dimarts, 30 de novembre de 2021

El Gran Danès


Quan jo era un nen, un cosí que ja era adult, tenia un gos de raça gran danès. Era un exemplar formidable, un gos que pel seu aspecte podia ser temible, però en canvi pels nens de la família era tot el contrari, molt afectuós i festós.

Però, com ja sabeu, en aquest blog no parlo de gossos, parlo d'escacs; i els escaquistes amb un mínim de cultura escaquística sabem que si parlem del “Gran Danès”, estem parlant d'un dels millors jugadors del segle XX, el GM danès Bent Larsen.

Pensava que durant el temps que han anat apareixen articles en aquest blog, mai havia parlat de Bent Larsen. Però repassant els articles de grans jugadors m'he adonat que això no era així, he vist que el 12 de setembre de 2010 vaig fer un article, poc després de la seva mort.

Com en aquell article parlo molt de la seva trajectòria, us passo l'enllaç per si voleu saber més de Bent Larsen.

Us passo unes fotos de Bent Larsen: Larsen jove, Larsen el 1977, Larsen el 1998 i Larsen gran.

Foto: Twitter@AllourBeloved

Foto: Twitter@dgriffinchess

Foto: Stefan64

Foto: scottishcca.co.uk


Com he dit abans i heu pogut comprovar si heu llegit l'article de l'enllaç, Larsen va ser un dels millors del seu temps, us passo uns vídeos amb partides de Bent Larsen.





Larsen era un jugador original, que sovint jugava obertures i línies gaire apreciades en aquells moments. Però si alguna cosa el caracteritzava era la seva capacitat de lluita, era un autèntic lluitador. Això ho va plasmar en un llibre que va sortir l'any 1969, “Jo jugo per guanyar”.


Foto: Amazon


Doncs si, Larsen sempre intentava guanyar, però, si bé, jugant línies secundaries i forçant (a vegades més del compte) li van donar més d'un punt, també en alguna ocasió amb jugadors molt forts va rebre derrotes força humiliants (com va passar, entre altres, amb Tahl i Spassky).

Us passo la derrota que Larsen va patir l'any 1970 amb Spassky, quan Spassky era el Campió del Món.



Larsen va ser un gran campió, el millor jugador de Dinamarca de tots els temps; també va ser considerat com el millor jugador escandinau fins l'aparició de Magnus Carlsen.

Com he comentat alguna vegada, em causa pena comprovar que molts jugadors joves del meu entorn no saben pràcticament res (o molt poc) de grans jugadors de la història dels escacs. Al final tindrem que aplicar també als escacs aquella encertada frase que diu: “Qui perd els orígens, per identitat”.

Salut i escacs,

dilluns, 22 de novembre de 2021

Final del Social del Club d’Escacs Sant Martí



El dissabte passat, 20 de novembre, es va jugar la vuitena i última ronda del Social del Club d'Escacs Sant Martí a ritme clàssic.

Aquest campionat va començar el dia 2 d'octubre i en el seu moment ja vaig fer un article en aquest sentit.

Podeu consultar aquest article des d'aquest enllaç.

Tal i com comentava en aquell article, en aquesta ocasió el social ha comptat amb menys participants; però pels que ens vam inscriure ha estat una autentica prova després de tants mesos sense jugar presencialment.

El torneig la guanyat el MC Pablo Castillo, amb la qual cosa no podem fer altre cosa que felicitar-lo. El Pablo és un fort jugador i no és gaire estrany que l'hagi guanyat, però el que si és força meritori és que ha guanyat les últimes sis edicions d'aquest el nostre social!

El podi s'ha completat amb el MC Luís Sánchez, sempre segur i perillós, i amb el veterà Andrés Rojas que sembla que torna a tenir el nivell que tots sabem que té.





Podeu consultar la classificació final des d'aquest enllaç.



A l'article que vaig fer el 2 d’octubre us vaig posar fotografies de la primera ronda, ara completo el tema fotogràfic amb fotografies de diferents rondes.












Cal aclarir que les fotos de jugadors sense mascareta va ser exclusivament per fer la foto, tots els participants van jugar totes les rondes amb mascareta.

Per acabar vull plantejar una reflexió totalment personal de com he viscut aquest campionat, però no tant pel campionat en si, sinó més per la situació viscuda després de tants mesos sense jugar.

La primera conclusió és que estava i estic fora de forma, bé això de ben segur els ha passat a tots els participants.

La segona qüestió important ha estat el tenir que jugar amb mascareta. La veritat és que era per a mi una incògnita i en general he de dir que és produeix una situació d'incomoditat. Però com a tota situació, en aquesta també vaig anar aprenent, m'explico, les dues primeres rondes vaig utilitzar una mascareta d'aquestes que recomanen per la seva seguretat i el resultat va ser penós ja que les ulleres s'entelaven i les tenia que netejar constantment. A partir de la tercera ronda vaig portar una mascareta de tela i la veritat es que el problema es va solucionar i vaig poder jugar totes les següents rondes amb més comoditat.



Aquesta ensenyança de la mascareta i tenint programat per al proper gener el per equips, fa que l'elecció adequada que he fet de la mascareta sigui molt profitosa.  

La veritat és que aquest torneig que en qualsevol any anterior hagés estat un torneig fluixet, en aquesta ocasió i en aquesta situació ha estat un torneig, com a mínim per a mi, realment fenomenal.

Salut i escacs,  

 

dimecres, 10 de novembre de 2021

Breus comentaris (27)



Torno al format “Breus comentaris”. No tenia previst utilitzar en aquesta ocasió aquesta mena d'articles i ja estava treballant en un altre, però un fet que he vist ahir mateix m'ha fet canviar d'opinió.

El passat dilluns 8 de novembre va tornar a emetre, després d’uns quants mesos sense fer-ho, el programa d'escacs Cooltura Escacs. Aquest programa portat per dues persones membres de la Federació Catalana d’Escacs, i que s'ha caracteritzat en l'etapa anterior a aquest mesos que han estat aturats per portar majoritàriament al programa a altres companys de la de la Junta de la FCE, ha començat també en aquesta ocasió portant una persona d'aquesta junta, el David Ayza.



Foto: Cooltura Escacs

Foto: Cooltura Escacs

Però el que m'ha cridat especialment l'atenció d'aquest programa és que han donat una important “primícia”. Aquesta primícia és que la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs ha decidit que el David Ayza sigui el nou Secretari General de la federació en substitució de Jaume Gayoso que era el que ostentava aquest càrrec.

Foto: Cooltura Escacs

En principi res a dir, possiblement el David Ayza ho farà força bé. Però hi ha una cosa que no em sembla correcta, com és possible que uns membres de la direcció de la federació facin públic una noticia tan important sense que cap mitja oficial d'aquesta federació s'hagi pronunciat? És més, a dia d'avui en l'organigrama federatiu que surt al Web de la federació encara surt la situació anterior (espero que això s'arregli ràpidament).

Francament això no dona una bona imatge, la nostra federació dins les grans dificultats que hem patit i que encara patim, esta fent moltes coses ben fetes, però qüestions com aquesta donen a albirar un tarannà gaire positiu. Crec que la Federació Catalana d’Escacs hauria d'informar ràpidament d'aquesta situació i, també, no estaria de més donar explicacions del perquè d'aquest canvi. Més que res per allò de la transparència, de la qual a vegades ens omplim la “boca”.

Com aquest comentari ha estat més llarg del que són els breus comentaris habituals, en aquesta ocasió no faré tres comentaris i faré dos.

Els següent comentari és sobre el Campionat d’Espanya de Veterans que s'ha desenvolupat recentment a Altea (Alacant), entre els dies 31 d'octubre i 7 de novembre comptant amb la participació de 183 jugadors, amb una amplia delegació catalana.

A la categoria +65, el Gran Mestre José Luis Fernández García, amb 7,5 punts, s'ha alçat amb el campionat. Alberto Pastor Alonso de Prado ha ocupat la segona plaça amb els mateixos punts, mentre que José Ponce Navalón, amb 6,5 punts, ha ocupat la tercera plaça gràcies a un millor desempat que la resta de jugadors.

El conegut Mestre Internacional Michael A Rahal s'ha proclamat campió a la categoria +50 sumant un total de 7,5 punts. Amb 7 punts han finalitzat Francisco Carrera Pérez qui ha ocupat la segona posició, i el Mestre FIDE Vicente Cano Giménez, qui ha completat el podi.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Podeu consultar la classificació final de +50 des d'aquest enllaç.

Podeu consultar la classificació final de +65 des d'aquest enllaç.

De l'amplia delegació catalana us passo unes fotos dels que he pogut reconèixer, tasca complicada degut a les mascaretes.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Bona competició que resulta atractiva per als veterans amb ganes de jugar.  A destacar que el torneig s'ha desenvolupat amb els dos grups pertinents, +50 i +65, per separat; el que fa el tema molt adequat. El que no em sembla que sigui adequat és el que passa a Catalunya, on generalment es fa el Campionat de Catalunya de Veterans en un sol grup.

Salut i escacs,      

 

dimecres, 3 de novembre de 2021

El final en els escacs


Com sabem, en els escacs el final es refereix a la tercera etapa del joc, després de l'obertura i el mig joc, en què queden poques peces sobre el tauler i el desenllaç es perfila com a imminent.

En aquest blog no he fet gaires articles sobre els finals de partida, en realitat dos. Tots dos els vaig fer l'any 2016; un el vaig fer el 3 de juny sobre el mat d'alfil i cavall, l'altre el vaig fer el 11 de desembre amb diferents temes.

Podeu consultar l'article del 3 de juny des d'aquest enllaç.

Podeu consultar l'article de l'11 de juny des d'aquest enllaç.

El final com a etapa del joc sol començar habitualment després d'haver-se fet molts moviments i es caracteritza entre altres coses per:

  • Queden poques peces al tauler de manera que les combinacions de moviments són menys nombroses que en les etapes anteriors del joc.
  • Les peces amb moviments amplis com la dama, la torre o l'alfil tenen més llibertat de moviments en estar el tauler més buit.
  • Els peons avançats poden arribar a coronar amb el que un bàndol en desavantatge passa a tenir avantatge. No és estrany veure partides que acaben amb més de dues dames.
  • Els reis, abans figures passives, es converteixen en peces ofensives o defensives molt útils.

Imatge: zazzle.es

Sovint la línia entre el mig joc i el final no és clara, ja que pot passar gradualment o pel ràpid intercanvi d'un petit nombre de parells de peces. El final, tot i això, té característiques ben diferents respecte al mig joc, i els jugadors han d'aplicar estratègies diferents per a aquesta etapa.

Els vídeos sobre finals solen ser molt didàctics, us passo uns que m'han semblat interessants:

 















En general, els jugadors de club no tractem l'aprenentatge dels finals com seria convenient. Destinar temps a estudiar finals, sense cap mena de dubtes, dona punts i conseqüentment fa pujar l’Elo. Val la pena fer-ho!

Salut i escacs, 

diumenge, 24 d’octubre de 2021

Amics, companys i coneguts 2021 (2)


El 15 d'abril de 2021 vaig fer un article sobre aquesta temàtica en el qual parlava d'àlbums fotogràfics anteriors i del de l'any 2021.

En aquell moment l'àlbum comptava amb 219 fotografies, cap d'elles fetes per mi, com és el més natural en condicions normals.

Ara, en aquest més d'octubre he pensat en retornar a aquest àlbum bàsicament per dues qüestions. Una perquè l'àlbum ja té en aquests moments 514 fotografies, l'altre qüestió, realment important per a mi, és que ja he pogut fer fotografies i òbviament les he penjat en aquest àlbum.

Les fotografies que he fet són del Social del Sant Martí 2021, un torneig casolà i modest, però després de tant temps sense poder jugar presencialment és per nosaltres tot un luxe.

Per altre costat, he de dir que està sent tota una experiència que serveix per mesurar com ens pot afectar el jugar amb mascareta. La meva experiència és que així com a la primera ronda ho vaig passar força malament (constantment s'entelaven les meves ulleres i apart de les molèsties que això em va comportar, també va representar una manca en la meva concentració) després, ronda a ronda, he anat solucionant aquest problema, he trobat una senzilla mascareta de roba que minimitza molt aquest problema. En fi, que davant de properes competicions més importants (tot fa preveure que seguirem tenint que portar mascaretes en interiors) de ben segur que estarem molt més preparats.



Recordo que a l'article que vaig fer l'abril passat, el finalitzava amb aquestes paraules: “espero i desitjo poder fer fotos de persones jugant als escacs presencialment sense mascareta el més aviat possible, i si és aquest any millor”, dons resulta que no.

Podeu entrar en aquest àlbum des del següent enllaç.

Us passo unes poques fotos de les que he fet al Social Sant Martí:













En fi, sembla que els escacs presencials, poc a poc, tornen a estar presents. Desitgem que l’any 2022 sigui el de la tan esperada normalitat i en algun moment pugem jugar sense mascareta.

Salut i escacs,