dijous, 13 de maig de 2021

Musics i escacs


Què té a veure els escacs amb la música? Molt poc en aparença, ja que l'ambient ideal per a la seva pràctica requereix silenci, el jugador necessita concentració, impertorbabilitat. Llavors la música representa distracció, fins i tot molèstia.

Però aquesta és una impressió superficial. L'enorme i vastíssim significat de la música per la cultura dels humans també arriba amb la seva empremta fins els escacs.

Hi ha molts músics famosos que alhora són escaquistes?

Molts es sorprendrien de saber quants músics famosíssims tenen els escacs com a hobby principal, encara que com el temps no és infinit, han hagut de privilegiar una activitat sobre una altra. I al revés, grans jugadors han estat músics de primera línia,

En les relacions entre els músics i els escacs, podem trobar diversos nivells. En el primer nivell podem trobar els jugadors d'escacs d'alt nivell que van ser també bons músics 

Vasily Vasilyevich Smyslov va neixer a Moscou el 21 de març de 1921. Des de molt jove dues aficions van dominar la seva infància: Els escacs i la música.

Posseïdor d'una excel·lent veu de baríton, Smyslov es va exforçar per a ser cantant d'òpera i va quedar entre els cinquanta finalistes d'un concurs convocat per la companyia Bolsoi l'any 1950, però va ser rebutjat i va abandonar les seves pretensions en aquest camp. Posteriorment, en certa ocasió va comentar: "Jo sempre vaig estar entre els escacs i la música".


Foto: chessmarginalia


Lajos Portisch
i Mark Taimanov, van ser uns destacats pianistes. 


Lothar Schmid
, àrbitre dels matxs més importants del seu temps, tocava el violí; en certa ocasió va comentar que els seus amors eren la música i els escacs. Escaquista de llarg recorregut i notables triomfs, els llibres d'història el van acollir però com pacificador dels taulers, va ser l'àrbitre de matxs pel Campionat del Món tan importants com els de Spassky-Fischer de l'any 1972, el de Karpov-Korchnoi de l'any 1978 i el disputat per Kasparov i Karpov l'any 1986.

Foto: Federico Marín Bellón

 Miquel Farré, nascut a Terrassa el 23 de febrer de 1936, és un dels pianistes de més prestigi de la seva generació. També ha estat un destacat jugador d'escacs, que ostentà el títol de Mestre Internacional. Membre del Club d'Escacs Terrassa, va aconseguir el tercer lloc al Mundial Juvenil de 1955.

Sobre Miquel Farré vaig fer un article l'any 2015, el podeu consultar des d'aquest enllaç.

Foto: Núvol el digital de cultura

Però qui mereix una consideració especial és el francès André Danican Philidor (1726-1795) pioner dels escacs alhora que notable compositor.

Quan en el seu moment li van preguntar al gran Bent Larsen qui havia estat el millor escaquista de tots els temps, va contestar que Philidor. És que en aquesta prehistòria dels escacs de competència, Philidor va assolir un nivell superlatiu comparat amb els seus contemporanis.

Sobre Philidor vaig fer dos articles, un l'any 2014 el podeu consultar des d'aquest enllaç i un altre l'any 2018 que el podeu consultar des d'aquest enllaç.

Imatge: nationalgalleries.org

 A més de François-André Philidor, figuren entre els compositors escaquistes Robert Schuman, Arnold Schönberg i Sergei Prokofiev.

El rus Sergei Prokofiev, qui fins i tot va jugar simultànies amb Capablanca, a qui va vèncer, i amb Emanuel Lasker, amb qui va fer taules. Unes dècades més tard, Prokofiev va jugar un matx amb el violinista rus David Óistraj, a Moscou (1937). Aquesta va ser una trobada de gala, amb rellotge i àrbitre; els contendents s'ho van prendre tan seriosament com si estiguessin competint pel títol mundial.

Imatge: Chessbase.com

De fet, el nom Prokofiev necessita poca presentació, com un dels més grans compositors de el segle XX. No obstant això, la seva connexió amb els escacs pot resultar una mica menys òbvia, fins i tot pels entesos musicalment. Pel que fa a David Oistrakh, va ser un dels més grans violinistes, el seu virtuosisme es va situar al costat de Fritz Kreisler i Jascha Heifetz. Tots dos eren escaquistes apassionats, encara que Prokofiev més del que un podria creure.

David Oistrakh y Sergei Prokofiev. Foto: Chessbase.com

Un altre compositor escaquista de renom va ser el nord-americà John Cage, que utilitzava els escacs com a pretext per estar a prop de l'artista plàstic Marcel Duchamp. Cage i Duchamp van jugar un matx sonor a Toronto, l'any 1968, sobre un tauler electrònic que filtrava els sons produïts per altres músics. Cage feia servir molts elements aleatoris en les seves composicions, i ell mateix afirmava que els escacs eren per a ell com un equilibri, un complement, ja que en el joc ciència no pot haver l'atzar.

Foto: t2.gstactic.com

També podem citar altres compositors amants dels escacs com Frédéric Chopin, Schostakóvitch, Rimski-Kórsakov, Scriabin, Strauss i Beethoven. Adolph Brodsky, a més de ser un jugador d'escacs d'alt nivell, va ser director de l'orquestra de l'Halle.

Ennio Morricone, el famós compositor de tantes cèlebres melodies i bandes de so de pel·lícules, també era molt aficionat als escacs. Tant, que una vegada va declarar que de no haver estat músic, li hauria agradat ser escaquista. Al seu parer, "els escacs són parents de les matemàtiques i, com afirmava Pitàgores, les matemàtiques ho són de la música", i afegeix, "en el fons, per a mi, són activitats igual de creatives; ambdues es basen en procediments gràfics i lògics que impliquen també la probabilitat, l'imprevist".

Foto: Federico Marín Bellón

Foto: lanacion.com

Entre els cantants, Sting i Bono (U2)  serien capaços de preparar un bon matx. 

Sting, que en realitat es diu Gordon Sumner, és el cantant i baixista de la banda The Police. 

Foto: Wikipedia

Volia ser gran mestre quan encara era adolescent i en una ocasió va jugar contra Garry Kasparov a Nova York en una simultània juntament amb els altres membres de la banda, concretament el 29 de juny de l'any 2000.

Us passo un vídeo amb un fragment d'aquesta simultània.


Per la seva banda, Bono, que en realitat es diu Paul Hewson, va parlar del seu interès pels escacs l'any 1987 quan va dir: "Un dia em despertaria i voldria ser un jugador d'escacs, el millor. Vaig llegir un llibre i als 12 anys vaig estudiar als grans mestres i em va fascinar".

Foto: Getty

Fins aquí aquesta aproximació als músics amants dels escacs. Com podeu veure són molts, i de ben segur hi ha molts més que no he mencionat.

Com a comentari final dir que crec que avui és impensable que cap jugador d'alt nivell, es a dir, jugadors capacitats per jugar un torneig de candidats, té possibilitats de dedicar-se a altre activitat que no sigui els escacs. Que penseu?.

Salut i escacs  

dijous, 6 de maig de 2021

C.E.Tres Peons Medalla d'Honor de Barcelona

El Club d'Escacs Tres Peons ha estat guardonat amb  la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona.

La Medalla d'Honor de Barcelona és un guardó que es va instituir l'any 1997, per l'Ajuntament de Barcelona, amb motiu de la celebració del centenari de l'agregació dels pobles propers a la gran ciutat, per distingir les persones o entitats que amb la pràctica de la seva tasca professional o social han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana i les virtuts i els valors cívics.

El Club d'Escacs Tres Peons, va néixer l'1 d'octubre del 1971. Va ser el resultat de la fusió de tres clubs: el Gràcia, que tenia la seu al Bar Glòria del carrer Gran, el Rosselló amb seu a la Cooperativa de Teixidors a Mà, al carrer de Terol 26, i el Torre de Rei, amb seu a la Casa de Almeria del carrer de Sant Lluís.

El Gràcia era el club amb més antiguitat i jugadors, però amb el pitjor local. El Rosselló, tenia la categoria més alta però molt pocs jugadors, en canvi disposava del millor local de joc. El Torre de Rei, era un club molt jove amb només 8 anys d’existència, aportava pocs jugadors però molt joves i amb gran empenta i il·lusió.


Imatge: Club d'Escacs Tres Peons

Com es pot comprovar en aquest any 2021 el Club d'Escacs Tres Peons compleix 50 anys, qüestió fonamental de l'atorgament d'aquesta distinció.

Però des del meu punt de vista, el Club d’Escacs Tres Peons té moltes més virtuts per merèixer aquesta distinció. El Tres Peons es un excel·lent exemple de club d'escacs de barri, amb una constant activitat social, un dels grans clubs organitzadors de tornejos i amb una força vocació i capacitat per impulsar els escacs de base.

Cal fer esment que el Club d'Escacs Tres Peons va convocar un concurs per escollir el logotip representatiu del club durant el cinquantenari. La proposta guanyadora, d'entre onze presentades, va ser la presentada per la Judith Clopés.


Imatge: Club d'Escacs Tres Peons

Crec que és molt positiu que els clubs d'escacs siguin reconeguts com associacions que aporten valors als barris. En aquest sentit comentar que la Societat Cultural i Esportiva La Lira, va rebre aquesta medalla d’honor l’any 2020, per la implicació, durant els seus 150 anys d'història, a la vida cultural i associativa de l'antic poble i actual barri de Sant Andreu de Palomar.



Foto: Barcelona.cat

Guardó, també, totalment merescut. Però s'ha de dir que aquesta medalla d'honor va ser atorgada a l'entitat de la qual forma part el club d'escacs. Però també comentar que la secció d'escacs de la Societat Coral La Lira nasqué els primers dies de gener de l'any 1973, amb la qual cosa, també està molt a prop de complir els 50 anys.


En fi, dos clubs que són un perfecte exemple del que jo he denominat alguna vegada com clubs de barri. Afortunadament a Barcelona hi ha bastants, clubs que a més de treballar i difondre els escacs se senten totalment integrats en el seu barri.

Salut i escacs

 



dijous, 29 d’abril de 2021

Nepomniachtchi, reptador

Doncs si, Yan Nepomniachtchi s'ha classificat per jugar contra el campió del món, Magnus Carlsen, al maxt previst pel proper mes de novembre a l'Expo de Dubai (Emirats Àrabs) amb una bossa en premis de 1,7 milions d'euros.

La classificació ha estat després d'un més que accidentat i llarg Torneig de Candidats. Aquest torneig va començar el 17 de març de 2020 fins el 25 de març de 2020 (setena ronda) que es va interrompre per la pandèmia. El 21 d’abril de 2021 es va reprendre la competició i l'última ronda s'ha jugat aquest recent 27 d'abril de 2021.

És obvi que no van ser les millors condicions per jugar un candidats i que això va influir en alguns jugadors que partien com a favorits al començament de la competició. Però també estem parlant que qualsevol dels classificats pel candidats té la suficient categoria per poder ser un rival digne enfront el campió.

La classificació final del Torneig de Candidats va ser aquesta:

Imatge: Chessbase.com

 Però fem una petita introducció de qui és Nepomniachtchi:

Yan Nepomniachtchi va néixer a Briansk, Rússia, el 14 de juliol de 1990. Va guanyar el Campionat Europeu Júnior d'escacs tres vegades, l'any 2000 a la categoria sub-10, i els anys 2001 i 2002 a la categoria sub-12. També va guanyar el Campionat Mundial Junior a la categoria sub-12 l'any 2002. Després de guanyar l'Open d'Aeroflot a Moscou el febrer de 2008, es va classificar per al torneig d'escacs de Dortmund Sparkassen de 2008, on va compartir el segon lloc romanent invicte. El 2010, a Rijeka, va guanyar el Campionat d'Europa Individual d'escacs, amb una puntuació de 9 d'11 possibles. El mateix any es va proclamar campió de Rússia vencent a Serguei Kariakin en el matx de desempat final. El 2013 va empatar en el primer lloc amb altres jugadors al Campionat d'Europa Individual d'escacs. Al Gran Prix de Moscou del maig de 2019, va guanyar el torneig d'entre 18 participants amb 9 punts.

Foto: Lennart Ootes/Reuters

Nepomniatchtchi és dels pocs escaquistes que té una puntuació, a ritme clàssic, favorable contra el campió de món Magnus Carlsen. Els campions mundials semblen ser la seva especialitat. En escacs clàssic té també balanços favorables amb el rus Vladimir Kramnik (+5 -4 = 4) i l'indi Viswanathan Anand (+3 -2 = 5).

Us passo unes partides recents de Nepomniatchtchi:








La inconsistència a l'alta competició, on alternava triomfs brillants amb derrotes inesperades, va impedir que aflorés per complet el seu enorme potencial. Nepo és capaç de les majors subtileses sobre el tauler i de ser explosiu si ho necessita, però ha cobrat fama de jugador volàtil, sense l'esperit de lluita necessari per ser un campió, capaç d'enfonsar-se davant els contratemps.

Els seus crítics l'acusen de no prendres els escacs seriosament. És un addicte als videojocs, que practica a un nivell molt alt, i té greus deficiències en la gestió del temps durant les partides. Fins aquest Torneig de Candidats, el primer que juga a la seva vida, no havia estat capaç de mantenir una sèrie de bons resultats en un torneig llarg. Ara ha aconseguit, finalment, aquesta consistència.

Imatge: Ajedrezconhumor

Quin Nepomniatchtchi veurem en aquest interessant matx? No ho podem saber, però, des del meu punt de vista, tots els precedents d'aquest jugador no serviran de gaire. Dos jugadors d'estil força diferent i tots dos es prepararan força per contrarestar al seu contrincant en tots els sentits.

Salut i escacs, 

divendres, 23 d’abril de 2021

Una sorpresa inesperada


Avui, 23 d'abril, és el dia de Sant Jordi, dia de roses i llibres i patró de Catalunya. L'origen del dia de Sant Jordi es remunta, segons les llegendes, a la seva mort el 23 d'abril de l'any 303. No obstant això, Catalunya i Aragó no són els únics indrets d'Espanya ni de la resta del món on aquest sant és considerat patró a títol oficial.

El sant és patró de molts països i ciutats, però on potser sigui més conegut com a patró és a Anglaterra, a on la bandera nacional està formada per la creu de Sant Jordi. Aquest símbol també està present en la bandera del Regne Unit i en la dels països que van ser colònies d'aquest com són Austràlia i Nova Zelanda.

Bandera d'Anglaterra. Imatge: inglaterra.net

Segons he pogut llegir, Sant Jordi és el patró en països com Bulgària, Etiòpia, Geòrgia, Portugal, Grècia, Sèrbia i Eslovènia. També ho és en regions com Amersfoort, Friburg, Haldern, Londres, Gènova i Moscou.

En fi, un tema molt interessant, però avui us vull parlar d'un llibre d'escacs que ha arribat d'una manera inesperada a les meves mans.

La meva dona, la Luisa, fa pocs dies em va portar un llibre d'escacs que va trobar a la biblioteca de la casa de la seva tia. Ella es va sorprendre que entre tants llibres hagués un d'escacs i me'l va portar.

Aquest llibre té com a títol “Viaje al reino del ajedrez” i els seus autors són Aberbaj i Beilin. El llibre és l'original en versió en castellà, editat l'any 1979 per l'editorial Progreso, editorial establerta a Moscou.


Sembla ser que posteriorment es van editar, per editorials d'aquí, dues edicions també en castellà.

Imatge: iberlibro.com

Imatge: Ajedrez21


Aquesta última edició  encara es pot trobar a les llibreries a un preu que ronda entre els 16€ i els 17€.

En principi em vaig alegrar per poder incorporar un llibre nou a la meva petita col·lecció de llibres d'escacs (com vaig explicar fa poc, en aquests moments tinc 547). La meva sorpresa ha estat que he vist que aquesta edició també la pots trobar a Amazon al preu de 350€.


Quina barbaritat, no m'ho podia creure. Imagino que aquí ja no estem parlant d'un llibre d'escacs, estem parlant d'una antiguitat, es a dir, d'un llibre amb molt pocs exemplars, un llibre per a col·leccionistes o també, per què no dir-ho, les persones que volen fer una inversió en articles que amb el temps poden valer molt més.

En fi, estic molt content d'aquest regal, i per suposat per a mi és una “joia” que de cap manera  vull vendre.

Salut i escacs,   

 

dijous, 15 d’abril de 2021

Amics, companys i coneguts 2021 (1)


Com sabeu, des de fa alguns anys faig una recopilació de fotografies que recullo en àlbums. Des de l'any 2007 vaig fer fotos, especialment dels meus companys al meu equip en aquells moments, el Club d'Escacs Congrés.

Em vaig donar compte que en els escacs d'anys anteriors, parlant dels escacs aficionats, no havia gaires fotos i les que havien eren d'entrega de premis o similars. De jugadors aficionats jugant, poca cosa.

Això, si ho pensem breument, era bastant lògic. Abans de les càmeres fotogràfiques digitals petites, a ningú se'l podia ocórrer anar a jugar partides amb una càmera ben grossa com eren en aquells temps. 

Foto: talleraudiovisuals

Ara és ben normal veure treure fotos amb els mòbils o amb càmeres petites força bones, però abans era ben complicat.

Una vegada constatat això, com he dit abans, a partir de l'any 2007 vaig decidir fer fotografies del meu entorn. Poc a poc vaig fer cada cop més fotos en diferents campionats, especialment en aquells on jo jugava. 



L'any 2017 vaig donar un pas endavant i vaig voler fer un àlbum a on pogués recollir les fotografies antigues de jugadors que vaig conèixer o que conec. Aquest àlbum em va donar molta feina de recerca però vaig aconseguir reunir 233 fotografies amb el títol d'Amics, companys i coneguts 1965-2017.

Podeu accedir a aquest àlbum des d'aquest enllaç.





En anys successius he anat fent un per any.

A l'àlbum de l'any 2018 va haver 443 fotografies.   

Podeu accedir a aquest àlbum des d'aquest enllaç.





A l'àlbum de l'any 2019 va haver 702 fotografies.   

Podeu accedir a aquest àlbum des d'aquest enllaç.





En aquests àlbums anuals, va ser habitual que la majoria de fotografies fossin fetes per mi. A l'àlbum de l'any 2020 això va seguir sent així fins el confinament, després vaig tenir que optar per descarregar les fotos majoritàriament de Facebook.

Podeu accedir a aquest àlbum des d'aquest enllaç.





En aquest article us presento les fotos del primer trimestre de l'àlbum  de l'any 2021. Seguim en una situació pandèmica que no fa aconsellable anar fent fotos pels pocs llocs a on es fan tornejos presencials; amb la qual cosa totes les fotos no són fetes per mi.

Al començament de l'any vaig dubtar si fer aquest àlbum, però després vaig pensar que aquests tipus de fotos eren inèdites abans de la pandèmia i ho seran després, amb la qual cosa era important recollir-les.



Les fotos d'aquest àlbum estan dividides entre tornejos “on line”, el torneig Hybrit jugat des de Barcelona amb altres ciutats, fotos dels companys que operen en programes radiofònics propers sobre els escacs, i d'escacs presencials algunes fotografies dels que s'han organtizat pel Club d'Escacs Barcelona. Cal destacar les fotografies dels més joves al Campionat de Catalunya d'edats i també al recent Campionat d'edats del Barcelonès.

Us passo unes poques fotos d'aquest àlbum.

Foto: FCE

Foto: FCE

Foto: Xarxa de mat

Foto: Cooltura Escacs

Foto: BDN

Foto: Facebook

Foto: Facebook

Foto: Ateneu Colon


Podeu accedir a aquest àlbum des d'aquest enllaç.


Espero i desitjo poder fer fotos de persones jugant als escacs presencialment sense mascareta el més aviat possible, i si és aquest any millor.

Salut i escacs,

 

divendres, 9 d’abril de 2021

Pols oposats


Si parléssim d'imants, com sabem, cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats: els pols del mateix signe es repel·leixen i els de signe contrari s'atreuen.

Però no, no vull parlar d'imants, vull parlar d'escacs i en els escacs la forma de jugar pot ser molt diferent i la diferencia radical en aquest concepte, es a dir, els dos extrems (pols) mai es poden atraure.


Imatge: latostadora.com

Tots sabem que els jugadors d'estil tàctic que van directes a derrotar als seus contrincants i els jugadors molt posicionals i estratègics que s'ho prenen amb més calma, són dos tipologies de jugadors molt diferents i gaire amics d'atraure's. Són dues formes d'entendre els escacs totalment respectables.


Imatge: Alicia Galván

En aquest article vull parlar de dos jugadors que jo catalogaria en els dos pols oposats. No tant sols per la seva predisposició a entendre els escacs dins la catalogació que he fet abans (tàctic/estratègic), sinó, també per la seva visió de la vida i òbviament dels escacs (optimista/pessimista).

En un article que vaig fer en aquest blog fa més de deu anys, que tenia com a títol “perdedors”, aquests dos jugadors eren participants; amb molts altres, ja que feia referencia als jugadors que havien jugat un Campionat del món i havien perdut, no havent aconseguit mai ser campions del món. Podeu accedir a aquest article des d'aquest enllaç.

Doncs si, aquest dos jugadors van compartir aquesta experiència. Si, van competir per ser campions del món, és clar que estem parlant de dos molt bons jugadors, em refereixo a Carl Schlechter i Efim Bogoljubow.

CARL SCHLECHTER (2 de març de 1874 – 27 desembre de 1918) fou un destacat jugador i teòric austríac, un dels millors jugadors del món a començaments del segle XX. Aspirant al títol mundial, va empatar un matx pel Campionat del món d'escacs amb Emanuel Lasker.

Imatge: ChessAjedrez

Des de 1884 va participar en els més importants tornejos del seu temps, obtenint magnífiques classificacions a tots i aconseguint la victòria a Hamburg, Ostende, Praga, Viena i Estocolm. La seva major fita competitiva, tal com he comentat abans, va ser la disputa del Campionat de món davant Emmanuel Lasker l’any 1910, a Viena i Berlín.

Imatge: Wikipedia

Podeu seguir les partides d'aquest matx des d'aquest enllaç.

Als 44 anys, el 27 de desembre de 1918, moria a Budapest d'inanició i pneumònia, víctima de les precàries condicions originades per la Primera Guerra Mundial.

Schlechter es va fer cèlebre per la seva afició a les taules i la seva cavallerositat esportiva. Si un contrincant arribava tard a la partida, retardava discretament el seu rellotge. Com escaquista era tranquil i pacífic, i va aspirar sempre a assolir la fi pacífica de la partida, acceptant les taules fins i tot en situacions avantatjoses. No se li van conèixer relacions socials, ni va tenir gran protagonisme social.

Schlechter-Tarrasch 1911. Foto: Tabladeflandes

Però durant el matx més important de la seva vida, el que va disputar davant de Lasker pel campionat de món, va trair aquesta tímida mansuetud en un episodi al·lucinant. En la desena partida, i tenint avantatge en el marcador global, n'hauria tingut prou amb obtenir un empat per obtenir el títol de campió. Però Schlechter es va lliurar a un joc violent en una posició tan avantatjosa que li hauria permès empatar amb tranquil·litat, va sacrificar fins i tot la qualitat, va desestimar un escac perpetu i va acabar perdent la partida i el campionat.

Ha Schlecheter el podem recordar com a aquests personatges antiherois, que no surten a les pel·lícules, però tan importants socialment a la vida real.

Us passo uns vídeos amb partides d’Schlecheter:





EFIM BOGOLJUBOV (14 d'abril de 1889 - 18 de juny de 1952), va ser un destacat mestre d'origen ucraïnès. Va ser un dels millors jugadors de la primera meitat del segle XX, però la coincidència en el temps amb grans genis dels escacs, com Capablanca i Alekhine, i el seu acompliment erràtic no li va permetre aconseguir el més alt grau a l'escalafó.

Imatge: Ajedrez12

La seva estrena com a jugador d'elit va ser en el torneig Panrus a l’any1913 i en Mannheim 1914 on va quedar vuitè. Al començar la Primera Guerra Mundial es trobava en Mannheim (Alemanya), i aquí va passar la guerra confinat per ser ciutadà rus, juntament amb altres escaquistes compatriotes. A la dècada de 1920 la seva carrera va ser meteòrica. A l’any 1925 va vèncer al fort torneig de Moscou, on jugaven Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca, Frank Marshall, Carlos Torre, Savielly Tartakower, Richard Réti, Franz Grünfeld, Akiba Rubinstein i Rudolf Spielmann.

Foto: mgl.ru

Imatge: Ajedrezdeataque.com

Va ocupar el primer lloc en els tornejos de Piestany de 1922, Carlsbad 1923 i Bad Kissingen 1928.
Altres tornejos menys importants van ser el de Quatre Mestres de Berlín el 1919, Estocolm 1919 i 1920, Kiel 1922, quatre campionats de Rússia, de 1924 a 1925, el torneig de Breslau de 1925, Berlín 1926, Bad Homburg 1927 i Berlín 1928.

Gràcies a tots aquests resultats va poder reptar a Alekhine dues vegades amb el títol mundial en joc. Van ser encontres molt disputats. 

A la primera ocasió, l'any 1929 va perdre per 15,5 - 9,5.

Imatge: Wikipedia

Podeu seguir les partides d'aquest matx des d'aquest enllaç

A la segona, l'any 1934, va tornar a ser derrotat 15,5 -10,5.

Imatge: Wikipedia

Podeu seguir les partides d'aquest matx des d'aquest enllaç. 

La derrota en els dos casos va minar la confiança de Bogoliubov, poc abans indestructible.

A l'any 1933 se li va negar la participació en el "Campionat d'Alemanya" perquè d'acord amb les lleis vigents en aquell moment, era ciutadà alemany però no de "sang alemanya". En el període fins a la Segona Guerra Mundial, va guanyar el 1935 a Bad Nauheim i Bad Saarow, el 1936, 1937 i 1938 a Bad Elster, el 1938 a Karlsruhe i el 1939 a Stuttgart. En el mateix any va ser derrotat en un matx pel prometedor jove talent Erich Eliskases per 8.5 - 11.5 (+3 =11 -6). El 1941 va perdre contra Max Euwe a Karlsbad per 3.5 - 6.5 (+2 = 3 -5). Després d'aquestes trobades les seves actuacions en tornejos van ser irregulars. Va alternar primers llocs (Bad Nauheim 1935, Stuttgart 1939) amb actuacions mediocres.

Imatge: Tabladeflandes.com

Durant la Segona Guerra Mundial, Bogoljubov va acceptar una invitació del "governador general", amant dels escacs, de la Polònia ocupada, Hans Frank (que també va ser amfitrió del campió mundial Alekhine durant molt temps a Cracòvia), i es va mudar a la governació general, on va participar en diversos tornejos i esdeveniments d'escacs. També va treballar com a traductor a l'administració de Cracòvia. Després de la Segona Guerra Mundial va deixar de fer-se amb l'elit mundial. La seva reputació a la FIDE va ser danyada i va haver de patir un període d'aïllament per haver jugat a l'Alemanya nazi. Quan el títol de Gran Mestre es va atorgar a diversos mestres mereixedors en 1950, Bogoljubov se'ls va passar per alt. No va ser fins a l'any 1951 que va rebre el títol.

L'element essencial de Bogoljubov era la iniciativa, l'atac plantejat amb temperament i ímpetu. La confiança de Bogoljubov en si mateix, el seu il·limitat optimisme, va ser un factor essencial en els seus èxits. D'altra banda, el va distingir una certa indolència, una sobre-valoració de les seves possibilitats i fins i tot, de vegades, una despreocupació visible.

Us passo uns vídeos amb partides de Bogoljubov:




Molt interessant és el que es pot llegir al primer tom de “Mis genials predecessors” de Gary Kasparov, on es diu que Alekhine va comentar el següent sobre Bogoljubov, abans del matx: 

"Bogoljubov és agressiu i emprenedor. En la nostra comprensió de l'essència dels escacs, tenim certa similitud, però molt distintes opinions a la vida, i sobre els principis de la lluita. Ell considera al seu oponent com un excel·lent camp experimental per aplicar la seva habilitat i mai tracta d'estudiar-lo. Sovint espera que succeeixi un miracle, quan el que necessita és coneixement. Pensa que el principal objectiu de la lluita és la seva satisfacció personal. Però la meva manera d'entendre la lluita sempre ha estat just la contrària. Per tenir èxit,  considero que es necessiten tres factors: primer, la consciència clara dels meus propis punts forts i febles; segon, una precisa comprensió dels punts forts i febles del meu oponent; tercer, un alt objectiu, més que la satisfacció momentània. Crec que aquest objectiu ha de ser un èxit de tipus científic o artístic, el que situa el joc dels escacs a l'alçada amb altres arts".

Bona reflexió d'Alekhine, que deixa molt clares les mancances de Bogoljubov.

Vaig treure la idea de fer aquest article rellegint un antic llibre sobre Bogoljubov, a on vaig llegir: “Bogoljubov és un símbol filosòfic en el món dels escacs. Personifica l'escola optimista. De la mateixa manera que, en el pol oposat, Schleschter representa el pessimisme”.

D'aquí va sortir el tema dels “Pols oposats”. Però he de dir que no estic d'acord amb aquesta frase; no crec que hagi una escola optimista i una altre pessimista, potser podem pensar que Bogoljubov jugava uns escacs en els quals l'essencia fonamental era l'optimisme i que Schleschter, tan en els escacs, com a la seva vida, estava impregnat pel pessimisme. Però d'aquí encasellar en escoles optimistes i pessimistes, doncs no.

Algú, a dia d'avui, estaria d'acord en dir que, per ejemple, que Petrosian o Kramnik són de l'escola pessimista? Sincerament crec que no!

Seria molt interessant fer un estudi psicològic (amb el suport de persones enteses en aquest tema) sobre la personalitat dels dos protagonistes d'aquest article, però això donaria per tot un llibre.

Salut i escacs,