La Defensa Caro-Kann

La Defensa Caro-Kann rep el seu nom dels mestres europeus Horatio Caro i Marcus Kann. Dels dos, Caro va tenir una carrera una mica més rellevant, en haver participat, a la tardor de 1900, en una sèrie de forts tornejos. Cal dir però, que si no fos per la seva contribució a la teoria d'obertures, els seus noms haurien desaparegut sense deixar rastre en els anals de la història. A títol individual, cap d'ells és especialment digne de recordar, però junts han aconseguit una merescuda fama.

Tal com us comento a un article recent, vaig començar a jugar la Defensa Caro-Kann i vaig quedar fascinat. Considerada com una defensa passiva o potser d'espera, jo la definiria de contraatac i a vegades pot ser un arma molt agressiva.

Com a exemple us poso una partida que l'any 1993 va enfrontar a Kiril Georgiev amb Michael Adams, a la ciutat holandesa de Groninga.

1.e4-c6 2.d4-d5 3.Cc3-dxe4 4.Cxe4-Cd7 5.Ac4-Cgf6 6.Cg5-e6 7.De2-Cb6 8.Ad3-h6 9.C5f3-c5 10.dxc5-Axc5 11.Ad2


Una continuació agressiva. Les blanques es disposen a enrocar llarg i llançar un atac al flanc de rei.

11...-o-o 12.o-o-o-Ca4!



13.Ab5-Ad7 14.Axd7


(14.Axa4-Axa4 15.Axh6 guanya un peó, però, després per exemple de 15...-Cd5 16.Ag5-Db6 les negres tenen excel•lents perspectives d'atac contra el rei blanc.
14.Axh6-Cxb2! amb contraatac.
14.Ce5, en aquesta posició les negres poden triar entre la complicadíssima 14...-Cxb2!? o simplificar amb 14...-Axb5 15Dxb5-De8! i la posició està més o menys equilibrada).


14.Dxd715.Ch3?!


(15.Axh6? les negres poden moure la dama 15...-Dc7 i després començar a plantejar amenaces contra l'enroc blanc, amb un rei sense gaire protecció. Georgiev prefereix desenvolupar les seves peces del flanc de rei abans de perdre temps a prendre un peó i afrontar un atac sense res a canvi per contrarestar-lo.
15.Ce5-Dc7 16.Cd3 era una millor forma d'organitzar la defensa).

15...-Tac8 16.Rb1-Dc6 17.Ac1-Cd5


Amenaçant amb guanyar la dama blanca.

18.Dc4-Tfd8 19.Ra1-b5! 20.De4-Ae7 21.c3-Da6 22.Ce5-Af6 23.Cg4?


Potser les blanques esperaven prendre l'alfil de "f6" amb xec, però permetre que aquesta peça tingui la mínima activitat sobre el flanc de dama resulta fatal. Tenia que haver jugat 23.f4

23...´Caxc3! 24.bxc3 (no n'hi ha temps per a 24.Cxf6-Cxf6, ja que el blanc perdria la dama).

24...Axc3+ 25.Ab2-Tc4 26.Df3-Axb2+ 27.Rxb2-Tc2+



Un remat elegant.

28.Rxc2-Dxa2+ 29.Rd3-Dc4+


Les blanques van abandonar. Després de 30.Rd2-Cb4+ 31.Re3 (Re1)-Cc2++

Podeu mirar aquesta partida clicant aquest enllaç.

Qui diu que la Caro-Kann és una obertura passiva per a les negres? Sovint el que passa és que molts jugadors juguen la Caro-Kann massa passivament i no aprofiten les ocasions de passar al contraatac .

La Defensa Caro-Kann és una obertura sana i robusta, que està al repertori dels grans jugadors.

Salut i escacs,

Un bon descobriment

Com ja he comentat en alguna ocasió, l'any 2003, després d'un per equips desastrós vaig tenir que deixar els escacs per una llarga i penosa infermetat. L'any 2007, superat el tràngol, vaig tornar a jugar i precisament el meu primer torneig va ser el per equips. Abans de començar la primera partida, us mentiria si digués que no tenia un cert neguit en el sentit que el meu nivell hagués experimentat una forta davallada. Aquella partida la vaig perdre, però més pel nou sistema de temps (per mi el sistema actual de ritme de control de temps era nou, ja que es va implantar després del 2003) que per joc. El campionat no va estar malament amb uns resultats de +4 =2 -3, però no em sentia còmode amb el meu repertori d'obertures. Repertori d'obertures, per altra part, que era el mateix que portava jugant anys i anys.

Aprofitant que després de la infermetat tenia més temps que abans per dedicar-hi als escacs, em vaig plantejar jugar coses que no havia jugat mai. Obertures que sempre m'havien semblat avorrides, posicions que no m'agradaven ni amb blanques ni amb negres i plantejaments que mai em podia haver imaginat, poc a poc van entrar al meu repertori.

Al principi em va costar adaptar-me al nou repertori i en algunes partides vaig patir de valent, però poc a poc els resultats van ser més que satisfactoris. També he de dir que les noves obertures un cop enteses les seves peculiaritats m'han fet gaudir jugant molt bones posicions. Com a exemple més característic voldria mencionar la defensa Caro-Kann, la Caro-Kann és una obertura meravellosa, però requereix, sense discussions, que t'adaptis a ella i no permet que sigui a l'inrevés. La Caro-Kann, és una obertura per jugadors amb paciència, disposats a jugar llargs finals si cal, però també, si el blanc ho vol, permet posicions agudes i amb resolucions tàctiques.

En fi, aquesta forma de canviar dràsticament el meu format de joc m'ha permès poder assimilar molt millor certes posicions que abans se'm feien molt antipàtiques. També m'he adonat que en certes posicions, d'aquestes que el contrincant de torn s'ha escapat del llibre jugant "coses rares", a vegades es donen certes transposicions que porten a altre obertura, però resulta que no ho sabem perquè no coneixem l'obertura en que ens trobem. Us posaré un exemple, després de:

1.d4-d5 2.Cf3-Cf6 3.Af4-g6 4.e3-Ag7 5.Ad3-c5 6.c3-cxd4 7.exd4-o-o 8.o-o-Cc6


Aquesta posició la vaig jugar varies vegades sense saber que estava en una de les possibles alternatives de la variant del canvi de la Caro-Kann que s'arriba després de:

1.e4-c6 2.d4-d5 3.exd5-cxd5 4.Ad3-Cc6 5.c3-Cf6 6.Af4-g6 7.Cf3-Ag7 8.o-o-o-o

En canvi, l'última partida que vaig arribar a aquesta posició des de la primera seqüència de jugades, si que sabia el que estava jugant i vaig treure prou profit. Curiosament després de la partida el meu contrincant es va quedar molt sorprès quan li vaig dir que havíem jugat una Caro-Kann.

Bé, us recomano que canvieu de repertori tan com sigueu capaços, perquè, apart de posar més difícil la preparació dels vostres contrincants, és una bona manera d'ampliar perspectives i d'entendre millor les variades posicions que ens podem trobar.

Salut i escacs,