dilluns, 31 d’octubre del 2011

Ille-sur-Têt



Ille-sur-Têt és un municipi de la Catalunya Nord, ubicat a 25 Km de Perpinyà i 211Km de Barcelona. Amb poc més de 5.000 habitants, té un entorn molt bonic com la majoria dels pobles pirinencs.

Però per què parlo d'un municipi de la Catalunya Nord, territori actualment francès, en aquest bloc dedicat als escac? La resposta és senzilla, perquè en aquest pont de quatre dies s'està jugant en aquesta localitat un torneig d'escacs i a més, i aquesta és la noticia, compta amb la participació de quatre jugadors del Club d'Escacs Congrés.

L'Héctor Hernández, els germans Javier i Marco Antonio González i l'Emili López són els intrèpids congressistes protagonistes d'aquesta notícia.

En realitat m'he assabentat d'aquest fets gràcies a què l'Hèctor ho ha penjat al seu bloc des del mateix lloc on estan jugant.

Si voleu entrar al bloc de l'Héctor Hernández, podeu clicar aquest enllaç.

Però on està exactament el municipi de l'Ille-sur-Têt?




Us passo també algunes imatges d'aquesta població i el seu entorn:


Al fonts el Canigó


Les Orgues


 I parlant del torneig, també us passo l'enllaç del torneig i algunes imatges:




En segon pla l'Héctor






 Camping municipal Le Colomer, on els nostres herois tenen el seu quarter general

Podem dir que aquests tipus d'activitats són realment molt positives. Ens ensenyen que algunes persones per sobre del seu amor als escacs demostren que són grans amics, els millors ingredients per fer club.

Salut i escacs, 

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Taules!!


"Per a aquells que romanen aliens al món dels escacs, la paraula TAULES equival al desenllaç d'una anodina partida en què no hi ha hagut ni vencedor ni vençut. No obstant això, l'aficionat, sigui quin sigui el seu grau d'iniciació, sap que aquest terme pot condensar una autèntica lluita, en la qual cada un dels contendents ha bolcat sobre el tauler, el millor dels seus coneixements i aguditzat l'enginy fins a extrems que , de vegades, resulten sorprenents.
Miguel Tal, ex campió del món i autor del pròleg d'aquesta obra, afirma que hi ha taules i taules. Unes són el rutinari resultat d'una partida sense ambicions, les altres són autèntiques creacions plenes de bellesa i intensitat, les primeres no tenen història, les segones passen a constituir-se en magistrals lliçons d'escacs. Sobre la base d'una selecció d'aquestes últimes ha configurat Verjovsky aquesta obra. En ella es sotmeten a anàlisis diverses partides entre els grans mestres, partides que, sense vencedor aparent, poden considerar-se com un triomf de tots dos".

Aquestes paraules es troben a la introducció del llibre que va escriure L.Verjovsky, a la imatge podeu veure la portada, i que va ser publicada en castellà per Ediciones Matínez Roca l'any 1973.

En aquest llibre, apart de meravelloses partides que acaben en taules, també podem trobar a les seves primeres pàgines informació de com ja en el segle XIX els organitzadors de tornejos intentaven lluitar contra les taules ràpides. En alguns casos, com narra l'autor, amb "invents" totalment estrambòtics que afortunadament no van crear "escola".

Desgraciadament, com en tantes altres coses de la vida, alguns ens volen portar a altres temps i per combatre les taules sense lluita, no se'ls ha ocorregut altra cosa que suprimir l'empat als escacs. "Matar mosques a canonades" fruit d'uns estaments federatius mediocres i corruptes (em refereixo a la FIDE) i alguns jugadors d'elit que tan sols veuen fins a la punta del seu nas. La carta dels senyor Rustam Kasimdzhanov (Kasimdzhanov: carta oberta a la FIDE amb una proposta), em sembla patètica. Que té que veure el tennis amb els escacs?, és una comparació estúpida i la seva proposta de què les partides sempre acabin amb un guanyador i en cas d'empat jugar una altre partida a ritme més ràpid i si també acaba en empat, jugar una altra a un ritme encara més ràpid em sembla totalment fora de lloc. Això, a mi em sembla comparable a que si un partit  de futbol acaba en empat, doncs que juguin un partit de futbol sala i si persisteix l'empat doncs que juguin un altre partit a futbol platja. Ridícul, veritat, doncs mesclar diferents ritmes de joc en els escacs, a mi també em sembla ridícul.

Jo crec que les taules han format i formen part fonamental dels escacs. Els escacs, són en molts casos una petita replica de la vida i a la vida és normal i raonable que en un conflicte, les parts trobin una sortida negociada que deixi contents a les dues parts, això en els escacs serien les taules. Que després d'un dur combat, que ambdós contendents han lluitat per la victòria, arribi un moment que a pesar de què encara és possible seguir lluitant, decideixin deixar-ho en taules perquè serià injust que hagués un perdedor (ho dit d'altre manera als dos els dona por a perdre després de la bona partida jugada) a mi em sembla perfecte. El que sobra és l'abús d'aquest recurs i que es produeixin taules ràpides i sense lluita. Però això no és igual per a totes les situacions, no és igual que es produeixi, per exemple, en un jugador amateur que juga un torneig en un dia laboral al vespre, que ha tingut un dia laboralment de "gossos" i que va a jugar amb un fort dolor de cap, que a un jugador professional que cobra un fix i que l'organització vol que a les partides hagi espectacle. No, no és el mateix, i si es canvia el reglament com alguns "il•luminats" proposen, ho canviarien pensant en aquests professionals però s'aplicaria a tothom.

La solució no és fàcil, però jo crec que les possibles mesures per acabar amb els abusos deuen estar en las bases dels tornejos. Recordo que fa alguns anys, al torneig que es jugava a Linares, a on jugaven els millors jugadors del món, amb bons emoluments; els jugadors no feien taules sense lluita, perquè sabien que si això es produïa, l'any següent no serien convidats.

Solucions segur que n'hi han, però en aquest temps de falta de lideratge per part dels que tenen la responsabilitat de solucionar aquestes i altres situacions similars, ens podem trobar què sigui pitjor el remei que la malaltia.

Salut i escacs,

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Campionat d'Espanya de Veterans 2011





Del 8 al 14 d'octubre s'ha desenvolupat, als salons de l'Hotel Pollentia al municipi d'Alcudia  a l'illa de Mallorca, els Campionats d'Espanya de Veterans 2011.

El torneig a comptat amb un Gran Mestre, un Mestre Internacional, dos Mestres FIDE, un Mestre Nacional i una amplia representació dels millors jugadors de les diferents Comunitats Autònomes, fins a 34 jugadors.

El guanyador ha estat el Gran Mestre Juan Manuel Bellón, seguit per Francisco López en segona posició i d'Emilio Pastor en tercera posició.




En quarta posició i en solitari amb 5 punts a quedat el meu company del Club Escacs Congrés, el Fermín Tejero, gran campionat del Fermí, demostrant la seva vàlua.




Els jugadors catalans han assolit les següents puntuacions:

Fermín Tejero (Congrés) 5 punts.
Guillem Buxade (UGA) 4,5 punts.
Jaume Anguera (Sant Andreu) 4 punts.
Fernando Sanz (Jake) 4 punts.
Josep Monedero (Aragonés) 3,5 punts.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, cliqueu aquest enllaç.

Que el Fermí jugui bé o molt bé, no és cap sorpresa pels que el coneixem. Però perquè això passi, el Fermí té que estar en la seva forma habitual, tema que últimament i per qüestions que no venen al cas, a vegades no s'ha donat. És una alegria per a mi veure que torna a estar a un alt nivell, perquè a part dels escacs, això és un indicador de què el Fermín es troba bé.

Salut i escacs,

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Novetats al Congrés

Em refereixo al Club d'Escacs Congrés i no al Congrés dels Diputats a Madrid, que això serà el 20 de novembre. Ja vam tenir bastants "conyetes" a l'any 1981, quan el tinent coronel Tejero va assaltar el Congrés dels Diputats, nosaltres el Congrés comptàvem amb dos jugadors que es deien Tejero, el Fermín i el Jordi, i més d'un ens va fer algun acudit dolent.

Primera novetat: després de més de quaranta anys de directiu i una pila d'anys com a president, després dels dos últims anys dient-nos me'n vaig, ho deixo, plego; el Frederic Andreu, segueix com a president del club. En realitat s'ha donat una circumstancia que ho ha canviat tot, l'han prejubilat a l'empresa que treballava i ara pot dedicar-se al club, sense l'angoixa que tenia abans. Bé, és una bona noticia, ja que, agradi o no, el Frederic pràcticament és el Club d'Escacs Congrés.

Segona novetat: sembla ser que el nostre nou-vell president, s'ho està prenent de valent i està planificant moltes i molt variades activitats. Vol fer millores al local (ja tocava), posar una pantalla per poder seguir partides per internet (excusa) i també ja posats poder veure el Barça quan jugui (realitat), canviar la dinàmica de les classes als nens del barri (en positiu, per suposat) i obrir el club al barri. A les festes del barri que s'han fet aquest dies, el mateix Frederic a donat una sessió de simultànies i ha sigut tan valent que ha jugat inclús amb jugadors de més Elo que ell. També ha estat el guanyador del campionat de ràpides organitzat per a la festa major. Una autèntica metamorfosis la del Frederic, s'ha tornat més guapo, més jove i millor jugador (més ric no).




 La tercera novetat és que el company del Congrés, l'Héctor Hernández, s'ha decidit passar-se al vici (vici molt sa per cert) i ha creat un bloc dedicat als escacs al voltant del nostre club. El bloc té com títol, Escacs de barri i el podeu consultar clicant el següent enllaç. Si entreu trobareu articles de les activitats que he comentat abans i una molt interessant entrevista al Frederic Andreu.



El que no ha estat novetat és el costum de tan sols entregar trofeus en els tornejos que el "presi" els guanya. A veure si això canvia, que el club ens deu trofeus des de l'any 2006.


Si us plau, Frederic, resolt d'una vegada aquest problema que comença a fer pudor.

Tornant al que és positiu, sembla que les coses estan canviant al Congrés. Si les bones paraules es concreten en fets, crec que podrem estar satisfets.

Salut i escacs,

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Campionat de Veterans de Barcelona

En l’article anterior parlava dels tornejos de tardor en que jugaven companys del Club d’Escacs Congrés i no vaig incloure el Campionat de Barcelona de Veterans. Culpa meva, però he de dir que aquestes proves que organitza la Federació Catalana d’Escacs, costa de visualitzar si no estàs molt pendent d’elles.

El campionat de Barcelona de Veterans, va començar el passat 4 d’octubre i es juga a vuit rondes. El local de joc és el Centro Aragonés i les partides comencen a les 16:00 hores.

Tot perfecte per a jubilats, els que treballem potser aquest horari ens crearia més d’un problema, però per a aquest col•lectiu és un horari adequat.  Però no us penseu que perquè sigui un torneig jugat per persones de certa edat no n’hi ha una gran qualitat i competència,  en aquests tornejos es juga amb molta dedicació i no és estrany veure més d’una sorpresa i que algun favorit perdi alguna partida inesperada. 

Curiosament aquest campionat és el segon amb més participants del Congrés dels tornejos dels que s’organitzen a la tardor.

Si voleu consultar la pagina web de difusió d’aquest torneig podeu clicar aquest enllaç.

Els participants del Club d’Escacs Congrés en aquest torneig són el següents:

  • Fermín Tejero.
  • Cecilio Domínguez.
  • Frederic Andreu 
  • Antoni Moranta.
  • Rafael Ylla.









                                        











El Rafael Ylla en un torneig de ràpides del club.

Espero que tingueu un bon torneig i sobretot que gaudiu dels escacs que és en realitat el més important.

Salut i escacs,

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Tercera etapa


Si analitzem per sobre el que és una temporada d'escacs, al panorama nostre, es a dir català, i ho fem agafant el que és un any natural, podríem dividir el mapa escaquístic en tres etapes.

La primera seria la d'hivern primavera, és a dir, la que compren el per equips i tots els tornejos que es fan paral•lelament o després d'aquest.

La segona etapa és la d'estiu, amb tots els fantàstics opens i tornejos que massivament s'organitzen per a tot el territori català.

Per últim, la tercera etapa és la que tenim l'oportunitat de jugar a la tardor.

És curiós, però jo diria que aquestes etapes són molt diferents entre elles, clarament la segona es diferencia molt de les altres. Però la primera i la tercera, són tan diferents? Jo crec que si, per a molts, entre els que m'incloc jo, juguem en aquestes dates com una mena d'entrenament per agafar la forma de cara al per equips.

Avui us vull parlar d'aquest tornejos de tardor, alguns ja han començat, altres comencen avui i altres començaran aviat. Tenia la intenció de recopilar tornejos i posar uns enllaços perquè tinguéssiu la informació, però em vaig adonar que al bloc dels Mon això ja ho havien fet i molt bé per cert, amb lo qual he aprofitat aquest fet, gràcies Pablo i Luis pel vostre gran treball.

Però el que si faré és fer una relació dels tornejos en què participen jugadors del Congrés:

No tinc més remei que començar per l'Open Vila de Gràcia, aquest torneig a arribat a la majoria d'edat, amb  6 Mestres Internacionals, 1 MIF, 5 Mestes FIDE i 8 Mestres Catalans, fa que aquest torneig organitzat pel Club d'Escacs Tres Peons s'hagi consolidat com el més important dels opens a ronda setmanal. Però també és el que prefereixen els jugadors del Congrés, fins a sis s'han inscrit:

  • Carlos Alonso
  • Frederic Andreu
  • Antoni Moranta
  • Joan Codina
  • Jordi Rodríguez
  • Andreu Herrerias

L'Open Memorial Francesc Pujol, també organitzat pel Club d'Escacs Tres Peons i que es juga els dimecres al vespre, compta amb els següents jugadors del Congrés:

  • José Maria Jordán
  • Rafael Ylla
  • Jordi Rodríguez

A l'Open Ideal Clave, tenim els jugadors del Congrés següents:

  • José Maria Jordán
  • Jordi Rodríguez
  • Francisco Javier Romero López

Al Torneig tancat per a norma de Mestre Català que organitza el Club d'Escacs Sant Martí, compta amb un participant del Club d'Escacs Congrés, que sóc jo.

Molta sort a tots,

Salut i escacs,