El Nadal, al món occidental, és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença a allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions que de vegades tenen un gran contingut religiós i d’altres representen el culte a la natura.
Tinc que confessar que no sóc gaire religiós, però m'agrada el Nadal; especialment per la seva capacitat d'ajuntar a les famílies, però també, per la màgia que desprèn i la seva repercussió en els més petits.
La part negativa, possiblement, és l'excés de comercialització i les agressions que això comporta en les tradicions dels pobles, degut en gran part per una excessiva globalització també en aquest tema.
A casa nostra, a Catalunya, tenim moltes tradicions nadalenques, algunes són molt semblants a altres del nostre entorn, però hi ha que són molt pròpies.
No és intenció d'aquest article aprofundir en aquest tema, però voldria destacar tres tradicions que no és tindrien que perdre:
El
Caga Tió. El Tió és un personatge nadalenc molt important, parent de l’arbre de Nadal nòrdic.
Sembla que no hi ha una data concreta per explicar l’origen d’aquesta tradició catalana i que tampoc no hi ha una sola explicació sobre els seus inicis. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. Sembla, doncs, que l’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer regals. Més endavant, simbòlicament, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, neules i torrons. A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem actualment: un tronc,
sovint decorat amb una cara, potes, manta i barretina. Uns dies abans de Nadal, normalment per Santa Llúcia, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o 25 al migdia. El Tió es tapa amb una manta i els nens i les nenes (i molts adults també!) piquen el tronc amb bastons i canten una cançó (
"caga tió, avellanes i torró, no caguis arengades, que són massa salades, caga torronets, que són dolcets, i també molts regalets!") perquè el tió cagui els regals que té amagats. Finalment, s’aixeca la manta que el cobreix i s’agafa el regal que ha cagat.
Escudella i carn d'olla. El dia de Nadal, és típic fer un gran dinar familiar, amb
escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs.
També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món.
El pessebre i/o l'arbre de Nadal, ningú pot negar que són els autèntics protagonistes del Nadal, aquí i a gran part del món. Però hi ha un personatge típicament català, el
Caganer, autèntica estrella als
pessebres catalans.
En fi, m'estic enrotllant més del compte, jo tan sols volia desitjar-vos un molt bon Nadal.
Salut i escacs,
.jpg)
.jpg)
