Escacs i escacs

Organitzat pel Club d'Escacs Tres Peons s'ha jugat el  VII Torneig Obert Internacional d'Escacs "Tupinambà". Aquest torneig és força atractiu pels jugadors que no volen jugar els caps de setmana, ja que es juga els dimecres. També fa que sigui interessant el seu horari, començant a les 19.15 hores permet que tothom pugui estar al llit a una hora prudencial.

El Tres Peons, conjuntament amb el Sant Martí, són possiblement els clubs catalans amb més iniciatives organitzatives de proves i campionats, qüestió que és d'agrair.

En aquesta ocasió, aquest torneig, a comptat com a titulats amb dos Mestres Internacionals, quatre Mestres FIDE i uns quants Mestres Catalans.

El guanyador ha estat l'Orelvis Pérez, amb una gran autoritat, seguit al podi per l'Antoni Picañol i l'Alfred Rosich.

Si voleu consultar la classificació final podeu clicar en aquest enllaç.

Bona actuació dels dos jugadors del Club d'Escacs Congrés que han jugat aquest torneig. El Petar Plamenov a fet 6 punts en un molt bon campionat.



 És una pena que el Petar no pugui jugar més sovint, de ben segur que el seu Elo seria molt més alt.

També ha jugat aquest torneig el veterà Rafael Ylla que amb 5 punts ha culminat un campionat fantàstic. Després d'estar alguns anys sense jugar, el Rafael va agafant la seva forma poc a poc.


 Felicitacions a tots dos.

Espero poder parlar de les actuacions dels jugadors que estan jugant als tornejos que encara estan en joc. Això voldrà dir que les seves actuacions han estat bones.

Salut i escacs,

A vegades quan estic en un lloc que no m'interessa el que passa al meu voltant, desconnecto, i és en aquestes situacions quan em venen al cap ràpides i poc concretes reflexions, a vegades autentiques ximpleries, però sovint no tant. Aquestes reflexions abasten totes les coses que m'envolten i també, com no podia ser d'una altra manera, sobre els escacs.

Us passo algunes, les he posat que tinguin una mica de relació. Això no té que veure amb quan em va passar, algunes són recents i altres van passar fa ja temps, he pensat que ajuntar-les podia ser interessant pel format bloc. No ho tinc gaire clar, potser més endavant faré un altre article posant les reflexions aleatòriament i que unes no tinguin res que veure amb les altres.

Bé, començo:   

• Ha començat el Campionat del món d'escacs, Anand (42 anys) contra Gelfan (43 anys), alguna cosa no s'està fent bé. Jo preferiria un matx entre Carlsen (22 anys) i Aronian (29 anys), sense cap dubte, els millors del moment.

• Abans, fa d'això  molts anys, els Campionats del món d'escacs els jugaven el campió i l'aspirant. L'aspirant havia suat de valent per guanyar-se aquest privilegi i tothom sabia que era el millor per enfrontar-se al campió.

• Abans podies entrar a un bar, una farmàcia, una llar de gent gran, una escola, etc. etc. i tothom sabia qui era Fischer, Karpov, Kasparov. Cadascú d'ells, és clar, en els seus millors moments. Ara si entres a qualsevol d'aquests llocs i preguntes si saben qui és Anand, ni "papa".

• Els escacs mai seran mediàtics, però d'això a ser invisibles. Ho torno a dir, alguna (o moltes) cosa no s'està fent bé.

• Si els nostres dirigents internacionals tan sols pensen en la "gallina dels ous d'or", acabaran matant-la, si no l'han matat ja (estic parlant d'escacs, però ho podem aplicar a tantes coses!!).  

 .

• La crisi ens ha portat a això, o això ens ha portat a la crisi (estic parlant d'escacs, però...).

• Es veritat allò que diu?: Els pobles tenen el govern que es mereixent. Perquè si això fos correcte, i ho mirem en clau d'escacs, es demostraria que els escaquistes no som tan intel•ligents com a vegades es vol fer creure.

• Quan una federació d'escacs estatal o regional fa eleccions, les possibles candidatures, per què mai expliquen el seu punt de vista sobre la FIDE? Per què els clubs que són els que voten, no els preocupa en absolut aquest tema? Per què els jugadors d'aquests clubs ni tan sols saben que votarà el seu club?  

• Avui dia, els jugadors d'escacs, apart de les possibilitats que troben al seu club, poden jugar en altres llocs: correu electrònic, Internet, etc. etc. que dona una altra perspectiva a la pràctica del nostre joc.

• Seria interessant saber quantes persones no federades juguen per Internet (algunes molt bé per cert).

• Les federacions d'escacs, que són associacions de clubs, són un instrument per poder defensar els interessos que pugui tenir un jugador d'escacs al marge del seu club?

• Seria necessari una associació de jugadors d'escacs aficionats? (Ja s'ha vist que les associacions de jugadors professionals no han tingut gaire sort).

• En els escacs es té que produir un "reset" perquè això funcioni?

Fins aquí algunes reflexions intimes, cada una podria contemplar més d'un article i per suposat moltes matisacions . Són reflexions fetes en estat "autista", no em digueu que no us ha passat mai? Bé, jo no tinc cap solució concreta, que penseu vosaltres?

Salut i escacs,

El comptador em diu que han hagut més de 25.000 visites a aquest bloc. Bon invent això dels comptadors, ens permet alimentar l'ego i pensar que fem una cosa gran. I a més, si ens volem enganyar a nosaltres mateixos una mica més (esport que cada vegada té més practicants) podem dir que ens han llegit 25.000 persones. Mentida podrida!

En realitat i suposant que el comptador compti bé, que és molt suposar, podem dir que 25.000 persones han clicat l'enllaç del meu bloc. En alguns casos potser que s'hagin equivocat, altres són tafaners sense cap ànim de llegir res, també hi ha que entren de tant en tant per llegir per sobre i mirar les fotos, després venen els que entren interessats pel que puc dir i si els agrada el tema ho lleixen i finalment trobem una minoria de persones que els agrada la meva manera d'enfocar les coses i llegeixen periòdicament aquest bloc. Gràcies a tots, moltes gràcies.

Quan a l'estiu del 2009 vaig crear el bloc, ho vaig fer intentant aconseguir un instrument que permetés una certa interacció i pogués generar debats amb els companys del meu club, el Congrés. He de dir que si aquest era l'objectiu, francament he fracassat, perquè els del Congrés (amb poques excepcions) no diuen ni "piu".

Però desprès de cert temps i una vegada superat  aquest fracàs inicial, em vaig adonar que havia altra gent amb més ganes de fer comentaris al que jo deia (especialment els amics del Sant Martí més acostumats a aquestes coses) i que havia també gent que entrava al meu bloc i que el llegia. Per a mi ha estat una gran satisfacció quan jugant al per equips o en alguna prova individual alguna persona que no coneixia em comentava que era un seguidor del meu bloc i que li agradava. En realitat, la primera vegada que em va passar em vaig quedar tan "parat" que potser aquella persona es va pensar que era una mica antipàtic.

Ara també sé que molts del meu club llegeixen aquest bloc, sí tu, que t'amagues darrere de la pantalla del teu ordinador, que sé que m'estàs llegint. No dissimulis, home! (ho potser dona, que no fa falta ser masclista), que sé que em segueixes.

Bromes a part, m'agrada que la gent entri al meu bloc i si llegeixen el que dic, doncs ja és "l'hòstia", amb perdó si algú se se'n ofès. Alguns els agrada el que dic, altres potser no tant però tenen interès en saber el que dic i altres, també em consta que no els agrada gaire, ni una cosa ni l'altre, ells sabran perquè entren, a mi ja m'està bé.

Ja sé que algú dirà que 25.000 entrades tampoc són gaires i té raó, tan sols es tenen que mirar els comptadors dels blocs dels amics Catulo o els Mon i el meu comptador es un nan. Però tinc molt clar que les comparacions en aquest cas no són justes. El meu bloc és en català i des del primer moment sabia que amb el meu idioma no podria arribar a tanta gent com en castellà, va ser una opció totalment volguda. Crec que les persones als que va dirigit aquest bloc, que són les persones del nostre entorn, siguin catalanoparlants o castellanoparlants, estan en condicions de poder-lo seguir i si no més, fer el petit esforç d'intentar-ho. No és tant complicat amb els traductors d'avui dia.

Com exemple us posaré el meu cas, quan jo era jove el que estudiàvem a les escoles era el francès, d'anglès no sé "ni papa" (disculpa Patty per haver pecat) però ara quan em compro un llibre d'escacs en anglès, amb el traductor de Google m'assabento del que m'interessa sense gaires problemes.

Bé, va ser una opció totalment assumida, crec que tenim que escriure en el nostre idioma, si no ho fem, ningú ho farà per nosaltres. Que quedi clar que és una opció personal, que cadascú faci el que el sembli més oportú, a mi ja em sembla bé, però és la meva opció i volia explicar-la.

Hem vist el naixement de multitud de blocs que després d'un cert temps han mort. Primer sortien una o dues vegades per setmana, després cada dues o tres setmanes i finalment de mes en mes fins la desaparició, moltes vegades sense cap explicació. Si alguna virtut té aquest el meu bloc, és que ha sortit com a mínim una vegada a la setmana i això té el seu mèrit (deixeu-me que em posi alguna "medalleta", no?). 

Tinc que dir que m'agrada escriure aquest bloc. Sóc conscient que no escric gaire bé i que a vegades s'escapa alguna falta d'ortografia, que farem, però en realitat m'ho passo bé. Mentre això sigui així, aquest bloc gaudirà de bona salut.

Salut i escacs,                  

Un any més, i ja van cinc, el Club d'Escacs Sant Martí ha organitzat aquest cada vegada més popular torneig femení d'escacs actius.

En aquesta ocasió el torneig pintava força bé, comptava amb excel•lents jugadores inscrites, que feia presagiar un molt bon nivell. Amb la participació de l'actual Campiona de Catalunya, l'Elisabet Ruiz i la Campiona de Catalunya anterior, la Carla Marín, ja donava un nivell superior al torneig; però a més el torneig contava amb quatre o cinc jugadores que de ben segur poden competir per guanyar el Campionat de Catalunya femení.

Podeu consultar el rànquing inicial clicant aquest enllaç.

La realitat a donat la raó a la previsió i a pesar de la incompareixença de la jugadora Elisabeth Riera, quarta del rànquing inicial, el torneig ha estan força competit i d'un gran nivell.

La guanyadora amb una gran autoritat ha estat l'Andrea Norte, amb 6,5 punts, ratificant el gran moment de forma que va exhibir al recent Campiona de Catalunya sub-18 a on va obtenir una norma de Mestre Català.

En segona posició a quedat la Carla Martín amb 6 punts i en tercer lloc la Diana Ruth López amb 5,5 punts.

Podeu consultar la classificació final clicant aquest enllaç.

Us passo unes quantes fotos d'aquest torneig.










Tan sols em queda felicitar al Club d'Escacs Sant Martí per aquesta ja consolidada iniciativa i especialment al Jordi Sabater en la seva molt peculiar tasca de director del torneig i també al Ricard Llerins per la seva imprescindible tasca en l'ombra.

Salut i escacs,

En aquest dies de primavera post per equips, a tot Catalunya s'estan jugant múltiples tornejos que donen la possibilitat de jugar a gran quantitat de jugadors de diferents territoris. Però el que s'ha aconseguit aquest any, jo ho definiria com a excel•lència organitzadora escaquista.   

Aconseguir una seqüència de tornejos d'escacs a ronda setmanal amb ritme clàssic i tots els dies de la setmana, no sé si s'ha produït a cap lloc del món, però jo no ho havia vist mai. Tenim tornejos de dilluns a diumenge, us explico quin són:



Dilluns

Obert d'Escacs Barri Gòtic

Dimarts

Obert Ateneu Colon.

Dimecres

Obert Internacional d'Escacs "Tupinambà".

Dijous 

Obert de Primavera La Lira.


Divendres

Obert d'escacs Vilafranca del Penedès.

Obert de la Vall de Tenes.

Obert Internacional Vila de Sant Boi.

Obert de Terrassa.

Dissabte
Obert Jake Club.

Open de Lleida.

Obert Territorial de Tarragona "Memorial Josep Maria Calbet".

Open de Llinars.

Torneig d'escacs La Passió d'Esparreguera.

Tancats del Maresme.

Diumenge
Open Ciutat de Sant Adrià.

Obert Vila de Blanes.

Una excel•lent oferta que demostra que els escacs catalans estan a un molt bon nivell organitzatiu. Però no oblidem que això és possible gràcies a l'esforç desinteressat de moltes persones de diferents clubs.

Salut i escacs, 

Aquesta tarda aprofitant que tenia que anar al barri de Sant Andreu, m'he passat per la nova seu de la Federació Catalana d'Escacs. Volia fer una consulta sobre el Butlletí d'Escacs imprès en paper  i m'ha atès l'Antoni López, que molt amablement m'ha donat explicacions als dubtes que li he plantejat.

Quan em disposava a sortir li he preguntat si podia fer algunes fotos de la nova seu per al meu bloc, era conscient que encara estaven endreçant el local i que si m'hagués dit que esperés a que tot estigués acabat i endreçat, ho hagués entès. Però, pel contrari, l'Antoni, no tan sols m'ha autoritzat a fer les fotos, sinó que m'ha acompanyat i m'ha ensenyat les diferents sales.

El local compta, a més de la part administrativa, amb una biblioteca, una sala per donar classes, un magatzem i una sala de joc preparada per poder organitzar campionats.

Us passo les fotos que he fet, torno a recordar que encara estan habilitant el local.






S'ha de dir també, que el local està dins d'una antiga colònia industrial ubicada al carrer Sant Adrià número 20.



Aquesta és l'adreça des del carrer, un cop a dins es té que agafar el primer carrer a la dreta i allà mateix es troba el local de la Federació.



Sembla ser que en algun moment, suposo que fa molts anys, en aquest edifici estaven els bombers.

Estic convençut que des d'aquest local es poden organitzar moltes activitats que abans era impensable, com també donar molts serveis que fins ara era molt complicat per la manca d'espai del local antic.

Bé, crec que és una bona noticia pels escacs catalans en general per la capacitat operativa que es podrà fer des de la Federació i especialment pels escacs a Barcelona perquè es guanya un nou local de joc.

Salut i escacs,  
  

A la mitologia grega, Europa era una dona fenícia de Tir que acabaria donant el seu nom al continent europeu. Hi ha dos mites diferents sobre de com va arribar Europa al món grec: el més familiar diu que va ser seduïda pel Déu Zeus transformat en toro, qui la va portar a Creta a lloms, però en l'altre, Heródot relata, que va ser segrestada pels minoics, qui la van portar igualment a Creta.

Segons la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i va decidir seduir-la o violar-la, les dues versions gairebé equivalents en la mitologia grega. Es va transformar en un toro blanc i es va barrejar amb els ramats del seu pare.

Mentre Europa i el seu seguici recollien flors prop de la platja, ella va veure al toro i va acariciar els seus costats i, veient que era mans, va acabar per pujar al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins l'illa de Creta. Llavors va revelar la seva autèntica identitat i Europa es va convertir en la primera reina de Creta. L'acte amorós va tenir lloc sota un plàtan, arbre que, segons la mitologia, deu a aquest esdeveniment el que les seves fulles siguin perennes.

Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la seva presa, i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la forma del bou blanc en els estels que actualment es coneixen com la constel•lació Taure. Algunes llegendes expliquen que aquest mateix toro va ser amb el qual es va topar Hèrcules (Heracles), i que finalment va engendrar al Minotaure.

Ara, si m'ho permeteu, voldria utilitzar la imaginació per traslladar aquest conte a una versió actual:

La Sra. Merkel (Europa) és raptada pel Déu Mercat (especuladors financers) i seduïda per ell aplica els seus criteris. Altres actors en aquesta moderna versió són: com gos fidel el Sr. Sarkozi (Laelaps, el gos que mai deixava una presa), el FMI (la javelina, en aquest cas sempre encerta a favor dels especuladors) i com actor invitat el Sr. Rajoy (Talos, l'autòmat de bronze, molt fort i fidel, però sense cervell).

El final d'aquest conte no el puc explicar perquè encara no ha acabat, però estareu d'acord amb mi que tots nosaltres som protagonistes i actors secundaris en aquest conte que podem dir que ja és un autèntic drama.

Però, els lectors que amb paciència heu arribat fins aquí us preguntareu per què poso tot això en un bloc d'escacs. I la resposta la trobareu en la noticia que surt al web de la Federació Catalana d'Escacs de què la Generalitat de Catalunya ha reduït en un 26% amb respecte al 2011, la subvenció del 2012. Sembla ser que el nostre esport és el més perjudicat en les retallades a les federacions esportives per part del Govern del nostre País i que això representa un greuge comparatiu greu.

Sobre aquest tema voldria fer dues reflexions:

La primera és la constatació que la reducció de poc més d'una quarta part del que es rebia, és un cop molt dur per a qualsevol organització i més si tenim en compte que els preus i els impostos s'estan enfilant de valent.

L'altra és la sospita de què els nous mandataris de l'esport català, deuen ser d'aquella mena de persones que pensen que els escacs no són un esport, per la qual cosa no se'ls té que subvencionar. Si aquesta sospita fos correcta, podem dir allò de " perill, perill, Houston tenim un problema". Perquè aquesta mena de gent, aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid" poden posar en pocs anys a la Federació Catalana d'Escacs, és a dir als escacs catalans, en una molt greu situació econòmica.

No voldria deixar fora del meu conte al Sr. Mas i els seus companys de govern (un govern dels millors se'ns va prometre). Entren de ple en el conte i a més com a fet diferencial. Unes persones que s'omplen la boca constantment  sobre el fet diferencial de Catalunya (jo també estic d'acord en que els catalans tenim trets diferencials que ens fan ser una Nació) i que ho demostren aplicant un copagament en la sanitat pública a Catalunya, que ens deixa en una situació de què els catalans tindrem que pagar més que la resta d'Espanya. Si així és com el Sr. Mas entén el fet diferencial, doncs malament anem.

Salut (més que mai) i escacs,