dijous, 15 de novembre de 2018

El músic François André Danican Philidor


L’11 d'octubre de 2014 vaig fer un article sobre François André Danican Philidor. Com és natural i lògic, atès la temàtica d'aquest blog, l'article, majoritàriament parlava de Philidor com a jugador d'escacs; deixant clar el seu paper fonamental i d'aportació de conceptes imprescindibles per a què els escacs evolucionessin i conjuntament amb Steintz, cent anys després, és consolidessin els conceptes dels escacs actuals.

Podeu recordar aquell article consultant aquest enllaç.

Però, tal com deia en aquell article, François André Danican Philidor també va ser un gran músic.


Avui vull fer una aproximació a aquesta faceta d'aquest gran personatge. Sembla ser que fins no fa gaire, François André Danican Philidor ha estat molt més reconegut des del món dels escacs que des del món de la música; afortunadament aquesta qüestió poc a poc s'està corregint.

Foto: jpc

Clarament, no sent un expert en temes musicals, la meva aproximació és modesta, però no volia deixar passar l'ocasió sense posar el meu granet de sorra en aquest tema.

Us passo tres vídeos, els dos primers són temes musicals compostos pel nostre protagonista.






El tercer és un vídeo d’un programa sobre música que parla de diferents temes però fonamentalment de la Traviata de Verdi i de François André Danican Philidor. El vídeo dura 19 minuts i en realitat de Philidor parla els últims 9 minuts. Però us recomano que l'escolteu tot, la primera part és un bon manual de com era de misògina i masclista la societat fa pocs segles enrere.



Foto: parismuseescollections

En fi, estem parlant de tot un geni, un cervell privilegiat, capaç de dominar dos camps tan exigents i meravellosos com són la música i els escacs.

Salut i escacs,

dijous, 8 de novembre de 2018

Recordant i comparant dades dels clubs d'escacs a Barcelona


L'any 2014 vaig fer dos articles, un el 30 de maig amb el títol de “Dades (5). Barcelona”, i el altre el 19 de juny que tenia com a títol “Dades (6). Barcelona (2)”.

El primer article parlava de la quantitat de clubs d'escacs que existien a Barcelona i la seva distribució per districtes.


El segon article, que va aparèixer pocs dies després, complementava el primer parlant dels clubs d'escacs (alguns realment importants al seu moment) que havien existit a la ciutat de Barcelona i que van deixar d'existir. També vaig exposar els canvis dels últims 50 anys, 1964-2014, posant les quantitats de clubs cada 10 anys. Recordem:






L'any 2014 la ciutat de Barcelona va comptar amb 26 clubs d'escacs
Foto: El País 

Podeu consultar “Dades (5). Barcelona” entrant en aquest enllaç.

Podeu consultar “Dades (6). Barcelona (2)” entrant en aquest enllaç.

En l'article d'avui  vull fer una aproximació als possibles canvis que han hagut en aquest 4 anys, és a dir 2015-2018.


L'any 2018 la ciutat de Barcelona compta amb 27 clubs d'escacs
Foto: OCENDI

Com podeu veure els canvis són molt petits, hem passat de 26 clubs l'any 2014 a 27 actualment. El nou club és el Peón Negro, que podem trobar al carrer Comtes de Bell-lloc 111, ubicat al barri de Sants, al Districte de Sants-Montjuïc.

Foto: Google

Però si es confirma una noticia que m’ha arribat aquesta mateixa setmana, que és la desaparició del club d’escacs Diagonal Mar (mala noticia, la desaparició d'un club d'escacs sempre és una mala noticia), doncs acabaríem l'any amb els mateixos 26 clubs que l'any 2014.

També voldria fer dos comentaris més:

El primer comentari és que en aquests quatre anys s'ha produït la definitiva desaparició d'un club realment important a l'historia dels escacs catalans com va ser l’UGA. Una vegada més es demostra que les fusions de clubs acaba malament per a un d'ells.

El segon comentari és per quantificar els jugadors federats a Barcelona en aquests moments, qüestió que no vaig fer fa quatre anys i que va ser un  error, ja que ara no podem fer comparacions; bé, dir que a dia d'avui, la suma de tots els jugadors federats ubicats als clubs de la ciutat de Barcelona és de 1.437 jugadors.

A partir d'ara i en els propers anys podrem fer les comparacions oportunes, tant sobre si el número de clubs d'escacs creixen o minven a Barcelona, i també ho podrem fer sobre la quantitat de jugadors federats.

En fi, tan sols són dades, però com he comentat moltes vegades, les dades ens permeten començar a entendre algunes realitats.

Salut i escacs,

dijous, 1 de novembre de 2018

Breus comentaris (19)


Com he fet en articles anteriors, utilitzo aquest títol de “Breus comentaris” per expressar plantejaments curts, però de temes que entenc suficientment interessants com per parlar d'ells.

El “Breus” d’avui és el segon que faig aquest any i el dinovè en total. Habitualment, faig una aproximació a tres temes.

Avui vull parlar de tres temes totalment diferents, però no per això menys interessants.

El primer comentari el dedico a “Ajedrez Noticias Diarias”. En un article aparegut l'1 de setembre d'enguany ja vaig parlar de la reaparició d'aquesta revista digital; avui vull parlar dels seus editorials en aquesta nova etapa.


En concret són sis. En general m'han semblat bons editorials, però el que més m'ha cridat l'atenció és que no es “casen” amb ningú. Es pot estar més o menys d'acord amb el que diuen, cada persona té la llibertat de pensar com vulgui, però el que jo valoro d'aquests editorials és la credibilitat d'escriure amb llibertat.

Foto: Ajedrez Noticias Diarias

Podeu consultar el vigent editorial des d’aquest enllaç.

Podeu consultar els anteriors editorials des d’aquest enllaç.

En el segon comentari vull parlar d'una proposta de modificació del reglament, que la Federació Catalana d'Escacs pensa portar a la propera Assemblea de clubs del proper 24 de novembre.

En concret la modificació és sobre l'edat per poder competir als campionats de veterans a Catalunya.


Fa poques setmanes felicitava des d'aquest blog a la FCE per seguir mantenint el criteri de ser veterans a partir dels 60 anys i ara em surten amb això. Sincerament crec que és un pas enrere; no tan sols pel tema de rejovenir la categoria, sinó també perquè deixen en l'aire el poder fer dues categories segons la participació. Home, per ser un reglament (d'un reglament sempre s'espera que deixi les coses el més clar possible) no deixa de ser una mica “bunyol”.

Aquesta federació ja fa que funciona un any i mig, i s'han proposat fer canvis i més canvis. Els canvis estan bé si realment es té la seguretat que són per millorar, si no es té aquesta seguretat, millor que apliquin aquella màxima: “els experiments amb gasosa”.

El tercer comentari és per referir-me a l'aparició d'una nova radio sobre escacs per internet, una molt bona notícia!


Em refereixo al Programa de radio del “8x8” a Radio Kanal Barcelona. Aquest programa sobre actualitat escaquística el porta l’Abel Segura i compta amb la col·laboració com a tertulians habituals del Manel Arellano i el David Vigo. El programa també té invitats segons el tema principal que volen tractar.


Des d'aquestes línies vull desitjar-los molta sort i encert.

Salut i escacs

dijous, 25 d’octubre de 2018

Llibres o editorials?



A pesar de què he etiquetat aquest article com a llibres, també ho podia haver fet com editorials.

M'explico, avui vull parlar de llibres de tornejos i també de llibres sobre jugadors i, resulta, que l'editorial que últimament s'està distingint en aquest sentit és l'Editorial Chessy.

Aquesta editorial a tret al mercat nombrosos i destacats llibres d'aquesta temàtica, dels quals tinc la majoria. Us poso aquests com a exemple:



Dels últims publicats, realment interessants, que no tinc, i que òbviament he d'adquirir amb promptitud, destacaria:




L'Editorial Chessy també ha publicat nombrosos llibres d'altres temàtiques escaquístiques, en general de gran qualitat, i alguns realment bons. Però, cal dir, que moltes altres editorials també publiquen llibres de molt bona qualitat.

Ara bé, des del meu punt de vista, crec que l'Editorial Chessy és la millor en llibres de la temàtica que avui tractem. El seu “alma mater” és l'Afonso Romero Holmes (jugador, editor i escriptor de temes d'escacs), que si bé és un gran jugador (Gran Mestre des del 1995, ha estat campió d’Espanya juvenil 1984, subcampió d’Europa juvenil 1985 i campió d’Espanya absolut 1987. Fou també subcampió del Torneig Internacional de Salamanca 1990 i guanyador del Torneig “B” de Wijk aan Zee 1991. Per equips, assolí el subcampionat d’Espanya en tres ocasions amb l'UGA de Barcelona, tres cops més amb el CIDA de Las Palmas, i un cop amb el Club d’Escacs Reverte Albox d’Almeria. Ha representat Espanya en cinc Olimpíades d'escacs (1986, 1990, 1992, 2002, 2004) i aconseguí la medalla de bronze individual en l'edició del 2002. Amb la selecció catalana, guanyà el Campionat d’Espanya 2007), crec sincerament que és encara millor editor.

Alfonso Romero. Foto: Ajedrezenmendoza

L'Alfonso Romero també ha escrit alguns bons llibres d'escacs, en aquest sentit vull recomanar un llibre que vaig llegir a començaments d'aquest segle, quan va sortir.

Aquest llibre, “Técnica creativa en el medio juego


em va agradar força i també em va ser molt útil per progressar en temes que ja sabia però que amb aquest llibre em van quedar molt més clars.

Els bons llibres de tornejos antics i de grans jugadors de temps passats, ens permeten als jugadors de club (a partir de les partides comentades que contenen) entendre molt millor molts conceptes dels escacs actuals.

Sense editorials no haurien llibres publicats, sense compradors les editorials no s'atreveixen a publicar llibres, per bons que siguin. No deixem que els llibres d'escacs de les temàtiques que avui tractem, es deixin de publicar per manca de suport dels aficionats. Comprem aquests tipus de llibres, si us plau, us asseguro que si els llegiu el vostre joc progressarà. No tingueu dubte, per entendre els grans jugadors actuals, primer tenim que entendre als jugadors d'altres temps passats.

Salut i escacs, 

dijous, 18 d’octubre de 2018

XVI Campionat d'Espanya de veterans


El passat diumenge dia 14 d'octubre, ha finalitzat el Campionat d'Espanya de veterans. En realitat he de dir que han finalitzat, ja que han estat dos competicions.

El Grup A era per a jugadors de 50 a 64 anys (+50) i el Grup B per a jugadors de més de 64 anys (+65).

El Campionat d'Espanya de veterans s'ha celebrat a l'Hotel Cap Negret a Altea, Alacant, entre els dies 7 i 14 d'octubre comptant amb la participació de 118 jugadors.

Luis María Campos s'ha proclamat campió en la categoria +50 sumant un total de 7 punts. Amb 6,5 punts han finalitzat Héctor Elissalt, que ha ocupat la segona posició, i Avelino Antoñano, ha completat el podi.

A la categoria +65, Juan Andrés Fos, amb 8 punts, s'ha alçat amb el campionat. Jaume Anguera ha ocupat la segona plaça amb 7 punts, gràcies a un millor desempat que Alberto Pastor, que ha finalitzat en tercera posició. També comentar que els amics Emili SimonJosep Fernández van quedar 5è i 6è respectivament.

Foto: FEDA

Bé, com he comentat alguna altra vegada, he de dir que no m'agrada i estic en desacord que és denomini veterà a una persona de poc més de 50 anys (el campió té 51 anys), però la FIDE i la FEDA consideren que té que ser d'aquesta manera i són ells els que manen. Aquí a Catalunya es té el criteri que els campionats de veterans siguin per a jugadors a partir de 60 anys, un criteri que des del meu punt de vista és molt més coherent.

Podeu consultar les classificacions finals en els següents enllaços: + 50  +65.

Us passo unes fotos dels jugadors catalans:

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA


Foto: FEDA

Foto: FEDA

Les fotos són del web de la FEDA. M'ha cridat l'atenció la lluminositat de la sala de joc.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

També sembla que és una sala de joc força còmoda; òbviament, al no haver estat,  no puc manifestar-me sobre el soroll, però per les fotos sembla que tot està correcte.

Dic això perquè, tal i com vaig manifestar en un article anterior, la sala de joc de l'últim Campionat de Catalunya de veterans que vam jugar a Lloret no era gaire adequada.

Com “rectificar és de savis”, espero i desitjo que la Federació Catalana d'Escacs prengui les mesures pertinents i el proper Campionat de Catalunya de Veterans tingui una sala de joc adequada per a un esdeveniment com és un Campionat de Catalunya.

Salut i escacs, 

diumenge, 14 d’octubre de 2018

Dos vídeos a la clausura de Batumi


Normalment deixo una distancia de set dies entre article i article d'aquest blog, en aquesta ocasió han estat deu dies; res estrany, el divendres va ser festa i, aprofitant aquest tres dies, la meva dona i jo vam fer una escapada a la muntanya, que falta ens feia.

Avui, ja de tornada, us vull parlar de dos vídeos que m’han agradat, dos vídeos que es van projectar a la sala on es va fer la clausura de l’Olimpíada de Batumi, poc desprès de l'entrega de premis.

Potser, alguns (molts?) de vosaltres ja els heu vist, tan si val, crec que val la pena donar-los difusió en aquest blog, de ben segur que molts (alguns?) no els heu vist.

El primer vídeo és una cançó, “Oh, Capablanca!”, que va cantar en directe la seva autora, Juga di Prima, cantant, artista i jugadora d'escacs. Aquesta artista xilena, ens expressa en aquesta cançó els sentiments que va experimentar en una partida que va jugar, va tenir molt superior i finalment va perdre.

Juga di Prima. Foto: David Llada



El segon vídeo, titulat  “The Art of Chess”, ens fa un recorregut pels diferents colors de l’Olimpiada, expressant la diversitat cultural i ètnica.



En fi, tan sols desitjar que us hagin agradat tant com m'han agradat a mi. Tal com he comentat sovint en aquest blog, els escacs són molt més que la competició.

Salut i escacs,

dijous, 4 d’octubre de 2018

Nous aires a la FIDE


Doncs sí, ahir 3 d’octubre de 2018, dins del marc de les Olimpíades d’escacs celebrades a Batumí (Georgia), es va celebrar la votació per a l'elecció del President  de la Federació Internacional d’Escacs (FIDE).

El guanyador ha estat Arkady Vladimirovich Dvorkovich, de 46 anys, economista i fins ara alt funcionari de l'administració russa. Recentment ha estat el màxim responsable del Mundial de Futbol celebrat, l'estiu passat, a Rússia.

Els candidats eren tres: Georgios Makrópulos (candidat oficial), Arkady Dvorkovich i el conegut GM britànic Nigel Short.

Georgios Makrópulos. Foto: El País

Arkady Dvorkovich. Foto: El País

Nigel Short. Foto: El País

Short va ser el més radicalment crític amb la cúpula de la FIDE, com a mostra aquesta frase que va dir pocs dies abans de la votació: Sí, sembla que hi ha alguna esperança que el lema de la FIDE, “Gens Una Sumus” [Som una família] comenci a complir-se de veritat. Perquè fins ara el lema correcte hauria de ser “Màfia Una Sumus”.

Arkady Dvorkovich va guanyar la votació per 103 vots a 78 vots que va rebre Georgios Makrópulos; aquest fet representa el final com alt càrrec a la FIDE de Makropulos a on es mantenia des de l’any 1982.

Foto: Chess.com

Realment una sorpresa, ja que alguns pensaven que no es podia guanyar a la  corrupta “maquinaria” oficialista. També s'ha de dir que la retirada de Short a l'últim moment i el seu suport públic a Arkady Dvorkovich, va ser un fet determinant.

Un fet que m'ha agradat d'aquesta victòria, potser perquè el personatge sempre m'ha caigut força bé, és que el GM peruà Julio Granda entrarà a la FIDE com a Vicepresident.

Julio Granda. Foto: Chess.com

Foto: Chessbase
L’equip complert d’Arkady Dvorkovich és aquest:
President Adjunt: Bachar Kouatly (França) 
Secretari General: Enyonam Sewa Fumey (Togo) 
Vicepresidents: Mahir Mammadov (Azerbaiyán), Julio Granda (Perú) 
Tresorera: Zhu Chen (Qatar) 

En fi, la cosa pinta bé, s'ha acabat amb anys d'una organització amb un fort component de corrupció i s'obre una altre etapa que pot ser molt diferent, però..., ai! Sempre hi ha un però..

El però... és que moltes persones l'acusen de ser molt proper a Vladímir Putin i això no deixa indiferent a ningú.

A mi em va tranquil·litzar força una breu entrevista que li va fer el periodista Leontxo García el 28 de setembre al diari El País. La podeu llegir des d'aquest enllaç.

Dic que em va tranquil·litzar per dos motius: primer perquè el més important era que algú mínimament coherent acabés amb la cúpula de la FIDE dels últims decennis, i dos perquè em va semblar una persona molt preparada pels reptes del món actual (com exemple l'últim Mundial de Futbol, amb una organització modèlica). El tema polític, està per veure, però de ben segur que pitjor que els seus antecessors no ho serà.

Salut i escacs,