Una grata sorpresa

Final de les vacances. L'agost és mort, visca el setembre!

Bé, el que no es conforma és perquè no vol, diuen. Però la veritat és que costa força tornar a la normalitat, els primers dies de feina sempre estic una mica fora de lloc, és com si el cos i sobretot el cervell no volguessin renunciar al que és bo.

Això passa perquè a les vacances miro de descansar, fer el que més m'agrada, sense obligacions, és a dir, fer tot el contrari del què estem obligats a fer els 11mesos restants de l'any.

Durant les vacances m'agrada llegir i també mirar llibres d'escacs d'aquests que deixo per quan no estic competint. Últimament m'he aficionat als llibres de Jacob Aagaard.

Però avui us vull comentar un fet relacionat amb els escacs que em va sorprendre molt gratament. Quan estic de vacances,tots els dies sobre dos quarts d'una del migdia, en una tauleta a l'ombra, amb un refrecs, m'agrada llegir el diari tranquil•lament.

Doncs bé, el diumenge 11 d'agost em vaig trobar amb la sorpresa que a la portada de "el Periódico de Catalunya", agafant mitja pàgina, i havia una noticia d'escacs.

No m'ho podia creure, perquè, a més, dedicaven les tres següents pàgines (2,3 i 4) a parlar d'aquest tema i també feien referència a l'editorial.

Increible, mai havia vist una noticia sobre els escacs tan mediàtica. Sorprenent, fantàstic!

Comencen els escacs a ser mediatics? Tots els que vivim a prop d'aquest món sabem que això no és així. Ni tan sols en la seva vessant pedagògica com és aquest cas.

No obstant això, és molt positiu articles com aquest; suposo que té molt que veure, entre molts altres factors, el treball que està desenvolupant en aquest àmbit el conegut periodista Leontxo García i la recent aparició del seu llibre "Ajedrez y ciencia, pasiones mezcladas", que per cert també he llegit aquest agost.

Més informació sobre aquest llibre en aquest enllaç.

Un llibre molt interessant. Alguns temes ja els sabia, però en general he après moltes coses noves. En alguns comentaris de l'autor estic força d'acord i en altres no tant, però això sempre és bo, perquè potència el debat. És un llibre molt recomanable per a tots els amants del nostre joc, però, el més important d'aquest llibre és que el pot llegir qualsevol persona aliena als escacs i també els pot interessar.

En fi, un llibre que parla dels escacs i que trenca la forta frontera entre els que sabem les regles del joc i els que no les saben. Francament positiu.

Salut i escacs

Escacs i boxa?

Una companya de feina, sabent que m’agraden els escacs, m’ha passat no sense certa sorna un article que ha llegit a un diari dels que abans es denominaven com a “grocs” i ara els coneixem com gratuïts.

Quan l’he llegit m’he quedat sorprès i a la vegada amb una certa incredulitat. Us passo l’article en qüestió:

Si voleu fer la imatge més gran, cliqueu a sobre

No sé el que penseu vosaltres, però a mi em dona pena. Sembla que la gent no sap que inventar-se i acaben inventant la sopa d’all, perquè combinar matusserament dos activitats tant diferents no deixa de ser una “pallassada”. Posats també podríem combinar la dansa clàssica i la tauromàquia o la poesia i els concursos de rots.

Per una altra banda, també comentar que l’article deixa bastant que desitjar en la seva vessant periodística, en realitat no explica gaires coses. Com exemple faria les següents preguntes: On es juguen les partides d’escacs? Potser al mig del ring? Hi ha taulell mural perquè pugui seguir les partides el públic? Es juguen les partides amb rellotge? Diu l’article que el públic crida mentre juguen, no entenc perquè criden?

A més, a qui pot interessar l'enfrontament entre dues persones amb un nivell molt baix tant en escacs com en boxa. Tot plegat sembla una situació molt estranya, dona la impressió de ser un muntatge amb moltes possibilitats de què hagi "tongo".

Aquesta activitat no tan sols ens té que molestar a les persones que ens agraden els escacs, també ha de molestar a les persones aficionades a la boxa.

Salut i escacs,