escacs Congrés han jugat l'Open de Sants, tot un rècord. En altres temps, temps llunyans, els congressistes anàvem en bandada a l'Open de Berga. Però en aquest moments, això, a més d'un rècord, és un símptoma de que alguna cosa es mou pel nostre club.

Cal ressaltar l'actuació del Jordi Climent al grup A i el Héctor Hernández al grup B.

El Jordi Climent va fer 4,5 punts. Puntuació molt positiva, tenint en compte que el Jordi tan sols fa tres anys que juga federat i que partia com a penúltim (299) al rànquing inicial. Tots els seus contrincants tenien més de 2000 punts d'ELO internacional i cal destacar la seva victòria sobre Manuel Guzmán, jugador Xilè, que fa pocs anys va jugar al nostre primer equip.

L'Héctor Hernández va fer 7,5 punts al grup B. Bon campionat, però tenint en compte com està jugant últimament, sap a poc. És un jugador que progressa dia a dia i estic segur que el veurem molt aviat al primer equip.

També al grup B, han fet un bon campionat la Sandra Escobar, el Josep Manel Gómez i el Javi González amb 6 punts.

Fa pocs mesos, el president de la nostra entitat i bon amic meu, en Frederic Andreu, em deia en resposta a algunes crítiques meves, que no estàvem tan malament (tan sols li va faltar dir "al loro"), potser té raó. M'agradaria que fos així.

Salut i escacs,

dissabte, 29 d’agost del 2009

Club d'Escacs Congrés, una mica d'història


A l’any 1956 es va crear l’Associació Marem Nostrum amb una secció d’escacs, afiliada a l’any 1957 a la Federació Catalana d’Escacs. Després la separació de l’esmentada entitat, l’1 de juliol de 1964 es creà el Club d’Escacs Congrés, amb la mateixa seu actual al carrer Alexandre Galí de Barcelona.

El Congrés va pujar a Divisió d’Honor (abans Preferent) a la temporada 1969/70 i és mantingué en aquesta categoria fins la temporada 1980/81, però va tornar a pujar la temporada següent. En la màxima categoria ens vam mantenir fins a l’any 1995 que vam baixar. Ara estem a primera categoria, on lluitem per no baixar. Som el que es diu un equip “ascensor”, patim a primera i ens desenvolupem bé a segona.

Com a jugadors forts que han militat al Club d’Escacs Congrés cal destacar a:


Àngel Martín
.- Mestre Internacional. Campió de Catalunya juvenil (1971), campió d’Espanya juvenil (1972), quatre vegades campió d’Espanya absolut (1976, 1984, 1986 i 2000) i sis vegades campió de Catalunya (1974, 1979, 1980, 1984, 1997 i 2000).

Júlia Maldonado
.- Tres vegades campiona de Catalunya femenina (1963, 1965 i 1966).

Jordi Ayza
.- Mestre FIDE. Dues vegades campió de Catalunya (1977 i 1978).

Màxim Borrell
.- Mestre Català. Campió de Catalunya (1971).

Jordi Gros
.- Mestre Català. El Jordi va arribar al Congrés molt jove (quan va venir a estudiar a Barcelona) i va ser durant molt temps (i encara ho serà si vol tornar a jugar) un referent del nostre equip, però he de reconèixer que no és de la nostre “pedrera”, ja que quan va arribar de la seva Berga natal ja era un fort jugador.

Han estat molts els jugadors i jugadores que han sortit del Congrés, planter d’escaquistes, cal destacar els següents:


Fermín Tejero
.- Mestre Català. Campió de Catalunya absolut 1976. En Fermín és el jugador del Congrés amb majúscules. Campió d’Espanya escolar l’any 1961, subcampió de Catalunya absolut a la temporada 1963/64 quan encara era juvenil. És el jugador que més partides ha jugat al primer equip del Congrés i també el que més vegades ha defensat el primer taulell. Per a mi, sense dubtes, és el més important jugador de la història del Club d’Escacs Congrés.

Teresa Canela.- Mestra Internacional Femenina. Set vegades campiona de Catalunya femenina. Ha participat amb l’equip espanyol a les Olimpíades de Salònica (1984 i 1988) Dubai (1986) i Novi Sad (1990).

Victor Vehí
.- Mestre Internacional. Dues vegades campió de Catalunya juvenil (1976 i 1977) i dues vegades campió de Catalunya absolut (1993 i1998).

José Manuel Gil
.- Mestre Internacional. Campió de Catalunya juvenil (1982), campió d’Espanya juvenil (1983) i Campió de Catalunya absolut (1986).

Antoni Torrecillas.- Mestre Internacional. Campió de Catalunya absolut (1994).

Conxita Canela
.- Dues vegades campiona de Catalunya femenina.

També vull destacar els Mestres Catalans següents:


Jordi Tejero
, Jordi Marcó, Manuel Llopis, Carlos Oliver i els germans Esteban Moyano i Francisco Moyano.
Les tres últimes temporades ha jugat amb nosaltres el Mestre Català
Rubèn Hernández, que amb 20 anys té un gran futur. Però no podem dir que l’hem format nosaltres, ja que aquest mèrit és del club Peona i Peó.

Apart d’aquests mestres ha hagut altres “grans jugadors” que amb la seva dedicació i perseverança s’ha aconseguit que durant més de quaranta anys el Congrés sempre ha jugat en categories nacionals, vull rendir homenatge a persones com: Boada, Fernández, Jordà, Galobart, Bechini, Frederic Andreu, Imperial, Antonio Ramírez, José Ramírez, Bielsa, Pérez, Sagués, Camacho, Saperas, Pedro Martínez, Carlos Alonso, Roch, Ciurana, Marín, Sadurní, Jordán, Guzmán, Javier González, Lanza, Moranta, Viñals, ... estic segur que em deixo més d’un, espero la vostra col•laboració, ja m’ho direu.

Salut i escacs,

dissabte, 1 d’agost del 2009

Escacs i escacs



-->
Escacs d’elit, escacs professional, escacs aficionat, escacs de club, escacs base, història dels escacs, històries d’escacs, escacs com esport, escacs com art, escacs com ciència, etc, etc. tot això i molt més són els escacs.
La meva intenció és parlar d’escacs, de tota mena d’escacs, però molt especialment dels escacs més propers a mí. Em refereixo als escacs aficionats del meu entorn. Entenent com entorn els companys del meu club, els amics d’altres clubs i els aficionats en general que tinguin ganes d’intercanviar idees sobre els escacs.
En aquest bloc penso expresar-me en el meu idioma, el català. Però, això no ha de ser cap impediment perquè ningú es talli, tot el que vulgui expresar-se en castellà será benvingut.
Salut i escacs,