diumenge, 13 de gener de 2019

Copa Catalana. Fases prèvies 2019

Avui, 13 de gener, s'han jugat les fases prèvies de la Copa Catalana a les quatre delegacions catalanes.

Podeu consultar les classificacions als següents enllaços:

Barcelona


Girona

Lleida

Tarragona

Aquesta competició cada cop té més èxit, com demostra l'alta participació que ha hagut aquest any a totes les delegacions.

Si bé els tornejos jugats avui són classificatoris per a la final que es jugarà el dia 5 de maig, els que s'han jugat avui són realment espectaculars a l'ajuntar una tan gran quantitat de jugadors i jugadores.

Jo he estat a la Territorial de Barcelona que s'ha jugat a l'original edifici anomenat  Disseny Hub Barcelona, popularment conegut com “la grapadora”, he declinat la invitació del meu club de participar com a jugador per centrar-me en poder fer algunes fotografies.


He de dir que la sala m'ha semblat molt bona, realment adequada per poder fer una competició que a mogut tants participants per ronda. Que tots estiguin a la mateixa sala em sembla una gran avantatja.

Com és natural i lògit, sent la primera vegada que es fa un torneig d'aquesta envergadura en aquest edifici, han sorgit alguns problemes que es tindran que polir en properes ocasions. El més important i aparatós ha estat que els responsables d'obrir l'accés a l'edifici no ho han fet fins les 09:00 hores, horari previst per començar la primera ronda, el que ha representat unes aglomeracions a l'entrada i un retard dels horaris de la competició que no s'han pogut recuperar.



A part d'aquesta falta de coordinació entre els organitzadors i els responsables de l'edifici, en general em sembla que la ubicació escollida per la FCE, la sala i la competició han estat tot un èxit.



El meu club, el Club d’Escacs Sant Martí a tingut una molt bona actuació quedant en la cinquena posició, tenint en compte que som un equip de Primera Divisió, haver-nos tutejat amb equips de Divisió d’Honor, doncs té molt de mèrit.

Equips del Club d’Escacs Sant Martí:







Aquestes són fotografies dels diferents equips que el Club d’Escacs Sant Martí a presentat a aquesta competició, però, com us podeu imaginar he fet algunes més, en concret un total de 240. Les trobareu entrant en aquest enllaç.

En fi, una autentica festa dels escacs catalans, en general crec que podem estar satisfets.

Posteriorment he vist aquest vídeo que han fet a la televisió de Barcelona. El vídeo està bé, però sobretot el poso perquè surt un parell de vegades el meu bon amic Frederic Andreu. Que farem, l'amiguisme és l'amiguisme.


Salut i escacs,

dissabte, 5 de gener de 2019

Dubtes


Comença el 2019 i ja estàs amb dubtes, em direu. Doncs sí, i no són dubtes gratuïts, des del meu punt de vista són temes seriosos que caldria que fossin aclarits.

La Federació Catalana d'Escacs, té el mal costum de no aclarir públicament gaires coses. Això porta a que alguns temes passin desapercebuts i en canvi altres no els queda més remei que donar explicacions a “pilota passada” quan s'ha produït un “pollastre”, com ha passat recentment amb el tema dels arbitres. Mala solució, perquè en aquest tema, amb més comunicació i diàleg al seu moment, de ben segur que no s'hagués arribat a la desagradable situació actual.

Avui vull parlar de dos temes que m'han cridat poderosament l'atenció i m'han creat certs dubtes.

El primer és un dubte i el segon en principi era un dubte, però comprovant el reglament he vist que l'aplicació era correcta; correcta, però des del meu punt de vista incoherent.

Primer parlaré del dubte. A l'última assemblea de la federació, la del novembre passat, és va aprovar el següent:


Podeu consultar l'acta de l'assemblea publicada per la FCE, des d'aquest enllaç.

Però resulta que la proposta que la Junta Directiva de FCE va fer prèviament per a l'assemblea, en l'apartat de “Modificació de reglaments” publicada al web de la federació, era aquesta:


Com és possible que la proposta per a la assemblea fos una i la proposta que es va fer a l'assemblea i es va aprovar fos una altra?

No dic, ni vull pensar, que això es produeixi conscientment per part de la federació, però, si no és així, demostra un alt grau de negligència, que tampoc és bo.

Bé, potser hi ha una explicació, seria bo que la donessin, perquè el tema és preocupant, primer pel fet en si, i segon perquè cap dels delegats a l'assemblea es va adonar.

El segon, com he comentat abans, va començar sent un dubte i ha acabat sent un fet d'una certa incoherència. Com deveu estar assabentats, i si no us informo jo, el Club d’Escacs Montcada s’ha retirat de la competició, en concret militava a la Primera Divisió Grup I, i ha estat substituït pel Club d’Escacs Tarragona.

Aquest fet s'ha produït molt recentment i la substitució a estat immediata. En principi això em va generar un dubte, ja que el Tarragona va estar eliminat al Play Off d’ascens pel Granollers-Canovelles, en aquest matx van empatar però els de Granollers van tenir millor desempat.


Però mirant el reglament vaig veure que segons el reglament el que havia de pujar era el Tarragona:


Però també em vaig adonar que aquest reglament és totalment incoherent, resulta que un equip que elimina a un altre en una fase del Play Off d’ascens, després  si hi ha una vacant és el que ha perdut qui puja! Ves per on!

A més, si heu mirat el reglament, en la mateixa situació per pujar a la Divisió d'Honor, si que val el Play Off i puja el que el va jugar hi va perdre. En aquest cas, com al Play Off, el Granollers-Canovelles va perdre a la següent i definitiva fase, doncs va seguir a Segona Divisió.


En fi, crec que algú de la federació hauria de repassar els reglaments i canviar les incoherències, que “haberlas aylas”.

Per finalitzar, crec sincerament que els escacs a casa nostra tenen molt bona salut i que són un referent per a la majoria de federacions d'escacs, tant a Espanya com a la majoria d'altres territoris. Com no pot ser d'altra manera d'això a tingut i té molt a veure la Federació Catalana d'Escacs i es té que reconèixer. Però això no pot ser una excusa per no solucionar els problemes i tampoc viure sense tenir en compte les expectatives dels clubs i els jugadors.

Salut i escacs,

dimarts, 1 de gener de 2019

2019


Bé, ja estem al 2019, això no hi ha qui ho pari. A partir d'ara tot és futur, l'any 2018 ja és passat, tan proper i tan llunyà. En canvi, el que són les coses, sembla que el per equips va acabar fa dos dies i resulta que ja estem en portes del proper. El Campionat de Catalunya per equips 2019 comença el 20 de gener per a la majoria dels “mortals” i el 19 de gener per als “sers superiors” de la Divisió d’Honor.

Sí, sí, ja sé que la denominació oficial és Lliga Catalana, però com jo soc un “animal de costums” i a més m'agrada més la denominació anterior, doncs, tal i com he fet en anys anteriors, seguiré dient-li Campionat de Catalunya per equips. Pot ser a alguna persona no li sàpiga correcte, ho sento, però aquest és el meu blog i les denominacions les poso jo.


Prèviament tenim les fases territorials de la Copa Catalana, a totes les demarcacions es jugarà el mateix dia, el 13 de gener. Podeu accedir a la informació d'aquestes fases prèvies des d'aquest enllaços:

Delegació de Barcelona.

Delegació  de Girona.

Delegació de Lleida.

Delegació de Tarragona.


S'ha de dir que la Copa Catalana s'ha convertit en tot un èxit, amb unes participacions realment fantàstiques, tant en quantitat com en qualitat.




No puc acabar aquest article sense mencionar els tornejos que comencen aquest mes de gener organitzats  pel meu club, el Club d’Escacs Sant Martí:

VIII Torneig Clàssic Sant Martí 2019


Trobareu més informació en aquest enllaç.

XIII Circuit Ràpid Sant Martí 2019



Trobareu més informació en aquest enllaç.

Francament, aquest any 2019, el món dels escacs a casa nostra es perfila com a apassionant, no crec que hagi altre lloc al món on es pugui trobar unes diferents ofertes tant nombroses i atractives en un territori tan reduït.

Salut i escacs,

diumenge, 23 de desembre de 2018

Nadal 2018


Com cada any, vull felicitar les festes de Nadal a tots els que seguiu aquest modest blog. Però abans d'entrar en matèria no puc deixar de parlar d'un fet realment rellevant.

Doncs si, avui mateix a finalitzat el fort Obert Internacional Sunway Sitges International Chess Festival, i tant el fortíssim grup A, com el grup B, els han guanyat jugadors de casa nostra.

Al grup principal ha quedat campió el jove Gran Mestre Àlvar Alonso amb 8 punts de 10 possibles.

Podeu consultar la classificació final del grup A en aquest enllaç.

Foto: Sunway Chess Open

El grup B la guanyat el German Walter, amb 8’5 punts. La veritat és que ha estat una alegria que l'amic German hagi assolit aquesta fita, ja que és una persona amb la qual sempre he tingut molt bona relació.

Podeu consultar la classificació final del grup B en aquest enllaç.

Foto: Sunway Chess Open

Felicitacions a tots dos!

Ara sí, passem al que toca segons el títol de l'article: desitjar-vos unes bones festes i un molt bon any nou.


Aquest any 2018 a passat “volant”, sempre passa, espero que l'any 2019 sigui molt millor en tots els conceptes. Bé, aquest és el meu desig i aquest desig el faig extensiu  a tots vosaltres.

Salut i escacs,

diumenge, 9 de desembre de 2018

Llibres (13)


Torno a la secció de “Llibres”, en aquesta ocasió el títol és “Llibres (13)". Però no ens equivoquem, en realitat he etiquetat com a llibres, fins ara i comptant el d'avui, 28 articles amb aquesta temàtica.

M'agrada parlar de llibres, deu ser perquè m'agrada llegir, especialment novel·les històriques i llibres de temes històrics en general.

Però he de dir que la història ha estat molt mal tractada durant la història. Quina combinació de paraules, sembla un acudit. Doncs no, no és aquesta la meva intenció; durant segles i segles la història l'han explicat els vencedors i així (a la majoria dels casos) ha quedat.

A mi m'agrada aprofundir a diferents versions (quan es pot, és clar) de temes històrics. En aquest sentit i com exemple us recomano aquest llibre:


Basant-se en els testimonis dels historiadors i cronistes àrabs de l'època, Amin Maalouf relata la història de les Croades tal com les van veure i van viure en "l'altre camp", és a dir, a la banda musulmana, un punt de vista fins ara oblidat.

Bé, tornem a la temàtica d'aquest blog, avui vull parlar del penúltim llibre que he llegit, l'últim ha estat un llibre sense cap referència als escacs, un llibre que fa referència a la mort i el patiment a la guerra; aquest llibre va ser el primer que es va publicar de Leon Tolstoi.



Ara sí, parlem d'un llibre que sense ser d'escacs, els escacs tenen la seva presencia. Però abans, abusant de la vostra paciència, vull fer dues petites apreciacions: l’any 2015 vaig fer un article d'aquests tipus de llibres, podeu consultar-lo des d'aquest enllaç; si teniu interès en aquests tipus de llibres us recomano el blog “Llibres i Escacs".

En fi, a costat, parlem del llibre que us recomano. Es tracta d'una novel·la i el seu títol és “Los pacientes del doctor García” la seva autora és l’Almudena Grandes.


Estem parlant d'una novel·la que barreja diferents ingredients; podem dir que és una novel·la policíaca, d'espies i també de fort contingut històric ja que algunes de les coses que la novel·la narra van passar realment.

La part històrica del llibre parla de la xarxa Nazi, que des d'Espanya, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, amb el beneplàcit del govern del General Franco i amb la col·laboració del govern de Perón a l’Argentina, es va dedicar a traslladar a l'Argentina a criminals de guerra nazis buscats pels aliats pels seus crims.

Els escacs al llibre són un actor secundari, però important, amb diverses aparicions en diferents moments del llibre que realcen la narració.

Sobre el que explica i denuncia el llibre, jo ja estava informat perquè ja havia llegit diferents articles sobre aquest tema, però el llibre, a pesar de ser una novel·la, aporta una informació molt seriosa i ben treballada. En fi, una novel·la que val la pena de llegir.

Salut i escacs,

dilluns, 3 de desembre de 2018

Campionat Territorial Absolut de Barcelona


Doncs si, avui vull parlar d'aquest torneig, el més important dels tornejos individuals a la Delegació de Barcelona.

I no tant pel torneig en si, sinó perquè en aquesta ocasió la guanyat un company  de club i equip, el Mestre FIDE, Fernando Valenzuela.

Francament és una gran satisfacció que un company guanyi un torneig com aquest, però encara més en aquest cas perquè el Fernando s'ho mereixia.

Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Aquest jugador xilè, va arribar a Catalunya fa poc més d'un any, vam tenir la sort de poder-lo fixar i va jugar amb  nosaltres l'últim per equips.



També va estar molt actiu al Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Escacs, a on va quedar segon al tram A.




En fi, un molt bon jugador que tenim la sort que estigui amb nosaltres, amb el Club d’Escacs Sant Martí.

No vull acabar aquest article sense fer referència  a un altre amic que ha quedat primer a un campionat recent. Com molts de vosaltres sabeu, vaig fitxar pel Sant Martí l’any 2014, però abans vaig estar molt i molts anys al Club d’Escacs Congrés a on tinc molt amics.

Doncs bé, un d'aquest amics, el Joan Codina va quedar primer a Gurp B del “I Obert Memorial Antoni Vela”

Foto: Tres peons

Podeu consultar la classificació final d'aquest torneig en aquest enllaç.

Foto: La Lira

Enhorabona Joan!!

Salut i escacs,

dijous, 29 de novembre de 2018

Emanuel Lasker, un campió diferent


Emanuel Lasker (Berlinchen, Prússia 24 de desembre de 1868 - Nova York 11 de gener de 1941) va ser un escaquista, matemàtic i filòsof alemany, campió del món d'escacs de 1894 a 1921.

Va obtenir el títol als 25 anys després de derrotar a Wilhelm Steinitz i és el campió del món d'escacs que més temps l'ha retingut, 27 anys consecutius, fins que l’any 1921 va perdre el matx de l'Havana davant del gran mestre cubà José Raúl Capablanca. Va ser pioner entre els seus contemporanis en l'explotació dels aspectes psicològics del joc, traient partit amb enorme habilitat de les deficiències particulars de cadascun dels seus oponents.

Bé, així comença la Wiquipedia, però en aquest article no vull parlar de la Biografia de Lasker, per això podeu consultar nombroses pagines web, o millor us recomano un magnífic llibre:


Aquest llibre, publicat l’any 1991 és una molt bona i complerta biografia d'Emmanuel Lasker.

Foto: Gaussianos.com

Tots els campions mundials d'escacs han estat jugadors fabulosos, els millors quan es van proclamar campions. Però jo vull parlar de que Lasker va ser un campió diferent, i ho vull ressaltar amb les paraules d'uns personatges realment excepcionals!

CAPABLANCA: "Lasker, un geni natural, que es va desenvolupar gràcies a un treball molt dur a la primera fase de la seva carrera. Cap dels grans jugadors ha estat tan incomprensible per a la majoria dels aficionats i fins i tot mestres, com Emanuel Lasker".

Foto: Douglas Griffin

ALEKHINE: "Lasker va ser el meu mestre, i sense ell mai hagués arribat tan lluny''.

TAL: "El més gran dels campions va ser, per descomptat Emanuel Lasker. En el tauler ell aconseguia l'impossible!".

KARPOV: ''Dels antics campions, Lasker i Capablanca, no es van dedicar a estudiar obertures. Ells eren genials i sabien que podien resoldre qualsevol situació al tauler ".

Tots aquests campions mundials, deixen molt bé a Lasker, el descriuen com un geni, però aquestes apreciacions no són suficients per a dir que era un campió diferent.

Passo ara a altres apreciacions, també de jugadors realment destacats, que donen una aproximació més real del que vull tractar.





“El segon campió mundial, Emanuel Lasker (24-12-1868 - 11-01-1941) va mantenir el seu regnat més temps que cap altre, 27 anys, una marca difícilment superable. Era un home d'àmplia educació, doctor en filosofia i matemàtiques, va ser autor de treballs científics i llibres, inclòs el seu famós “Manual d'Escacs”, i fins i tot de drames històric-filosòfics.
Saviesa innata, un intel·lecte desenvolupat, profunda fe en si mateix, en el seu sentit comú i, per descomptat, un enorme talent natural per als escacs, li van permetre a Lasker competir amb èxit amb els jugadors més forts del món fins els 68 anys! Abans d'ell, la història no coneixia altres casos, i després d'ell només vénen a la ment els casos de Smyslov i Korchnoi.”






Bé, amb aquestes apreciacions ja comencem a veure que Lasker no era un campió habitual.

Però seguim, perquè al mateix llibre Kasparov fa referència a aquestes paraules de Botvinnik:

“És sorprenent que, al llarg d'una dilatada i brillant carrera, Lasker hagi jugat tan poc. Això indica que no només era un jugador, sinó també un investigador dels escacs. Quan no estava jugant, estava pensant (cosa que no tots els grans mestres són capaços de fer), es preparava per als tornejos i aconseguia l'èxit. Lasker va ser, potser, el primer dels grans mestres que va entendre la importància de preparar-se per a les competicions. Abans d'ell, per descomptat, els mestres estudiaven escacs, però només en general, i no eren capaços de preparar-se de forma concreta, és a dir, específicament per a un torneig determinat. La preparació de Lasker va ser propiciada per la seva universalitat escaquística. No tenia "gustos", no tenia un "estil", ho feia tot amb la mateixa força, igualment bé, tant en defensa com en atac, en posicions tranquil·les com en salvatges complicacions, al mig joc com en el final. Per tant, el principal objectiu de la seva preparació era estudiar les característiques de l'estil del seu oponent. Lasker sempre procurava crear en el tauler una situació en la què el seu adversari no se sentís còmode. Coneixia els seus oponents a la perfecció, les seves virtuts i els seus defectes. Lasker era un gran psicòleg.”

Ja comencem a tenir clar que Lasker era un campió diferent, seguint amb aquest tema podem llegir el que va dir Reti sobre Lasker al seu llibre "Nuevas ideas en ajedrez".

“Lasker va constituir el més innovador esdeveniment d'escacs a la nostra ciutat i el seu art va ser celebrat per moltíssima gent. Però els que van tenir l’oportunitat de tractar-lo més de prop van quedar molt sorpresos en veure com la dimensió escaquista del campió del món ocupa tan sols un segon lloc. La seva ocupació favorita és, sobretot, la filosofia.
Si desitgem per tant donar una imatge completa de la individualitat escaquística de Lasker, no hem d'ometre el seu amor per la filosofia. Va començar escrivint breus articles i assaigs en els quals semblava els escacs a la vida. Després va compondre un assaig titulat Der Kampf (La lluita). Lluitar significa superar les dificultats que s'interposen en el camí cap a la meta. Lasker va tractar de descobrir lleis generals per aplicar-les a un mètode eficaç de lluita. Va demostrar la correcció de la seva teoria al·legant que els escacs és un perfecte exemple de lluita justa i purament intel·lectual. Les seves activitats escaquístiques no constituïen un fi en si, sinó més aviat una fase preparatòria per a la filosofia.”

Foto: Amazon

Per últim, i no per això menys important, són les paraules de John Nunn en un llibre molt més recent “Curso de Ajedrez de John Nunn”:

“Lasker no va ser un especialista en obertures i és més a les àrees del joc de mig joc i la psicologia escaquística a on la influència de Lasker ha deixat empremta, encara que seria una cosa molt difícil de quantificar de manera precisa. Lasker va promoure les idees de que els escacs és una lluita i que la voluntat per guanyar és un important factor, i actualment tots els grans mestres saben molt bé que els escacs no consisteixen tan sols en realitzar bons moviments. En la majoria de posicions, hi ha un nombre de possibles moviments d’aproximadament igual mèrit, i triar entre tots ells no és només una qüestió de si, com diria l'ordinador, una et dóna +0.11 d’avantatge i una altra +0.12. Es tracta més aviat de trobar el moviment que més incomodi al teu rival i el forci a cometre un error. L'acceptació universal de tals idees, les quals deuen els seus orígens en gran part a Lasker, mostren que la seva influència roman viva a dia d'avui.”



Després de llegir aquestes frases d'aquests destacats jugadors, podem dir sense cap por a equivocar-nos, que Lasker va  ser un campió diferent. Encara avui, desconegut per a molts, incomprès per uns altres, afortunadament cada cop hi ha més persones (al món dels escacs, però també al món de les matemàtiques i també vull pensar, ho desconec, al món de la filosofia) que reconeixen la verdadera vàlua i aportacions d'aquest geni.

Salut i escacs,