Com heu pogut comprovar pel títol de l'article, en aquesta ocasió vull parlar d'un sol llibre. En aquesta etiqueta de llibres, normalment parlo de llibres que he llegit i/o he consultat i m'han semblat suficientment interessants per poder-los recomanar en aquest blog.
Però avui vull introduir una nova perspectiva a aquest tema. No tan sols vull recomanar un llibre (en realitat aquest llibre ja el vaig recomanar al seu moment) sinó que també vull desenvolupar una aproximació al contingut d'aquest llibre. Llibre que al seu moment em va servir per millorar el meu joc.
Bé, si som estrictes, com a mínim millorar el meu Elo, es a dir, millorar el meu percentatge de victòries.
L'any 1996 va ser editat en castellà "Perfeccionamiento en el ajedrez" de Mijail Shereshevsky; llibre que vaig comprar no sé exactament si va ser l'any 1997 o l'any 1998.
En aquell moment no coneixia res de Shereshevsky, però com aquest llibre em va agradar força, quan a començament dels anys 2000 van sortir editats "La planificación del final I, en aperturas abiertas y semiabiertas" i "La planificación del final II, en aperturas cerradas" ràpidament els vaig adquirir tots dos.
Però tornem al llibre del qual us vull parlar. És un llibre enfocat des de la seva experiència del treball amb joves jugadors.
En aquest llibre, a les primeres pagines, Sherehevsky fa aquestes preguntes (a partir de com començar ha treballar amb joves jugadors): Com tenim que començar?, i ell mateix contesta, ¡amb l'obertura!, i segueix amb aquestes preguntes: Perquè tenim que començar el treball amb l'obertura? Potser la comprensió del mig joc i l'habilitat en els finals són temes més importants?
Sherehevsky contesta a aquesta qüestió: La raó és molt senzilla; si un escaquista juga sense posseir un eficient repertori d'obertures la seva participació en competències sempre estarà lligada amb dificultats.
En aquest sentit cal aclarir que està parlant de joves jugadors amb un cert recorregut (jugadors prometedors), no de principiants.
En fi, el llibre fa referencia a moltes obertures i algunes d'una forma força original.
A l’índex del llibre es poden veure totes les obertures que toca.
Jo algunes les vaig posar en el meu repertori, i he de dir que em van reportar molts punts.
Especialment van ser molt profitoses les línies sobre la Defensa Índia de Rei.
La meva sorpresa va ser que al cap d'uns anys, forts GM les van començar a jugar i això va fer que fossin analitzades a fonts i el tema sorpresa va desaparèixer.
Us passo dues d'aquestes obertures, possiblement les més originals.
El Contragambit Albin
1.d4-d5 2.c4-e5
3.dxe5-d4 4.a3!?
(La teoría dice que la mejor es 4.Cf3 y promete la ventaja blanca. Sin embargo, por el mismo camino se orientan los esfuerzos analíticos de las negras. Por eso desde el punto de vista práctico para las blancas sería importante elegir una continuación que sin ser objetivamente la más fuerte, sea menos conocida para el adversario).
4…-Cc6 (4…-c5-e4) 5.e3 ahora lo más natural es 5…-dxe3
(5…a5 6.Cf3-Ac5 7.exd4-Cxd4 8.Ae3-Ag4 las blancas jugando simplemente 9.Ae2 mantienen la ventaja.)
6.Dxd8-Rxd8
De otra manera las negras se quedan con un peón de menos.
7.Axe3-Cxe5
Las blancas ya han alcanzado ciertos éxitos. Es que las negras al esgrimir el Contagambito Albin generalmente tratan de entablar un juego violento con miras al ataque. Ahora, en cambio, se someten a una lucha sin damas por igualar la posición. La posición es simétrica; y para las blancas que tienen ventaja en desarrollo, es muy importante encontrar la vía de explotar su iniciativa.
8.Cf3!
La única pieza activa de las negras es el Ce5, y se tiene que cambiar sin demora, ya que la posición centralizada del caballo hace posible que las negras tengan posibilidad de contrataque.
(8.Cc3-Ae6 y a 8.Cd2-Af5)
8…Cxf3-gxf3
Las blancas se disponen a ganar otro tiempo haciendo el enroque largo. El lector puede comprobar fácilmente que después de las jugadas 10.Cc3, 11.o-o-o y 12.Ce4 las negras tendrán en perspectiva una lucha bastante dura por igualar la posición.
Claro que no excluyo la posibilidad de que las negras a raíz de un profundo análisis puedan neutralizar poco a poco la iniciativa blanca. Pero no se debe olvidar que no pretendemos preparar a aspirantes a la corona mundial, sino que tratamos de establecer un repertorio de aperturas para un joven aficionado de primera sin planearle la tarea de "machacar" a su adversario ya en la apertura.
Fins aquí aquesta obertura, he de dir que quan vaig acabar aquest llibre, assimilant sobretot les obertures que vaig incloure en el meu repertori, vaig tenir la sort de que al Campionat de Catalunya per equips em van jugar el Contagambit Albin dues vegades, les dues partides les vaig guanyar.
Comentar també que a aquesta posició és pot arribar també des de la Defensa Chigorin.
A la Defensa Chigorin, després de 1.d4-d5 2.c4-Cc6 3.e3-e5 4.a3 les blanques transposen a la posició que hem vist abans.
Amb aquest plantejament cobrim les dues obertures de les negres. Un autèntic 2x1.
Gambit Budapest
Després de 1.d4-Cf6 2.c4-e5 3.dxe5-Cg4
Shereshevsky fa aquesta curiosa proposta 4.e3-Cxe5 5.Ch3!?
Com a exemple, Sherehevsky posa tres partides d'un dels seus deixebles, aquí us poso una d'elles:

.jpeg)
.jpg)






.jpg)










































