dimecres, 16 d’octubre de 2019

Poesia i escacs


Poesia, podem trobar infinitat de definicions, algunes força llargues, però en aquest cas em quedo amb aquesta: “la poesia és un gènere literari considerat com una manifestació de la bellesa o del sentiment estètic per mitjà de la paraula, en vers o en prosa”.

Els escacs, sempre han exercit una forta atracció per a artistes i intel·lectuals i, com no podia ser d'una altra manera també per al món de la poesia.

En aquest article d'avui he recollit unes quantes poesies que contenen referències als escacs. Algunes, les més, són de poetes coneguts (i reconeguts) i altres són d’escaquístes propers que les van publicar.

Començo amb un poema medieval de l'últim rei àrab de Sevilla.


Ramón del Valle-Inclán


Foto: biografiasyvidas



Jorge Luis Borges

Foto: culto.latercera


Marco Martos




Constantinos P. Kavafis




Javier Asturiano




John Grey




Luis Ignacio Helguera





Ricardo Paseyro





Rosario Castellanos





Agustín Casado





Joan Vinyoli




Ara us passo aquests poemes de jugadors d'escacs propers.


Butlletí d'escacs 38, 1984


Butlletí d'escacs 67, 1993

En fi, tots portem un poeta a dins. Però, com passa als escacs, no tots som grans campions!

Salut i escacs,

dimecres, 9 d’octubre de 2019

Pia Cramling, una de les millors


Pia Cramling,  és una de les millors jugadores del món. Nascuda a Estocolm el 23 d'abril de 1963, compta amb una dilatada i exitosa carrera escaquística.

Pia Cramling va aprendre a moure les peces als 10 anys quan acompanyava al seu germà gran al club d'escacs. El seu progrés va ser ràpid i als 18 anys ja estava dins del top-10 femení; Cramling va estar de manera permanent en el top-5 els 15 anys següents, i fins i tot quan la seva valoració va baixar el seu tarannà lluitador li ha permès tornar al seu lloc tot i l'aparició de noves i talentoses jugadores. Dos dels seus majors èxits li van arribar quan havia sobrepassat els 40 anys, guanyant el Campionat d’Europa Individual femení els anys 2003 i 2010.

Foto: Bill Hook

En competicions per equips, Cramling va representar Suècia a l'Olimpíada d'escacs tant en les proves obertes com femenines, el Campionat d’Europa d’escacs per equips tant en seleccions obertes com femenines, d'olimpíada de Telechess i la Copa Nòrdica. A l'Olimpíada d'escacs femenina , ha guanyat la medalla d'or individual com a millor jugadora del tauler 1, l’any 1984 i l’any 1988. A la Copa d’Europa de club femení , Cramling ha guanyat la medalla d'or per equips el 2007, 2008, 2010, 2012, 2013 i 2016 jugant a l'equip Cercle d'Echecs de Montecarlo.

Cramling està casada amb el Gran Mestre  Juan Manuel Bellón. Va viure uns anys a Espanya, però posteriorment va tornar a Suècia. Tenen una filla, Anna Cramling Bellón, que va formar part de l'equip d'escacs femení suec a l’Olimpíada  d’Escacs de Bakú el 2016.


Foto: gamesmaven

Foto: Federació Sueca d'Escacs

Foto: Thegibraltarmagazine

Foto: Obert Gibraltar

Vaig començar a pensar a fer aquest article a partir d'una afició que tinc de fullejar revistes d'escacs antigues, en aquesta ocasió revistes de voltants de l'any 1990. La portada d'una revista de l’any 1992 em va cridar poderosament l'atenció.


Al seu interior parlava del fenomenal torneig que Pia Cramling va fer l'any 1992 al fort Obert de Berna, guanyant a molt forts jugadors.

Imatge: Revista Jaque

Amb aquests molt bons resultats Pia Cramling va obtenir el títol de Gran Mestre (absolut).

Pia Cramling va jugar a Catalunya diversos tornejos i va militar (conjuntament amb Bellón) al Club d’Escacs Vulcà, un club en aquells temps realment molt poderós.

Us passo una petita mostra:



Campionat de Catalunya per equips 1991


Campionat d'Espanya per equips 1991


Campionat de Catalunya per equips 1992

Pia Cramling, Medina, Vehí, Martín i Bellón. Foto: Butlletí d'Escacs

En fi, aquest article vol ser un petit homenatge a aquesta gran jugadora i, com dic al títol, una de les millors de la història del nostre joc.

Salut i escacs, 

dimarts, 1 d’octubre de 2019

Els aspectes foscos de Samuel Reshevsky


El 4 de setembre de 2011 vaig escriure un article en aquest blog amb el títol de “Reshevsky, un pont entre èpoques”. L’article començava així:  “Samuel Herman Reshevsky (26 de novembre de 1911, Ozorkow, Polònia - 4 d'abril de 1992, Nova York, Estats Units), va ser un dels més forts grans mestres de la seva època”.

També vaig posar el següent: “Samuel Reshevsky va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, i els seus progressos van ser molt ràpids. Va ser, en la seva època, el nen prodigi més famós del món dels escacs. Molt aviat va ser exhibit en sessions de simultànies. Els seus pares el van explotar com a nen de fira. En finalitzar la primera guerra mundial, i després d'haver derrotat a forts escaquistes, la seva família es va traslladar als Estats Units, i va continuar sent explotat pels seus pares. El 1922, als 11 anys, va disputar el seu primer torneig important, amb uns resultats pobres, però en el que va vèncer David Janovsky. Poc després el govern va considerar que els seus pares eren incapaços d'exercir la pàtria potestat, a causa de l'explotació a la qual el sotmetien, i el van designar un supervisor que havia de vigilar la seva educació. Als 12 anys, gairebé analfabet, va anar per primera vegada a l'escola. Durant uns anys es va retirar de la pràctica dels escacs i es va concentrar en els estudis”.

Podeu accedir a l'article sencer des d'aquest enllaç

Com he comentat, sota la tutela de l'estat del seu país d'adopció, Sammy (sobrenom que li van posar a la seva arribada als Estats Units) va anar a l'escola i, l'any 1934, amb 23 anys, es va llicenciar en econòmiques. Durant aquells anys no va jugar gaire als escacs, el que, segons sembla ser, hi ha una opinió generalitzada, va contribuir decididament en la seva personalitat, tant en els aspectes humans com en els esportius. Finalitzats els seus estudis universitaris va començar a jugar tornejos, i va viure com professional dels escacs durant tota la seva vida.

Foto: Ajedrez de ataque

A l'article d'avui vull parlar d'alguns aspectes foscos en el joc d'aquest gran jugador. Sammy era petit d'estatura, nerviós, bellugadís i incòmode com a rival; molt aviat va començar a tenir mala fama i a generar un cert ambient d'hostilitat al seu voltant. S'apurava terriblement de temps, i en les dificultats greus de temps les seves mans anaven aparentment indecises d'una peça a una altra, sense arribar a tocar-les, es movia a la cadira com si tingués formigues i, si estava inferior, proposava taules constantment. Això desequilibrava als seus rivals, els traslladava els nervis reals o fingits i els portava a cometre terribles i inexplicables errors. Encara pitjor, tota aquesta posada en escena no li impedia jugar les dificultats de temps amb increïble exactitud, el que contribuïa a difondre la idea que la seu irregular conducta era producte més d'una tàctica preconcebuda i antiesportiva que d'una compulsió nerviosa irresistible.

Tampoc el seu caràcter contribuïa a fer-lo simpàtic: reservat, afable en general però insípid i sense cap encant, parlava poc, somreia menys i no semblava donar-li importància a ningú ni a res, com no fos a les seves estrictes normes religioses.

Campionat del Món 1948, en primer pla: Euwe, Smyslov, Keres, Botvinnik i Reshevsky. Foto: J.D. Noske.

Alekhine l'odiava cordialment, i va parlar sempre d'ell amb menyspreu, fins i tot com a jugador. David Bronstein, moderat i equànime en els seus judicis, el va tractar durament al seu cèlebre llibre del torneig de Zurich de 1953 en els comentaris de la partida de Reshevsky contra Kotov (partida 51, ronda 8, pàgina 151) i també en la partida que ell mateix va jugar contra Reshevsky (partida 91, ronda 13, pàgina 256). En la seva enciclopèdia "Batsford", el professor Nathan Divinsky no és més amable, el defineix així: "Reshevsky és un home petit, auster i enèrgic, amb molt poc encant o gràcia personal".


Maxt 1968. Foto: Ron Kroon.

El seu enfrontament personal amb Bobby Fischer va tenir rivets antològics (aquests enfrontaments van ser tants, tan profunds i tan desagradables, que els tindrem que tractar en un article sencer).

Foto: Worldchess

També cal remarcar els seus enfrontaments amb Miguel Najdorf, en els quals es dirimia la supremacia panamericana, van ser èpics.





Najdorf, el 1952, estava en l'apogeu de la seva gran carrera; Reshevsky el va derrotar als Estats Units per 8 a 4 i 6 taules, i a Buenos Aires l'any 1953 per 5 a 4 i 9 taules, amb el seu estil poc atractiu i les seves armes habituals. Najdorf va estar a punt de la crisi nerviosa en diverses ocasions, i en una d'elles va esclatar: Reshevsky li proposava taules un cop i un altre en posició inferior, i l'argentí no va poder aguantar més i li va deixar anar cridant: "No em proposi més taules, si us plau! "No més propostes si us plau!" Reshevsky va guanyar la partida després d'un gran error de Najdorf.

En fi, fins aquí aquesta exposició de murrieries d'aquest gran jugador, segur que han d'haver moltes més anècdotes en aquest sentit.

Foto: Chess History.com

Sembla ser que amb els anys el seu caràcter va millorar, en els seus últims anys es va dedicar a jugar oberts deixant enrere els seus terribles constrenyiments de temps i les reiterades i abusives propostes de taules. Potser a la vellesa va poder superar algun trauma infantil.

Salut i escacs,

dissabte, 21 de setembre de 2019

Breus comentaris (21)



Torno a utilitzar el format “Breus comentaris”, segon en aquest any 2019 i número vint-i-ú d'aquest format de comentaris breus. Com sabeu els que seguiu aquest blog, utilitzo aquest format per expressar plantejaments curts sobre temes que entenc suficientment interessants com per parlar d'ells.

Això no vol dir que no siguin importants, però, sovint, no tinc suficient informació i/o no tinc el suficient suport fotogràfic per poder fer un article amb cadascun dels temes.

En fi, comencem. El primer tema va de centenari:

Primer comentari. En aquest any 2019 el Casal Catòlic de Sant Andreu està celebrant el seu centenari, poques bromes, estem parlant d'un segle, cent anys!!

Dins d'aquesta celebració,  la secció d'escacs, el Club d'Escacs Sant Andreu, ha organitzat uns esdeveniments escaquístics.


Aquests esdeveniments són una sèrie de tornejos tancats, en concret nou, dividits en diferents formats que engloben tot tipus de nivells i forces dels seus participants.

Realment un esdeveniment impressionant que representa la participació de 90 jugadors i jugadores.

Els grups són aquests

Grup MI


Grup MF



Grup MC


Grup veterans


Grup sub 14


Tram A


Tram B


Tram C


Tram D

Aquest festival va començar el dissabte 14 de setembre, les següents rondes  es jugaran els dissabtes, a la seu del Club d'Escacs Sant Andreu,  a partir de les 16:30 hores.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

M’ha sorprès el poc publicitat que ha estat aquest festival a les xarxes socials, no ho he vist a “Ajedrez ND”, tampoc a “Bimonfa” i, el que m'ha sorprès més, tampoc ho he vist al blog “Rabiosa Actualitat d’Escacs”, ja que l'amic Enric normalment està ben informat d'aquests tipus d'esdeveniments. Tampoc s'ha fet reso el Web de la Federació Catalana d'Escacs, però em dona la impressió que aquests en aquests moments estan totalment absorbits pel que toco al següent comentari.

Segon comentari. El segon comentari va del macro obert que ha organitzat la Federació Catalana d'Escacs.


A una setmana del començament de l’Open Internacional Ciutat de Barcelona, la veritat que la inscripció publicitada és bastant fluixeta (72 participants al Grup A i 47participants al Grup B). Podeu accedir a les inscripcions des d'aquest enllaç.

Ja sabem que a l'última setmana les inscripcions es disparen, però molt es tenen que disparar perquè un esdeveniment com aquest no pateixi d'una inscripció minsa. Espero i desitjo que les inscripcions finals siguin adequades a un esdeveniment com és aquests, no tant per la competició (m'agradava més el format antic) sinó més pel prestigi de la nostra federació, i el que representa pel prestigi dels escacs catalans.

Tercer comentari. Després de l'estiu, crec sincerament que podem estar satisfets amb els nostres nens i nenes, òbviament estic parlant dels jugadors i jugadores menors d'edat, es a dir, sub 18 (demano disculpes als adolescents que no els agradi la denominació nens i nenes, però ho sento, per a mi ho són).

Sí, crec que podem estar satisfets perquè penso que col·lectivament comença a haver una dinàmica important del que podríem denominar “brots verds”.

No parlo a nivell individual de tal jugador o tal jugadora, que també hi ha un petit col·lectiu que apunten a grans jugadors i jugadores; com he dit, parlo d'un no menyspreable grup de nens i nenes de totes les edats que tenen una il·lusió i unes ganes de jugar impressionat. Ja no juguen exclusivament els tornejos d'edats i el per equips, sinó que també els podem trobar en molts tornejos del circuit. Potser, sovint, tan fitxar-nos en els nens indis o russos, no ens ha permès veure els de casa nostra.

 

Aquesta il·lusió i ganes de jugar em fa ser molt optimista, cadascú i cadascuna, amb un bon suport, arribarà al seu màxim nivell, no tots i totes tindran un nivell de grans jugadors, però del que estic convençut és que gaudiran amb els escacs i estaran amb nosaltres anys i anys.

Salut i escacs,