dijous, 22 d’octubre de 2020

Llibres (18)

Una altra vegada torno a l'apartat etiquetat com a “llibres”. Després de tants anys i tants articles sobre llibres que tinc i que us he recomanat, francament em preguntava sobre si tenia algun tipus de llibres que encara no us els havia recomanat.

Certament, tinc llibres que no els he recomanat perquè no entenc que siguin suficientment bons per fer-ho i, també, tinc llibres que encara no els he llegit i/o consultat i, òbviament, no em sembla seriós recomanar cap llibre que no conegui el seu contingut.

Però, com sempre passa, buscant un llibre a la prestatgeria dels llibres antics (llibres que vaig comprar fa ja molts anys i que, habitualment, ja no consulto; vaig trobar uns llibres d'una temàtica que encara no havia tocat en aquest blog. Aquest llibres són sobre miniatures i sacrificis.


Editat per Ediciones Martínez Roca l'any 1975, toca 300 miniatures (en aquests llibre es defineix “miniatura” com a partides no més llargues de vinc-i-cinc jugades) organitzades per obertures.


Editat per l'Editorial Aguilera l’any 1988, aquests llibre, a diferencia dels llibres de pura tàctica, exposa els sacrificis posicionals. Entenent el sacrifici posicional com a la màxima expressió de la interrelació entre els elements bàsics: el material, l'espai i el temps. A l'executar-lo, l'escaquista disminueix el seu material bèl·lic, però eleva la capacitat d'acció de les altres peces de què disposa.


Editat per l'Editorial Bruguera l’any 1972. Aquest és un llibre que vam utilitzar molts jugadors quan vam començar. En realitat ja vaig parlar d'ell en un article l'any 2010, si el voleu consultar el trobareu en aquest enllaç.

Molta gen pensa que les miniatures es donen entre jugadors bons contra jugadors dolents. Doncs no crec que això sigui així, si que és veritat que, normalment, el perdedor ha de cometre un gran error, però un mal dia el pot tenir qualsevol, fins i tot els més grans.




Ara vull tornar al començament de l'article, us he comentat que he trobat aquests llibres buscant un altre llibre, estava buscant aquest llibre:


Però no us equivoqueu, aquest llibre no va de partides amb sacrificis, en realitat és un llibre molt diferent. Aquest llibre compta amb 1001 posicions on et demanen que trobis la solució. Després, a la segona part del llibre hi ha les 1001 respostes.

El llibre està organitzat per temes que són aquests:



Estava buscant aquest llibre perquè recordava que era un llibre d'entrenament. Tots els entrenadors d'escacs recomanen fer diàriament aquests tipus d'exercicis, hauríem de tenir-lo en compte, i fer-los cas.

Salut i escacs,

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Més = menys

 

Clarament el títol que he triat per a aquest article és una paradoxa. Però en realitat té una explicació.

Vull parlar de les fitxes federatives a Catalunya, es a dir les que regula la Federació Catalana d’Escacs, a partir dels clubs federats a aquesta.

No és cap secret que amb aquesta pandèmia que patim, i tenint em compte que encara no sabem quan i com es podran jugar els campionats habituals en passades temporades, és fàcil imaginar que alguns jugadors no voldran renovar la llicència federativa (possiblement tampoc voldran pagar la quota del seu club). Seran pocs? Seran molts? No ho podem saber ( i a més aquest mal afectarà a uns clubs més que a uns altres) però en tot cas si que serà un problema per alguns clubs que ja anaven justos econòmicament abans d’aquests esdeveniments sanitaris que ens toca patir.

Aquestes són les dades sobre persones federades i clubs a Catalunya (2019).



Per cert, a dia d’avui el tema sanitari a casa nostra ha empitjorat força i, sembla que segons els experts a finals d’aquest mes la qüestió pot estar molt pitjor. 

El panorama no és gaire gratificant, ja veurem com ho explica la Federació Catalana d’Escacs a l'assemblea de novembre, francament no m’agradaria estar a la seva pell.

Bé, ara em toca explicar el perquè del títol d’aquest article. Com tots sabem, durant el confinament va créixer el jugar per Internet i van ser milers d'aficionats els que es van aficionar a jugar “on line”.

Des de les mateixes federacions d'escacs es va potenciar i presumir d'això. Normal, tot normal, al no poder fer servir els escacs presencials, doncs aquesta era una molt bona manera de poder practicar el nostre esport preferit.

Això va ser com una “bola de neu” que s'ha fet cada cop més gran. Als jugadors federats que ja utilitzaven (abans de la pandèmia) aquestes plataformes d'escacs “on line”, es van afegir altres jugadors federats que abans no eren aficionats a aquests tipus d'escacs; però, aquest fenomen ha estat tan poderós, que va portar a que s'afegeixin a aquest tipus d’escacs un percentatge important de persones aficionades als escacs però sense fitxa federativa.

Crec que la suma dels jugadors tant federats com els jugadors no federats que han jugat i juguen “on line”, ens dona una clara quantitat molt superior als dels jugadors federats total.

Si els sumem tots, els que juguen “on line” i els que no, clarament ens ha de donar un percentatge molt superior als 7637 que surten als últims indicadors publicats per la federació. Això és el que jo defineixo com a "més" al títol d’aquest article.

Però, arribats a aquest punt, potser us preguntareu que vol dir "igual a menys". Com podeu comprovar el títol és una pregunta, en realitat el que vull expressar és una hipòtesis.

La hipòtesis és aquesta: si el tema dels escacs “on line” han estat tan exitosos, no podria ser que alguns jugadors federats (molts?) deixessin de jugar federats? Més tenint en compte que, potser, els escacs presencials d'una forma normalitzada encara trigarem a veure'ls.

Aquesta és la pregunta del títol, més persones juguen als escacs, però, potser, menys jugadors federats.


Bé, això més que una paradoxa, amb l'interrogant és una hipòtesis, però no és cap broma. Les baixes als clubs ja s'estan produint, per ara no gaires; però si a començaments de l’any 2021 no estigui clar que a curt termini es poden jugar tornejos presencials amb normalitat (es a dir, sense mascareta) la davallada als clubs pot ser molt gran.

Com heu vist, us he posat les dades sobre persones federades i clubs a Catalunya que han sortit als últims indicadors (2019) que ha publicat la FCE. En uns mesos podrem comparar. 

Salut i escacs,          


dijous, 8 d’octubre de 2020

Antonio Medina


Repassant els articles que he fet durant tots aquest anys que existeix aquest blog, he trobat que mai he parlat d’un gran jugador, de l’Antonio Medina. Avui vull remeiar aquest oblit. 

Antonio Medina García ha estat un dels grans jugadors a la història dels escacs espanyols i catalans. Però, el meu parer és que no ha estat considerat suficientment el que va fer i el que va representar.

Antonio Medina va néixer el 2 d'octubre de 1919 a Barcelona i va morir el 31 d'octubre de 2003, als 84 anys, també a Barcelona. Va ser un Mestre Internacional d'escacs espanyol nacionalitzat veneçolà, set vegades campió nacional d'Espanya i tres de Veneçuela.

Conjuntament amb l'Arturo Pomar, va ser el gran dominador dels escacs espanyols  a mitjan del segle XX.

Foto: Ajedrez365.com

Va aprendre a jugar a l'edat de 14 anys i compaginava els seus estudis de química amb la pràctica dels escacs, fins que amb la mort del seu pare, l’any 1941, va haver de deixar els estudis per guanyar-se la vida, pel que va convertir la seva afició en professió i es va dedicar completament als escacs.

La seva carrera es va veure condicionada per dos "esdeveniments": el primer va ser l'aparició de  “l'infant prodigi” Arturito Pomar, que si bé va beneficiar al conjunt dels escacs espanyols, no li va venir tan bé a Medina ja que Pomar era tot el centre d'atenció i s'emportava les millors invitacions als escassos tornejos de l'època. El segon va ser el boicot que els escaquistes soviètics van fer als jugadors espanyols com a conseqüència del règim franquista que patia Espanya (aquest boicot també va perjudicar greument Pomar), al vetar la presència dels jugadors espanyols en tornejos internacionals.

Foto: Chessgames.com

No obstant això, Medina va ser campió d'Espanya en set ocasions, en els anys 1944, el 1945, el 1947, el 1949, el 1952, el 1963 i el 1964, sent subcampió en cinc ocasions en els anys 1946, 1950, 1966, el 1967 i el 1973.

Va ser tres vegades Campió de Catalunya d'escacs, en els anys 1947, 1949 i 1950, i va resultar subcampió en dues ocasions, en els anys 1944 i 1945.

Va ser tres vegades campió de Veneçuela en els anys 1955, 1956 i 1958 (on va residir durant una dècada). De la seva “aventura americana” cal destacar la seva victòria a l'Obert dels Estats Units l'any 1962.

Guanyador del Zonal Centreamericà i del Carib celebrat a Caracas l’any 1954, el que va representar la seva classificació pel  Interzonal de Göteborg de 1955.

Va representar a Espanya en diferents competicions per equips, destacant sis Olimpíades d'escacs en els anys 1964 a Tel Aviv, 1966 a l'Havana, 1968 a Lugano, 1970 a Siegen, 1972 a Skopje i 1974 a Haifa

Antonio Medina es va enfrontar a tots els campions de món que va haver des d’Alekhine a Fischer. A aquest últim va aconseguir guanyar-li a Caracas, Veneçuela, amb una magistral defensa Steinitz diferida contra una Ruy López que va plantejar Fischer. També va aconseguir vèncer a Alekhine a Gijón 1945.

Com podeu comprovar, Medina no era qualsevol a la seva època. Us passo la partida que va guanyar a Alekhine l’any 1945. Cal comentar que Alekhine no estava en aquells moments en la seva millor forma, com vaig explicar en un article que vaig fer l’any 2013; el podeu consultar des d'aquest enllaç.

 


Els anàlisis són del Joaquim Travesset


No he pogut trobar gaire cosa sobre Medina a YouTube, us passo aquest dos vídeos:






A part de jugador, Medina també va ser un molt bon àrbitre d'escacs. Obtingué el títol d'Àrbitre Internacional (AI) l'any 1974, i sobretot a partir de la dècada dels 1980 va arbitrar nombrosos esdeveniments de la màxima categoria mundial, com la Final de Candidats de 1989 entre Anatoli Karpov i Andrei Sokolov, una semifinal de candidats entre Vassili Smislov i Zoltan Ribli el 1983, l'Olimpíada d’escacs de 1988 a Salònica, i el Torneig de la Copa del Món de Barcelona de l'any 1989.

Foto: clubchaturanga.com

Medina, com he comentat anteriorment, compartia la doble nacionalitat espanyola i veneçolana. Però, si atenem que va néixer i morir a Barcelona, i que va residir la majoria de la seva dilatada trajectòria a Catalunya (Medina ha estat jugador del Club d'escacs Barcelona, del Club d'escacs Ruy López-Paluzíe, del Club d'escacs Olot, i del Club d'escacs Vulcà), clarament poder dir que era un jugador català.

Foto: Ajedrez365.com

Certament, hem de tenir un gran record del gran jugador que va ser Antonio Medina.

Salut i escacs,

dimarts, 29 de setembre de 2020

Al mal temps, bon humor


La setmana s'està desenvolupant d'una forma realment preocupant. La pandèmia sembla que s’ha “desmadrat” altra vegada a Europa i especialment a l’estat espanyol, i Catalunya també està a nivells preocupants. Políticament, també s'han proliferat diferents focus (sembla que estic condicionat pel llenguatge pandèmic) que fa que la situació estigui força agra.

Doncs, he de dir que no estic d’humor per parlar de gaires coses i he decidit que aquest article sigui una mena de “kic-kac” i vull dedicar-lo a temes humorístics relacionats amb els escacs.

Imatge: wallapop.com

Imatge: Diari de Tarragona

Imatge: Taringa.net

Imatge: Ajedrezconhumor

La següent vinyeta gràfica la dedico a un bon amic: àrbitre d'escacs, bon jugador de club i gran organitzador. 
Imatge: Ajedrezconhumor


Imatge: El Pais







Imatge: Martin Farels


Imatge: Ajedrez de estilo

Imatge: Taringa.net


Imatge: Ajedrezconhumor

Imatge: motoreconomico.com

Malauradament, si això segueix així, aquesta última vinyeta pot fer-se realitat per a alguns (molts?) clubs d'escacs.  

En fi, “més val riure que plorar” o allò de “al mal temps, bona cara”; esperem que escampi el mal temps, però (voldria equivocar-me) malauradament sembla que s'albiren núvols negres.

Salut i escacs,


dimecres, 23 de setembre de 2020

Cafè per a tots?


Com deveu saber la majoria de vosaltres (com a mínim els que teniu fitxa federativa a Catalunya), el passat dissabte 19 de setembre es va celebrar una assemblea telemàtica organitzada per la Federació Catalana d’Escacs (FCE).

A l'ordre del dia d'aquesta assemblea havia diferents punts, però un era el més esperat pels clubs i jugadors, el destí de l'inacabat Campionat de Catalunya per equips.

En aquesta assemblea la proposta de la FCE va ser donar per acabada la competició. És curiós que dins de l'ordre del dia que havia estat publicitat per la mateixa federació, havia una proposta de calendari a on constava continuar el campionat.

Doncs a la mateixa assemblea la proposta va ser una altra: suspensió del campionat.

En realitat tot el que sé, ho sé pel que he pogut llegir en diverses xarxes socials. Especialment el que vaig escoltar, el mateix dia de la assemblea, pel molt bon programa radiofònic Xarxa de Mat.

Foto: Xarxa de Mat

Podeu escoltar aquest programa des d'aquest enllaç.

La FCE no ha fet cap comentari al seu web, i encara a dia d'avui no ha publicat l'acta de l'assemblea. En canvi, si que ha posat un pdf nou a l'apartat que havia destinat a publicitar aquesta assemblea, en concret dins de documentació han afegit una nova entrada amb el títol de “Lliga Catalana 2021”.

Aquesta entrada és un pdf, us passo les parts que en aquests moments em semblen més rellevants:


Si voleu consultar el pdf sencer ho podeu fer des d'aquest enllaç.

També es va comunicar que al mes de novembre es faria una nova assemblea per parlar i decidir definitivament els calendaris pel 2021.

Bé, tot això va ser aprovat per l'assemblea. No m'estranya ja que en realitat és una mena del que popularment es denomina “cafè per a tots”.

Per la meva part poc a dir, que cadascú tregui les seves conclusions. Però si que voldria comentar dos temes.

El primer va ser una certa confusió que vaig tenir sobre el campió de la Divisió d’Honor. Vaig llegir a les xarxes socials que és feien campions d'aquesta categoria als quatre equips classificats per a les semifinals; doncs sembla ser que si, totalment confirmat amb aquest missatge:

Foto: Club d'Escacs Mollet

Des del meu punt de vista no ho trobo correcte. Resulta que cap categoria té campió i la Divisió d’Honor té quatre! Realment sorprenent.

El segon tema és que no hagi cap equip que perdi la categoria, perquè si el campionat se suspèn, entenc que els equips que ocupen plaça de descens però que encara estan en situació d'evitar-ho (per més remota que sigui) doncs que no baixin; però crec que els equips que ja matemàticament han perdut la categoria si que tindrien que baixar. Però, es clar, això no seria un “cafè per a tots” perfecte.

Tal com jo ho veig, la decisió de finalització del per equips 2020 ha estat una decisió encertada, però em temo que el “cafè per a tots” portarà greus complicacions que possiblement es reflectiran a l'assemblea de novembre.

Per què, pel que sembla, amb aquesta assemblea de setembre la FCE el que ha volgut és guanyar temps, però encara hi ha moltes coses per resoldre i no tothom pensa ni pensarà el mateix. Com exemple un comentari fet a Facebook:


El “cafè per a tots” en un moment determinat pot servir, però després, segons la quantitat i qualitat de cafè que rep cadascú, doncs...

Salut i escacs,












dijous, 17 de setembre de 2020

Jugar amb mascareta

En els pitjors moments del confinament, molts escaquistes van decidir jugar per Internet partides “on-line. Immediatament van començar a sortir debats sobre les trampes que aquest sistema de joc pot donar de si i, malauradament, aquest debat encara existeix.

En el món dels escacs, com passa en qualsevol altre situació de la vida, les trampes i els tramposos, sempre han existit. Ara bé, no crec que aquest personatges, en els escacs, passin de ser un tant per cent molt minoritari. Això si, en quant es destapa un cas de trampes en els escacs immediatament passa a ser força mediàtic.

Per altre banda, si una persona aficionada als escacs dedica el seu temps durant (per exemple) 50 anys, ensenyant als més petits a jugar i perfeccionar el seu joc, a organitzar tornejos (generalment aficionats), a fer-se càrrec de que un club d'escacs modest tiri endavant i... podeu afegir tants exemples com us vinguin al cap; doncs aquesta persona tant sols serà reconeguda per alguns dels seus coneguts més propers. En realitat “quatre gats” que es diu popularment, aquestes persones tan positives pel nostre joc, no són noticia. Alguna cosa no funciona en aquesta la nostra societat quan això és així.

Imatge: arsephico.com

Després, quan el tema sanitari semblava que anava millor (o això ens vam creure), s'han donat casos de tornejos presencials, la majoria amb les mesures sanitàries preventives adequades.

Foto: FEDA

Una d'aquestes mesures ha estat jugar amb mascareta. La veritat és que la majoria d’aquests tornejos han estat exitosos, de la qual cosa em congratulo. Però a mi em costa pensar que estar varies hores concentrat i amb mascareta no sigui molt incòmode. En fi, com en totes les coses, els que ho han experimentat tindran més elements de judici per dir la seva que jo.

Foto: FEDA

Com sabeu els que seguiu aquest blog, des de fa uns anys faig uns àlbums fotogràfics amb el títol “Amics, companys i coneguts” (trobareu aquests àlbums a la pestanya “Fotos”). Normalment en aquests àlbums la gran majoria de fotografies són meves i en general són de persones del meu club o amics d'altres clubs, també utilitzo Facebook per adquirir fotografies, d'amics i coneguts, de tornejos que jo no he estat però que penso que és interessant que estiguin en aquests àlbums.

Referent a l'àlbum del 2020 el vaig començar a omplir amb 102 fotografies de la Copa Catalana Barcelona (totes fetes per mi); després vaig afegir 29 fotografies (també fetes per mi) del Torneig Internacional Clàssic Sant Martí; òbviament l'apartat fotogràfic del Per Equips omple l'àlbum amb moltes fotos (la majoria dels amics del Sant Martí, totes fetes per mi, però també d'amics, companys i coneguts d'altres clubs, això si, aquestes fotografies amb la col·laboració de Facebook); cal també esmentar algunes fotografies varies, especialment destaquen els amics de “Cooltura Escacs”, “Xarxa de Mat” i “8x8”.

Podríem catalogar aquestes fotos com a “pre estat de pandèmia”. Després, les fotografies són bàsicament baixades de Facebook i les podem dividir en fotografies de situacions de jugar per Internet, i posteriorment, fotografies de situacions de jugar presencialment i òbviament amb mascareta.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FCE

Si voleu consultar l'àlbum 2020 a dia d'avui, podeu utilitzar aquest enllaç.

Per fotos no serà, potser quan passin alguns anys, quan vegem aquestes fotos ens doni per riure. Clarament, ara no.

Salut i escacs,

 

dijous, 10 de setembre de 2020

Breus comentaris (24)

Torno al format de “Breus comentaris”, un format que em permet tocar noticies recents sense aprofundir gaire.

Avui vull tocar tres temes, dels quals el primer és força important. Però anem per feina:

El primer comentari és una noticia. 

Segons ha anunciat la FIDE, les rondes restants del Torneig de Candidats, suspès en el seu moment per l'expansió de la pandèmia del Covid-19, es reprendrà el dia 1 de novembre de 2020. Vuit jugadors competeixen pel privilegi i dret de poder reptar a el Campió del món d'escacs, Magnus Carlsen pel títol mundial. Segons els contractes relacionats amb el Torneig de Candidats, Ekaterinburg segueix sent considerada com a ciutat amfitriona. No obstant això, a causa de la situació de la pandèmia, la FIDE ha determinat que Tblisi (Geòrgia) serà una de les ciutats alternatives. "A part de Tbilissi, també estem en contacte amb altres ciutats alternatives, per si la situació a Rússia o Geòrgia tornés requerir noves restriccions", van explicar des de la FIDE.

Foto: ChessBase

Doncs benvinguda la noticia, esperem que aquest cop no hagin nous entrebancs.

El segon comentari és sobre el Campionat d’Espanya Individual. Aquest cop el campió absolut ha estat el David Antón, la campiona femenina ha estat la Sabrina Vega.

Foto: FEDA

La classificació dels 10 primers ha estat aquesta:


Si voleu consultar tota la classificació la trobareu en aquest enllaç.

Torneig molt competit, com a de ser, però els dos campions dels seus respectius campionats, des del meu parer, han estat totalment merescuts.

El tercer comentari és sobre la noticia  de que la FIDE li ha atorgat un premi a l'Alexei Shirov a la partida més bella de l'Olimpíada FIDE Online 2020. El jurat ha estat un grup escaquistes actius a internet / YouTube. El premi ha estat per la partida d'Alexei Shirov contra Danyyil Dvirnyy.

Foto: FIDE

El jurat ha escollit entre diverses partides i el resultat de les votacions ha estat aquesta:

Us passo la partida:



En aquests temps de poques competicions presencials, es fa difícil trobar temes propers. Avui finalitza el Campionat de Catalunya d'edats de sub-8 a sub-20, potser al proper article parli d’aquest torneig, o potser no. Fins la propera setmana.

Salut i escacs,