dimecres, 2 de desembre de 2020

Terratrèmol


Els terratrèmols potents tenen uns efectes demolidors, en això se semblen a la pandèmia que estem patint.

La diferencia és que els terratrèmols passen molt ràpidament (incloent les repliques) i les grans pandèmies triguen mesos o anys en desplegar els seus efectes. Altra diferencia és que els terratrèmols tenen una incidència local i la pandèmia en aquests cas és d’una incidència mundial.

Ara bé, les dues situacions tenen un gran cost en vides i econòmicament.

Imatge: milenio.com

He fet aquest paral·lelisme com exemple. Exemple que es pot aplicar a molt supòsits, jo ho vull aplicar a la Federació Catalana d’Escacs (FCE).  

Quan s'està patint un fort terratrèmol es fa molt difícil poder mantenir-se en peu i, òbviament, si és difícil poder mantenir-se en peu, poder caminar és una tasca realment impossible.

Això que crec que és fàcil de comprendre, també és pot aplicar a la situació de pandèmia que patim i, per suposat, a la difícil tasca actual que la FCE ha d'assumir.

El passat mes de setembre va haver una assemblea de clubs "on line" convocada per la FCE (podeu veure el que vaig dir sobre aquesta assemblea en aquest enllaç), a on  es deixava finalitzat el per equips i la majoria dels tornejos programats pel 2020 i sobre l'any 2021  molts temes quedaven pendents per a una assemblea que es faria el mes de novembre.

El dissabte passat, dia 28 de novembre, es va fer aquesta assemblea, a on es van aprovar importants temes, entre ells el calendari esportiu. Això si, tot pendent de l'evolució de la pandèmia en els propers mesos. En aquest sentit, “per si les mosques”, hi ha convocada una altra assemblea pel proper mes de febrer.


Tot això ha portat a grans controvèrsies, i com és habitual, grans critiques a les xarxes socials en front de les propostes de la FCE.

En fi, opinar des de les xarxes socials surt gratis, criticar i, en alguns casos, insultar també. Sincerament penso que pensi el que pensi cadascun de nosaltres de la gestió de la FCE abans de la pandèmia, la valoració d'ara a de ser molt diferent.

Vull retornar al que he dit al cinquè paràgraf: “Quan s'està patint un fort terratrèmol es fa molt difícil poder mantenir-se en peu i, òbviament, si és difícil poder mantenir-se en peu, poder caminar és una tasca realment impossible”.

La FCE està en aquests difícils moments intentant mantenir-se en peu i, no podem, ni devem, exigir-la que camini i molt menys que corri.

Hem de ser conscients que la FCE no són exclusivament els seus dirigents, la FCE són tots els clubs federats a ella i per extensió tots els jugadors federats. Tots tenim que posar el nostre "granet de sorra" per col·laborar en la sortida d'aquesta gran crisi, i per suposat és important que ningú posi "pals a les rodes" d'aquesta tasca.

Salut i escacs, 


dijous, 26 de novembre de 2020

Dades (12)


Torno al format “Dades” en aquesta ocasió “Dades 12”. En aquest article vull parlar dels clubs afiliats a la Federació Catalana d’Escacs (FCE) que en aquests moments hi ha.

Tal com parlava en un article recent, no sabem com repercutirà la situació derivada de la pandèmia en alguns clubs. Certament alguns poden estar en perill de desaparició, esperem que això no passi, però per tenir una visió global quan comencem a poder recuperar-nos, és necessari saber com estem en aquests moments.

En aquest article vull donar aquesta situació actual de quins són els clubs afiliats a la Federació Catalana, i vull aprofitar l’ocasió per donar una visió geogràfica d'aquests fets.

Els indicadors de la FCE de l'any 2019 feien la següent referencia sobre quantitat de clubs catalans en el període 2010-2018:


Aquesta relació de clubs estava estructurada per delegacions, però jo ho vull fer, a més, per comarques.

COMARQUES DE BARCELONA

Imatge: viatgeaddictes.com

A totes les comarques de Barcelona hi ha com a mínim un club. La relació de clubs per comarca és aquesta:

Barcelonès 34 clubs.














Baix Llobregat 23 clubs.

Vallès Oriental 16 clubs.

Vallès Occidental 15 clubs.

Maresme 13 clubs.

Bages 10 clubs.

Osona 7 clubs.

Anoia 4 clubs.

Garraf 4 clubs.

Berguedà 2 clubs.

Moianès 2 clubs.

Alt Penedès 1 club.

Total clubs a les comarques de Barcelona 131 clubs.

COMARQUES DE TARRAGONA

Imatge: viatgeaddictes.com

A totes les comarques de Tarragona hi ha com a mínim un club. La relació de clubs per comarca és aquesta:

Baix Camp 9 clubs.

Tarragonès 6 clubs.

Alt Camp 3 clubs.

Baix Ebre 3 clubs.

Baix Penedès 3 clubs.

Conca de Barberà 3 clubs.

Montsià 3 clubs.

Priorat 1 club.

Ribera d’Ebre 1 club.

Terra Alta 1 club.

Total clubs a les comarques de Tarragona 33 clubs.

COMARQUES DE GIRONA

Imatge: viatgeaddictes.com

De les vuit comarques, dues no tenen cap club afiliat a la FCE; aquestes comarques són: La Cerdanya i El Ripollès. Us passo la relació de les altres sis comarques: 

La Selva 8 clubs.

Alt Empordà 5 clubs.

Gironès 5 clubs.

Baix Empordà 4 clubs.

Garrotxa 2 clubs.

Pla de l’Estany 1 club.

Total clubs a les comarques de Girona 25 clubs.

COMARQUES DE LLEIDA

Imatge: viatgeaddictes.com

De les dotze comarques, tres no tenen cap club afiliat a la FCE; aquestes comarques són: El Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i La Val d'Aran. Us passo la relació de les altres nou comarques:

Segrià 7 clubs.

Noguera 5 clubs.

Pla d’Urgell 2 clubs.

Segarra 2 clubs.

Urgell 2 clubs.

Alta Ribagorça 1 club.

Alt Urgell 1 club.

Garrigues 1 club.

Solsonès 1 club.

Total clubs a les comarques de Lleida 22 clubs.

CLUBS AFILIATS DE FORA DE CATALUNYA

Com molts sabeu, afiliats a la FCE hi ha uns pocs clubs que no estan a cap de les comarques esmentades anteriorment.

A part del ja molt conegut GEVA-CEA C.E. d’Andorra, que des de fa molts anys competeix a les nostres competicions. També hi ha altres tres clubs afiliats a la FCE, aquests clubs són: el BAIX SEGRE de Mequinensa, el RIU SENIA de Benicarló i el RUY LOPEZ de Vinaròs.

Si sumem tots aquests apartats ens fa 215 clubs afiliats a la Federació Catalana d'Escacs.

Imatge: FCE

Aquestes dades ens diuen que, potser, no estem malament. Sobretot si ho comparem amb altres regions de l'Estat Espanyol i també de molts altres estats propers i no tan propers.

Però també ens diuen que hi ha molt camp per millorar, que hi ha moltes zones de Catalunya a on els escacs organitzats no existeixen. Algú pot argumentar que són zones llunyanes, doncs si, però no per això deixen de ser comarques catalanes; per altra part, també trobem municipis molt més a prop de la centralitat catalana, amb unes poblacions força altes, que tampoc tenen cap club.

Ja fa molt temps que penso i he dit en aquests blog que això es té que treballar per trobar solucions, però, em dona la impressió que per a la FCE això mai ha estat un tema important.

Salut i escacs,    

 

divendres, 20 de novembre de 2020

Estils en els escacs

¿Que són els estils en els escacs? Bé, podríem dir que les persones tenen diferents personalitats i que a partir d'elles és com enfoquen les solucions a les diferents problemàtiques que es tenen que solucionar a la vida, en el món dels escacs cada jugador és proper i utilitza un estil determinat.

La següent pregunta seria ¿Quins són els estils en els escacs? Aquesta pregunta ja té més profunditat, Emanuel Lasker ho definia, fa més d'un segle, amb aquests cinc tipus d'estils:

1. L'estil clàssic: el jugador utilitza el sentit comú i tria els seus plans seguint principis científics.

2. L'estil automàtic o estereotipat: el jugador tria els moviments de memòria i sense un pensament creatiu original.

3. L'estil sòlid: el jugador reforça contínuament la seva posició i espera que el rival cometi un error.

4. L'estil provocatiu, en el qual el jugador incita activament al rival a que li ataqui prematurament.

5. L'estil combinatiu.

Hem d'agrair a Lasker que comences a parlar d'aquests conceptes, però aquesta llista es massa breu y poc evident. Francament no serveix avui dia.

Doncs anem a una definició més actual, us passo aquest vídeo que m'ha semblat interessant: 



>

Podem dir que el vídeo no està malament, però, des del meu punt de vista, segueixen sent uns criteris insuficients. Puc estar d'acord en aquests conceptes, sobre tot en les  característiques principals dels jugadors posicionals o estratègics, els jugadors tàctics i els anomenats universals; però la qüestió es podria complicar si en cada un d'aquest estils apliquem la dualitat entre els jugadors lògics i els jugadors intuïtius, qüestió que obriria un camp molt més extens.

Foto: Facebook

Millor que tornem als conceptes bàsics dels tipus d'estils. Crec sincerament que hi ha  estils i que els jugadors tendeixen moltes vegades a buscar posicions d'acord amb el seu propi estil. Quan un ha de decidir un rumb en una posició crítica, es presenta l'opció de jugar una mica més tranquil o alguna cosa una mica més salvatge. I aquesta decisió depèn de l'estil de cadascun.

Ara bé, voldria compartir dues reflexions:

Primera: l'estil dels jugadors pot canviar en el transcurs del temps. Com exemple posaria a dos dels jugadors més tàctics de la història dels escacs contemporanis: Keres i Tal. Aquest dos jugadors, al final de la seva carrera van desenvolupar un estil molt més posicional a les seves partides.

Foto: Chess24

Segona: Avui dia, els jugadors d'elit, sigui quin sigui el seu estil, estan preparats i són capaços de dominar qualsevol estil. Això vol dir que apliquen un estil o un altre segons el que demana la posició. És a dir,  a aquests jugadors els podem etiquetar en l'estil que ens sembli, però, per sobre dels estils són jugadors totals.

Salut i escacs, 

dijous, 12 de novembre de 2020

Ara és el moment!



Ja no és una impressió, és un fet. Estem de ple a la segona “onada” de la pandèmia i els casos de persones hospitalitzades s'ha disparat. Malauradament els morts també.

Aquests fets ens tindrien que horroritzar, però una gran part de la població sembla que s'han acostumat i ho veuen com una cosa llunyana, com si no fos amb ells. Com si fossin els morts que ha hagut els últims anys al Mediterrani, a Síria o a Líbia; ho veiem per televisió i pensàvem que allò no anava amb nosaltres.

Foto: elnacional.cat

La noticia d'una possible vacuna ens dona esperança, però en els millors dels casos (això diuen els experts) no ens podrem treure la mascareta fins a finals de la propera primavera.

Això fa que a més del patiment de la pandèmia, també pateix l'economia. El món dels escacs no és una excepció.

Les Federacions, els clubs, les empreses relacionades amb els escacs, els jugadors professionals, les classes d'escacs (empreses, clubs i monitors en general) ho estan patint econòmicament i ho seguiran patint alguns mesos més. Això representa que els escacs en general i conseqüentment els escacs a casa nostra estan en una situació límit.

És per això que des d'aquest humil blog vull fer una petició a totes les persones relacionades amb els escacs:

Tinguem una posició econòmica activa en el suport als escacs.

Això passa (cadascú dins les seves possibilitats) per recolzar immediatament totes les peticions econòmiques que habitualment hem donat suport en anys anteriors.

No podem tenir una actitud passiva, esperant a veure quan tornarem a poder jugar amb normalitat.

Tenim que recolzar econòmicament els clubs (això repercutirà també a la federació) pagant les quotes i qualsevol suport que sigui habitual (cada club té el seu sistema). També aniria bé renovar les subscripcions tant a revistes com a plataformes relacionades amb els escacs (això és ben fàcil ja que es pot fer on line).

Per la meva part ja he fet la renovació per l'any 2021 de la quota del meu club, el Club d'Escacs Sant Martí.



També he adquirit loteria de Nadal del Sant Martí, això m'ho han posat fàcil ja que han buscat la forma de poder fer-lo via Internet.



El número és aquest:

Si voleu adquirir loteria del Club d'Escacs Sant Martí, ho podeu fer des d'aquest enllaç.

Cada any faig la renovació de la revista “Peón de Rey” per un any, aquest any ho he fet per dos anys. Bona revista, val la pena que li doneu suport.

En fi, no fa falta que us digui que venen temps difícils, també pels escacs. Si és veritat allò que molts de nosaltres diem habitualment, que som uns enamorats dels escacs, ara és el moment de demostrar-ho, no valen els “passotismes” col·laborem ja!!

Salut i escacs,







dijous, 5 de novembre de 2020

L'Estructura Carlsbad



L'estructura Carlsbad es produeix en moltes variants del Gambit de Dama Ortodox (1.d4 d5 2.c4 e6) i ocasionalment en alguna altra obertura del peó de dama, com a la Defensa Nimzoindia. Es produeix quan les blanques efectuen el canvi 3.cxd5 i les negres responen amb exd5. Amb aquest canvi s'arriba a la següent estructura:

El seu nom ve arran del Torneig que es va celebrar l'any 1929 a la ciutat turística de l'actual República Txeca que portava aquest nom (avui es diu Karlovy Vary).

El torneig d'escacs de Carlsbad de 1929 va ser un dels quatre coneguts tornejos internacionals d'escacs que es van celebrar a la ciutat balneari de Carlsbad (Bohèmia, llavors Txecoslovàquia). Els altres tres tornejos es van celebrar els anys 1907, 1911 i 1923.

El torneig de 1929 es va celebrar a l'hotel balneari imperial de Kurhaus. Vint-i-dos mestres, sota la direcció de Viktor Tietz, van participar entre el 30 de juliol i el 28 d'agost de 1929.

Karlovy Vary, Foto: Viquipedia

Aquest va ser un molt fort torneig, amb els millors jugadors de l'època, amb la excepció del Campió del Món Alexander Alekhine. La classificació final va ser aquesta:

Òbviament, abans d'aquest torneig  ja es jugava ocasionalment el canvi central de peons, però va ser en aquest fort certamen quan els grans jugadors van començar a utilitzar amb freqüència les idees inherents a aquesta estructura.

Tres són els plans associats amb aquesta estructura que poden triar les blanques:

1. Enrocar curt i avançar el seu peó b4-b5 (atac de les minories).

2. Enrocar llarg i després avançar els seus peons de flanc de rei (g2-g4-g5 i en moltes ocasions h2-h4-h5). Se suposa que les negres s'han enrocat curt.

3. Enrocar curt i preparar l'avanç de la majoria central blanca al centre (Cg1-e2-g3, Ad3, f2-f3 i e3-e4).

Però millor veiem que ens diu Kasparov en aquest dos vídeos:




Us passo ara aquest vídeo que ens parla del atac de les minories:



Els grans desenvolupadors d'aquestes idees van ser Botvinnik primer i Kasparov anys després, us passo tres vídeos amb dues partides de Botvinnik i una de Kasparov.

La primera és un exemple de com es poden explotar idees d'atac si les negres no juguen correcte, la segona és una partida considerada com a clàssica de Botvinnik en aquesta variant i la tercera és també una partida clàssica on Kasparov demostra tot el potencial de la variant.







Veien aquestes partides sembla que la qüestió és fàcil per a les blanques. Res més juny de la realitat, la teoria de les negres s'ha anat perfeccionant i avui dia les posicions resultants són equivalents. Però tinc una cosa clara, per poder tenir bons resultats (tant amb blanques com amb negres) en aquestes posicions, no basta amb dominar les últimes novetats teòriques, és imprescindible entendre i dominar l'estructura Calsbad.

Salut i escacs, 

dimecres, 28 d’octubre de 2020

The Queens Gambit

Aquests dies, uns dels temes d’actualitat entre molta gent del món dels escacs ha estat l’estrena per part de la plataforma de televisió Netflix d’una sèrie a on la temàtica són els escacs.

No he volgut fer cap referencia sobre aquest tema fins que no he vist la sèrie sencera. Ara que l’he vist us passo una petita aproximació a aquesta pel·lícula.    

Gambit de dama (títol original: The Queen 's Gambit) és una minisèrie dramàtica americana creada per Frank i Allan Scott per a Netflix, basada en la novel·la The Queen' s Gambit de Walter Tevis. Protagonitzada per Anya Taylor-Joy, va ser estrenada a la plataforma el 23 d'octubre de 2020 i  consta de set episodis.

Gambit de dama és una ficció que explora la vida d'una òrfena prodigi dels escacs anomenada Beth Harmon des dels vuit als vint-i-dos anys, mentre lluita contra l'addicció a la recerca de convertir-se en la millor jugadora d'escacs de món.

Els principals protagonistes de aquesta sèrie són:

Anya Taylor-Joy és Beth Harmon

o Isla Johnston és Beth Harmon (de jove)

o Annabeth Kelly és Beth Harmon (de nena)

Bill Camp és el senyor Shaibel

Moses Ingram és Jolene

Christiane Seidel és Helen Deardoff

Rebecca Root és la senyora Lonsdale

Chloe Pirrie és Alice Harmon

Akemnji Ndifornyen és el senyor Fergusson

Marielle Heller és Alma Wheatley

Harry Melling és Harry Beltik

Patrick Kennedy és Allston Wheatley

Jacob Fortune-Lloyd és Townes

Thomas Brodie-Sangster és Benny Watts

Marcin Dorociński és Vasily Borgov


Anya Taylor-Joy (Miami, 16 d abril de 1996) és una actriu i model anglesa-argentina nascuda als Estats Units. És més coneguda pel seu paper protagonista com Thomasin a la pel·lícula de terror sobrenatural The Witch (2015) i com Casey Cooke a les pel·lícules de terror i suspens Split (2017) i Glass (2019).

Us passo una galeria de fotos posades cronològicament de quan surten a la pel·lícula:

Foto: Netflix.com

Foto: diariopanorama

Foto: lanetaneta.com

Foto: express.co.uk

Foto: nuevamujer

Foto: The guardian


Foto: productplalenent.blog


Foto: cinescondie.com

Foto: nospoiler.it

Foto: donofgeek.com

També us poso aquests dos vídeos promocionals de la sèrie:

 




He deixat pel final el meu punt de vista. La primera reflexió és que la pel·lícula en el seu conjunt està força bé.

La sèrie la podem definir com a un drama. La protagonista pateix de valent; pateix a la mort de la seva mare, pateix a l'orfenat, pateix quan és adoptada i pateix a l'institut. Davant tant patiment tan sols té una vàlvula d'escapament, els escacs.

He de dir que dins la trama els escacs són una excusa, un decorat de la història. Es podia haver utilitzat una altra situació, com per exemple la moda, i la trama del drama no hagués canviat gaire.

Però afortunadament han estat els escacs de la qual cosa ens podem congratular els aficionats a aquest noble joc.

També dir que les situacions de competició estan tractades amb més rigor del que és habitual en pel·lícules amb referencia als escacs, però, sempre hi ha un però, dues coser no m'han agradat. La primera i més important, com denominen les jugades (exemple: peó cavall quatre) crec que això hauria estat senzill de solucionar per la seva part; l'altre situació (entenc que és difícil de solucionar de cara a l’agilitat de les imatges) és que quan la protagonista està jugant amb jugadors dels millors del món, en campionats dels més forts del món, juguen com si fossin partides ràpides. Entenent que una pel·lícula té uns condicionants en els quals és difícil fer encaixar la realitat dels escacs, també penso que en alguna situació és podria donar la impressió que en una partida d'escacs els jugadors estan molta estona pensant.

Crec que aquesta és una bona sèrie. Però per finalitzar, voldria destacar el final, crec que és un molt bon final. Un final que enalteix dos grans valors: l'amistat i la independència.

Salut i escacs,   

dijous, 22 d’octubre de 2020

Llibres (18)

Una altra vegada torno a l'apartat etiquetat com a “llibres”. Després de tants anys i tants articles sobre llibres que tinc i que us he recomanat, francament em preguntava sobre si tenia algun tipus de llibres que encara no us els havia recomanat.

Certament, tinc llibres que no els he recomanat perquè no entenc que siguin suficientment bons per fer-ho i, també, tinc llibres que encara no els he llegit i/o consultat i, òbviament, no em sembla seriós recomanar cap llibre que no conegui el seu contingut.

Però, com sempre passa, buscant un llibre a la prestatgeria dels llibres antics (llibres que vaig comprar fa ja molts anys i que, habitualment, ja no consulto; vaig trobar uns llibres d'una temàtica que encara no havia tocat en aquest blog. Aquest llibres són sobre miniatures i sacrificis.


Editat per Ediciones Martínez Roca l'any 1975, toca 300 miniatures (en aquests llibre es defineix “miniatura” com a partides no més llargues de vinc-i-cinc jugades) organitzades per obertures.


Editat per l'Editorial Aguilera l’any 1988, aquests llibre, a diferencia dels llibres de pura tàctica, exposa els sacrificis posicionals. Entenent el sacrifici posicional com a la màxima expressió de la interrelació entre els elements bàsics: el material, l'espai i el temps. A l'executar-lo, l'escaquista disminueix el seu material bèl·lic, però eleva la capacitat d'acció de les altres peces de què disposa.


Editat per l'Editorial Bruguera l’any 1972. Aquest és un llibre que vam utilitzar molts jugadors quan vam començar. En realitat ja vaig parlar d'ell en un article l'any 2010, si el voleu consultar el trobareu en aquest enllaç.

Molta gen pensa que les miniatures es donen entre jugadors bons contra jugadors dolents. Doncs no crec que això sigui així, si que és veritat que, normalment, el perdedor ha de cometre un gran error, però un mal dia el pot tenir qualsevol, fins i tot els més grans.




Ara vull tornar al començament de l'article, us he comentat que he trobat aquests llibres buscant un altre llibre, estava buscant aquest llibre:


Però no us equivoqueu, aquest llibre no va de partides amb sacrificis, en realitat és un llibre molt diferent. Aquest llibre compta amb 1001 posicions on et demanen que trobis la solució. Després, a la segona part del llibre hi ha les 1001 respostes.

El llibre està organitzat per temes que són aquests:



Estava buscant aquest llibre perquè recordava que era un llibre d'entrenament. Tots els entrenadors d'escacs recomanen fer diàriament aquests tipus d'exercicis, hauríem de tenir-lo en compte, i fer-los cas.

Salut i escacs,