Dades (5). Barcelona

Torno a aprofundir en el tema de dades i avui vull tocar els clubs d’escacs a la ciutat de Barcelona.
Barcelona, capital de Catalunya, és de lluny la ciutat amb més població del Principat. Segons la Viquipèdia, Barcelona té una població d'1.628.090 habitants; en canvi, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2013, la cifra és de 1.611.822 habitants. Sempre m’ha fet gràcia aquests tipus de dades tant exactes, sobretot les que fan referència a un tema tan canviant com és la població d’una gran ciutat, bé, podem dir sense perill a equivocar-nos que Barcelona supera de llarg el milió i mig d’habitants i ja ens podem fer una idea bastant fiable a nivell de població.

Podem dir també, sense equivocar-nos, que en una gran ciutat és més fàcil que puguem trobar gent amb tot tipus d’aficions, i els escacs no poden ser una excepció.

Com no podia ser d’una altra manera, Barcelona es la localitat catalana amb més concentració de clubs i jugadors. Veiem algunes dades sobre aquest tema.

A Barcelona hi ha 26 clubs (segons dades de la Federació Catalana d’Escacs a l’últim campionat per equips), repartits pels seus diferents districtes i barris.

En aquest sentit, dir que a Barcelona hi ha 10 districtes i 73 barris, i que els clubs d’escacs actuals estan distribuïts d’aquesta manera:

Però pot ser interessant que intentem visualitzar aquesta distribució d’una manera més concreta. Els districtes a Barcelona són aquests:

Ara distribuirem els clubs en els seus districtes, començant pels que tenen més clubs.

Districte de Sant Martí. 10 barris. 233.463 habitants (2012). 5 clubs d’escacs.

• Ateneu Colón. (Barri: El Poble Nou).
• Diagonal Mar. (Barri: El Poble Nou).
• Foment Martinenc. (Barri: El Camp de l'Arpa del Clot).
• Sant Martí. (Barri: Sant Martí de Provençals).
• Vila Olímpica. (Barri: Diagonal Mar i el Front Marítim de Poble Nou

Districte de Ciutat Vella. 4 barris. 105.220 habitants. (2012). 4 clubs d’escacs.

• Agustí. (Barri: El Raval).
• Aragonès. (Barri: El Raval).
• Ateneu Barcelonès. (Barri: El Barri Gòtic).
• Barcelona UGA. (Barri: El Barri Gòtic).

Districte de Sant Andreu. 7 barris. 146.963 habitants (2012). 4 clubs d’escacs.

• Centre Castellano-Leonés. (Barri: Sant Andreu).
• Congrés. (Barri: El Congrés i els Indians).
• La Lira. (Barri: Sant Andreu).
• Sant Andreu. (Barri: Sant Andreu).

Districte de l’Eixample. 6 barris. 265.592 habitants (2012). 3 clubs d’escacs.

• Escola d’Escacs de Barcelona. (Barri: L'Antiga Esquerra de l'Eixample)
• ONCE Barcelona. (Barri: Sant Antoni)
• Torrenegra. (Barri: La Sagrada Família).

Districte d’Horta-Guinardó. 11 barris. 168.525 habitants (2012). 3 clubs d’escacs.

• Hortenc. (Barri: Horta).
• Maragall. (Barri: El Guinardó)
• Peona i Peó. (Barri: El Guinardó)

Districte de Sants- Montjuïc. 8 barris. 183.700 habitants (2012). 3 clubs d’escacs.

• Cadena. (Barri: La Marina de Port).
• Catalunya. (Barri: Hostafrancs).
• Comtal. (Barri: El Poble Sec).

Districte de Gràcia. 5 barris. 121.550 habitants (2012). 2 clubs d’escacs.

• EDAMI. (Barri: La Vila de Gràcia).
• Tres Peons. (Barri: La Vila de Gràcia).

Districte de les Corts. 3 barris. 82.420 habitants (2012). 1 club d’escacs.

• Espiga de les Corts. (Barri: Les Corts).

Districte de Nou Barris. 13 barris. 167.175 habitants (2012). 1 club d’escacs.

• Ideal Clavé. (Barri: Verdún).

Districte de Sarria-Sant Gervasi. 6 barris. 145.413 habitants (2012). Cap club d’escacs.

Després d’aquestes dades, ubicacions i informacions varies, no sóc capaç de fer gaires judicis de valors o, si així ho voleu, extreure valoracions concretes. Però, si m’atreveixo a comentar les següents qüestions:

Per a una ciutat tan gran, els escacs són una activitat força minoritària; és a dir, amb una gran capacitat de créixer (això ho definiria com una oportunitat).

La desaparició de clubs i les fusions ha fet que els clubs estiguin cada vegada més dispersos en el territori (No estic gaire segur, però podria ser un perill).

La concentració dels aficionats als escacs en uns pocs clubs (podria ser una amenaça).

La desaparició del concepte de club de barri, amb la pèrdua dels valors que això comporta (podria ser un punt dèbil).

La introducció massiva dels escacs a les escoles i conseqüentment als barris (ha de ser un punt fort).

Bé, podríem posar més exemples i al final potser sortirien algunes conclusions amb cara i ulls. Però, si el que volem és que els escacs comencin a ser una activitat una mica més coneguda i conseqüentment més consolidada en la societat, és imprescindible que estigui present en aquesta societat. Si mirem les dades anteriors, es pot veure que en un districte no n’hi ha cap club d’escacs, però si ho fem per barris, la conclusió és encara molt més desoladora.

Els escacs a la nostra ciutat és una activitat invisible. En altres ciutats, per exemple Nova York, és habitual veure jugar a escacs en alguns parcs, aquí, a Barcelona, en alguns parcs podem trobar que l’Ajuntament ha posat cistelles de basquetbol i/o taules de ping-pong, però no he vist que hagin posat cap taula amb un tauler pintat.

La Federació Catalana d’Escacs treballa principalment de cara als clubs, normal, ja que és una federació de clubs. Però, potser, tant la Federació, com els clubs i els jugadors, tindríem que treballar més pels escacs i la seva visualització en la societat; potser “els arbres no ens deixen veure el bosc”.

Salut i escacs,

Llibres antics

Fins ara, quan he llegit un llibre que m’ha agradat especialment, he fet un article amb el nom genèric de llibres i després entre parèntesis he posat el número que corresponia. Així, l’últim que vaig fer va ser “llibres (6)” a on us recomanava tres llibres de Jacob Aagaard.

Fins ara us he recomanat 26 llibres que per a mi són realment interessants i que he gaudit plenament d’ells.

També he de dir que he estret moltes profitoses ensenyances d’aquest llibres que m’han permès guanyar algunes partides; però, malauradament, també m’he trobat que en algunes ocasions, per omissió d’alguns d’aquests preceptes, he desaprofitat bones ocasions que han fet que la partida acabés en desastre.

Francament, en aquestes ocasions és quan un es troba més “fotut”, ja que si els errors són per ignorància, doncs ja se sap que la ignorància és un “oceà immens”; però quan un error és producte de la dispersió o la “vagància mental” i després quan analitzes la partida veus que aquell tema estratègic el saps de sobra i que a més és obvi, doncs dona una ràbia profunda.

Els que hem dedicat una part important del nostre temps lliure a aprofundir en diferents llibres d’escacs (tema amb el qual gaudeixo especialment), el que fa que no siguem bons jugadors és, entre altres moltes i diverses coses, que el “coco” ens enreda i no ens deixa aplicar temes que tenim ben apresos. Bé, és una pena, però, com a mínim en el meu cas, una realitat.

Avui vull parlar-vos d’uns llibres antics que no estan de moda, alguns potser fora del mercat. Però que crec que són uns llibres fantàstics que tot aficionat al nostre joc hauria de conèixer.

El primer és tot un clàssic, molt conegut però, potser, poc valorat; o si ho voleu expressar d’una altre forma, no valorat en la seva mesura.

És un llibre petit, que molta gent ho ha encasellat com un llibre per a principiants, i aquí cometem un greu error. Si bé el llibre comença amb conceptes molt elementals (com per exemple com donar mate amb rei i torre contra rei), després el llibre va evolucionant i dona conceptes realment importants.

Aquest llibre va ser un dels primers llibres que vaig comprar, i al començament no li vaig donar gaire importància, però després d’alguns anys el vaig repassar una altre vegada, alguns temes em van semblar força interessants. Això m’ha passat varies vegades, quan més sé, més temes descobreixo en aquest llibre. Us invito a que ho descobriu.

Podeu trobar aquest llibre en format pdf en aquest enllaç.

El segon llibre és un llibre totalment diferent, en ell Larsen narra la seva trajectòria fins el seu millor moment (any 1969), poc abans de la debacle que va sofrir amb Fischer, que va marcar el principi de la decadència del seu joc. Un llibre amb molt bones partides molt ben analitzades pel mateix Larsen.

Podeu trobar més informació sobre aquest llibre en aquest enllaç.

El tercer llibre és un llibre antic, difícil de trobar, una autèntica joia. Aquest llibre el vaig descobrir a partir de la referència que fa d’ell Mijail Shereshevsky al seu llibre “Perfeccionamiento en el Ajedrez” que ja vaig recomanar en un altre article.

En el seu llibre, Shereshevsky, en el càpitol “Estudio de la herencia clàssica” comenta en un lloc destacat (dedicant varies pàgines) el llibre de Evgeni Znosko-Borvsky “El medio juego en el ajedrez” editat l’any 1925.

Curiosament, casualitats de la vida, un temps abans havia comprat en una llibreria de llibres vells, uns quants llibres d’escacs antics. Un d’aquests llibres era el que feia referencia Shereshevsky com un dels millors llibres d’escacs que ell havia llegit. Quan vaig comprovar que jo el tenia, podeu entendre la meva alegria.

És un llibre que està molt bé, amb alguns conceptes que no he trobat en cap altre llibre. Podeu trobar una versió en anglès en aquest enllaç.

Els llibres antics, sovint passen de moda, altres són superats per noves tècniques i/o innovacions, és llei de vida. Però hi ha alguns que són realment bons, seria estúpit renegar d’ells.

Salut i escacs,

Jaume Lladó Lumbera

Com sabeu els que seguiu aquest bloc, considero que la història dels escacs és important i crec que no hauríem de deixar que part de la nostra història desaparegui.

Si tinguéssim la possibilitat de fer una gran enquesta a la totalitat dels escaquistes catalans, preguntant qui és i el que va representar en Jaume Lladó, possiblement una gran majoria contestaria que no ho sap.

Crec que això no pot ser positiu, per una part, perquè Lladó és un dels grans, amb majúscules, escaquistes catalans, i per una altra banda, perquè és molt trist aquesta amnèsia que tenim del nostre passat.

En Lladó ha estat un dels més destacats jugadors catalans, especialment en les dècades dels anys 1950 i 1960. Va ser campió de Catalunya en cinc ocasions, els anys 1951, 1952, 1955, 1956, i 1967, i en tres ocasions va ser subcampió, els anys 1959, 1961, i 1966.

El Campionat d’Espanya el va guanyar en dues ocasions, el 1956 a Barcelona, i el 1961 a Granada.

També va participar en tornejos internacionals amb bones actuacions. El 1951 fou 7è al torneig de Madrid (el campió fou Lodewijk Prins). El 1957 va guanyar el Torneig Internacional d'Almería, i va tenir un gran èxit en la seva participació al Torneig Zonal de Dublín, on hi empatà als llocs 6è a 8è (al torneig hi participaven 18 GMs; el campió fou Ludek Pachman).Va participar també al Zonal de Torremolinos1962, i al d'Enschede 1963.

Lladó també va participar en diverses competicions internacionals per equips amb la selecció espanyola, en concret, en una Olimpíada d'escacs l'any 1958 a Munic, en dos Campionats d'Europa per equips, el 1961 i el 1970, i en tres edicions de la Copa Clare Benedict, els anys 1958, 1959, i 1963.

Com podeu comprovar, i tenint en compte que va ser un jugador aficionat, el seu palmarès és força bo.

Va començar a jugar amb 16 anys, al club Jake Doble, i amb 18 anys fou campió de Catalunya de 2a categoria. Posteriorment va militar al Club d'Escacs Ruy López, al Club d'Escacs Espanyol, al Círcol Catòlic de Badalona, i al GE SEAT.

Club d'Escacs Espanyol, Campió de Catalunya temporada1970-1971

Lladó és el segon per la dreta dels que estan asseguts

Any 1977

Quan jo vaig començar a jugar federat, l’any 1970, Lladó era un jugador molt considerat i respectat pels jugadors catalans. No puc dir que el coneixes gaire, tan sols vam coincidir a les últimes rondes del Trofeu Dicen... de l’any 1975, a on vam intercanviar alguns comentaris mentre els nostres contrincants pensaven i anys després ens vam trobar alguna vegada al carrer, a la plaça Molina, on jo vivia en aquells temps i ell treballava a l’escala del costat; jo sempre el saludava i ell em contestava amablement amb alguna petita conversa relacionada amb els escacs.

Era un jugador de poca teoria de les obertures, un fort mig joc i amb una especial habilitat en els finals. En realitat, era en els finals on ell és sentia feliç, quan arribava a un final igualat, ell el donava voltes i més voltes fins que aconseguia algun avantatge i després, sovint, aquest petit avantatge el convertia en una victòria.

Aquesta habilitat el feia ser temut pels seus contrincants, però també el feia antipàtic, ja que a vegades abusava de no acceptar petició de taules en posicions de taules mortes.

En aquest sentit vull explicar dues anècdotes al voltant d’en Lladó que potser donin una aproximació a la seva manera de ser:

La primera la vaig sentir en diverses ocasions quan jo era jove; a la Olimpíada de Munic, Lladó va fer taules amb Tigran Petrosian (que com sabem, pocs anys després va arribar a Campió del món) en una llarga partida, el que em van explicar és que en un moment del final i quan la posició era de total igualtat, Petrosian va proposar taules i Lladó les va rebutjar. Bé, no sé si és veritat o potser una mena de “llegenda urbana”, però si que dona una explicació de com ell sentia els escacs, és a dir, que no ho feia amb jugadors de menys nivell, ho feia amb tothom.

La segona és un fet que es va produir al Campionat d’Espanya de l’any 1956 que es va jugar a Barcelona, va ser un dels campionats amb més figures dels escacs espanyols d’aquells temps, tals com: Pomar, Torán, F.J. Pérez, Díez del Corral, Albareda, entre altres forts jugadors.

Durant el torneig va passar un fet que demostra que Lladó era un gran lluitador, però també un gran esportista. El fet és que a la ronda que Lladó tenia que jugar amb Pere Puig (un dels més forts jugadors catalans d’aquells temps), Puig tenia uns exàmens que representava tenir que arribar a la sala de joc dues hores més tard del que estava previst pel començament de les partides. Assabentat Lladó d’aquest fet, va proposar a Puig començar dues hores més tard perquè pogués jugar-se la partida; la partida és va jugar i Lladó va perdre. No obstant això, Lladó va quedar campió d’aquell campionat, no sense certes dificultats a les últimes rondes, dificultats que no hagués tingut si s’hagués adjudicat el punt de Puig per incompareixença. Tota una lliçó d’esportivitat.

Lladó al Campionat de Catalunya individual, any 1978

Homenatge a Juan Torquet, any 1979

Intentant fer aquest article, he pogut adonar-me que una altra característica d’en Lladó devia ser que no li agradava que li fessin fotos, m’ha costat moltíssim trobar-les, apart de la primera, la de les dues copes, que surt en dos “boletines” i també en el llibre que la Federació Catalana d’Escacs va fer per al 75è aniversari, les altres fotos han estat una autèntica feina d’investigació.

En fi, crec que la trajectòria de Lladó com a un dels millors escaquistes catalans, no és tindria que perdre. Tal i com he dit moltes vegades, la nostra història no la tractem com es mereix.

Salut i escacs,

Nota posterior.- Si heu entrat a l'apartat comentaris, veureu que el David Vivancos m'ha passat unes quantes fotos d'en Lladó, són aquestes:

    

Campionat de Catalunya per equips 2014. Play-Off (2)

El Districte de Sants-Montjuït és el de més extensió de Barcelona i al mateix temps engloba una gran quantitat de barris, com són:  el Poble-sec, Hostafrancs, la Bordeta, la Font de la Guatlla, la Marina de Port, La Marina del Prat Vermell, Sants, Sants - Badal.

Avui hem visitat la seu del Catalunya Escacs Club al barri d’Hostrafrancs, en concret al Casinet d’Hostrafrancs.

Com sabeu, a part de parlar de la crònica de la jornada, quan visito un barri emblemàtic per a la ciutat, m’agrada fer una petita introducció en aquets sentit.

Hostafrancs es troba entre la Gran Via i Sants, en el sector del districte més proper de la plaça d'Espanya. Els eixos vitals del barri són la Creu Coberta, el carrer del Consell de Cent i els voltants del mercat.

Hostafrancs va ser, ja des de la seva fundació a mitjans del segle XIX, un barri de serveis que oferia casa als treballadors que acudien a la zona atrets per la puixança industrial de Sants, especialment del vapor de l'Espanya Industrial, i de Barcelona.

El passat industrial i obrer del barri encara està molt present en la seva fisonomia, amb moltes de les antigues fàbriques reconvertides en equipaments municipals, com la fàbrica téxtil de l’Espanya Industrial. L’any 1985, també després d’un seguit de reivindicacions veïnals, es va reconvertir en habitatges i una gran zona verda, el Parc de l’Espanya Industrial, amb serveis pel barri com l’actual Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs.

Un altre atractiu era l'important concentració de serveis comercials que s'emplaçaven a la Creu Coberta, en el tram inicial de la carretera que menava al pont de Molins de Rei. La trama urbana va ser dissenyada durant la segona meitat del segle XIX per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. El 1875 a Hostafrancs ja hi havia tramvia de cavalls, i el 1904 un tramvia elèctric el connectava amb la Rambla de Barcelona.

Bé, anem pel que ens interessa, la segona part del matx a doble volta amb el Catalunya Escacs Club.

Després del resultat que vam patir la setmana passada al nostre local (3-7) el matx semblava sentenciat. Però en aquesta segona part, les coses no han estat tan senzilles pel Catalunya.

És més, en alguns moments semblava que podíem fer realitat el miracle de donar la “volta a la truita”, més si cal tenint en compte que el Sistema Holandès ens beneficiava. Però al final la volta l’han donat els jugadors del Catalunya, la volta a algunes partides que semblaven clarament al nostre favor, qüestió que ens ha fet guanyar aquest segon encontre per un insuficient 4-6.

Podeu consultar els resultats d’aquest matx en aquest enllaç.

Com ja comença a ser un costum, un costum molt positiu, ens ha fet de delegat l’Alfonso Jerez, ben assessorat per la Patricia Llaneza. També ens han acompanyat des de primera hora del matí, uns quants companys de club per donar-nos suport, qüestió molt meritòria tenint en compte el decebedor resultat del primer encontre.

Com sempre us passo unes fotos:

També us poso la foto de l’equip; encara no l’havíem fet aquest any i, o ara, o mai.

Cal ressaltar com a molt positiu que tots dos encontres s’han distingit per una esportivitat exquisida, tant  per part de tots els jugadors, com dels clubs. Sense cap mena d’incident, a pesar de la importància del que estava en joc.

Prova gràfica d’aquesta afirmació és que un cop acabat el matx el dos equips hem posat plegats per poder fer aquesta foto.

Tan sols em queda felicitar al Catalunya Escacs Club per haver assolit el fet històric de pujar a la Divisió d’Honor; com també fer-ho amb el Mollet Club Escacs (ara també per haver-se proclamat campions de la Primera Divisió), i com no, al Club d’Escacs Terrassa, equip històric, que ha tornat a la que sempre ha estat casa seva, la màxima categoria dels escacs catalans.

Salut i escacs,  

Campionat de Catalunya per equips. Play-Off (1)

El 23 de març va acabar la fase regular del Campionat de Catalunya per equips per a la majoria d’equips, poques setmanes després va acabar la Divisió d’Honor, i sis setmanes després, el que vol dir un mes i mig, hem començat ha jugar el “Play-Off” d’ascens de Primera Divisió a Divisió d’Honor.

Aquest honor (valgui la redundància) el tenen els dos segons dels dos grups de Primera Divisió, i aquest any hem estat el Catalunya Escacs Club i el Club d’Escacs Sant Martí.

Aquest “Play-Off” és juga a doble volta, és a dir, avui hem jugat a casa nostra, la del Sant Martí i el proper diumenge jugarem a la seu del Catalunya.

La veritat és que no sé si fa gaire falta aquest segon matx, ja que el Catalunya ens ha guanyat per un contundent 7 a 3. Però bé, si es té que jugar, doncs jugarem i intentarem donar una millor imatge de la que hem donat avui.

Doncs si, avui no hem estat gaire entonats i aquests accidents que passen de tant en tant, es a dir, deixar-se alguna peça, avui ens ha passat en algunes partides.

Sense desmerèixer la victòria del Catalunya, que per cert té un equip força competitiu, la veritat crec que per la nostra part ho podem fer bastant millor.

Podeu consultar els resultats d’aquest matx en aquest enllaç

Comentar que avui, tal com va passar en el matx amb el Mollet, ens ha fet de delegat l’Alfonso Jerez, ben assessorat per la Patricia Llaneza. Tot un luxe, llàstima que la nostra actuació no així estat a l’alçada dels nostres delegats.

Tal i com vam fer en el matx amb el Mollet, en una sala annexa hem preparat un esmorzar obert als dos equips i públic en general. Això d’alimentar als contrincants queda molt bé, però sembla que dona molt mals resultats (això últim és broma, la veritat és que  la iniciativa em sembla força positiva i dona idea del tarannà de la gent del Sant Martí).

Com sempre us passo unes fotos del matx:

Com he comentat abans, el proper diumenge tenim la segona part d’aquest matx amb el Catalunya. El matx està fortament difícil, però la nostra obligació és anar i competir, i com a mínim, demostrar que som millor equip del què hem demostrat avui.

Salut i escacs,