Rey Enigma

Avui vull parlar d'un personatge realment original, un misteriós escaquista que en uns mesos ha revolucionat el món escaquístic a Espanya.

La seva identitat real només la coneixen molt poques persones, però en xarxes socials el veuen milions, es vesteix amb una disfressa i la seva cara està sempre oculta, i cada vegada que surt al carrer ho fa amb una missió. Sembla la descripció d’una nova pel·lícula de superherois, doncs no, és la vida que porta des de fa uns mesos un escaquísta conegut a la comunitat dels escacs com Rey Enigma.

Rey Enigma és tot un fenomen pels escacs a Espanya, on tots es fan la mateixa pregunta: qui hi ha sota aquesta disfressa?

Però potser abans d'entrar a la seva identitat que no sabem, millor explicar lo poc que si sabem: Rey Enigma (nom artístic) es defineix com un "escaquista professional que cerca revolucionar el món dels escacs i demostrar que els escacs no són avorrits". Té entre 35 i 40 anys, viu a Madrid, és solter, no té fills i es dedica al màrqueting i publicitat. És aficionat a tota mena d'esports, especialment el futbol, bàsquet i tennis, a més de la meditació. Rey Enigma és un bon escaquista al mateix temps que treballa en màrqueting i publicitat. La seva iniciativa vol aportar als escacs, dels quals està enamorat des de ben petit, un valor diferencial, i salvaguardar la seva identitat real.

Tot va començar a finals de l'any 2020 quan aquest personatge es va presentar els caps de setmana al Parc del Retiro a Madrid, amb un tauler d'escacs sota el braç, les peces i un rellotge, i també un bitllet de cent euros enganxat al front; ja que el repte que va plantejar als transeünts que podia trobar era que li donaria el bitllet de 100 euros al qui li pogués guanyar una partida a tres minuts per jugador. Dit i fet, tot un èxit!

Foto: El Confidencial

Aquesta iniciativa i la seva capacitat per fer-ho viral a les xarxes socials (Es va obrir un perfil a la xarxa social TikTok, va gravar cinc vídeos i als dos dies tenia 60.000 seguidors, que a la setmana van pujar fins a 100.000, i vídeos amb més d'un milió de visites) li van donar molta publicitat.

Podeu accedir al seu web des d’aquest enllaç.

Això va comportar la seva aparició a la premsa, tant física com digital, i també a l'aparició a programes de televisió.

De fet,  Rey Enigma també ha jugat fora del repte al carrer i ha jugat “on line” amb forts jugadors, el que ha comportat que ha  perdut algunes partides. Ha costat, això sí, ja que va començar amb el seu personatge al desembre de 2020. La seva primera derrota al carrer li va arribar lluny del seu hàbitat, lluny de les seves aparicions "enigmàtiques" a Madrid. Va ser a Pamplona: La gent sabia que Rey Enigma estaria a tal lloc i a tal hora. El nivell va pujar moltíssim i van anar jugadors de club a reptar-lo. Va patir les primeres derrotes, però com va comentar ell mateix: "Però què són tres derrotes si et pots alternar, per exemple, amb Magnus Carlsen.

Si teniu ganes i/o temps, podeu veure aquest vídeo en el qual Rey Enigma s'enfronta a la MI i Campiona d'Espanya Sabrina Vega. 

És possible que aviat l'autentica identitat d'aquest personatge es faci pública, tan si val, l'efecte mediàtic ja és un fet. Crec sincerament que qualsevol iniciativa que faci arribar els escacs al públic en general és un tema fantàstic i aquest personatge ho ha aconseguit. Enhorabona!

Salut i escacs, 

Breus comentaris (26)

Un nou "breus comentaris", com sabeu utilitzo aquest format per comentar temes que em semblen interessants des d'un format ràpid.  Però abans de començar, voldria fer referència  a l'article anterior a on comentava que tenia tots els Informators menys l'últim però que el tenia demanat, doncs comentar que ja el tinc, ja tinc l'Informator 148.

Ara si, anem als temes que vull tocar en format breus comentaris.

Imatge: FCE

El primer comentari va sobre la polèmica sorgida de si el proper setembre té que començar o no el Campionat de Catalunya per equips. La veritat que l'enquesta que fa algunes setmanes es va dir que estava fent la Federació Catalana d'Escacs preguntant als clubs el seu parer en aquest sentit, veient l'evolució de la pandèmia els últims dies a Catalunya, francament, aquesta enquesta, a dia d'avui, ha quedat fora de joc. Tal i com estan les coses de la pandèmia en aquests moments, es fa difícil imaginar que en dos mesos aproximadament pugui començar aquest campionat tan multitudinari, el que mou més jugadors dels que es fan a Catalunya.

Imatge: 8x8

El segon comentari és sobre l'entrevista que li va fer l'Abel Segura al "Pepo" Viñas, President de la Federació Catalana d'Escacs, al programa 114 del “8x8” de Radio Kanal Barcelona.

Foto: 8x8

Francament, una entrevista a on el "Pepo" es va trobar a "territori Comanxe" i, com era d'esperar, l'Abel "va tirar amb bala".

Imatge: Escola d'Escacs de Barcelona

 He de dir que després d'escoltar al "Pepo" unes setmanes abans al programa "Cooltura Escacs" a on se'l va preguntar per temes similars i que el president es va trobar com a casa seva ja que les preguntes les va fer el Pere Reginaldo, vicepresident a la federació; curiosament, en aquella entrevista les paraules del "Pepo" Viñas no em van convèncer gaire, però la seva actuació al programa “8x8” m'ha semblat brillant, dominant la situació amb arguments i deixant la seva postura molt clara per sobre de desqualificacions.

Imatge: Escola d'Escacs de Barcelona

Potser el "Pepo" és com aquells equips de futbol que juguen millor a camp contrari que a camp propi, si em permeteu la broma.

Imatge: FCE

El tercer comentari va per fer palès el mèrit que tenen les federacions i els clubs que han organitzat campionats presencials amb molts participants; que els escacs presencials vagin tornant poc a poc està molt bé. Òbviament, aquesta felicitació és pels que ho han fet amb totes les mesures de seguretat; com això no ho podem assegurar del tot, doncs direm igual que el que posava a la "Cartilla militar" dels que vam fer la mili "valor: se le supone".

Gran esforç en una situació adversa del Club d'Escacs Llinars i del Club d'Escacs Platja d'Aro, això sempre es té que valorar i reconèixer.

Salut i escacs,    

Šahovski Informator

Šahovski Informator  és una prestigiosa editorial amb seu a Belgrad que periòdicament produeix llibres (o revistes amb format de llibre, si preferiu) amb aquest mateix nom, i també l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs  (Encyclopaedia of Chess Endings, l'Opening Monographs), altres publicacions impreses, i el seu corresponent programari (incloent-hi edicions electròniques de la majoria d'edicions impreses).

Podeu accedir al seu web des d'aquest enllaç.

He de dir que aquesta editorial va ser a les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat el referent escaquístic més important. Després, poc a poc, la seva importància en el món dels escacs ha anat minvant degut especialment a l'aparició de noves tecnologies que han anat superant el paper de la comunicació impresa.

L'any 2016 vaig fer un article sobre els 50 anys de l'Informator, el podeu llegir des d’aquest enllaç. 

L'últim llibre que he adquirit d'aquesta editorial a estat “2020 puzzle quest”, un llibre amb 500 problemes tàctics de posicions que es van donar a l'any 2020, amb 5 nivells de dificultat.

Un llibre d'entrenament pràctic, perfecte per fer servir, quan prem la calor, a un lloc amb ombra i una beguda freda.

Els Informators els tinc tots, bé tinc des del primer fins el 147, el 148 encara no el tinc però està demanat i en pocs dies el tindré.

Sobre l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs  he de dir que tinc unes quantes, però ja fa molts anys que no he adquirit cap. Ja no són un referent de la teoria com van ser en altres temps.

L'any 1990, Šahovski Informator  va editar un llibre realment curiós, “El ajedrez es el ajedrez” d'Aleksandar Matanovic. Un llibre en castellà on Matanovic analitza i omple d'anècdotes 44 partides dels millors jugadors d'aquells temps.

Però el llibre que més m’ha impactat d'aquesta editorial i del qual he tret més profit, ha estat aquest:

El llibre recull 204 posicions de finals de partida, posa qui guanya (blanques o negres) i després, en altra pàgina es pot veure el desenllaç de la partida. La peculiaritat d’aquestes posicions és que tan sols toca partides jugades per dos dels millors jugadors de la història dels escacs: José Raúl Capablanca i Bobby Fischer.

Podeu consultar un article que vaig fer l'any 2016 sobre aquest llibre des d'aquests enllaç.

Possiblement molts dels escaquistes d'avui dia no coneixen aquesta editorial, o potser la coneixen molt poc. Però és ben cert que l'editorial Šahovski Informator  ha jugat un paper important a la història recent dels escacs.

Salut i escacs, 

 

Compositors d'escacs

 

Segurament, els que seguiu aquests blog, us heu adonat que des de l'últim article ha passat més de la setmana habitual; en aquesta ocasió 10 dies.

En realitat això té un perquè. Després de tants dies sense poder sortir de Barcelona, per fi hem pogut sortir (la meva dona i jo) i anar a la nostra segona residencia que tenim a un encantador poble del Moianès.

Tinc que dir que quan vaig al poble tot el que és habitual a Barcelona deixa d'existir i particularment tot el que té que veure amb Internet. Al poble vaig a gaudir d'una tranquil·litat que a Barcelona no existeix. Caminar, llegir, menjar bé i gaudir d'un clima molt satisfactori tot el contrari de la terrible xafogor que a l’estiu ens enfonsa a Barcelona.

Foto: festacatalunya.cat

I els escacs? Em podeu preguntar. Doncs en general també, però no del tot; he descobert una afició escaquística per gaudir des de la tranquil·litat.

Imatge: escolaverd

Aquesta afició són els estudis d'escacs fets pels compositors d'escacs. Però, a què ens referim quan diem compositors d'escacs? 

Sol dir-se compositor d'escacs a tota persona coneixedora del joc que crea estudis, problemes o situacions en el tauler amb el propòsit de mostrar alguna particularitat del joc, jugades molt difícils de veure, situacions d'ofegat o empat completament inesperades, maneig de desavantatge material, trencament de les nocions bàsiques del joc com pot ser evitar una coronació del rival, entre moltes altres possibilitats. De forma anàloga a com faria un compositor musical, el compositor d'escacs busca el delit dels amants dels escacs amb les seves creacions i tal i com passa en altres àmbits, poden haver compositors inclinats cap a la producció de gran quantitat de problemes mentre que altres poden inclinar-se a la creació de molt pocs problemes però d'alta qualitat. Els compositors també solen dividir-se segons el seu estil o escola, això generalment d'acord a quin tipus d'enfocament li posen als seus problemes.

Podem dir que els compositors d'escacs tracten la faceta més artística del nostre joc.

Els compositors d'escacs poden arribar a optar per títols atorgats per la FIDE. Els títols de Gran Mestre, Mestre Internacional i Mestre FIDE de Composició d'Escacs són premiats en les bases de problemes publicades en els FIDE Albums.

Imatge: Chessbase

Per la meva part, quins llibres utilitzo de temàtica sobre estudis? Bàsicament els dos únics que tinc. Sí dos llibres, però totalment suficients ja que compten amb quasi 500 estudis.

El primer és “El cuadrado Mágico” de René Mayer, editat per JAQUE XXI l'any 1998.

René Mayer, foto: radiosefarat.com

A la contraportada es pot llegir això:

Un molt bon llibre, amb uns estudis deliciosos. 

L'altre llibre és “Finales artisticos razonados” de José Mugnos, editat per Ricardo Aguilera l'any 1976.

José Mugnos, foto: problemistasajedrez.com

A la contraportada es pot llegir:

M’agraden els dos, però, potser, aquest últim m'està resultant més didàctic ja que les sorprenents i inesperades posicions que a simple vista semblen perdudes i són taules, i també les posicions que semblen taules mortes i en canvi es guanyen, donen, a part d'un aprenentatge molt interessant, la convicció de què en el final de partida cap posició es pot visualitzar des d'un criteri ortodox, i que totes les normes tenen les seves excepcions i tenim que profunditzar per intentar trobar-les.

Com he dit anteriorment, les properes setmanes passaré més temps al poble que a Barcelona; amb la qual cosa els meus articles en aquest blog no tindran les aparicions habituals.

Salut i escacs,

Peons penjants

Els peons penjants és aquella situació estratègica on trobem dos peons units, que estan un al costat de l'altre, sense tenir peons en les columnes adjacents, un clar exemple són els peons blancs que comunment es situen en les caselles "c4" i "d4" i no hi ha peons addicionals per les columnes "b" o "e", per això els anomenem peons penjants (igualment les peces negres poden tenir peons penjants).

Aquesta definició, peons penjants, és la definició en català de "peones colgantes" que s'utilitza en castellà, francament se'm fa difícil d'utilitzar quotidianament. La veritat és que habitualment en converses entre escaquistes en català, quan surt aquest tema estratègic, normalment, diem "peones colgantes" i seguim parlant en català. Potser no sigui gaire adequat, però és un fet molt habitual.

Imatge: Cicat.cat

Per què he escollit avui aquest tema estratègic? Doncs apart de ser un tema estratègic força interessant, també té que veure en un fet molt concret. Aquest fet és que he constatat que dels 73 llibres sobre estratègia que tinc, la majoria no toquen el tema dels peons penjants i els que fan esment ho fan molt per sobre. És curiós que en tots aquests llibres parlen extensament del peó aïllat, però dels peons penjants poca cosa.

Sé per experiència pròpia, que molts jugadors no juguen línies teòriques que poden portar a posicions amb els peons penjants. Però això és un error, perquè els peons penjants en posicions favorables poden aportar un gran avantatge.

Els peons penjants generalment es presenten en una estructura (com hem vist anteriorment) semblant a la següent:

Com es veu, els dos peons blancs formen un grup aïllat i no poden ser defensats per altres peons.

Els peons penjants (d4 i c4) tenen una gran força dinàmica. La possibilitat del seu avanç (d4-d5 o més rarament c4-c5) és sempre una amenaça que s'ha de tenir molt en compte. A causa d'aquesta força dinàmica, els peons penjants solen ser forts en posicions de mig joc, amb bastants peces sobre el tauler, especialment si estan col·locades en posicions actives.

Per contra, en posicions amb poques peces o si els peons requereixen constant defensa, la seva força disminueix molt i poden arribar a ser una debilitat.

Els plans adequats en aquest tipus de posició són els següents:

Plans per a les blanques:

Evitar els canvis de peces i jugar de manera activa. En ocasions la ruptura d5 és un bon mitjà per aconseguir un fort atac.

Jugar per crear un peó passat amb d4-d5

Avançar a4-a5 per canviar en b6 deixant un peó feble a les negres, o si aquest bàndol canvia en a5 deixar el peó c4 passat.

Col·locar un cavall a e5 i jugar al flanc de rei, per exemple amb l'avanç f4-f5.

La millor col·locació de les peces blanques sol ser: Les torres en d1 i c1, el seu cavall a e5 i el seu alfil en b2, de manera que l'avanç d5 crea amenaces tàctiques en la gran diagonal

Plans per a les negres:

Cercar canvis de peces per disminuir les possibilitats d'atac blanques.

Vigilar les possibilitats de ruptura especialment d4-d5.

Atacar els peons penjants per obligar al blanc a posar-se a la defensiva.

En certes posicions és possible la ruptura ...b5 o ...e5 per, en cas de canvi, deixar a les blanques un peó aïllat. Generalment les blanques avancen el seu peó i llavors les negres han de bloquejar-lo i atacar l'altre peó endarrerit.

La col·locació de les peces negres ha de ser alguna de les següents: Les torres en d8 o c8. Per atacar el peó d4 estarà bé Cc6-Af6 i Td8. Si es busca atacar el peó c4 llavors és bo l'esquema Ca5, Aa6 i Tc8. Si es fa necessari controlar l'avanç d4-d5, llavors Cf6 i Ab7 és el que s'indica.

Us passo la vinyeta que va fer el gran Wadalupe amb referencia als peons penjants (l'humor mai està de més):

Imatge: Ajedrezconhumor

L'explicació anterior ha estat tenint en compte els peons penjants amb les peces blanques, òbviament aquesta explicació també val quan els peons penjants els porten les negres.

En aquest sentit us passo un vídeo a on Karpov porta els peons penjants amb les peces negres.

També es donen situacions de peons penjants amb aquesta estructura:

Us passo dos vídeos de com explotar aquestes situacions:

En fi, espero haver aclarit una mica el tema dels peons penjants; poc tractats en molts llibres d'estratègia, però que, afortunadament, els monitors i entrenadors actuals s'ho prenen més seriosament en profit dels seus alumnes, realment el tema s'ho mereix.

Salut i escacs,

Modes

Tothom sap el que és la moda, especialment quan parlem  de la forma de vestir. Però intentem definir-la, podíem dir que moda és: "ús que regula, segon el gust del moment, la manera de viure, vestir-se, menjar, beure i un llarg etc".

Òbviament quan parlo de moda en aquest blog, vull parlar de modes sobre obertures en els escacs. A les obertures en els escacs, millor dit a la utilització d'una forma genèrica en un moment determinat de determinades obertures, podem designar-ho com a moda en els escacs.

Imatge: Escacs Arenys de Munt

En els llargs anys que porto competint federat, les modes han estat segons el moment. Algunes han durat poc i altres més temps, però és curiós que moltes igual com han arribat, han sortit del mapa dels escacs. Caldria matisar que en alguns casos les modes no han estat sobre una obertura en general, sinó en una variant concreta d'aquella obertura. 

Això vol dir que són obertures o variants dolentes?, en absolut, algunes han estat i segueixen sent força bones.

Com exemple dir que la Defensa Índia de Rei, durant dècades (1950 i 1960 sobre tot, però també la de 1970 en gran part) va ser la defensa més jugada, tant per professionals, com per aficionats en general; en canvi avui dia, generalment els jugadors d'elit no la utilitzen sovint.

Podríem dir que els més qualificats defensors d’aquesta defensa van ser Bronstein, Thal i Fischer, uns dels millors jugadors de la història dels escacs.

Us passo un vídeo amb una partida d'un jove Bronstein, precursor al seu moment d'aquesta defensa.

  

Recordo que ha mitjants de la dècada dels anys 70 del segle XX, una gran quantitat de joves (i no tan joves) jugàvem el Gambit Volga (en aquells moments tothom a casa nostre utilitzava aquesta denominació, ara se'l denomina Gambit Benko, suposo que també és cosa de la moda). També en aquella dècada molta gent jugava la Defensa del Dragó a la Siciliana, defensa que ara no es veu gaire.

Als anys 80 és va posar de moda l'Obertura Tromposky amb blanques i la Defensa Budapest amb negres. Dues obertures que van utilitzar sovint amb èxit els més forts jugadors joves, tant de Catalunya, com d'Espanya.

Sobre la Tromposky, el reputat escriptor de llibres d'escacs  el GM Jesús de la Villa l'any 2001 va publicar un llibre “El ataque Trompowsky”

Us passo un vídeo amb la Tromposky, una partida molt més recent, de l'any 2015 entre Carlsen i Ivanchuk.

Als anys noranta podríem destacar el ressorgiment d'obertures com la Reti i la Catalana, impulsades notablement per les aportacions de Vladimir Kramnik. També en aquesta època, comença a jugar-se d'una forma molt activa la Defensa Eslava, he de dir que aquesta moda ha estat molt arrelada fins els nostres dies, ara bé, sembla que comença a decaure, com a mínim entre les elits.

Al nostre segle cal comentar la Variant Berlinesa de l'Obertura Espanyola, que es va posar de moda a partir de l'èxit que va obtenir Kramnik amb ella al seu matx amb Kasparov l'any 2000 a Londres.

La Berlinesa es va definir com un “mur” i possiblement és així. Però mirem que pot fer Kramnik en una partida de fa pocs anys.

Com a conseqüència d'això, molts jugadors van començar a jugar “d3” amb blanques a l'Obertura Espanyola. Aquesta tendència ràpidament es va transformar en moda.

En aquests 21 anys que portem de segle, si tingués que denominar una obertura que s'ha postulat com de moda, sense cap mena de dubtes escolliria el Sistema Londres; un autèntic fenomen de masses en el món dels escacs en aquests anys.

Cal dir que no totes les obertures que en el seu moment va causar sensació a partir generalment d'una partida entre grans jugadors i que van ser jugades després per bastants jugadors van arribar a convertir-se en moda.

Com a exemple us poso aquesta partida de l'any 1980 a on el GM Miles va guanyar, amb la Defensa Tsschessumare, al tot poderós Campió del Món Anatoly Karpov.

En fi, podem dir que "una flor no fa primavera" i aquesta línia va deixar de jugar-se ben aviat.

Les modes, modes són. Ara bé, en alguns casos, per sobre de les modes, hi ha plantejaments que perduren durant el temps estiguin de moda o no.

Salut i escacs,  

Nova Junta Directiva de la FCE

Fa poc menys de dos mesos, a finals del mes de març, es va constituir, una nova Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs.

Això es va produir després d'un procés electoral que tan sols va tenir una candidatura, la candidatura oficialista de l'anterior Secretari General el Sr. José Claudio Viñas Racionero (com es pot llegir a la proclamació), més conegut en els ambients escaquístics com a "Pepo" Viñas.

Aquesta proclamació va ser oficial a partir del pronunciament de la Junta Electoral amb data de 20 de març de 2021. Podeu consultar aquest document des d'aquest enllaç.

Imatge:FCE

Com podeu comprovar, aquesta candidatura consta de 16 persones, la majoria provenien de l'anterior junta, però també amb importants noves incorporacions.

No obstant això, després de la proclamació s'han produït diferents incorporacions a aquesta junta, el que no deixa de ser una situació poc normal. Segú que hi ha raons per a què es produeixi un tema tan poc habitual, però tampoc (fins ara) ha hagut cap explicació.

Aquest és l’organigrama de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs amb data de 4 de maig de 2021 que podeu trobar al web de la FCE.

Imatge: FCE

Com podeu comprovar s'ha passat de 16 persones a la candidatura inicial a 23 persones actualment (el delegat de Lleida està per designar).

També en aquest últim llistat podem veure les responsabilitats de cadascú d'aquest directius. Algunes d'aquestes responsabilitats, des del meu punt de vista, força disperses i potser seria interessant fossin més aclarides des de la FCE.

Aprofito aquest article per una banda per posar cara a aquestes persones i també agrupar-les per responsabilitats, ja que en alguns casos poden caure en ser molt semblants.

Foto: Xarxa de mat

“Pepo” Viñas. President

No cal presentació, molt conegut i mediàtic al món dels escacs catalans. Amb una gran experiència com a directiu.

Foto: Ajedrez Tenerife

Marta Amigó. Vicepresidenta segona, cap d'àrea d'escacs i societat. És de suposar que és la cap de totes les activitats que no són esportives. Suposar és gratis, davant una bona explicació les suposicions no fan falta.

Foto: Tv Badalona

Montse Gràcia. Tresorera, avalada per una bona gestió a la junta anterior, gaudeix d'un merescut prestigi.

Foto: FCE

Jaume Gayoso. Secretari General, membre de l'anterior junta és nou en aquest càrrec. Com a curiositat, tant ell com la tresorera són de la mateixa localitat i club, Llinars del Vallès; no li busquem “els tres peus al gat”, però curiós si que és, no?   

Ara vull parlar de les responsabilitats esportives:

Foto: Bidmonfa

Ramon Chalmeta. Vicepresident primer, cap d’àrea esportiva.

Foto: Cooltura escacs

Pere Reginaldo. Vicepresident, cap de competicions.

Foto: Bidmonfa

David Ayza. Responsable de competicions “on line” i “e-sports”.

Pel títol de les responsabilitats podríem pensar que el Ramon Chalmeta és el cap del Pere Reginaldo i que aquest és el cap del David Ayza.

Totalment impensable ja que tant el Pere com el David són unes persones força independents. Això si, el Ramon tindrà que tenir cura del Pere, molt amic d'allò de “la cabra se va al monte”.

Bé, seguim amb els vicepresidents.

Foto: Xarxa de mat

Ramon Caro. Vicepresident, relació amb empreses. El Ramon, persona molt coneguda i apreciada a l'entorn dels escacs catalans, aquesta responsabilitat de ben segur que li queda curta. A més, una responsabilitat “relació amb empreses” que dit així sembla un acudit; aquest tema també el tindrien que explicar millor.

Foto: Tv3

Teresa Muñoz. Vicepresidenta, relacions institucionals i FEDA. La Teresa era l'anterior Secretaria General, i des del meu punt de vista ho va fer força bé. Sobre aquesta nova responsabilitat tan sols dues preguntes: qui té la relació amb la FIDE? Suposo que el President, doncs si això és així, per què el President no pot portar la relació directa amb la FEDA?

Foto: setmanarilebre.cat

Ferran Torta. Vicepresident, imatge corporativa. Molt bona responsabilitat, ja que, des del meu punt de vista, aquest tema és una de les grans assignatures pendents de la FCE des de fa molts i molt anys. Crec que el Ferran és una persona força eficient, que si el deixen pot fer una bona tasca.

També ressaltar la gran quantitat de vicepresidències, fins a sis. Si tenim en compte aquesta quantitat més la del President, no sé, em sembla un percentatge excessiu.  Dona la impressió que s'hagi volgut crear directius de primera i directius de segona.

Anem ara a les vocalies

Vull començar amb un tema realment enrevessat, el que toca les noves tecnologies.

Foto: Bidmonfa

Jordi Moreno. Vocal, noves tecnologies. Persona molt coneguda al nostre món, amb una reconeguda capacitat com a jugador, monitor, organitzador i com directiu federatiu. Una gran adquisició. Però el títol de la seva responsabilitat és una mena de “calaix de sastre” en el qual tenen cabuda responsabilitats d'altres vocalies.

Foto: Xarxa de mat

Victor Collell. Vocal, comunicació i xarxes socials. El Victor ha demostrat clarament que és un gran comunicador, enhorabona pel seu fitxatge! Però, crec sincerament que l'han fitxat pel tema de xarxes socials, clarament dins de noves tecnologies.

Foto: Cooltura escacs

Diana López. Vocal, desenvolupament web i projectes tecnològics. La Diana ja estava, si no recordo malament, en l'anterior junta en una responsabilitat similar. La veritat que estem sentint el tema de que la FCE tingui un web força millor des dels temps del Toni Ayza, i la veritat que això no ha estat així. Esperem que aviat això sigui una realitat. Per suposat que aquesta vocalia toca clarament el tema de noves tecnologies.

Dono per suposat que aquestes tres responsabilitats estiguin ben coordinades, ja que, si no és així tot plegat pot ser un “bunyol”.

Bé, seguim amb les vocalies i les seves responsabilitats:

Foto: Bidmonfa

Xènia Arnó. Vocal, integració de col·lectius vulnerables. Aquesta responsabilitat sona força bé, però potser que també ho expliquin, a que es refereixen? Perquè això de col·lectius vulnerables pot ser un ventall força ampli que pot anar, per exemple, des de persones amb discapacitats intel·lectuals, fins a persones a les presons. No estaria malament que es donés una explicació sobre les seves prioritats d'actuació.

Foto: Xarxa de mat

Inés del Arco. Vocal, escacs i dona. Bé, altra assignatura pendent; desitgem a la Inés que doni amb la “tecla” per desencallar aquest tema, però seria un error pensar que ella sola ho pot fer. Té que haver una decisió de suport total en aquest sentit de tots els membres de la Junta Directiva de la FCE per començar a posar els escacs femenins en el lloc que sense se cap mena de dubtes mereixen.

Foto: Xarxa de mat

Gal·la Garcia. Vocal, desenvolupament estratègic. “Toma del frasco Carrasco” com es diu en castellà, això com és menja, quines tasques concretes a desenvolupar té la Gal·la. Que m'ho expliquin, si us plau.

Foto: ateneubcn.org

Lourdes Porta. Vocal, desenvolupament sectorial i cultura. Arxiu de la FCE. Estem al mateix d'abans “desenvolupament sectorial”??? Menys mal que cultura si que sabem que és i arxiu de la FCE també. La Lourdes, per lo poc que l'he tractat sempre m'ha caigut força bé, crec que és un encert la seva incorporació. Des del meu punt de vista penso que és una persona més que preparada per portar a terme la preparació dels actes del centenari de la FCE. Però no sé quin  pensament té el “Pepo” que a fi de comptes serà qui decidirà.

Foto: terapiumbcn.com

Blanca Torras. Vocal, aplicació terapèutiques dels escacs. La Blanca és una psicòloga amb un reconegut currículum, amb la qual cosa deu estar capacitada per aplicar teràpies. Però això d'aplicació terapèutiques dels escacs, des de la meva ignorància també necessito que m'ho expliquin.

Foto: radiomaricel.cat

Oscar Stöber. Vocal, internacional. Aquest és un tema totalment diferent, mai vaig entendre per què aquest senyor va estar a l'anterior Junta Directiva i ara també ens el fiquen. Aquesta crec que és una aposta personal del “Pepo” que no li veig cap justificació racional del que ha de ser un directiu de la nostra federació. Aquest senyor no ha jugat cap partida de campionat a Catalunya, com a mínim els anys que va estar a la FCE. Referent a la seva nova responsabilitat “internacional” això és un altre “calaix de sastre” que per si mateix no explica res de les seves responsabilitats. Potser aquest senyor per la seva responsabilitat com a hoteler té bons contactes a l'exterior, però això no pot ser suficient per a que tingui un càrrec com a directiu a la federació.

En fi, ja he dit la meva sobre aquest tema de les responsabilitats directives a la FCE. No he dit res sobre els delegats territorials perquè és obvi quines són les seves tasques.

Crec que és important saber que té previst fer cadascuna de les persones amb responsabilitats directives a la nostra federació. Sense saber quins són els seus plantejaments de sortida, mai sabrem si estan fent una bona o dolenta tasca.

Per sobre de tot, desitjar a tots i totes un bon treball i mols ànims! Per ells i elles, i per tots nosaltres.

Salut i escacs,