Desconfinament (5)

El Congrés va votar aquest dimecres la sisena pròrroga de l'estat d'alarma. Sembla ser que serà l'última pròrroga, el que és molt possible perquè la pandèmia remet mentre que l'activitat es recupera amb certa força. 

Segons alguns experts en temes econòmics, la famosa b baixa comença a prendre visualització tímidament. Es a dir, que la desceleració econòmica va tocar fons el més d'abril i que aquest mes de maig comença a rebrotar. En aquest sentit comentar un recent l'article a La Vanguardia que comenta que segons el Banc de Sabadell  l'activitat comercial creix un 45% amb l'inici de la desescalada.

Ara bé, no totes les noticies són positives, veien aquesta noticia també recentment publicada al diari La Vanguardia, amb el títol: “Denuncian un bar de Girona por incumplir el aforo con 300 personas en la terraza” (podeu llegir aquest article des d'aquest enllaç), tenint en compte que no és un fet aïllat, des del meu punt de vista encara tenim perills per superar.

Però, com les coses en general semblen que porten pel bon camí  vull donar alguna noticia més gratificant us deixo amb aquestes dues noticies recents:

L'Hospital del Mar treu a malalts al Passeig Marítim com a mesura terapèutica per ajudar-los en la recuperació.

Foto: EFE/Marta Pérez

Podeu llegir aquest article des d'aquest enllaç.

Barcelona repartirà amb Càritas i Creu Roja 500.000 € en targetes moneder.

Foto: EFE/Marta Pérez

Podeu llegir aquest article des d'aquest enllaç.

No crec que sigui exagerat dir que molt més important que si ens podem prendre unes "birres" a una terrassa, o si podem anar a la platja i banyar-nos i prendre el sol, és que les persones més necessitades segueixin tenint  l'atenció pertinent.

Bé, toca canviar de terci, ara els escacs. Avui vull parlar d'un gran jugador, al seu moment uns dels millors, però, com passa injustament sovint, va passar de ser considerat com a possible futur campió del món, a ser, pràcticament oblidat pel món dels escacs.

Em refereixo al gran Bent Larsen. Si voleu fer una aproximació a aquest gran jugador podeu entrar en aquests dos enllaços: Wikipedia i/o ajedrezpinal.com.

Foto: Wikipedia

Si voleu consultar gran quantitat de partides de Larsen les trobareu en aquest enllaç.

Con sempre us passo uns vídeos:

Un molt fort jugador, amb un estil força peculiar. Val la pena seguir les seves partides, ja que la majoria són de una gran qualitat, i també, perquè alguns dels seus plantejaments d'obertura (denominats extravagants en aquells temps) tornen a jugar-se pels millors jugadors actualment.

Salut i escacs,

Desconfinament (4)

Ha passat una setmana i les grans ciutats de Madrid i Barcelona també hem passat a fase 1. Bona noticia i també bona noticia que les dades sobre l'evolució de la pandèmia són dia a dia millors.

Però, en general, sembla que la imatge del que està passant amb la pandèmia ha canviat, ara amb la denominació de “Nova normalitat”, per a alguns, això ja sembla que sigui “jauja” i tot ja hagi passat; res més lluny de la realitat.

 Foto: Ajuntament de Tarragona

“Les dades globals de la pandèmia per la covid-19 són aclaparadores: gairebé 5,5 milions de casos confirmats i més de 345.000 morts. Aquestes xifres, juntament amb les mesures de confinament establertes per intentar reduir-les, han provocat una crisi sense precedents a tot el món.
En el cas d'Espanya, les primeres dades de l'estudi de seroprevalença ENE-COVID revelen una baixa immunitat a la població, de tot just un 5%, molt lluny de l'anomenada immunitat de grup (que es troba al voltant del 60%). És per aquest motiu que es mantenen mesures de confinament i un pla gradual de desescalada.
Aconseguir una immunitat col·lectiva aconseguiria mantenir les interaccions necessàries per al funcionament dels béns i serveis essencials, reduint al mateix temps la probabilitat de transmissió. Aquest enfocament, unit al distanciament, podria reduir la durada i la càrrega de del brot actual”. Aquest paràgraf no és essencialment meu, ho he tret i resumit de diferents aportacions de científics de fama mundial.

Tant de bo que al mes de juliol pugui haver al nostre país un turisme de masses (seria molt bo per a l'economia i pel dia a dia de molts treballadors); també, tant de bo que a partir de juliol puguem fer vacances amb total normalitat; i, per suposat, tant de bo que la “Nova normalitat” sigui el més semblant possible a la normalitat anterior. Però, una cosa és el que ens agradaria i altra el que és més convenient socialment. Creieu que al mes de juliol estarem en condicions de poder fer d'una forma segura el que he comentat abans? La veritat que jo no ho sé, però ja m'agradaria, la veritat que m'agradaria força!

Ara, passant a la temàtica d'aquest blog però sense deixar el fil del que he comentat anteriorment, voldria parlar d'una controvèrsia que ha sorgit a les xarxes socials sobre quan tornar a organitzar tornejos en format presencial. En concret vull parlar de dues situacions.

La primera s'ha donat a partir de la publicació per part de la Federación Española de Ajedrez (FEDA) del calendari  dels tornejos programats per aquesta federació.

Podeu consultar la circular complerta des d'aquest enllaç.

Com podeu veure hi ha tornejos plantejant que es juguin el proper mes de juliol. La veritat que costa de creure, però potser la raó la té el que vaig llegir que deia que tenint en compte que la FEDA té signats contractes per desenvolupar aquests tornejos en els llocs designats, si la FEDA anul·lés aquests tornejos tindria que tornar les quantitats convingudes, per altra part, si els tornejos no es poguessin jugar per força major degut als protocols sanitaris, possiblement aquests diners no els tindrien que tornar. No sé, potser si, o potser no, es tan sols una hipòtesis, però si fos aquest el cas, seria una jugada genial. Ara bé, si aquesta fos la manera de pensar de la FEDA, la veritat que dona una mica de por.

Altre tema que ha suscitat un cert debat a les xarxes socials ha estat la intenció de tirar endavant el Torneig Internacional de la Pobla de Lillet a l'agost. He llegit que defensen fer-lo encara que sigui amb 30 o 40 participants. Doncs, endavant, si l'ajuntament i les autoritats sanitàries ho permeten. Però, convindreu amb mi que aquest torneig no deixarà de ser una mena de social entre amics.

La veritat que els debats a les xarxes socials (especialment a Facebook) deixen molt que desitjar. Per cadascuna de les intervencions sensates, ens trobem una barbaritat d'intervencions estúpides. Que farem, sembla que ara la qüestió va d'aquest tarannà.

Salut i escacs,

Desconfinament (3)

Una setmana més i a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana seguim en fase 0. Ahir, dimecres, el parlament espanyol ha prorrogat l'estat d'alarma, però sembla (això diuen) que les dades són positives i anem pel bon camí.

És molt probable que la propera setmana puguem gaudir de la fase 1. Però estem en condicions de passar de fase? Doncs jo crec que si, sanitàriament sembla ser que si, però i socialment?

La immensa majoria de la població ha demostrat clarament un comportament totalment adequat, el que ha fet que la pandèmia s'hagi anat controlant. Però també hi ha una minoria que quan se'ls dona la mà, agafen tot el braç. Com a mostra d'això us passo aquest dos vídeos recents apareguts al diari La Vanguardia:

En fi que siguin minoria no vol dir que no siguin massa, més del que hauria de ser. Espero i desitjo que el més aviat possible puguem gaudir de totes les coses meravelloses de les quals ara no podem gaudir; però també voldria que aquests terminis no fossin més llargs per culpa d'uns impresentables egoistes.

Com sempre ara passem al que toca, un tema escaquístic. Avui vull fer un ràpid apropament al Torneig Interzonal de l’any 1970 que es va jugar a Palma de Mallorca.

Foto: Ajedrez 12

Aquest torneig el va guanyar Bobby Fischer amb gran autoritat, amb 18’5 punts de 23 possibles. La classificació final va ser aquesta:

Imatge: Todocolección

Aquest va ser l'últim torneig que va disputar Fischer, ja que després va disputar els encontres de candidats: primer amb Taimanov que va derrotar per 6 a 0, després amb Larsen  al que també va derrotar per un contundent 6 a 0, això va comportar que jugués la final del matx de candidats amb el excampió mundial Tigran Petrosian al que va guanyar per 6’5 a 2’5. Posteriorment, l'any 1972 es va proclamar Campió del Món derrotant a Boris Spassky per 12’5 a 8’5.

Però tornant a Palma de Mallorca 1970, us deixo aquestes partides:

En el següent vídeo podeu veure l'única partida que Bobby Fischer va perdre en aquest torneig:

Si voleu consultar totes les partides d'aquest torneig les podeu trobar en aquest enllaç.

En aquest article he volgut parlar del millor Fischer que inqüestionablement va ser el dels anys 1970, 1971 i 1972. Si voleu tenir més informació sobre aquest gran campió, podeu consultar un article que vaig fer l'any 2016 sobre els efímers grans campions dels Estats Units de la història, es a dir Morphy, Pillsbury, Fine i Fischer; podeu trobar aquest article en aquest enllaç.

Salut i escacs.

Desconfinament (2)

En aquesta setmana que ha passat des de l'últim article seguim estan en estat d'alarma, però en el desconfinament tenim territoris en fase 1 i altres en fase 0.

Des del meu punt de vista veig normal que hagi aquesta desigualtat, ja que no tots els territoris estan en la mateixa situació.

Però el que si em preocupa és com alguns responsables polítics s'han pres aquesta situació. M'explico, s'han pres aquesta critica situació com si fos una “carrera de cavalls” i volen ser els primers en arribar a la meta.

Imatge: Pinterest

Però, a on és la meta? La meta hauria de ser arribar al final de la pandèmia amb els menys morts possibles, tinc claríssim que qualsevol altra meta és secundaria.

Imatge: Veronica Montón

En el tema dels escacs, tema principal d'aquest blog, voldria comentar-vos una qüestió personal que voldria compartir amb vosaltres.

Des de fa ja bastants anys, estic subscrit a la revista “Peón de Rey”. Estic subscrit a la versió “paper”, es a dir la de tota la vida. Aquesta revista sempre m'ha semblat força bona i d'una gran qualitat.

Però que sigui una molt bona publicació no és per a mi el més important, per a mi tant els llibres com les revistes (d'escacs o d'altres temàtiques) m'agraden llegir-los en format paper, no m'agrada llegir en “pantalletes”; és per això que mentre m'ho pugui permetre (és de desitjar que el contrari no passi mai) mantindré la meva subscripció.

El comentari que volia compartir amb vosaltres ha estat un fet relacionat amb aquesta revista que m'ha produït una gran alegria. Fa uns dies, a començament d'aquest mes de maig, mirant a la meva bústia de correus, vaig veure que havia arrivat l'últim exemplar de “Peón de Rey” el número 146. Va ser una gran sorpresa, francament no m'ho esperava, i com passa amb les sorpreses agradables, em va produir una gran satisfacció. Des d'aquestes línies, vull felicitar i agrair a totes les persones que fan possible aquesta publicació pel esforç que ha fet possible que en aquestes dates tan complicades ens hagi arribat la revista.

Poques noticies sobre els escacs, en aquests dies fora dels tornejos “on line” poca cosa més. Però si que m'han cridat l'atenció dues noticies que he vist publicades al Web de la Federació Catalana d'Escacs .

La primera fa referència a una reunió telemàtica sobre el Circuit Internacional d’Escacs. Podeu consultar l'acta d'aquesta reunió des d'aquest enllaç.

La segona fa referència a la convocatòria per part de la FCE d'una reunió telemàtica de clubs pel dia 15 de maig. Podeu consultar aquesta convocatòria des d'aquest enllaç.

En relació als tornejos “on line”, que com he comentat sovint no són del meu interès, ha hagut una noticia recent que si que m'ha cridat l'atenció. Resulta que la Federació Iberoamericana de Ajedrez ha programat un torneig “on line” per jugadors d'èlit de aquesta federació, aquesta competició té premis en metàl·lic.

Doncs sí, m'ha cridat l'atenció ja que després del polèmic torneig que va organitzar la FCE i les suspicàcies i denuncies de frau que es van produir, i la conseqüent polèmica posterior amb afirmacions de que en aquests tipus de competicions sempre es pot donar casos fraudulents, doncs si, m'ha sorprès aquesta iniciativa.

Ara bé, potser en aquest torneig fer trampes sigui més complicat. En aquest sentit mirem aquest redactat de les bases:

“El Campeonato se jugará a través de la plataforma de juego chess24. Todos los jugadores deberán tener una cámara web con la que se conectarán a la plataforma Zoom durante la partida. Además, compartirán la pantalla de su ordenador donde solo podrán tener abierta la zona de juego. En caso de desconexión (que no sea culpa del servidor) el jugador perderá, salvo que se encuentre en las 10 primeras jugadas de la partida. Si se encontrara en las 10 primeras jugadas, se volverá a empezar repitiendo las jugadas hechas antes de la desconexión.”

Sembla que són mesures interessants per combatre el frau, però em pregunto: serà suficient? La veritat que no ho sé dir, ja veurem com va. Podeu consultar les bases complertes en aquest enllaç.

En fi, una setmana més i això cada vegada sembla que va per més llarg del que pensava la setmana anterior, com ja vaig comentar en un article anterior, paciència, molta paciència.

Salut i escacs, 

Desconfinament

Desconfinament, curiosa paraula, si alguna persona l'hagués pronunciat fa tres mesos en alguna conversació informal, haguéssim dit “però de què parla aquest”. Ara en canvi, aquesta paraula és la més utilitzada, realment una paraula de moda.

Afortunadament he pogut canviar el títol i passar de “Tancat a casa” a “Desconfinament”, i la veritat que ha estat un canvi realment fantàstic, cada matí surto a caminar a les 08:00 hores i camino poc més d'una hora, poca cosa em direu, però la sensació és com la d'aquell que passa gana i de sobte pot menjar habitualment; pels que estan acostumats a menjar cada dia, doncs, potser no ho saben valorar, però pels que passen gana, aquest canvi és realment meravellós.

Imatge: Roger Surroca

Això si, surto a caminar amb mascareta, i sorprenentment (per a mi) veig moltes persones sense mascareta. Sé perfectament que la mascareta no em protegeix dels altres, protegeix els altres de mi, per la qual cosa voldria que hagués un comportament recíproc. Entenc perfectament que pels que surten a córrer portar mascareta pot ser molt incòmode, però els que sortim a caminar (que som majoria) la mascareta és totalment suportable.

La veritat, no vull parlar de fases, ni l'1, la 2, la 3, etc.  Ni tampoc de les controvèrsies que s'estan generant, ara bé, el que si tinc clar és que el que no ens podem permetre és que la pandèmia rebroti. Com es diu en castellà: “visteme despació que tengo prisa”.

Dins de la temàtica d'aquest blog, sabeu que m'agrada parlar de partides d'altres temps amb continguts històrics i una certa curiositat, avui vull parlar d'una partida que va jugar un adolescent amb el Campió del Món. Va ser fa 95 anys a una sessió de simultànies a la ciutat de Leningrad (ara Sant Petersburg) l'any 1925. El Campió del Món era el gran Capablanca i va perdre amb un “nano” de 14 anys de nom Botvinnik.

Capablanca va anar a Moscou a jugar el gran torneig que es va desenvolupar en aquesta ciutat en aquell any de 1925. Dins de les activitats paral·leles, va anar a jugar una sessió de simultànies a Leningrad amb joves promeses russes.

Us passo la partida amb comentaris que Botvitnnik va fer molts anys després quan ja era un gran campió.

Buscant informació sobre aquest torneig, he trobat aquest vídeo que parla del torneig i també de les simultànies.

A pesar de que Capablanca potser estava cansat del viatge i no estava en la seva millor forma, la partida no deixa de ser interessant i a més és un partida d'un fort ingredient històric.

Per acabar fer un recordatori històric, recordar que aquell any 1925 es va fundar la Federació Catalana d'Escacs, es a dir que els escacs organitzats a casa nostra estaven en estat embrionari.

Salut i escacs,     

Tancat a casa (7)

Setena setmana de confinament. Molts dies tancat i tant sols he sortit dues vegades al carrer per anar a la farmàcia, no més de quinze minuts en total sumant les dues sortides. Poca cosa, puc dir que en el meu cas està sent un confinament total.

Tal i com vaig senyalar a l'article anterior, el passat diumenge van poder sortir els menors de 14 anys acompanyats d'un adult (amb el criteri d'una hora, un kilòmetre i un adult). El diumenge, sembla que en alguns llocs es va extralimitar la qüestió, però a la resta de setmana aquestes sortides  s'han moderat sensiblement.

Ara, sembla ser que a partir del proper dissabte, podré sortir a donar una petita volta (si no canvien d'opinió), amb la qual cosa aquest serà l'últim article amb el títol de “Tancat a casa”.   

Avui vull parlar d'un gran campió, un jugador aficionat que va aconseguir ser Campió del Món (1935-1937). Estic parlant de Max Euwe (20 de maig de 1901-26 de novembre de 1981).

Max Euwe és sovint, potser injustament, considerat el campió mundial d'escacs menys gran, o el menys dominant. Això és en gran part al fet que era un jugador semi-professional (s'ha d'aclarir, que si hi ha alguns jugadors que són semi-professionals per falta de capacitat, en el cas d'Euwe va ser per pròpia decisió), que va haver d'adaptar a les seves aparicions en tornejos al voltant de les exigències de la seva carrera com a professor de matemàtiques. Euwe, però, va dominar els escacs del seu país, guanyant cada campionat neerlandès en els quals va participar entre 1921 i 1952.

Foto: Chesscom

Els seus èxits internacionals inclouen el torneig de Zurich 1934, on va acabar segon empatat amb Flohr i li va infligir l'única derrota al guanyador del torneig, Alexander Alekhine. Els mateixos jugadors es van enfrontar pel Campionat de el Món un any després, i tot i començar malament la seva excel·lent preparació teòrica el van ajudar a derrotar sensacionalment al campió per 15’5: 14’5.

Després d'aquell èxit Euwe també va tenir uns bons resultats en tornejos, per exemple, va acabar en tercer lloc, mig punt per darrere de Botvinnik i Capablanca però per davant d'Alekhine en el fort torneig de Nottingham 1936. El seu regnat va ser, però, molt curt, ja que va perdre el matx de revenja amb Alekhine l’any 1937.

Max Euwe va ser president de la FIDE des de 1970 fins a 1978, presidint en l'època en la qual Bobby Fischer va aconseguir i després va abandonar el tron dels escacs. Euwe també va ser un autor prolífic, publicant més de 70 llibres sobre escacs.

Foto: Wikipedia

Val la pena fer referència al paràgraf introductori que va fer Kasparov sobre Euwe al segon volum del seu llibre “Mis geniales predecessores”: “El cinquè campió del món, Max Euwe, era un home polifacètic: matemàtic, enginyer, astrònom, especialista en ordinadors i, en els seus últims anys, ¡President de la FIDE! L'holandès no estava realment considerat un jugador professional d'escacs, però tenia un excel·lent instint per captar els matisos del joc mil·lenari. Era un fervent seguidor de les teories posicionals de Steinitz i també un eminent escriptor d'escacs, professor i estudiós de la metodologia”.

Us passo uns vídeos sobre Euwe:

Aquesta partida d'aquest últim vídeo la podeu també seguir amb comentaris de Kasparov, Bronstein, Euwe i Geller.

En fi, el confinament realment ens està fent tenir la sensació de que estem perdent temps de la nostra vida, perquè no ens deixa fer coses que entenem que són importants, i és veritat; però si ens volem conformar, també es veritat que des de casa estem fent coses que en condicions normals no faríem.
En el meu cas (en realitat aquesta última setmana), veure quantitat i quantitat de bones partides de grans campions d'altres temps.

Salut i escacs, 

Tancat a casa (6)

Sisena setmana de confinament. Això segueix fent-se llarg, sembla que la situació va progressant, però poc a poc, molt més lentament del que ens agradaria. Ara, en els últims dies sembla que la gran polèmica ha estat si es té que deixar sortir els nens al carrer. Els pedagogs (alguns) s'han manifestat públicament dient que estar tants dies confinats no és bo pels nens (em perdonareu, però crec que no fa falta ser pedagog per arribar a aquesta conclusió) i aquestes conclusions han estat aprofitades per certs polítics per intentar posar-se a l'opinió pública del seu costat pressionant per a què aquesta situació (que els nens puguin sortir al carrer) es faci ràpidament. Però, es clar, també trobem els experts amb la qüestió de la pandèmia, que opinen que això podria ser molt perillós. Fa poques hores, el govern (que també són polítics) a cedit, i plantejà la possibilitat de que els nens puguin sortir de casa, però amb unes condicions. Bé, penso que pels nens (i els pares també) que puguin sortir amb unes garanties de seguretat està bé; el que no tinc tan clar és si ara era el moment o si pel contrari era més segur esperar una mica més. Tinc molt clar que, afortunadament, la immensa majoria de la població a tingut una actitud excel·lent en aquestes setmanes que portem de confinament. Però, malauradament han hagut excepcions de persones poc solidaries, amb actituds perilloses pels demés. Esperem que aquesta obertura amb els menors, no obri una porta a la picaresca innata en alguns i, sobretot, que aquesta mesura no ens porti enrere en la lluita contra el virus.

Pels que respectem les normes perquè pensem que és la millor i més ràpida manera de sortir d'aquesta crisis, lo millor que podem fer és tenir paciència.

Però no una paciència negativa, sinó una paciència positiva que ens serveixi per poder transitar amb comoditat fins que això s'acabi. Ja sé que això és més fàcil dir-ho que fer-ho, en el meu cas estic prenent més valeriana que mai, perquè hi ha moments que la necessito, però estic convençut que tinc que tenir paciència.

 Imagen: Tagoror.es

Imagen: PsicoActiva.com

Últimament, dedico el temps a llegir, mirar partides de grans campions d'escacs (ben analitzades, això si) i per les tardes maratons de series (he de acceptar que m'he “empassat” algunes series que en condicions normals mai ho hagués fet). Pel que fa als escacs, tal com vaig comentar en un article anterior, vaig estar unes setmanes mirant partides de Krammik i de Geller, però ara m'he passat a les partides de Botvinnik. En aquest sentit us passo una partida entre dos campions mundials, Botvinnik i Fischer, dos grans campions. Aquesta no és una gran partida, en realitat els dos van cometre errors no habituals en ells. Però en canvi, és una partida d'un gran contingut històric; perquè a pesar d'haver coincidit durant molts anys en l'alta competició, Botvinnik i Fischer tan sols es van enfrontar en una partida, aquesta partida, jugada a la Olimpíada de Varna l’any 1962. En aquells moments Botvinnik era el campió del món, Fischer ho va ser deu anys després.

Els comentaris i anàlisis els he tret de diferents llibres i són de Botvinnik, Fischer i Kasparov. Més que els anàlisis, els comentaris em semblen realment interessants, per si mateixos i des d'un punt de vista històric.

En aquesta partida, Fischer va aconseguir superar a Botvinnik i el resultat va ser un avantatge decisiu; però, un "pecat" d'autoconfiança juvenil el va portar a no poder guanyar una partida que tenia a les seves mans. Deu anys després, quan es va coronar com a campió del món, aquests “pecats adolescents” feia temps que havien desaparegut.

Salut i escacs,