dissabte, 25 d’octubre de 2014

Veterans a Catalunya, introducció a unes dades


Tal i com vaig comentar a l'anterior article, la meva intenció és seguir aprofundint en el tema dels veterans.

És obvi, que per poder aprofundir en qualsevol tema és imprescindible comptar amb les suficients dades que ens permetin tenir un mínim criteri sobre la qüestió.

Avui vull compartir amb vosaltres unes dades, que ens poden donar una aproximació del pes dels jugadors d'escacs veterans  a Catalunya.

Voldria també aclarir que les dades mai ens permeten arribar a veritats absolutes (a pesar que els polítics i els mitjans de comunicació ens vulguin fer creure que les enquestes que els són propicies són fets irrefutables), però si que segons la qualitat i quantitat d’aquestes dades, podem tenir més o menys capacitat d'anàlisi per arribar a poder fer certes conclusions.

He de dir que les dades que tot seguit veurem, majoritàriament les he tret del web de la Federació Catalana d'Escacs, per la qual cosa, jo les dono per bones; però si hagués alguna petita distorsió en alguna dada numèrica, això tampoc tindria cap incidència en el resultat final de qualsevol anàlisi que es volgués fer.

Dades generals:

Jugadors veterans +65 a Catalunya = 695.

Jugadors veterans +60 a Catalunya = 315.

Total jugadors veterans a Catalunya: 1010.  Això em permet concloure que si a Catalunya comptem amb una mica més de set mil jugadors federats, aquesta quantitat de jugadors veterans representa al voltant d'una setena part dels jugadors federats.

Kevin Spraggett, el proper 10 de novembre complirà 60 anys

Els 10 millors jugadors d'aquest llistat, segons l'Elo són:


  1. Kevin Spragguett, GM. 2556. Escola d'Escacs de Barcelona.
  2. Jorge González, MI. 2466. Figueres.
  3. Ángel Martín, MI. 2463. Barcelona UGA.
  4. F. Javier Ochoa, MI. 2435. Barcelona UGA.
  5. Orestes Rodríguez, GM. 2404 Barcelona UGA.
  6. Jaume Vives, MF. 2370. Figueres.
  7. Jordi Cuadras, MF. 2357. Figueres.
  8. Jordi Comas. 2326. Capablanca.
  9. Emili Simon, MF. 2320. Terrassa. (Campió d'Espanya de Veterans +65 2014).
  10. Joan Bautista, MC. 2306. Sant Andreu. (Campió de Catalunya de Veterans 2014).


Bé, una setena part del total de jugadors federats a Catalunya no està res malament; de ben segur que hi ha més jugadors veterans federats a Catalunya que jugadors federats totals en algunes federacions autonòmiques de la resta de l'Estat Espanyol.

Josep Monedero, il·lustre veterà

Josep Ridameya, un exemple per a tothom

Guillem Buxade, un altre nom amb majúscules dels escacs catalans

Però, són gaire actius aquests jugadors federats veterans? Doncs hi ha de tot, com en els altres col·lectius (sèniors i base). Hem d'admetre no obstant, que aquest col·lectiu està més exposat a patologies i incidències que fan que alguns no puguin jugar als escacs tan  com seria el seu desig,  però és sorprenent que els que són actius, en molts casos són hiperactius; jo conec una quantitat apreciable de jugadors veterans (alguns de més de vuitanta anys) que ho jugant pràcticament tot. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que el col·lectiu de veterans a Catalunya gaudeix de bona salut.

Lluís Febrero, habitual als tornejos catalans

Mirem més dades, en aquest cas el repartiment dels veterans per clubs. Primer us passo dades dels clubs que compten amb més veterans i després els clubs amb més tant per cent de veterans respecte al total de jugadors.

Clubs amb més veterans:


  1. Tres Peons, 50 jugadors veterans.
  2. Aragonès, 23 jugadors veterans.
  3. Barcelona UGA, 23 jugadors veterans.
  4. Espiga Les Corts, 20 jugadors veterans.
  5. Catalònia, 15 jugadors veterans.
  6. Jake, 15 jugadors veterans.
  7. Sant Cugat, 15 jugadors veterans.
  8. Foment Martinenc, 14 jugadors veterans.
  9. Calaf, 13 jugadors veterans.
  10. Figueres, 13 jugadors veterans.
  11. Igualada, 13 jugadors veterans.


Clubs amb més tant per cent de veterans:


  1. Hogar Centro Castellano Leonés, 100% *
  2. Aragonès, 79'31%.
  3. Ateneu Barcelonès, 66'60%.
  4. Sant Quirze del Vallès, 64'70%.
  5. Capablanca, 64'28%.
  6. Cèrcol Catòlic de Badalona, 60%.
  7. Amistat de Premià, 57'14%. 
  8. Igualada, 56'52%.
  9. Calaf, 50%.
  10. Collblanc, 50%.
  11. Duesaigües, 50%
  12. Vilassar de Mar, 50%

* S'ha de dir que aquest club de recent creació, compta amb tan sols vuit jugadors.

Veien aquests llistats podem comprovar que hi ha dos tipus de clubs amb una gran quantitat de veterans, els que tenen un molt gran número de fitxes de jugadors de tots els segments i també molts veterans, com pot ser el Club d’Escacs Tres Peons i els que s’han tornat uns clubs “especialitats” en veterans, com és l'Aragonès. El contrapunt a aquest fenomen, són els clubs amb molts joves i pràcticament cap veterà; la màxima expressió d'aquesta situació la podem trobar al Peona i Peó.

Joventut i veterania, el "còctel" ideal?

Veien aquests exemples i seguin una mica els campionats que es juguen a Catalunya, podem veure un col·lectiu molt viu. Res a veure amb un col·lectiu de gent gran  que tan sols juguen entre ells.

L'Andrés Hinarejos, un veterà amb un esperit molt juvenil

L'amic Rafael Ylla, que amb 80 anys segueix jugant tot el que pot i més

Quan jo era jove, era normal que a partir de certa edat, molts jugadors baixaven ostentosament el seu nivell de joc (no tothom, afortunadament), però a dia d’avui això ja no és així; és veritat que els anys no passen en va, però també he de dir que com norma general i pels jugadors que es preparen una mica, la baixada de nivell arriba molt més tard.

En fi, que ser veterà no és sinònim de ser fluix, es més, si us fixeu en els jugadors que he posat com a 10 millors, crec que si fossin un equip, podrien fer un paper decent a Divisió d’Honor, és a dir, per a no baixar. Que penseu?

Salut i escacs,

6 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:
En primer lloc les meves disculpes pel "no comentari" de la setmana passada.El teu treball i esforç mereix un comentari per part de molts dels teus lectors.
Cronologicament tinc que dir que no estic d'acord en una de les acepcions de la paraula"veterà".Penso que vell indica un estat d'anim i no es en absolut sinònim de veterà.
En quant als campionats que es fan a Espanya de majors de 50 anys es bó per estimular la capacitat competitiva.Així com la divisió que es fà per edats( de Sub-8 a Sub-18)es molt millor que el de la nostra epoca on tots els menors de 20 anys erem juvenils aquesta franja per edats pot estimular les ganes de competir.El treball que feràs sobre la informaciò a la web de la FCE sobre els campions veterans serà excelent i estic totalment d'acord amb tu en que la definiciò del vocal de la FCE(Gent gran)correspon mès a una voluntat d'aconseguir subvencions que no pas de la problematica dels veterans que es tot una altre cosa.La gent ha d'entendre que els veterans en una competiciò setmanal poden competir dignament contra qualsevol contrincant. Altre cosa es admetre com ja va fer en Botvinik fà molts anys que a partir dels trenta-cinc anys el nivell intelectual comença a baixar de manera no perceptible.També estic d'acord amb tu que es podria fer un excelent equip de veterans per lluitar a la Diviusió d'Honor.
I acabo per dir que no estic d'acord amb tu i ja no recordo el que mès que res per mantenir el debat ja que no es bó per al blog anar tan d'acord(ja ja) Fred

Fred ha dit...

Hola de nou:
He oblidat alguns elogis i aprofito per afegir-les
Jo també felicito al Rafael Ylla per la seva voluntat competitiva.I faig esment també al Lluis Febrero i Andrés Hinarejo.
Del primer tinc que dir que la seva petició d'aconseguir sempre les planilles originals estic totalment d'acord amb ell en que les planilles son dels autors de la partida i el seu treball de repetir per duplicat cada partida li fà perdre un temps preciòs.Jo també estic d'acord en que les originals es necesiten per poder reproduir les partides per internet però caldria arbitrar una soluciò perque els propietaris de les partides poguesim tindre els originals.Un altre apartat mereix l'Andrés.Jo crec que està al Club idea per a ell (Sant Martì) perque entenen la seva problematica i seria un gran pas que entre tots els veterans poguessim aconseguir que algù li poguès reproduir les seves partides.I ara si acabo totalment!!!!!

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

La setmana passada vas fer “campanes” però aquesta has tornat amb renovades forces. He acabat la segona entrada i ja no em recordo del que deies al començament de la primera (és broma).

Veig que estem d’acord en moltes qüestions, per a la qual cosa et contestaré el que no ho veiem igual (o semblant).

Si repasses el que deia al primer article, feia referència a què el mot veterà venia del terme llatí vetus que vol dir vell. Després jo feia una interpretació que amb 60 anys havia entrat al club dels vells, però això sempre és relatiu; al igual que denominem joves a persones de certes edats, tots som conscients que no és el mateix un jove de 15 anys que un jove de 28 anys. En aquests temes les fronteres mai estan clares, i com també he comentat diverses vegades, cada persona és un món.

Ha partir d’aquesta introducció, he de dir-te que no estic d’acord amb tu amb la teva expressió “penso que vell indica un estat d’ànim”, la vellesa no és un estat d’ànim, és l’acumulació de molts anys. El que passa és que es pot portar millor o pitjor, però això no depèn de l’ànim, depèn de la situació de cadascú, ja que l’ànim està condicionat per altres factors com poden ser les condicions sanitàries, socials, econòmiques etc. que en aquestes edats tenen una greu incidència i són determinants per l’estat d’ànim. Ens podem trobar (per exemple) persones de 75 anys que estiguin molt millor que altres de 60 anys.

Tampoc estic d’acord en les divisions per edats en el cas dels veterans, crec que els campionats de veterans hauria de ser a grup únic a partir dels 65 anys.
No entenc que es facin campionats de veterans a partir dels 50 anys, en aquesta edat encara es pot ser molt competitiu com van demostrar tant Smyslov, com Korchnoi, i ara Gelfald, que està a prop dels 50 anys, també està demostrant estar en molt bona forma. També crec que està fora de tot rigor científic que les dones accedeixin a la categoria veterans anys abans que els homes. Però aquests temes requereixen un fòrum més gran per a la seva discussió.

Del tema de les plantilles, no sé que dir-te, sempre treus algun tema que no ve “a cuento”, sempre em deixes fora de joc campió.

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola Roger:Algunes precisions mes que res per enriquir el debat.Accepto la teva explicació del llati vetus encara que el que jo volia fer era un petit homenatge al meu pare que sempre deia:Jo,avi si però vell mai!!!!!!.
En quant al tema de les edats considero que no cal ser tan estricte i buscar sempre nous estimuls i reptes, Potser si que cal fixar una edat per el concepte veterà( jo soc mes partidari dels 60 perque no es homologable veterà amb jubilat i a part canviar el terme en els altres casos exemple .majors de 50 anys etc penso que donaria més estimuls a participar naturalment que això seria una opciò voluntaria.Com ja vaig apuntar en un comentari anterior a vegades no s'accepta de bon grat la baixada de nivell i es veuen retirades no massa justificades.Això passa també,canviant de tema en els tornejos del Circuit on els jugadors de més de 2100 punts d'Elo català no poden jugar en els grups B i encara que no es el tema que ens ocupa si em dona la raò en que cal cercar motius per ampliar la participaciò ja que a vegades la linea es tan fina que no tothom està disposat a perdre cinc partides com a minim.En fi estic d'acord amb tu que cal fer un forum mes ampli per debatre tot això.Una altre abraçada amic!!! Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

No tinc cap inconvenient que l’edat per entrar al club dels veterans sigui els 60 anys, també estic d’acord amb tu que no es té que equiparar veterà amb jubilat; però dit això, no em quadra que els tornejos de veterans estiguin organitzats per a gent que no treballa (jubilats, aturats, etc), si hi ha veterans que encara tenen una feina, no té sentit que els tornejos siguin en horaris i dies dificultosos per a ells. És per això que proposo que el col•lectiu de veterans sigui a partir dels 65 anys, més en consonància amb les característiques organitzatives actuals.

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola de nou Roger:Estic d'acord amb tu en que cal una refinició en el veterans.Es obvi que cal debatre a fons el millor dia i hora per aconseguir mes gent ja que el que treballa mati i tarda no té acces a les fases previes.Es a dir que cal debatre això de quin dia es mes favorable per la participació del major numero de gent.Es a dir com pasa moltes vegades primer es fan les coses i despres es pensen com millorarles.Poso això com afegit i nol que contestis.Fred