diumenge, 25 de gener del 2015

Primera ronda



Primera ronda i enfrontament amb el Barcelona UGA B, al carrer Julià Portet, al Barri Gòtic, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Altra vegada el per equips, sembla mentida, com passa el temps, tinc la sensació que fa "dos dies" que va acabar l'anterior i ja estem un altre cop; cap problema, el per equips és el meu campionat preferit.

He de dir que d'això últim tenen molta "culpa" els fantàstics companys que he tingut en els 38 per equips que he jugat fins ara, i que aquest costum se segueix complint amb els companys que tinc al Club d'Escacs Sant Martí.

Però anem a aquesta primera ronda; he sortit de casa meva a tres quarts de nou i he agafat el metro direcció centre de Barcelona.


A un quart de deu i cinc ja estava al local del Barcelona UGA, un local ple de solera, amb molts diplomes de campionats de Catalunya penjats a les seves parets i algunes fotos d'altres temps, fotos històriques diria jo.


Referent al matx, hem guanyat per la mínima, però tal i com ha anat el desenvolupament d'aquest matx, jo diria que hem tingut una gran sort; tal com han anat les partides el resultat més just hauria estat un empat o potser haver perdut, però tal com diu una dita popular del món dels escacs "avui se'ns ha aparegut la Verge", i molt especialment a la partida del Ricard Llerins que ha anat aguantant en una posició totalment perduda fins que al final i totalment inesperadament ha aconseguit fer taules, mig punt que ens ha donat la victòria.


Podeu consultar l'acta d'aquest matx al següent enllaç.

La jornada en aquest grup s'ha completat amb els següents resultats:


La primera ronda del per equips sempre és clarament peculiar, sembla que estiguem una mica adormits, i això fa que sigui una jornada propicia a sorpreses. En el cas del nostre grup no ha hagut cap resultat especialment sorprenent (nosaltres com us he comentat hem estat a punt), potser la victòria del Vilafranca sobre el Sant Boi és pot catalogar com a sorpresa, però tenint en compte la campanya del Vilafranca l'any passat, on van obtenir uns resultats molt superiors a l'Elo dels seus jugadors (i jugadora) i va ser un equip molt perillós, he de dir que pensava que guanyaria el Sant Boi, però la victòria del Vilafranca no ha estat una sorpresa per a mi; en canvi, la victòria del Gran Penya sobre el Jake (que ha incorporat un GM) potser si que hagi estat una sorpresa, però tampoc podem dir que sigui un resultat excepcional; ull amb el Gran Penya, que és el nostre proper contrincant.

Com sempre us passo unes fotos del matx:








El Daniel Porras, reforç en aquest matx

El per equips és un campionat especial, on es donen uns canvis a les posicions que potser no passen en altres tornejos, partides que estan "guanyades" es perden o acaben en taules, el per què daixò jo no ho sé, però de ben segur que és digne d'estudi.

Salut i escacs,

dijous, 15 de gener del 2015

Breus comentaris (9)

En aquests primers dies de gener, quan encara no han començat la majoria de tornejos, és un temps propici per a parlar de temes vinculats amb els escacs però que no formin part de l’entramat competitiu.

Començarem aquest breus comentaris fent una petita introducció sobre el nou web de la Federació Catalana d’Escacs. Em vaig comprometre a no fer cap judici de valor fins que no estigués acabat i no el faré; tant sols constatar de què molta gent es queixa de què tenen problemes per poder gestionar les llicencies i tràmits del per equips, i que el canvi de web es podia haver fet en altres dates.

Són justes aquestes critiques? Ho deixo al vostre criteri.

Com ja he comentat molt sovint, és molt important tenir cura de tot el que ha estat la nostra història com a col·lectiu escaquístic, tanmateix, tota recuperació o investigació sobre el passat dels escacs a casa nostra sempre ha d’estar saludada com un fet molt positiu i degudament reconeguda.

En aquest sentit s’ha d’agrair a l’Alejandro Melchor la seva aportació, publicitada a “Ajedrez Noticies Diarias”, de l’historial del Campeonat de Catalunya per equips. Francament una gran tasca, i com a tal la tindríem que reconèixer.

Foto Ajedreznd

En els últims temps, els avanços tecnològics ens permeten tenir la informació d’una manera ràpida i econòmica. Des de webs i plataformes socials, la informació és pot tenir al moment, i si aquest no és el cas,  en poques hores.

Això és formidable i ho tenim que veure com a molt positiu, però tot té els seus perills. Perquè tot el que és ràpid en aparèixer, desgraciadament, també és ràpid en desaparèixer, forma part dels nostres temps.

Si la nostra història com escaquistes a Catalunya s’ha vist compromesa a traves dels anys en el format paper i ara ens adonem que tenim moltes llacunes que tenim que omplir; amb la informació virtual, la desaparició de dades és molt més ràpida.


Tots sabem que fa uns anys (pocs) va haver webs que parlaven d’escacs que van desaparèixer i ara no tenim cap possibilitat d’accedir a aquella informació.

Una situació molt més preocupant es produeix a partir de la utilització, quasi en exclusiva, de Chess-result com a proveïdor de informació de resultats i classificacions de tornejos d’escacs; és una eina molt eficient i pràctica pel moment en què es fa l’activitat, i per això a tingut tant d’èxit, però podeu comprovar que en pocs anys aquesta informació desapareix, ja no es pot accedir a ella per molt que tinguis l’enllaç. Desconec a on va aquesta informació o si com em temo desapareix definitivament, però si no la guardem amb un altre format (pdf per exemple) tenim el perill de perdre el rastre.


En aquest sentit, també veig perillós els nous formats digitals dels butlletins o revistes. Sí, molt macos, també molt àgils i extremadament econòmics amb respecte el format paper, res a dir amb un criteri d’actualitat i economia; però amb un criteri de manteniment en el temps, no deixo de tenir els meus dubtes.

El Butlletí d’Escacs de Catalunya ara es fa amb la plataforma digital ISSUU, francament dona goig, però pensant en la seva permanència en el temps, que passarà quan aquesta plataforma digital deixi de funcionar? des d’ella ja no és podrà accedir. S’està guardant en altres formats?


No sé suficient  d’aquests temes per saber si hi ha solucions, però, des del nostre entorn, s’està pensant en aquestes qüestions? I de ser així, s’estan buscant solucions per poder guardar aquesta informació d’una forma adequada de cara a la seva conservació d’una manera perdurable?


Bé, jo miro de guardar en format pdf alguns articles de webs, per exemple els del Joaquim Travesset que són molt bons; també vaig guardant en aquest format algunes classificacions de tornejos del Chess-result. No sé si això s’està fent des d’algun organisme de la federació, però si no és així, potser seria convenient que comencessin a pensar en aquest tema. Quan algunes persones estan intentant recuperar informacions desaparegudes de temps passats, no ens podem permetre que informació recent es perdi.

 Salut i escacs,

divendres, 9 de gener del 2015

"Els escacs a Catalunya"


L'any 2012 vaig fer un article sobre revistes d'escacs, parlava de les que jo havia conegut, però ja feia una petita aproximació del que jo considero sobre aquesta qüestió.

Les revistes d'escacs donen fe d'una època i d'uns fets d'un país (o països, si voleu), i és per això que podem concloure que són part de la cultura col·lectiva.

Avui vull referir-me a una revista d'escacs catalana i en català, que va néixer en anys convulsos i va morir en anys terribles

Aquesta revista es deia "Els escacs a Catalunya" i el seu primer número va sortir a la llum el mes de juliol de l'any 1927 i va deixar d'existir l'any 1938 ja cap el final de la guerra civil espanyola. Onze anys de vida no són pocs.

Però us deixo amb les paraules que amb motiu del 50 aniversari del seu primer número li va dedicar  a l'any 1977 en una menció al «Bulletí d'escacs» en Jordi Puig.


També vull recollir el complement a aquestes paraules que es pot trobar al llibre "Federació Catalana d'Escacs 75 anys d'Historia 1925 - 2000":

«Cal afegir altres noms, que també van tenir una gran importància en el desenvolupament de la revista, com Jaume Castell, redactor d'aquesta des dels començaments, així com un gran nombre de col·laboradors com el Dr. Sunyer, el Dr. Puig i Puig, Valentí Marín, entre altres a la primera època; i els de Ricard Guinard, que va ser redactor en cap de la revista, F. Argüelles, F. Armengol, Pere Cherta, Rey Ardid i Manuel de Agustin, als darrers anys. Fins i tot, la revista va tenir un redactor internacional, si bé per poc temps, l'Alexander Koblenz, qui més tard seria l'entrenador del campió del món Mihail Tal».








En aquest número de l'any 1937, podem comprovar que posa, a diferència dels exemplars anteriors, "portaveu de la Federació Catalana d'Escacs"

Poca informació sobre aquesta revista; revista que va jugar un paper molt important a la seva època i que hauria de comptar com una joia de la història dels escacs catalans i també de la cultura catalana.

Després de la guerra civil espanyola, tot el que tenia que veure amb l'idioma i la cultura catalana va estar prohibit pels vencedors, molts llibres i revistes en català van ser destruïts. Alguns exemplars d'aquesta revista encara és poden trobar en alguns indrets, però la col·lecció complerta es fa més difícil.

M'ha confirmat l'Antoni López, gerent de la Federació Catalana d'Escacs, que a la biblioteca de la federació tenen la col·lecció d'aquestes revistes; també, sembla ser, la tenen a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Potser hi ha alguna altra gran biblioteca que té aquesta col·lecció, no ho sé.

Però crec que tindríem que canviar el «xip», no es tracta (que també) de què siguin uns documents de consulta, sinó que ens tenim que conscienciar que són uns documents vitals de la nostra història i que tenim que tractar-los com a tals, es a dir, arxivar i guardar amb molta cura.

Salut i escacs,        

dissabte, 3 de gener del 2015

Reportatge fotogràfic d'un passat recent


A l'article anterior saludava l'any 2015 i deia que el 2014 era passat, però, òbviament, un passat recent, molt recent.

El Club d'Escacs Sant Martí, durant l'any 2014 va organitzar una gran quantitat de tornejos, internacionals, locals i socials (clàssics, actius i ràpids); també és va jugar, com és natural, el Campionat de Catalunya per equips.

De tots aquests tornejos i campionats és van fer centenars de fotografies, no exagero, no les he comptat però us puc assegurar que són moltíssimes.

D'aquestes fotos he seleccionat unes poques, les 50 que m'han agradat més; bé perquè m'han semblat divertides, bé perquè m'han semblat interessants. Són aquestes:



















































No he seguit cap ordre en especial, tan sols en alguns casos he agrupat algunes fotos perquè s'entengués el context, també dir que a les fotos del per equips he primat la vessant gastronòmica ja que eren les fotos més divertides i també he posat la foto conjunta que vam fer amb els companys del Catalunya al matx final.

En fi, ha costat seleccionar aquestes 50 fotos, espero que us hagin agradat.

Salut i escacs,