dissabte, 22 de setembre de 2018

Lyudmila Rudenko


Sabeu qui va ser Lyudmila Rudenko? Lyudmila Rudenko va ser la segona campiona del món d'escacs.

La primera campiona del món va ser Vera Menchik, indiscutible millor jugadora d'escacs a la dècada dels anys 30 del segle XX. El 22 de novembre de 2009 vaig fer un article en aquest blog sobre ella, podeu consultar-lo des d'aquest enllaç.

Lyudmila Vladímirovna Rudenko (Lubny, Imperi Rus; 27 de juliol de 1904 - Leningrad, Unió Soviètica; 28 de febrer de 1986) va ser una economista-planificadora i escaquista soviètica i la segona dona a la història dels escacs a ser campiona del món (1950-1953).

Nascuda a Lubny, una ciutat d'Ucraïna que en aquell moment formava part de l'Imperi rus, va començar a jugar als escacs als 10 anys, va ser el seu pare qui la va ensenyar. Després d'obtenir el títol d'economia, Lyudmila l’any 1925 es va mudar a Moscou per a treballar a un comitè de planificació econòmica de la Unió Soviètica, i va ser en aquest moment quan va començar a participar en campionats d'escacs, més per mantenir viva la seva afició que amb afany competitiu, no obstant això, va aconseguir guanyar el campionat femení de Moscou.

Amb 25 anys, el 1929, Lyudmila Rudenko es va mudar a Leningrad, on va continuar amb el seu treball com a planificadora econòmica pel govern soviètic. Allí va contreure matrimoni amb el científic i pioner cibernètic Lev Davidovich Goldstein i va donar a llum, l’any 1931, a un nen al que van posar el nom de Vladimir. En Leningrad va començar a entrenar amb el mestre d'escacs Piotr Romanovsky i va guanyar el campionat femení en tres ocasions.

Si heu llegit l'enllaç sobre Vera Menchik, sabreu que l'any 1944 la primera campiona mundial d'escacs va morir tràgicament i va deixar el títol vacant. La Federació Internacional d'Escacs, coneguda com a FIDE,  va organitzar llavors un torneig a Moscou per determinar una nova campiona a l'hivern de 1949-1950.

Lyudmila Rudenko, que va competir amb 16 jugadores de 12 països, es va proclamar vencedora del campionat amb un balanç final de 9 victòries, 5 empats i una derrota, obtenint el títol de Mestre Internacional (IM). El domini de l'antiga Unió Soviètica era tan aclaparador que les quatre primeres classificades van ser russes: Rudenko, Rubtsova, Borisenko, Bykova.

Foto: e3-e5.com

L’any 1952 Rudenko es va proclamar campiona femenina de l’URSS, però a l’any següent (1953) va perdre el títol de campiona del món a mans de la seva compatriota Elizaveta Bykova en un matx amb un balanç de 5 victòries, 2 empats i 7 derrotes.

Foto: Google

Lyudmila Rudenko va morir el 4 de març de 1986, als 81 anys, però el significat dels seus èxits, la qualitat del seu joc i, sobretot, la seva personalitat arrasadora van contribuir al fet que el seu record es mantingui viu en ingressar, el 2015, al Saló de la Fama dels Escacs Mundials.

La veritat és que fins fa poc no sabia qui era Lyudmila Rudenko, però a finals del passat mes de juliol em vaig trobar amb aquesta notícia:

-Google ha creat un Doodle per honrar el que hagués estat l'aniversari 114 d'aquesta gran jugadora d'escacs. La Sra. Rudenko va impressionar el món amb la seva destresa en els escacs que li va donar grans èxits, encara que va ser un acte heroic el que per a ella va significar el major reeiximent de la seva vida.
Google afirma que el disseny en honor de la escaquista "reflecteix la determinació de Rudenko al món".-

Foto: BBC News



Però del què ella estava més orgullosa era d'un fet heroic del qual va ser la protagonista. Durant la Segona Guerra Mundial, en l'episodi conegut com el Setge de Leningrad, un dels més cruents amb més d'un milió de morts al llarg de 900 dies de setge de la ciutat entre 1941 i 1944, Lyudmila va organitzar l'evacuació dels fills dels treballadors de les fàbriques, una gesta que va considerar sempre com l'èxit més important i transcendent de la seva vida.

Aquest fet heroic d'aquesta destacada jugadora d'escacs, m'ha fet recordar un llibre que va escriure a l'any 1980 la reputada escriptora catalana Montserrat Roig.


Vaig tenir coneixement d'aquests terribles fets (possiblement els més terribles de la Segona Guerra Mundial) llegint aquest llibre. Sempre m'ha sorprès i empipat el poc coneixement que hi ha al món occidental d'un fet tan terrible i transcendental d'aquella guerra, suposo que la “guerra freda” té molt a veure.

Si voleu tenir un petit aproximament del que va passar ho podeu trobar en aquest enllaç.

Uns anys després, l’any 1985, la Montserrat Roig va publicar un llibre: L'agulla daurada, un llibre sobre la seva estada a terres russes durant els dos mesos que va passar l'any 1980. En aquest llibre la Montserrat Roig relata les seves impressions de la Rússia d'aquells temps, al pròleg ja avisa: “aquest llibre no agradarà ni als prosoviètics, ni tampoc als antisoviètics.


No obstant això aquest llibre va ser “Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya 1986”.

Salut i escacs,

diumenge, 16 de setembre de 2018

El llarg itinerari d’un treball literari




Ahir, tafanejant a Faccebok, he trobat una entrada que parlava d'un llibre, editat als Estats Units, referent a José Raul Capablanca. Sembla ser que anteriorment, no fa gaire, es va editar en anglès i ara s’ha fet una altra edició en castellà.

El títol d’aquest llibre és “Capablanca, leyenda y realidad” i el seu autor és Miguel Ángel Sánchez.



Fins aquí tot normal, sembla que aquests llibre “pinta” força bé. Però resulta que jo tinc des de l'any 1981, un llibre que em va portar de Cuba un amic, que té per títol “Capablanca, leyenda y realidad” i el seu autor és Miguel Ángel Sánchez.


En principi vaig tenir una certa confusió, ja que no tenia clar si era el mateix llibre i/o el mateix autor.

El primer llibre (el que jo tinc) va ser editat a Cuba l’any 1978 per la “Unión de Escritores y Artistas de Cuba”, però cal ressaltar que aquest llibre és un treball que va guanyar el premi nacional d’escriptors "Premio UNERC de Biografia 1976". Ens trobem amb una obra majoritàriament biogràfica, que òbviament, com no podia ser d'una altre manera, té un contingut important d'escacs, però la seva part més important és la part biogràfica.

El llibre editat als Estats Units, l'edició en anglès va sortir el novembre de l'any 2015 amb el títol de "José Raúl Capablanca, A Chess Biography", he constatat que esta fet pel mateix autor, en Miguel Ángel Sánchez i tot sembla que el llibre original està millorat en el seu contingut i la presentació és més actual i agradable (disseny, fotografies, etc. etc.)

Presentació del llibre editat en anglès l'any 2015. Foto: Miguel Ángel Sánchez.

En fi, que deu ser un molt bon llibre. Si el llibre original ja era un “punt i apart” sobre la vida de Capablanca, aquesta nova versió, amb noves aportacions, apunts gràfics i fotografies, apunta a ser un llibre imprescindible per a qualsevol amant dels escacs.

Salut i escacs, 

diumenge, 9 de setembre de 2018

Torneig "Dicen..." escolar


Quan la nova Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs es va formar, em va sorprendre la separació de les responsabilitats sobre els escacs base i els escacs escolars.

Després, escoltant i llegint a la Marta Amigó, vocal d'escacs i escoles a la Junta Directiva, em va quedar més clar el treball als dos camps.


Foto: el Periodico de Catalunya

Podeu llegir una recent entrevista a la Marta Amigó en aquest enllaç.

Però a pesar de la molt bona tasca que es pot fer a les escoles utilitzant els escacs, no deixa de ser curiós que en aquest entorn els escacs segueixen sent una activitat competitiva, m'estic referint als campionats escolars.

Tant els campionats escolars, com els campionats d'escacs base, tenen una molt bona salut, amb unes participacions multitudinàries de nens i nenes.

Foto: FCE

Avui vull parlar del que crec va ser el primer torneig multitudinari d'escacs escolars a casa nostra: el Torneig “Dicen...” escolar.

Però voldria fer una petita introducció abans de parlar d'aquest torneig; el matx pel títol mundial de l'any 1972 entre Fischer i Spassky, va representar un “terratrèmol” mediàtic a tot el món i, naturalment, aquí també. Això va fer que moltes persones s'aficionessin als escacs i també molts nens i nenes. Els escacs a les escoles van estar de moda.

L'any següent, l'any 1973, es va organitzar a Barcelona el I Torneig “Dicen...” escolar i va ser tot un èxit de participació.

Article a la Vanguardia del 10 de gener de 1973

Foto: Boletín FCA


M'ha fet gràcia repassar la classificació individual on veig jugadors que encara avui estan actius, amics i coneguts com: Andrés Rojas, Javier Bielsa, Victor Vehí, Ricard Brusi (actual campió de Catalunya de veterans) Xavier Miquel, Juan José Ortín... També vull fer referència a dos participants que ja no juguen, uns bons amics: el José Ramírez i el Juan Imperial.

El II Torneig “Dicen...” escolar es va jugar l’any 1974, i la participació va ser molt més gran, fins a 5.000 nens i nenes. Tot un record en aquells temps.

Article a la Vanguardia de 15 de desembre de 1973

Foto: Boletín FCA


Jo, equivocadament, pensava que tan sols s'havien jugat aquest dos tornejos escolars patrocinats pel diari esportiu “Dicen...” però buscant material per fer aquest article he vist que es van jugar alguns més.

L’any 1975 es va jugar el III Torneig “Dicen...” escolar:


Per sorpresa meva, els “boletines” de la FCE d’aquell any no van donar cap informació sobre aquest torneig. En canvi si que va haver informació sobre el Campionat de Catalunya infantil, del qual va quedar campió un bon amic meu.



El següent “Dicen...” escolar va ser l’any 1976, la quarta edició.

Article a la Vanguardia de 24 de març de 1976


A partir d'aquesta quarta edició ja no he trobat gaire informació sobre aquest torneig. Als Butlletins de la FCE ja no va sortir cap referència a aquest torneig. En canvi si que sembla que es va fer una cinquena edició.

Article a la Vanguardia de 6 d'abril de 1977

No sé si es va fer alguna edició més del Torneig “Dicen... escolar”, no he trobat cap informació al respecte. Però cal dir que aquesta competició, sobretot a les primeres edicions, va ser un detonant important per als escacs catalans, ja que molts nens i nenes es van incorporar a la família dels escacs; i en alguns casos, com hem vist, segueixen ara jugant després de tant temps.

Salut i escacs,

dissabte, 1 de setembre de 2018

Setembre, toca tornar



Tal i com vaig prometre, ja estic aquí de nou. El mes d’agost ja és història i avui és 1 de Setembre; i el mes de setembre, com cada any, aquest blog torna a estar actiu.

En aquest mes d'agost ha continuat la frenètica activitat del Circuit Català d’Oberts Internacionals:

XXVIII Obert Internacional de la Pobla de Lillet

Foto: FCE

XLIV Obert Internacional Ciutat de Badalona

Foto: FCE

XIX Obert Internacional d'Escacs de Figueres "Miquel Mas"

Foto: C.E. Figueres

II Obert Internacional d’Escacs Sant Adrià de Besòs

Foto: FCE

XX Open Internacional d'escacs de Sants, Hostafrancs i la Bordeta

Foto: Lourdes Porta

També cal esmentar la digna actuació al Campionat d’Espanya per equips de l’Escola d’Escacs de Barcelona a Divisió d’Honor, i del Barberà a Primera Divisió. Tots dos equips mantenen la categoria jugant contra potentíssims rivals.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Però, si m'ho permeteu, voldria destacar tres fets que s'han produït aquests agost que m'han agradat especialment.

El primer és el fenomenal Campionat d’Espanya sub-18 que a fet en Gerard Ayats, jugador del Llinars, fent 8,5 punts de 9 possibles.

Foto: FEDA

El segon ha estat el bon Campionat d’Espanya absolut que ha realitzat l’Hipolito Asis, actual campió de Catalunya, amb un magnífic tercer lloc a la classificació final. Però el realment destacat d'aquest fet és que això el permet obtenir una tercera norma de Gran Mestre, el que representa que obtingui aquest prestigiat títol. Enhorabona!!

Foto: FEDA

El tercer és la reaparició després d’alguns mesos de la prestigiada revista digital Ajedrez Noticias Diarias.


Una molt bona notícia sens dubte; qualsevol aportació a la difusió de notícies properes sempre és un fet positiu, i si és des d'un mitjà conegut i de prestigi, doncs, òbviament molt millor.

Salut i escacs,

dimecres, 1 d’agost de 2018

Agost



El mes d'agost, mes de vacances per naturalesa, el que pugui, es clar.

Com cada any, tanco el blog el mes d'agost. Però ara no puc dir “tancat per vacances” com feia abans, perquè jo ja no tinc vacances, estic jubilat!

Bé, deixem les “conyetes” a part, el cert és que aquest agost no faré cap article i tornaré a fer-ho (això espero) al mes de setembre.




Us desitjo que gaudiu de l'agost i molt especialment de les vacances.

Salut i escacs,

dimarts, 24 de juliol de 2018

Fa un mes


Doncs si, des del dia 24 de juny fins avui 24 de juliol aquest blog ha estat inactiu. Que aquest blog estigui tant de temps aturat no és gaire habitual (si no tenim en compte els mesos d'agost tancats per vacances), normalment intento fer un article setmanal.

Però en aquesta ocasió s'han ajuntat diversos temes personals amb la col·laboració que tinc amb l'Obert Internacional d'escacs del Club Escacs Sant Martí, el meu club.

Aquest any a estat l'edició número vint, aquest torneig ja és un clàssic, i la meva col·laboració ha estat (apart de temes logístics com tants altres socis del club) la confecció i difusió de fotografies del esdeveniment. Els 10 àlbums difosos dia a dia al web del Club Escacs Sant Martí (9 rondes de l’Obert més un del torneig blitz que es va fer com a complement), van representar  (1180 a l'obert i 165 al torneig blitz) 1345 fotografies posades a l'abast dels aficionats.

Un fantàstic equip arbitral

Bé, crec que no està malament, però que puc dir jo que sóc l'autor. En realitat deu haver opinions per a tots els gustos, com no pot ser d'altra manera.

Com a complement també vaig fer deu modests  vídeos de totes les rondes més un del torneig de blitz.

D'aquest vídeos si que he rebut alguna petita crítica de persones properes, des de “aquests vídeos no se'ls mira ningú” fins “la meva filla m'ha dit que a aquest vídeo no l'hauria  donat la nota mínima el seu professor”, bé, amics donant moral. En realitat, "conyetes" entre amics.

Però les critiques, apart de tocar-te els “cataplins”, serveixen per intentar millorar, i en això, està clar que tinc un gran marge.

En realitat, jo no sóc fotògraf i la meva capacitat en audiovisuals és molt elemental. Sóc autodidacta i vaig aprenen sobre la marxa. Això vol dir que el que un professional faria en un quart d'hora (per exemple) a mi en costa més d'una hora. En fi, que la tasca es fa feixuga i els resultats no són tan bons com alguns, potser, voldrien.


Però en canvi, surto baratet (cost 0) amb la qual cosa la relació “qualitat preu” surt bastant ben parada i a més donem difusió del nostre torneig.

En fi, pels que no heu vist els vídeos, podeu fer una ullada (si us bé de gust), les fotografies les trobareu al web del Club d'Escacs Sant Martí).






















Bé, aquest són. Algunes persones em van expressar durant el torneig que els havia agradat, altres persones, com he comentat abans, són més exigents. Per la meva part, tinc clar que sóc un aficionat amb un gran marge de millora.

No vull acabar aquest article sense expressar la meva gratitud a totes les persones de l'organització i arbitres, que actuant com una “pinya” han fet que aquest torneig, un cop més, hagi estat un gran esdeveniment.

Salut i escacs,

diumenge, 24 de juny de 2018

Menys dos més un, no suma


Doncs si, dos de les més importants pàgines web dedicades als escacs catalans han tancat portes. No sé si temporalment o definitivament.

L'històric i, al seu moment, importantíssim web “Ajedrez Noticias Diarias” va deixar d'estar actiu ja fa alguns mesos. Francament, es veia venir, ja que els últims anys ja no era el referent que va ser al començament d'aquest segle. No obstant això, els escaquistes en general i molt especialment els escaquistes catalans, hem de fer el merescut reconeixement que aquest web es mereix pel important paper que va jugar i la gran tasca feta, i molt especialment al Toni Ayza, el seu impulsor.


L'altre web que ha deixat d'estar actiu ha estat “Ajedrez Torneos”. Aquesta ha estat una baixa molt més sorprenent, bàsicament per no esperada. Tampoc he trobat gaires explicacions.

Aquest web ha estat els últims anys un autèntic referent per a consultar els tornejos catalans. Francament una mala noticia la seva desaparició, en el meu cas, m’ha servit com una important  eina de seguiment dels tornejos més propers. Serà temporal? Estic esperant poder coincidir amb el Francisco Javier Ramón, responsable d'aquest web, per poder saber més sobre aquesta qüestió.


Francament em sap greu la desaparició d'aquests webs, però espero i desitjo que sigui una situació temporal.

Com a referent d'aquesta mena de web informatius de tornejos, a dia d'avui, seguim tenint un web que des del meu punt de vista està força bé. Em refereixo a al web www.bidmonfa.com, un web amb un disseny poc atractiu però un contingut de molta qualitat.


Però no ens quedem amb això, ja que ha nascut un nou web sobre tornejos. Sí, sobre tornejos però no igual que els anteriors, aquest web (si no vaig errat) ens pot servir com a buscador de tornejos abans del seu inici.

El seu nom és World Wide Chess. Projecte online que recull i exerceix de guia de tornejos d'escacs; aquesta plataforma té la voluntat de donar a conèixer i facilitar la consulta dels tornejos a Catalunya, però a més té l'objectiu d'expandir-se internacionalment.


World Wide Chess ens explica en què es diferencia amb altres pàgines similars:

1. Pots crear el teu propi perfil gratuïtament.
2. Facilitat en la cerca d’informació de tornejos.
3. Tens la possibilitat d’inscriure’t dins de la pròpia pàgina web.
4. Pots xatejar i recomanar tornejos a altres jugadors.
5. Pots guardar tornejos que t'interessin al teu perfil per inscriure't més tard.

En fi, pot ser una bona eina tant per a jugadors, com per a organitzadors. Però com passa en tot, el temps ens dirà el que pot donar de si.

També vull comentar el que per a mi ha estat un descobriment; ahir, escoltant el programa radiofònic  “Xarxa de Mat”, gràcies a un comentari que van fer, em vaig assabentar de que la Federació Catalana d'Escacs està present a Facebook. En fi, culpa meva el no haver-me assabentat abans, últimament he descobert que algunes persones d'aquesta federació tenen la "pell molt fina", així que per endavant ja dic que la culpa és meva, però potser, qüestions com aquesta haurien de tenir més difusió.



No cal dir que tant el  World Wide Chess (web i Facebook) i el Facebook de la Federació Catalana d’Escacs, ja els podeu trobar a les seves respectives “pestanyes” d'aquest blog.

Salut i escacs,