dijous, 30 d’octubre del 2014

Endevina endevineta



Avui torno al passat però en forma de joc, us proposo que endevineu qui són un seguit de forts jugadors d’escacs. La majoria són catalans, també hi ha espanyols i en algun cas estrangers però molt coneguts a casa nostra.

A finals dels anys 80, un seguit de forts jugadors del nostre entorn van aconseguir titulacions internacionals, el joc que us proposo consisteix en passar-vos una sèrie de fotografies d’aquests jugadors com eren en aquell temps, i vosaltres, si us ve de gust, em podeu posar la solució a l’apartat de comentaris.

Per començar us poso un exemple:

Destacat jugador català que va començar a jugar ben jovenet i que a l'any 1988 va aconseguir el títol de Mestre Internacional.

Solució: Victor Vehi.

Després de l’exemple, comencem el joc:

La majoria són, des del meu punt de vista, força recognoscibles. He posat algun cas una mica més complicat, perquè no fos tan fàcil.


1. A l'any 1986 encara era Mestre Internacional.


2. L'any 1987 era Mestre Internacional, després va ser Gran Mestre.


3. Gran Mestre cubà, guanyador del Zonal Centreamericà de Bayamo l'any 1987. Posteriorment, molt conegut a Catalunya.


4. Conegut Gran Mestre peruà, foto de l'any 1987.


5. Nou Gran Mestre a l'any 1988.


6. Nou Mestre Internacional a l'any 1988.


7. Campió d'Espanya  juvenil a l'any 1988.


8. Jugador català que va aconseguir el títol de Mestre Internacional al Campionat d'Espanya de l'any 1989.

9. L'any 1989 ja era Gran Mestre.


10. Bon jugador, ara més conegut a Catalunya per altres qüestions.


La solució la posaré el dimecres dia 5 de novembre; creieu que els podeu encertar tots? En el meu cas, abans de saber la solució, crec que m'hagués quedat en un 70%.

Salut i escacs,

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Veterans a Catalunya, introducció a unes dades


Tal i com vaig comentar a l'anterior article, la meva intenció és seguir aprofundint en el tema dels veterans.

És obvi, que per poder aprofundir en qualsevol tema és imprescindible comptar amb les suficients dades que ens permetin tenir un mínim criteri sobre la qüestió.

Avui vull compartir amb vosaltres unes dades, que ens poden donar una aproximació del pes dels jugadors d'escacs veterans  a Catalunya.

Voldria també aclarir que les dades mai ens permeten arribar a veritats absolutes (a pesar que els polítics i els mitjans de comunicació ens vulguin fer creure que les enquestes que els són propicies són fets irrefutables), però si que segons la qualitat i quantitat d’aquestes dades, podem tenir més o menys capacitat d'anàlisi per arribar a poder fer certes conclusions.

He de dir que les dades que tot seguit veurem, majoritàriament les he tret del web de la Federació Catalana d'Escacs, per la qual cosa, jo les dono per bones; però si hagués alguna petita distorsió en alguna dada numèrica, això tampoc tindria cap incidència en el resultat final de qualsevol anàlisi que es volgués fer.

Dades generals:

Jugadors veterans +65 a Catalunya = 695.

Jugadors veterans +60 a Catalunya = 315.

Total jugadors veterans a Catalunya: 1010.  Això em permet concloure que si a Catalunya comptem amb una mica més de set mil jugadors federats, aquesta quantitat de jugadors veterans representa al voltant d'una setena part dels jugadors federats.

Kevin Spraggett, el proper 10 de novembre complirà 60 anys

Els 10 millors jugadors d'aquest llistat, segons l'Elo són:


  1. Kevin Spragguett, GM. 2556. Escola d'Escacs de Barcelona.
  2. Jorge González, MI. 2466. Figueres.
  3. Ángel Martín, MI. 2463. Barcelona UGA.
  4. F. Javier Ochoa, MI. 2435. Barcelona UGA.
  5. Orestes Rodríguez, GM. 2404 Barcelona UGA.
  6. Jaume Vives, MF. 2370. Figueres.
  7. Jordi Cuadras, MF. 2357. Figueres.
  8. Jordi Comas. 2326. Capablanca.
  9. Emili Simon, MF. 2320. Terrassa. (Campió d'Espanya de Veterans +65 2014).
  10. Joan Bautista, MC. 2306. Sant Andreu. (Campió de Catalunya de Veterans 2014).


Bé, una setena part del total de jugadors federats a Catalunya no està res malament; de ben segur que hi ha més jugadors veterans federats a Catalunya que jugadors federats totals en algunes federacions autonòmiques de la resta de l'Estat Espanyol.

Josep Monedero, il·lustre veterà

Josep Ridameya, un exemple per a tothom

Guillem Buxade, un altre nom amb majúscules dels escacs catalans

Però, són gaire actius aquests jugadors federats veterans? Doncs hi ha de tot, com en els altres col·lectius (sèniors i base). Hem d'admetre no obstant, que aquest col·lectiu està més exposat a patologies i incidències que fan que alguns no puguin jugar als escacs tan  com seria el seu desig,  però és sorprenent que els que són actius, en molts casos són hiperactius; jo conec una quantitat apreciable de jugadors veterans (alguns de més de vuitanta anys) que ho jugant pràcticament tot. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que el col·lectiu de veterans a Catalunya gaudeix de bona salut.

Lluís Febrero, habitual als tornejos catalans

Mirem més dades, en aquest cas el repartiment dels veterans per clubs. Primer us passo dades dels clubs que compten amb més veterans i després els clubs amb més tant per cent de veterans respecte al total de jugadors.

Clubs amb més veterans:


  1. Tres Peons, 50 jugadors veterans.
  2. Aragonès, 23 jugadors veterans.
  3. Barcelona UGA, 23 jugadors veterans.
  4. Espiga Les Corts, 20 jugadors veterans.
  5. Catalònia, 15 jugadors veterans.
  6. Jake, 15 jugadors veterans.
  7. Sant Cugat, 15 jugadors veterans.
  8. Foment Martinenc, 14 jugadors veterans.
  9. Calaf, 13 jugadors veterans.
  10. Figueres, 13 jugadors veterans.
  11. Igualada, 13 jugadors veterans.


Clubs amb més tant per cent de veterans:


  1. Hogar Centro Castellano Leonés, 100% *
  2. Aragonès, 79'31%.
  3. Ateneu Barcelonès, 66'60%.
  4. Sant Quirze del Vallès, 64'70%.
  5. Capablanca, 64'28%.
  6. Cèrcol Catòlic de Badalona, 60%.
  7. Amistat de Premià, 57'14%. 
  8. Igualada, 56'52%.
  9. Calaf, 50%.
  10. Collblanc, 50%.
  11. Duesaigües, 50%
  12. Vilassar de Mar, 50%

* S'ha de dir que aquest club de recent creació, compta amb tan sols vuit jugadors.

Veien aquests llistats podem comprovar que hi ha dos tipus de clubs amb una gran quantitat de veterans, els que tenen un molt gran número de fitxes de jugadors de tots els segments i també molts veterans, com pot ser el Club d’Escacs Tres Peons i els que s’han tornat uns clubs “especialitats” en veterans, com és l'Aragonès. El contrapunt a aquest fenomen, són els clubs amb molts joves i pràcticament cap veterà; la màxima expressió d'aquesta situació la podem trobar al Peona i Peó.

Joventut i veterania, el "còctel" ideal?

Veien aquests exemples i seguin una mica els campionats que es juguen a Catalunya, podem veure un col·lectiu molt viu. Res a veure amb un col·lectiu de gent gran  que tan sols juguen entre ells.

L'Andrés Hinarejos, un veterà amb un esperit molt juvenil

L'amic Rafael Ylla, que amb 80 anys segueix jugant tot el que pot i més

Quan jo era jove, era normal que a partir de certa edat, molts jugadors baixaven ostentosament el seu nivell de joc (no tothom, afortunadament), però a dia d’avui això ja no és així; és veritat que els anys no passen en va, però també he de dir que com norma general i pels jugadors que es preparen una mica, la baixada de nivell arriba molt més tard.

En fi, que ser veterà no és sinònim de ser fluix, es més, si us fixeu en els jugadors que he posat com a 10 millors, crec que si fossin un equip, podrien fer un paper decent a Divisió d’Honor, és a dir, per a no baixar. Que penseu?

Salut i escacs,

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Veterans



Aquest any, fa pocs mesos, he complert 60 anys; i aquest setembre a fet 44 anys que vaig jugar la primera partida d'escacs amb llicencia federativa. Va ser al juvenil de Catalunya de l'any 1970, a l'antic local del Club d'Escacs Comtal, al carrer de les Flors, a Barcelona.

A plogut molt i fort des de llavors, amb profunds canvis en tots els àmbits i com no podia ser d'una altra manera, també en els escacs.

Ara, si consulteu la llista d'elo català on surt el meu nom, comprovareu que m'han afegit un "Veterà-60".

Cap mentida, ja tinc 60 anys i la Federació Catalana d'Escacs té estipulat que a partir d'aquesta edat ja  s'és veterà.


Però quan parlem de la paraula veterà a què ens estem referint?

A la Viquipèdia he trobat això:  El mot veterà (del llatí vetus, "vell") és un terme polisèmic: d'una banda, és una persona que té experiència en una àrea particular, i d'altra banda també és referit especialment a les persones retirades en les forces armades i molt especialment a persones que són soldats supervivents d'algun conflicte. A aquests últims se'ls denomina veterans de guerra...

El Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, diu això: Veterà / veterana. [1803; del ll. veteranus, -a, -um, íd., der. de vetus, -ĕris 'vell']. 1 adj i m i f Dit de la persona que té una experiència d'anys en una professió o en qualsevol activitat, 2 m i f esp MIL Militar que ha servit molt de temps.

Bé, no tenim més remei de quedar-nos amb dos conceptes: Dit de la persona que té una experiència d'anys en qualsevol activitat (en el nostre cas, els escacs) i el altre concepte ve relacionat amb vell (ves per on, quin remei).


Les definicions i els conceptes sempre poden ser discutits, ja que cada cas és un món, però per començar, ho podem deixar així.

Quan vaig començar a treballar aquest article, volia escriure "quatre" lletres sobre aquest tema, però m'he adonat que el tema és molt més ampli i complicat del que pensava, ja que hi ha algunes coses que no m'han "quadrat" i necessito més informació per poder tenir un principi de criteri. Això vol dir, que aquest és el primer d'altres articles que, des del meu punt de vista, la qüestió dels veterans requereix.

Començaré donant informació dels últims campionats de Catalunya i d'Espanya de veterans.
Aquesta qüestió contempla una curiosa distorsió, el campionat de Catalunya està contemplat per a jugadors a partir de 60 anys i el campionat d'Espanya és divideix en dos campionats, un a partir dels 50 anys i l'altre a partir dels 65 anys.

Aquest tema referent a l'accés als campionats de veterans mereix un article propi, quan tingui més informació miraré de fer-ho.

El campió de Catalunya de veterans 2014 ha esta el Joan Bautista, fort jugador del Sant Andreu.


Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

El campió d'Espanya de veterans 2014 +50 ha estat el GM  Juan Manuel Bellón i subcampió ha estat el FM català Alejandro Pablo.

Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

El campió d'Espanya de veterans 2014 +65 ha estat el Emili Simón, fort jugador del Terrassa.

Simón i Bellón

Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

També s'ha jugat el Campionat d'Espanya de partides de ràpides de veterans (+50 i +65 junts) a on ha quedat subcampió el jugador del Congrés Fermín Tejero; felicitacions Fermín.


Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Com he comentat anteriorment, seguiré parlant de les qüestions referents als veterans. En principi, hi ha un seguit de temes per poder parlar:

Com és que hi ha diferents conceptes per designar l'edat que un jugador d'escacs com a veterà?

No he sabut trobar al web de la Federació Catalana d'Escacs l'historial de campionats i campions de Catalunya de Veterans. Sóc jo, ho és que passen d'això?

Intentaré aprofundir i aclarir el pes que tenen els veterans dins dels escacs a Catalunya. Tasca difícil, perquè tampoc hi ha gaire informació per poder trobar les dades mínimament necessàries.

Hi ha més qüestions al voltant d'aquest tema que m'agradaria poder anar tocant. Però el que si voldria començar a aclarir, és que el concepte de veterans en els escacs, no es tindria que confondre amb la difusió dels escacs als casals de gent gran, que per altra banda també és una activitat que està força bé.



Aquest últim comentari ve a conseqüència de què he vist que la denominació que és dona al responsable d'aquest tema a l'organigrama de la Federació Catalana d'Escacs, l'amic Jaume Bosch, és de "Delegat per a la Gent Gran". Si us fixeu en l'organigrama, hi ha vocals de tota mena i en canvi no n'hi ha cap vocal de veterans. No és la meva intenció criticar a la Federació Catalana d'Escacs i molt menys a l'amic Jaume Bosch, del que tinc des de fa molts i molts anys un gran criteri; però veien aquest organigrama i òbviament des de fora, dona la sensació que la federació té en aquesta qüestió una assignatura pendent.

Salut i escacs,

dissabte, 11 d’octubre del 2014

François André Danican Philidor


François André Danican, anomenat Philidor (7 de setembre de 1726, Dreux - 31 d'agost de 1795, Londres), fou un compositor francès, membre de la "dinastia dels Philidor" (era fill d'André Danican i germà d'Anne Danican, tots dos destacats músics de la cort de Lluís XIV de França). Fou, a més a més, el millor jugador d'escacs del món de la seva època. El seu llibre Analyse du jeu des Échecs fou considerat el manual estàndard per aprendre el joc durant almenys un segle.

Bé, com podeu comprovar, Philidor no era el seu cognom, el seu cognom era Danican, el malnom se'l va posar el rei de França al seu avantpassat Michel Danican, com s'explica a l'enllaç dinastia dels Philidor.

Philidor va ser el millor escaquista de la seva època, però també un gran músic.





Philidor com a músic

Es va unir al cor real de Lluís XV en 1732 a l'edat de sis anys, i va fer la seva primera temptativa en la composició d'una cançó a l'edat d'11 anys.

Aproximadament a partir de 1740 va viure i va treballar a París com a artista, professor i copista de música. Va ser el mestre del compositor bohemi i pianista Ludwig Wenzel Lachnith . Durant aquest temps va conèixer a Diderot , qui el denomina "Philidor li astuta " en "El Nevot de Rameau" . Va passar gran part del període 1745-1754  a Londres. Va tornar a la capital francesa en 1754, encara que la seva música va ser trobada per alguns com massa italiana (com a resultat dels seus viatges). No obstant això, va anotar-se diversos èxits en els teatres justes, començant amb Blaise li savetier en 1759 els seus tres obres més reeixides van ser Li sorcier , Tom Jones i Ernelinde (1767).

Durant un temps Philidor va ser un dels principals compositors d'òpera a França, i durant la seva carrera musical va produir més de 20 operes còmiques i dues tragèdies líriques. També va escriure cantates seculars i motets.

Philidor com a escaquista

Com hem comentat anteriorment, als sis anys va entrar de patge a la Capella Reial de Versalles, on va aprendre a jugar als escacs, mentre estudiava la seva professió de músic. En 1744 freqüentava el Cafè de la Regence, a París, on es reunien els més forts aficionats als escacs de la capital. Aviat va adquirir fama, ja que va superar a tots, culminant la seva actuació amb la victòria sobre Kemur Sire de Legal, campió del Club.


Dos anys més tard va viatjar per Holanda i Anglaterra i va augmentar la seva fama derrotant a Londres al sirià Philip Stamma (en un matx per +8 = 1 -1) que passava per ser l'escaquista més fort, un cop desaparegut Greco. A partir de llavors, Philidor adquireix els honors de millor jugador del món.

Que poc podia imaginar Stamma, que 300 anys després, en ple segle XXI, la seva ciutat natal seria arrasada en una terrible i estúpida guerra total.

Una altra circumstància que va cridar poderosament l'atenció va ser la seva habilitat per jugar simultàniament a la cega, modalitat introduïda per ell en exhibicions escaquístiques i que van causar gran sorpresa entre aficionats i profans. Encara que va sobresortir com a músic, les seves dificultats econòmiques el van obligar a què utilitzés els escacs professionalment, i el 1749 va publicar la seva famosa obra " L'Analyse du jeu des échecs " ("Anàlisi del joc dels escacs"). El llibre va ser un gran avenç en el coneixement dels escacs, va aconseguir una difusió insospitada  i es va traduir a molts idiomes. Amb ella Philidor introdueix al camp escaquista el mètode analític i crea una nova teoria del joc dels peons.


Per primera vegada, redacta una sèrie de consells que bé poden elevar-se a la categoria de lleis o normes per al ben jugar. Aquest són alguns d'ells:

  • "Els peons són l'ànima dels escacs. De la seva bona o mala disposició depèn el guany o la pèrdua de la partida."
  • "Quan es tinguin dos peons units en línia s'han de deixar així, sense avançar-se fins que l'adversari proposi el canvi d'un d'ells, el que s'ha d'evitar, avançant el peó atacat."
  • "Ha de ser regla general, unir i portar els peons al centre."
  • "Un peó doblat, quan està lligat amb altres, no és un desavantatge, si s'acosta al centre."
  • "Com més avançats es poden sentir els peons, més exposats estan a ser capturats."
  • "En general, no convé afanyar-se a efectuar un atac de peons fins que no estiguin tots ben sostinguts per ells mateixos o per peces, en cas contrari, aquests atacs són cridats al fracàs."
  • "Sempre és avantatjós atacar un peó aïllat, encara que no sigui més que per distreure les peces enemigues."

En un temps que els peons eren sacrificats tan sols per obrir línees d'atac, aquestes normes van ser mal acollides, però respectades perquè qui ho deia havia demostrat ser el millor.


Podeu consultar partides de Philidor en aquest enllaç

Igualment a Philidor se li deu un Reglament del Joc dels Escacs, de manera que es posa la primera pedra per convertir un joc de saló en una competició esportiva.

En 1772 va realitzar noves visites a Anglaterra, que va repetir en 1792, i va morir el 14 d'agost de 1795 sense haver trobat qui el vencés.

També va analitzar posicions de finals de Torre i Alfil contra Torre, que encara s'estudien, va desenvolupar una tècnica defensiva al final de Torre i Peó contra Torre (la seva aportació més coneguda) i una posició de dama contra torre.

Posició de Philidor, final de torre i peó contra torre:


Posició de Philidor, torre i alfil contra torre:


Posició de Philidor, dama contra torre:


Podeu seguir aquestes posicions en aquest enllaç.

Philidor va ser un gran revolucionari en el camp dels escacs. Entenent conceptes dels escacs més de 100 anys abans de què altres grans jugadors els entenguessin (Morphy, Steinitz, etc).

Es pot dir, que els escacs tal i com els entenem a dia d'avui, no haurien pogut ser possibles sense el trinomi Philidor-Morphy-Steintz.

Salut i escacs,

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Breus comentaris (7)


Com sempre, utilitzo el títol breus per comentar temes que m'han cridat l'atenció i/o m'han portat a reflexionar; es a dir, temes que per a mi tenen un cert interès.

Un tema que m'ha semblat interessant comentar, és el cas de la Irene Nicolás. Irene Nicolás Zapata és el millor talent femení espanyol. Després d'haver guanyat la medalla de plata sub-16 en el Campionat Mundial d'Escacs a Al Ain i múltiples esdeveniments locals, es pensava que Irene Nicolás era la futura estrella dels escacs femenins espanyols. O almenys això era fins fa poques setmanes, quan sorprenentment i sense indicacions prèvies, va anunciar que abandonava els escacs.

La notícia va ser comunicada oficialment a la FEDA i sembla ser que és una decisió definitiva.

Però per sobre del cas de la Irene, del qual tinc poca informació i no estic capacitat per fer el més mínim judici de valors, el tema de la possible sobresaturació que poden produir els escacs, si que m'interessa.

Creieu que els escacs poden portar a una situació de sobresaturació? És a dir, a una situació en la qual el cos i la ment us demanen deixar de jugar una temporada per trobar-vos millor.

Si això li pot passar a un jugador aficionat, quina pressió a de tenir un/a jugador/a professional o un/a jugador/a  en formació però amb uns entrenaments de professional.

Anem amb compte, ja que encara són nens i nenes, la pressió pot acabar amb la carrera escaquística del més capacitat.

Irene, gaudeix de la vida; i, quan tu ho creguis convenien, retorna a aquesta la teva casa que són els escacs.



El segon breu és sobre un article que va publicar al diari esportiu Mundo Deportivo en la seva columna habitual sobre escacs, el Joan Segura.

L'article del Joan Segura, en concret, és aquest:


Home, Joan, intenta cuidar els titulars! Que és això que el Paco Vallejo no té rival a Espanya; és clar que al Vallejo ningú li pot discutir que és el número 1 espanyol, però d'això a dir que no té rival és desmerèixer a altres grans jugadors com per exemple el Miguel Illescas o alguns altres, que poden fer suar de valen a Vallejo, especialment els joves GM emergents.



Torna a estar actiu el web, Ajedrez Torneos, amb tots els tornejos que es juguen a Catalunya.


Aquests web va desaparèixer al començament d'aquest any per qüestions econòmiques. És una grata satisfacció que torni a estar actiu.



Un tema que em preocupa és la publicació al BOE (Boletín Oficial del Estado) del passat dimecres 17 de setembre de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. Aquesta llei, entre altres moltes qüestions, modifica el art. 32 de la Llei de l'Esport , implantant la ja famosa Llicència Esportiva Única , que entrarà en vigor l'1 de juliol de 2015.

A pesar de què els representants del Govern Central venen el contingut de la llei com a positiu, em temo que torna a ser una nova mesura centralista per posar en "xec" les federacions autonòmiques. Més llenya al foc, no serveix per sufocar els incendis.

Aquesta llei portarà cua, però, com afectarà aquest tema els escacs, i concretament els escacs catalans? Hi ha molt poca informació sobre aquesta qüestió i dona la impressió que ningú vol parlar d'això.

El més oportú seria que la FEDA i la FCE poguessin consensuar una sortida satisfactòria per a tothom; però, tenint en compte la relació que tenen aquest dos organismes avui dia, això sembla força complicat.

Toni Ayza i Javier Ochoa, presidents de la Federació Catalana i Federació Espanyola, respectivament

No obstant això, tant la FEDA, com la FCE, tenen l'obligació de informar als seus afiliats sobre el que pensen sobre aquest tema i sobretot, quin són els seus criteris sobre la seva aplicació.

Deixar les coses per l'últim moment, mai és una bona solució.

Salut i escacs,