dilluns, 18 de juny de 2018

XX Obert Internacional Sant Martí 2018



A poc menys d’un mes, del 13 al 21 de juliol, està previst que es celebri el XX Obert Internacional Sant Martí 2018.L’Obert és farà a la Sala d’Actes del Centre Cívic Sant Martí, carrer Selva de Mar, 215, al barri del mateix nom, Sant Martí. A pesar de no estar al centre de Barcelona, no està gaire lluny, a tres estacions de l'estació de Sagrada Família, a la línia 2 de la xarxa de metro de Barcelona.

Aquests veterà torneig és un dels més prestigiosos tornejos del Circuit Català d'Oberts Internacionals. Pels que no estigueu al cas, dir-vos que aquest Circuit Català és un dels més importants del món, l'edició del 2018 compta amb un total de 27 tornejos, més dos d'aspirants. Aquests 27 tornejos es divideixen en 13 de ritme clàssic i 14 de ritme actiu. Podeu cercar més informació des d'aquest enllaç.


Podeu consultar la informació del torneig al web del Club d’Escacs Sant Martí.

Les inscripcions fins a dia d'avui, les podeu consultar en aquest enllaç.

Us passo un petit vídeo (un minut) de difusió d'aquest torneig.





En fi, com a jugador del Club d'Escacs Sant Martí, estic orgullós del nostre Obert Internacional. Però, sobretot, atès que som un club modest, pel compromís i dedicació de desenes de socis que col·laboren per a què tot surti bé.

Salut i escacs,

diumenge, 10 de juny de 2018

Dades (10)



Des del 4 de maig del 2016, no feia cap article dins de la denominació de dades. Aquest últim article sobre dades no va ser, com anteriorment havia fet, sobre dades generals dels escacs catalans i em vaig centrar en parlar de dades del l'historial del Campionat de Catalunya per equips. Podeu consultar aquest article des d'aquest enllaç.

En articles anteriors, sobretot els que vaig fer els anys 2012 i 2014 vaig aportar dades tant de clubs com de jugadors a Catalunya.

Però a partir d'aquesta data, atès que la Federació Catalana d’Escacs va renovar el seu web i això va comportar que des d'aquest web es pogués tenir accés a gran quantitat de dades, la aportació de dades per la meva part va minvar notablement.

Un fet realment notori va ser la publicació al seu web per part de la FCE d’una documentació, presentada a la Assemblea de la federació de maig de 2015. Aquesta documentació era un abundant recull de dades fins l'abril d'aquell 2015. Curiosament aquella documentació denominada “Indicadors 2015” no l'he pogut trobar posteriorment al web de la FCE, però afortunadament la vaig guardar en format pdf.

Però les dades són importants si les podem contrastar, sobretot a partir del temps!

Tenim aquelles dades del 2015 i ara gràcies a la publicació d'una entrevista al president de la FCE, el “Pepo” Viñas, en una revista digital del Maresme, tenim accés a una nova relació de dades.




Podeu accedir a la revista “Esportiu Maresme” de maig des d'aquest enllaç. La entrevista està a les pàgines 14 i 15.

Bé, a l'entrevista tan sols surten dades de la relació de comarques catalanes, clubs i jugadors. Poca cosa però important, perquè ens permet fer comparacions amb dades anteriors.

Les dades publicades l'any 2015 sobre aquest tema són una recopilació molt complerta de l'evolució des de l'any 2000 fins l'any 2015.





La que surt a la revista digital és aquesta:


En aquesta imatge hi ha una omissió, a una comarca no surten les dades. Sabeu de quina comarca estic parlant? Una pista, és la comarca més recent.
Als gràfics que venen ara, aquesta errata està solucionada.

Podem ordenar-ho com estava als “Indicadors”:



Segons les dades de llicències federatives que surten en aquell article, que suposo que surten de la FCE, són un número de llicències dels més baixos dels últims 10 anys, preocupant, sobretot si tenim en compte el número de jugadors escolars que s'incorporen com a federats.

En fi, les dades ens donen indicis del que passa, el “perquè passa” ja és una altra cosa, “doctores tiene la Iglesia” que diem en castellà.

Però  passar de les dades, crec sincerament que seria poc intel·ligent.

Salut i escacs,

diumenge, 3 de juny de 2018

Recordant l'Institut d'Escacs de Catalunya


A la llarga història dels escacs a Catalunya, han hagut importants fites, unes clarament recordades i altres de no tant. És més, de ben segur que hi ha algunes que tant sols estan a la memòria de jugadors veterans, sovint molt veterans.

Francament és una pena, perquè, no ens enganyem, alguns (molts?) dels fets importants de la història dels escacs catalans tenen el perill de deixar d'existir en quan aquests companys ens deixin.

Avui vull parlar d'un estament que va ser realment important pels escacs a casa nostra, em refereixo a l’Institut d’Escacs de Catalunya.

Aquesta entitat va aparèixer a finals de l'any 1975, es a dir, poc després de la mort del dictador Francisco Franco. El seu naixement va coincidir amb el 50è aniversari de la Federació Catalana d'Escacs (FCE) , durant la presidència d'en Pere Casajuana (1974-1978).

Amb el Jordi Puig i el Jaume Palau com a principals caps visibles, el seu tarannà va ser progressista i catalanista; amb sintonia amb la societat que lluitava per un país democràtic.

Jordi Puig amb Kasparov. Foto: Butlletí d'escacs

L'Institut d’Escacs de Catalunya va néixer com un òrgan de col·laboració amb la FCE. Amb un esquema de funcionament força ambiciós, s'organitzava en tres grans departaments: el centre d'activitats, l'escola d'escacs i el centre d'informació.

Podem ressaltar alguns dels seus objectius fonamentals:

  • L'establiment de canals d'informació per a jugadors i clubs.
  • L’estímul i promoció de noves activitats escaquístiques al territori català.
  • Cooperació tècnica amb el Butlletí d'Escacs (l'edició del qual va assumir durant una època, amb una qualitat magnífica).
  • Funcionament d'una biblioteca d'escacs i arxiu de partides a l'abast.
  • Formació d’àrbitres, monitors i entrenadors.
  • Cursets d’iniciació i avançats. 
  • Implantació d’un sistema d’avaluació de jugadors (Elo català).
  • Promoció de competicions nacionals i internacionals.

Tots aquests objectius de l’IEC es van anant desenvolupant a través d’un període que va des de l’any 1975 fins l’any 1983.

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'Escacs

Foto: Butlletí d'Escacs

Imatge: Butlletí d'Escacs

Si us heu fixat en la relació de títols de monitor de la imatge anterior, veureu que surt el meu nom; com ho guardo tot, aquí teniu la prova.


Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Foto: Joaquim Travesset

Foto: Butlletí d'escacs

Foto: Butlletí d'escacs

Foto: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Presidència de l’Assemblea del 6 de març de 1982, on es van aprovar els estatuts. En el centre, el President de l’IEC, Sr. Jaume Palau i Albet; a la seva dreta, el Secretari Sr. Josep García i Riera; i la seva esquerra el Director Tècnic, Sr. Jordi Puig i Laborda. Foto: Butlletí d'escacs.

Foto: Butlletí d'escacs

Foto: Butlletí d'escacs

 Foto: Butlletí d'escacs

Però, que va passar per a què l’IEC deixés d’existir? Poca cosa he trobat al respecte. Al llibre editat per la Federació Catalana d’Escacs a l’any 2001 “75 Anys d’Història 1925-2000”, escrit per l'Antonio López i l'Ángel Martín, podem trobar el següent: “Finalment per un conflicte de competències i vinculació econòmica entre la Federació i l'Institut aquest últim va anar perdent protagonisme fins a la seva desaparició definitiva”.

Un relat “políticament correcte” però tenint en compte que aquest llibre va estar editat per la FCE, la explicació no podia ser gaire més concreta. A mi em dona la impressió que, pel que fos, sense entrar en detalls ni buscar culpables, la relació entre l’IEC i la FCE es va deteriorar fins el punt que finalment la FCE es va “carregar” l’IEC.

Però no és la intenció d'aquest article entrar en cap mena de desagradables conflictes del passat, sinó, tot el contrari, recuperar la memòria d'una entitat que va ser realment important i determinant a la història dels escacs catalans.

Recordem que va ser impulsor, entre altres, de l'avaluació catalana, va regular i establir les bases del departament de monitors de la FCE, va crear una biblioteca d'escacs, va crear una base de partides de jugadors catalans (avui això sembla el més habitual, però en aquells temps era una tasca de “picar pedra”), va impulsar cursos de tota mena des de per a segona i tercera categoria fins per a entrenadors, va desenvolupar la formació dels àrbitres, va potenciar tornejos per a què els jugadors catalans poguessin assolir Elo Internacional, etc. etc.

Com podeu comprovar, tot això va ser molt important, però vull ressaltar dos temes per sobre de tots els altres:

Va impulsar una nova època de l'antic òrgan de la FCE el “Boletín Ajedrez” creant el “Butlletí d'escacs” publicació en català (un pas valent per aquella època), una de les millors etapes del “Butlletí”, una publicació esplèndida de gran qualitat. L’altre tema important al seu moment, va ser la organització, juntament amb l’Associació Internacional de Premsa d’Escacs (de la qual Jordi Puig  n'era el president), la concessió dels Oscars d'Escacs que es van lliurar a Barcelona durant aquella etapa (per aquella època es van instaurar els Oscars espanyols i catalans).

En fi, l'Institut d'Escacs  de Catalunya va impulsar molts temes que avui ens semblen del més normal i també va promocionar el escacs catalans a nivell internacional. Seria una pena que la seva història es perdés, no creieu?

Salut i escacs,

dilluns, 28 de maig de 2018

Campionat de Catalunya de Veterans 2018


Del 19 al 27 de maig, s’ha jugat a Lloret de Mar el Campionat de Catalunya de Veterans. Lloret de Mar, localitat molt turística de la Costa Brava, en aquest mes de maig estava bastant més tranquil del que és habitual a l'estiu. No obstant això, havia una forta representació de visitants, especialment francesos.

El torneig s'ha desenvolupat a l'Hotel Alba Seleqtta i també ha esta l'hostalatge de la majoria dels participants i acompanyants.

Vull començar fent una petita valoració, des del meu punt de vista, del que ha estat l'estància de nou dies en aquest  hotel (en el meu cas deu dies, ja que la meva dona i jo vam anar un dia abans).

Comencem pel que podem denominar com a “punts forts”:

Puc donar bona nota al menjador (la qualitat i quantitat del menjar era correcte).

Foto: Hotel Alba Seleqtta

 El bar i la piscina (un lloc força còmode i agradable).

Foto: Hotel Alba Seleqtta

 Els serveis complementaris gratuïts: l’Spa (jacuzzi, piscina d'aigua calenta, sauna calenta i sauna humida, etc.), també una bona quantitat d'activitats paral·leles ben coordinades pels monitors.

Foto: Hotel Alba Seleqtta

Les habitacions correctes, amplies i còmodes.

Foto: Hotel Alba Seleqtta

Altre qüestió que sovint no es dona importància, menys quan no es té, és la localització de l'hotel, en aquest cas molt a prop del centre i de les platges.

En fi, un bon lloc on passar-ho bé.

Com a punts febles, principalment la sala de joc. Aquesta sala no era en realitat una sala, era un espai de pas que amb butaques i ben decorada.

Foto: Hotel Alba Seleqtta

Que tancant una de les entrades i traient alguns dels sofàs és va reconvertir en sala de joc. Però l'entrada que va quedar no tenia porta i en alguns moments havia un soroll inacceptable per un esdeveniment com aquest. Si això fos poc, a la sala feia força calor i alguns punts estaven poc il·luminats ( això és va solucionar a les primeres rondes posant uns focus a les àrees afectades, però com efecte col·lateral va representar que fes més calor).

Altre punt negatiu és que en algunes habitacions (poques) van tenir una visita inesperada en forma d'escarabats (“cucarachas”), a la meva habitació no va passar, però els que ho van patir no els va fer gaire gràcia.

Altre tema a mencionar és la qüestió del pàrquing, que no era gratuït. Tenint en compte que per poder aparcar al carrer et tenies que anar molt lluny, doncs es tenia que agafar el pàrquing si o si. Això va representar una despesa addicional de 108 € per nou dies ( en el meu cas 120 €).

En fi crec que és important parlar d'aquestes coses, no per criticar a ningú, sinó perquè es tinguin en compte i, si es pot, millorar-ho de cara a l'any vinent.

Ara passo a la competició, que en realitat és la part important d'aquest article.

La veritat és que ha estat un torneig molt competit, amb diferents jugadors que des del primer moment es van proposar quedar campions.

Però campió tant sols pot quedar un i en aquesta ocasió ha esta el MC del Sant Cugat el Ricard Brusi.


El segon classificat ha estat el també MC Juan Domínguez del Jake, cal ressaltar que aquest jugador va quedar campió les dues últimes edicions, un jugador realment competitiu que sempre està a dalt de tot.


En tercera posició ha quedat el Carmelo Fernández del Gran Penya, molt bon torneig el d'aquest jugador


En la quarta posició  ha quedat el què per a mi ha estat el gran animador de la competició, el jugador del Tres Peons Joan Vallbona. Aquest combatiu jugador de ben segur que mereixia una més bona classificació, però al perdre l'última ronda el va deixar sense podi. Francament crec que la combativitat i l'afany de lluita d'aquest jugador són dignes d'aplaudiment.


La cinquena posició ha estat pel Jaume Anguera, personalment m'ha alegrat profundament que a l'última ronda jugués al primer tauler amb possibilitats, remotes però possibilitats, de quedar primer. No va poder ser, però això no treu el gran campionat que ha fet el Jaume Anguera.


Podeu visualitzar la classificació completa des d'aquest enllaç.

Podeu accedir a la crònica de la FCE des d'aquest enllaç.

Podeu accedir a un recull de més de 200 fotos que vaig fer, des d'aquest enllaç, les fotos estan ordenades per rondes.

Cal mencionar que tant la direcció del torneig com l'arbitratge van estar en un molt bon nivell, la tasca fosca dels organitzadors i el arbitres, sovint no són esmentades com es mereixen.


Vull felicitar al Jaume Bosch, el Manel Navarro i el Salvador Carranza, per la bona tasca realitzada.

En fi, tant la meva dona com jo ho hem passat força bé, tant al torneig (jo), com gaudint de les comoditats de l'hotel i també gaudint de la ciutat. Una molt bona experiència!

Salut i escacs,

divendres, 11 de maig de 2018

Person of interest


Torno a la secció “Pel·lícules”, com sabeu en aquest apartat he tocat pel·lícules o series televisives en les quals en algun moment es fa alguna referència als escacs.

En aquest cas faig referència a un fragment d'un capítol de l'exitosa sèrie "Person of interest" . Aquesta sèrie la van donar pel canal de pagament “Calle 13” i posteriorment també van donar algunes temporades a “La sexta”.

Pels que no l'heu seguit, us “faré cinc cèntims”:

El Sr. Finch (Michael Emerson) és un misteriós milionari, que viu a Nova York, i ha desenvolupat un potent ordinador per prevenir crims violents imminents predits per la Màquina, un sistema informàtic de vigilància massiva que transmet la identitat d'una persona que preveu que sigui la víctima del delicte o el perpetrador.  Amb l'ajuda de John Reese (Jim Caviezel), un ex-agent de la CIA, tots dos intenten aturar aquests crims.

A mesura que es van desenvolupant els capítols i les temporades, els guionistes van embolicant la trama i afegint nous actor que ajuden els principals.


Com podeu veure, un dels actors principals és el super ordinador al qual denominen la Màquina.
“Deu mil ulls que tot ho veuen i deu milions d'oïdes que tot l'escolten. Això és La Màquina: una cosa que està a tot arreu i en cap”

La Màquina és un sistema de vigilància massiu programat per monitoritzar i analitzar les dades obtingudes de càmeres de vigilància, comunicacions electròniques, sistemes d'àudio, ... de tot el món construïda pel Sr. Finch. Al llarg de cada episodi, l'espectador veu periòdicament esdeveniments de com la Màquina genera les dades d'un personatge o personatges que es mostren en pantalla: identificació, registre, activitats i altres tipus de dades.  A mesura que la sèrie avança, sorgeix una conspiració governamental. Coneguda com "El Programa", que gira entorn del desenvolupament i la utilització de la màquina.

Poc a poc, la Màquina comença a pensar per si mateixa, però és com un nen que té que anar aprenen i el paper de “pare” l'assumeix el Sr. Finch, el seu creador.

I és en aquest context, on surt una lliçó de pare a fill, aquest context agafa com excusa els escacs.



En realitat Finch no parla d’escacs, el que vol transmetre a la Màquina és l'arrel dels problemes d'aquest món.

Com sovint passa, els escacs no deixen de ser una excusa, una decoració, però en aquest cas, malgrat que els escacs surten mal parats, aquest fragment em va agradar.

Salut i escacs,

divendres, 4 de maig de 2018

Propera Assemblea de la Federació Catalana d'Escacs


El proper 26 de maig, a les 10 hores en primera convocatòria i a les 10,30 hores en segona convocatòria, està convocada l’Assemblea General Ordinària de la Federació Catalana d’Escacs.

Aquesta assemblea és realment important, ja que es planteja canviar una gran quantitat d'articles i reglaments.

La veritat que hi ha molts canvis, alguns realment importants. Puc constatar que he sentit alguns comentaris contraris a alguns d'aquests canvis i també comentaris a Facebook. Però en algun cas m'ha semblat que parlaven sense haver llegit a fons els articles.

Si algú té ganes de aprofundir en aquest tema us passo tot el que ha publicat (fins ara) la FCE:


Convocatòria

https://escacs.cat/index.php/publicacions/circulars/25531-

Memòria esportiva

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/memoriaesportiva2017.pdf

Liquidació del pressupost del 2017

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/compliment_pressupost2017.pdf

Memòria econòmica de l'exercici 2017

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/memoriaeconomica2017.pdf

Informe d'auditoria

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/informeauditoria2017.pdf

Propostes de la Junta Directiva:


Modificació de la normativa del Campionat Absolut de Catalunya.

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/new_absolut.pdf

Modificació de la normativa del Campionat Femení de Catalunya.

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/new_femeni.pdf

Bases del Campionat Absolut i Femení de Catalunya 2019.

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/new_basesabsolut-femeni.pdf

Nou Format de la Lliga Catalana a Divisió d'Honor.

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/new_lligacatalanaDH.pdf

Nou reglament de disciplina esportiva de la FCE.

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/new_disciplinari.pdf

Modificacions reglamentàries.

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/new_modificacioreglaments.pdf

Proposta de categories.

https://escacs.cat/images/reglamentcate.pdf

Propostes dels clubs:


Modificació del reglament de l’elo de la Federació Catalana d’Escacs. Proposta del Club Escacs Pallejà

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/new_avaluacioFCE.pdf

Proposta de modificació de la reglamentació d'Homologació de Torneigs. Proposta del Club d’Escacs Sant Martí

https://escacs.cat/images/assemblees/2018-05/Proposta_modificacio_reglamentacio.pdf

Com podeu comprovar, “tela marinera”, molts i importants temes per discutir en tan poc espai de temps. És per això que els clubs haurien de aprofundir en cadascun dels temes i anar a l'assemblea amb un criteri prou sensat.


Per la meva part, m'he llegit tots els articles en qüestió, i he de dir que algunes coses em preocupen, no les acabo de veure clares. Però no us amoïneu, que no penso repassar tots els articles.

Tan sols un, que no és dels més importants però que crec que està mal presentat. Em refereixo a la “Proposta de categories”.

Com podeu comprovar, la proposta parla de “categories” i en canvi en el redactat explicatiu acaba parlant de “títols”. Home, una categoria no és un títol!

Per entendre'ns, podem definir “categoria” d'aquesta manera: “Categoria.- Cadascuna de les classes o divisions establertes per classificar alguna cosa”. En canvi podem definir “títol” com: “Títol.- Allò que estableix el dret d'algú a una distinció honorífica”.

És clar que són dos coses molt diferents. Em preocupa que es vulgui vendre això d'aquesta manera, però encara em preocupa més l'últim paràgraf que diu: “Per assolir la tercera norma i, per tant, el títol caldrà haver pagat prèviament la quota establerta”. Per cert, estaria bé saber quin criteri tenen sobre aquesta quota.

Resumint, una persona que per exemple, vulgui el títol de tercera (o segona, primera, preferent, segons sigui el cas), un cop hagi fet les normes pertinents, tindrà que “rascar-se la butxaca”. Bé, amb això comença ha estar el tema més clar, és un tema de finançament.

També em preocupa una altra qüestió, sembla ser que els que vam assolir una d'aquestes categories quan existien, si volem tenir el títol pertinent, hem de demanar-lo a la FCE i també demostrar-ho, després pagar religiosament. La veritat que dona pena, si volen fer una cosa com aquesta, als que ja teníem una categoria anteriorment (jo vaig assolir la categoria de Preferent l'any 1977) se'ns tindria que reconèixer d'ofici i no tenir que pagar per una cosa que ja ens vam guanyar.

La veritat que el redactat i finalitat d'aquest article em fa desconfiar de tots els altres. Però no és la meva intenció influir en els criteris dels clubs. Això si, penso que en aquesta assemblea haurien d'estar tots els clubs, saben perfectament el contingut de cada proposta de modificació i votar en conseqüència.

Salut i escacs,

divendres, 27 d’abril de 2018

Fotos d'equip (4)


Després d'alguns mesos parlant del Campionat de Catalunya per equips i l'últim article de les finals de la Copa Catalana. Tots ells tornejos d'equips, per finalitzar aquest tema (o no) reprenc el format de "fotos d'equip", i a més, molt actuals.

En aquesta ocasió serà el quart article sobre aquest tema. El primer article, majoritàriament, el vaig dedicar ha les dècades dels anys 80 i 90 del segle XX. Les fotos del segon article van ser més recents, entrats al segle XXI i, òbviament, totes eren en color. En canvi, al tercer article vam viatjar a la dècada dels anys 70 del passat segle.

En aquest quart article les fotos són força actuals ja que totes són d'aquest any 2018.

Colon Sabadell Chessy, Campió de Catalunya 2018. Foto: FCE

Escola d'Escacs de Barcelona, Campió de la Copa Catalana. Foto: FCE

C.E. Barberà. Foto: Club d'Escacs Barberà

C.E. Barberà B. Foto: Club d'Escacs Barberà

Escola d'Escacs Salou. Foto: Escola d'Escacs Salou

Club d'Escacs Sant Martí

Catalunya Escacs Club. Foto: Catalunya Escacs Club

Ateneo Colon. Foto: Ateneo Colon

Ateneo Colon B. Foto: Ateneo Colon

C.E. Sant Adrià. Foto: Club d'Escacs Sant Adrià

C.E. Montmeló. Foto: Club d'Escacs Montmeló

C.E. Agustí. Foto: Club d'Escacs Agustí

C.E. Hostalric

Són fotos ben actuals, però, de ben segur que no les coneixíeu totes. La veritat és que dona molta més feina trobar fotografies de temps passats, haure de començar a buscar en publicacions antigues per poder fer un altre article sobre aquest tema, però la veritat és que cada vegada la qüestió es fa més difícil.

Salut i escacs,