dijous, 9 de juliol de 2020

Dades (11)


El 26 de maig de 2012 vaig fer el primer article etiquetat com dades. En aquests vuit anys he fet catorze articles més amb aquesta etiqueta, 11 amb el títol de dades i quatre amb altres títols.

Aquell primer article començava amb aquesta explicació que avui segueix sent totalment aplicable:

“Avui voldria parlar d'unes dades que m'han cridat l'atenció. Dades del món dels escacs naturalment, dels escacs del nostre entorn, els escacs catalans.

Però, per poder centrar-nos, primer tindríem que definir que és una dada. Consultant el Diccionari de la llengua catalana Enciclopèdia Catalana, llegeixo: "representació convencional d'idees o fets capaç de ser comunicada o manipulada per algun procés", ja estem, no us ha passat mai que quan consulteu un diccionari per saber la definició d'una paraula, ens trobem que ens tanca algun interrogant, però sovint, ens obre uns altres; afortunadament també tinc un altre diccionari, el Nou diccionari de la llengua catalana de J.B. Xuriguera (gran home aquest Xuriguera, sempre intentant posar les coses més fàcils als estudiants), en aquest diccionari trobo la següent definició de dada: "antecedent necessari per arribar al coneixement exacte d'una cosa".  Millor, molt millor aquesta segona argumentació pel que jo vull expressar en aquest article.

Des del meu punt de vista, les dades ens permeten investigar i aprofundir en una qüestió per a poder arribar a una conclusió sobre un tema”.

En l'article d'avui vull tocar unes dades molt concretes, les que representen el total de llicencies federatives de la Federació Catalana d'Escacs en diferents moments de la seva història.

La veritat que la idea de parlar d'aquesta qüestió em va sorgir llegint aquest article d'un desaparegut diari de l'any 1933.


Vuit mil afiliats a la FCE a l'any 1933! No m'ho podia creure. La veritat és que durant la República, tot el que va tenir relació amb la cultura, l'art i la socialització de les persones, va tenir un fort impuls, i els escacs no van ser una excepció. Però aquesta noticia em sembla exagerada. 

A partir d'aquí he intentat trobar dades que demostressin les llicencies federatives que han hagut en cada moment.

Francament, la tasca ha estat poc gratificadora; aquest és un tema del qual fins fa ben poc s'ha donat molt poca difusió. Poca cosa he pogut trobar, però alguna cosa he trobat.

Comencem per la temporada 1964/65 amb aquesta nota al Boletín de Ajedrez que ens diu que a Catalunya hi ha 2.625 llicencies federatives.


La següent referència la trobem a un Boletín de Ajedrez de l'any 1970 sobre diferents dades de l’Estat Espanyol, on podem trobar que a la temporada 1968/69 a Catalunya havia 2.636 llicencies federatives.


El juny de 1977, el Butlletí d’Escacs publica una molt complerta relació de llicencies federatives, inclús ho fa per clubs, que representen un total de 4.259 de 149 clubs. Si us fitxeu, en aquest llistat no estan les llicencies de les comarques de Lleida; sembla ser que en aquells anys les relacions de la FCE i els escaquistes de les Comarques de Lleida no passaven pel seu millor moment.


Donem un altre salt i passem a l'any 2000, on trobem al llibre, Federació Catalana d’Escacs 75 anys d’Història, aquesta referència al tema que estem tocant.


L'any 2004, en una entrevista que li van fer a Toni Ayza, President de la FCE en aquells moments, va dir el següent:


Foto: Butlletí d'Escacs

Cinc anys després, a l'any 2009, el mateix president Ayza en altra entrevista deia això:


Foto: Butlletí d'Escacs

Afortunadament, en l'última dècada des de la FCE s'han fet públics uns amplis indicadors a on surten les llicencies federatives de cada any des de l'any 2000.


Veient aquestes dades, sembla que hi ha un cert estancament els últims anys en unes xifres que no estan malament però que donen a entendre que no creixem. Pot ser que pot haver una quantitat indeterminada de jugadors no federats que juguen per diferents plataformes on-line que si donessin el pas de federar-se incrementarien notablement les llicencies federatives. Pot ser que si, o potser no són tants como jo plantejo.


Tan si val, el fet és que la responsabilitat de trobar solucions per poder incrementar els aficionats de forma presencial i conseqüentment les llicencies federatives és dels clubs i de la Federació Catalana d'Escacs; clarament fan falta idees imaginatives.

Salut i escacs,   
   

dijous, 2 de juliol de 2020

ARTEDREZ, un gran blog


En aquests mesos de confinament i postconfinament,  alguns webs i blogs dedicats a temàtiques relacionades amb els escacs s'han quedat col·lapsats, es a dir, que han fet molt poques entrades noves i/o cap entrada.

Aquest blog, com heu pogut comprovar els que el seguiu, ha sigut fidel al costum de  sortir un cop cada setmana. Però ha hagut un blog, des del meu punt de vista un fantàstic blog, que s'ha superat i ha fet més articles que els que feia anteriorment.

Em refereixo a ARTEDREZ, que ha fet en els mesos de març, abril, maig i juny 94 articles nous; 26 al mes de març, 23 a l’abril, 29 al maig i 16 al juny.

Podeu trobar una entrada a aquest blog a la part dreta, o si ho preferiu en aquest enllaç.

Com a reconeixement a ARTEDREZ us passo imatges dels articles d'aquest mes de juny:

5 de juny


6 de juny


8 de juny


10 de juny


12 de juny


13 de juny


14 de juny


16 de juny


17 de juny


19 de juny


21 de juny


22 de juny


24 de juny


26 de juny


28 de juny


30 de juny


Sempre m'ha agradat ARTEDREZ, des d'aquest modest blog vull felicitar al seu autor, Mariano García Díez, pel seu treball tan original i gratificant.

Salut i escacs, 

dijous, 25 de juny de 2020

Normalitat de nou


"Normalitat de nou" és el títol d'aquest article, però he d'aclarir que m'estic referint a aquest blog. Durant els últims tres mesos he fet un article setmanal i tots han estat etiquetats com a “coronavirus”, aquests articles han tingut dues parts, una parlant de com veia la situació referent al confinament que ens ha tocat viure i una segona sobre temes relacionats amb els escacs.

Avui reprenc el que sempre ha estat normal en aquest blog, es adir, parlar d'escacs. En aquest sentit a partir d'avui els etiquetats dels articles faran, com han  fet sempre, referència al tema que es toqui.

L'etiquetat d'aquest article és: “Tornejos catalans antics”. La meva intenció és parlar d'uns tornejos que a començament de la dècada de 1980 va organitzar el desaparegut Club d’Escacs Vulcà.

He de dir que la idea m'ha arribat consultant a Facebook el molt interessant mur: “Historia del Ajedrez Español”


Pels que no ho sàpiguen, o la memòria "els patini", el Club d’Escacs Vulcà es un dels més importants clubs de la història dels escacs catalans. Va ser el gran dominador dels escacs catalans i espanyols a la dècada de 1980. Sense entrar en més valoracions, tan sols dir que va guanyar el Campionat de Catalunya en onze ocasions (1978, 1979, 1981, 1983, 1984, 1985, 1988, 1990-93) i el d'Espanya en nou (1980-84, 1986, 1987, 1989, 1995).

Equip del Vulcà Campió al Campionat d'Espanya de segona Divisió 1977. Foto: Butlletí d'escacs.

Però parlem dels tornejos, Pel que sé, es van organitzar cinc tornejos, però en aquest article parlaré dels quatre primers.

El primer es va organitzar l'any 1980.


Aquest torneig internacional va ser realment original, us passo el seu funcionament tal i com ho va explicar el Jordi Puig al Butlletí d'escacs:

“El potent club del Vulcà s'estrena internacionalment amb una competició poc prodigada fins ara a casa nostra i que es basa en el sistema Schveningen. És a dir, en lloc de competir tots els jugadors contra la resta de participants, per evitar la confrontació dels propis jugadors entre si, aquest sistema, del caire torneig-matx, estableix dues formacions, cada un dels components d'una d'elles s'enfronta amb cadascun de l'altra.”

Imatge: Butlletí d'escacs

Trobareu informació d'aquest torneig en aquest enllaç.

El segon es va jugar l'any 1981

TORNEIG INTERNACIONAL CLUB D'ESCACS VULCÀ 1981

Foto: ajedrecito

Trobareu informació d'aquest torneig en aquest enllaç.

El tercer es va jugar l'any 1982

TORNEIG INTERNACIONAL CLUB D'ESCACS VULCÀ 1982

Foto: ajedrecito

Trobareu informació d'aquest torneig en aquest enllaç.

El quart es va jugar l'any 1983

TORNEIG INTERNACIONAL CLUB D’ESCACS VULCÀ 1983

Aquest torneig va tenir la presencia de dos jugadors especials. El primer Reshevsky, jugador de fama mundial, que amb 72 anys es va desplaçar a Barcelona per jugar aquests torneig; el segon Dolmatov, jugador soviètic, en aquells anys no era gaire habitual veure jugadors soviètics als tornejos organitzats a Espanya.

Foto: ajedrecito

Us passo un fragment de la crònica que va aparèixer al Butlletí d'escacs.


Foto: Butlletí d'escacs

Foto: Butlletí d'escacs

Trobareu informació d'aquest torneig en aquest enllaç.

Fins aquí aquest recordatori de temps passats a casa nostra, hauríem de fer un esforç i no deixar que cap torneig internacional jugat a Catalunya es perdés de la memòria col·lectiva. Amb alguns, potser, malauradament ja no estarem a temps, però hi ha molts que encara els podem recuperar.

Salut i escacs,

dijous, 18 de juny de 2020

Desconfinament (7)


El Ministeri de Sanitat ha donat el vistiplau a què Barcelona ciutat, les regions metropolitanes nord i sud, i la de Lleida, passin a la fase 3 a partir d'aquest dijous, a la pràctica, això suposa que a partir d'avui tot Catalunya estarà en fase 3. El canvi de fase implica que la Generalitat de Catalunya recuperi les competències per regular el desconfinament a tot el país.

Per altra banda, el dia 21 de juny acaba l'estat d'alarma, el que representa que entrarem en una situació totalment nova, el que d'una manera més o menys afortunada s'ha denominat com a “Nova normalitat”.

Foto: El Periodico

En general la nova normalitat es pren com una situació de final del trajecte i, en alguns casos, inclús, es té presa en accelerar les situacions. Però no és menys cert que els experts recorden que el virus segueix allà fora; i que la gran majoria de la població segueix sent susceptible a un contagi. Per aquest motiu, mentre s'aixequen les fronteres del confinament, la por a un nou rebrot encén totes les alarmes. Els recents casos de la Xina, Alemanya i Bèlgica, on s'han detectat nous casos, només són uns exemples. 

Foto: AFP/Noel Celis

Ara toca parlar d'escacs, com ha de ser en aquest blog. Durant aquests mesos de confinament no he deixat de fer un article setmanal que és el que he fet sempre. Òbviament, durant aquest període, les noticies sobre escacs han estat minses i, molt menys, les noticies dels escacs propers.

Per aquests motiu vaig pensar que era molt més interessant fer una introducció a grans campions de la història dels escacs i per fer-ho més atractiu i, si em permeteu, més visual utilitzant vídeos que he trobat a “You Tube”.

En aquest sentit, en articles anteriors, he parlat de Botvinnik, Euwe, Capablanca, Fischer, Larsen i Spassky. Avui vull parlar d'un altre campió del món, del gran Mijail Tal.

Mijaíl Tal, va néixer a Riga l’any1936  i va morir a Moscou l’any1992)  campió mundial d'escacs de l'any 1960 a l'any 1961, considerat com un dels més brillants i intuïtius escaquistes de la història. El seu estil, basat en la profunditat dels seus càlculs i la bellesa i intrepidesa dels seus atacs, el va situar entre els més admirats de tots els temps.

Foto: ChessAjedrez

La carrera de Tal va ser una de les més meteòriques de la història dels escacs. L'any 1953 va ser campió de Letònia; el 1954, Mestre de l'URSS; el 1956 va guanyar la semifinal del campionat soviètic; els anys 1957 i 1958 es va proclamar campió absolut de l'URSS; a l'any 1958 va vèncer al Torneig Interzonal de Portoroz, i el 1959 al Torneig de Candidats a títol mundial, amb el resultat sorprenent 20'5 de 28 punts possibles i derrotant a un jove Bobby Fischer en les quatre partides que van disputar.

Aquest èxit li va classificar per disputar a Botvinnik el Campionat del Món. Aquest campionat es va disputar a Moscou l'any 1960, i va vèncer Tal per l'ampli marge de 12'5-8'5. No obstant això, l'any 1961, va ser derrotat per Botvinnik en el matx de revenja.

En anys posteriors va seguir recollint nombrosos èxits en diferents tornejos. L'any 1959 va guanyar el Torneig de Zuric; el 1961, després de perdre el títol mundial, va vèncer al gran Torneig de Bled. Va tornar a guanyar el campionat de la Unió Soviètica els anys 1967, 1972, 1974 i 1978. Els anys 1973 i 1974 va romandre invicte en 86 partides consecutives, el que és el millor resultat de l'elit dels escacs en tota la història d'aquest esport. L'any 1979 va vèncer, compartint llorers amb Karpov, al Torneig de Mont-real, potser el més fort torneig dels anys setanta de segle XX. 

Tal va aparèixer en una època en què els plantejaments estratègics del joc havien desenvolupat un gran nivell. Les tècniques defensives i la profilaxis contaven amb grans especialistes, amb la qual cosa les partides d'atac i els jugadors tàctics es trobaven amb més dificultats que en etapes anteriors de la historia d'aquest joc. Tal va revolucionar aquest panorama. Era amant de l'atac, dels sacrificis, de perilloses i fosques complicacions tàctiques. La seva intuïció per jugar aquestes posicions era extraordinària, com així mateix la seva audàcia. Moltes de les seves combinacions eren incorrectes, però els seus rivals perdien el cap per la complexitat de les posicions que sorgien en el tauler; la gran confiança de Tal en si mateix li va donar moltes victòries.

Els sacrificis que Tal feia a les seves partides ja en aquells temps deien els experts que no eren correctes (a posteriori, per suposat; ratificat posteriorment pels amics de silici). Però Tal creava un màxim descontrol, en el qual ell es trobava realment còmode, i on els seus contrincants no eren capaços de aguantar la pressió. 

Us passo uns vídeos amb unes magnifiques partides de Tal.












Tal ha estat possiblement el més amable i simpàtic de tots els campions mundials. Amic de tots els escaquistes, sempre estava disposat a jugar una partida amistosa amb qui s'ho proposés, sense reparar en la categoria del contrincant. La gran importància de Tal a la història dels escacs no només radica en els seus impressionants èxits davant el tauler i en haver estat campió de el món, sinó també en insuflar nova vida als escacs en una època tan complicadament estratègica. Alguns pensen que al costat de Alekhine, va ser el millor jugador tàctic del passat segle, jo crec que Tal va ser el millor. Des del meu punt de vista, Alekhine va ser un jugador impressionant, més complert que Tal en altres facetes del joc, però com a tàctic, Alekhine a l’època que va regnar, no s'havien desenvolupat les tècniques defensives amb les quals es va tenir que enfrontar Tal.

Salut i escacs,  

dijous, 11 de juny de 2020

Desconfinament (6)


A Barcelona i la seva Àrea Metropolitana ja estem a fase 2. Afortunadament i a pesar de ser, conjuntament amb Madrid, els últims en això de la desescalada, les coses ja són clarament diferents i sembla que podem ser optimistes de cara al futur.

Confinament, desconfinament, desescalada, nova normalitat... quantes terminologies noves, realment aquestes terminologies han estat i encara són les grans protagonistes d'aquests últims mesos.

Imatge: El País

Per la meva part, aviat deixaré d'etiquetar els articles amb l'etiqueta “coronavirus” i tornaré a posar els títols pertinents a cada article, una altre signe de reprendre una certa normalitat.

Com ha de ser, en aquest article la part escaquística té un major protagonisme. Avui vull parlar d'un campió del món.

Fa poques setmanes vaig parlar d'Euwe, el campió del món que segons el meu parer ha estat com el menys valorat. Avui parlaré d'un grandíssim campió que desgraciadament ha estat i està molt poc reconegut: em refereixo al desè Campió Mundial Boris Spassky.  

Foto: Ajedrez, la lucha continua

Boris Spassky va ser un jove prodigi a la seva adolescència, i un grandíssim jugador en el seu millor moment esportiu, però tot això va quedar en un segon pla amb la irrupció del carismàtic Bobby Fischer

Tot i que va ser una de les dues persones més populars de tot el món durant aquell estiu de 1972, Spassky és, en certa forma, un dels campions més desconeguts per als aficionats.

Un simple cop d'ull a la immensa majoria de les enciclopèdies o en els cercadors d'internet mostra que Spassky moltes vegades no compta amb una entrada pròpia: sempre apareix com una breu referència dins d'apartats o pàgines dedicades a Fischer. El no haver tingut un estil especialment definit, ni pel joc d'atac, com Tal, ni pel joc defensiu, com Petrosian, sinó una versatilitat immensa, no ha contribuït a augmentar la seva popularitat entre els aficionats, com tampoc ho ha fet el no haver publicat mai cap llibre, ni amb anàlisi ni amb la seva autobiografia. No obstant això, ¿és just que Spassky passi a la història només com "el rus que va perdre amb Fischer"? Evidentment, la resposta a de ser negativa.

Gary Kasparov, al volum 3 del seu llibre "Mis geniales Predecesores", quan parla de Boris Spassky, comença dient això: "Al treballar en aquest capítol, inesperadament vaig descobrir que el joc de Boris Spassky, a diferència dels de seus immediats predecessors (Botvinnik, Smyslov, Tal y Petrosian), no permet una clara divisió de components, el que el fa únic i irrepetible. Amb Spassky tot és una mica difús i borrós, i això, òbviament, confirma la seva imatge de jugador universal. Es considera, en general, que l'estil universal en escacs suposa la capacitat de jugar els més variats tipus de posicions, és a dir, com el cas de Spassky ".

Spassky es trobava bé en qualsevol posició i era fort a totes elles, però a més, com va demostrar molt sovint, era un molt fort jugador tàctic.

Defensor del Gambit de Rei, el va jugar moltes vegades. Us passo aquesta partida que va jugar contra el que està considerat el gran abanderat d'aquest gambit.


Si voleu tenir més informació d'aquest gran campió, podeu accedir a aquests enllaços:



Com sempre us passo uns vídeos, amb partides d'aquest jugador:









Als escacs, com passa a la vida, no és suficient ser molt bo, perquè sempre pot haver un altre (altres) de millor. De ben segur que la trajectòria  de Boris Spassky hagués estat una altra si no hagués existit Bobby Fischer. 

Però això no ha de servir d'excusa per a que no puguem valorar a Spassky com el gran jugador que va ser.

Salut i escacs,   

dijous, 4 de juny de 2020

Desconfinament (5)


El Congrés va votar aquest dimecres la sisena pròrroga de l'estat d'alarma. Sembla ser que serà l'última pròrroga, el que és molt possible perquè la pandèmia remet mentre que l'activitat es recupera amb certa força. 

Segons alguns experts en temes econòmics, la famosa b baixa comença a prendre visualització tímidament. Es a dir, que la desceleració econòmica va tocar fons el més d'abril i que aquest mes de maig comença a rebrotar. En aquest sentit comentar un recent l'article a La Vanguardia que comenta que segons el Banc de Sabadell  l'activitat comercial creix un 45% amb l'inici de la desescalada.

Ara bé, no totes les noticies són positives, veien aquesta noticia també recentment publicada al diari La Vanguardia, amb el títol: “Denuncian un bar de Girona por incumplir el aforo con 300 personas en la terraza” (podeu llegir aquest article des d'aquest enllaç), tenint en compte que no és un fet aïllat, des del meu punt de vista encara tenim perills per superar.

Però, com les coses en general semblen que porten pel bon camí  vull donar alguna noticia més gratificant us deixo amb aquestes dues noticies recents:

L'Hospital del Mar treu a malalts al Passeig Marítim com a mesura terapèutica per ajudar-los en la recuperació.

Foto: EFE/Marta Pérez

Podeu llegir aquest article des d'aquest enllaç.

Barcelona repartirà amb Càritas i Creu Roja 500.000 € en targetes moneder.

Foto: EFE/Marta Pérez

Podeu llegir aquest article des d'aquest enllaç.

No crec que sigui exagerat dir que molt més important que si ens podem prendre unes "birres" a una terrassa, o si podem anar a la platja i banyar-nos i prendre el sol, és que les persones més necessitades segueixin tenint  l'atenció pertinent.

Bé, toca canviar de terci, ara els escacs. Avui vull parlar d'un gran jugador, al seu moment uns dels millors, però, com passa injustament sovint, va passar de ser considerat com a possible futur campió del món, a ser, pràcticament oblidat pel món dels escacs.

Em refereixo al gran Bent Larsen. Si voleu fer una aproximació a aquest gran jugador podeu entrar en aquests dos enllaços: Wikipedia i/o ajedrezpinal.com.

Foto: Wikipedia

Si voleu consultar gran quantitat de partides de Larsen les trobareu en aquest enllaç.

Con sempre us passo uns vídeos:








Un molt fort jugador, amb un estil força peculiar. Val la pena seguir les seves partides, ja que la majoria són de una gran qualitat, i també, perquè alguns dels seus plantejaments d'obertura (denominats extravagants en aquells temps) tornen a jugar-se pels millors jugadors actualment.

Salut i escacs,