diumenge, 28 de novembre del 2010

Calendaris


El passat 20 de novembre (20N, alguns encara ens en recordem d'aquesta data, quina manera de córrer el cava), a l'Assemblea de clubs de la Federació Catalana d'Escacs es van sortejar els números que serveixen per configurar els calendaris de la Divisió d'Honor i dels dos grups de Primera Divisió pel Campionat per equips 2011.

Podeu consultar aquests calendaris clicant el següent enllaç.

El Club d'Escacs Congrés estem a la Primera Divisió grup II, aquest és el nostre calendari:

El 30 de gener juguem amb el Condal al seu local.

El 6 de febrer juguem a casa amb el Montmeló.

El 13 de febrer tenim que anar al a seu del Peona i peó.

El 20 de febrer, viatge a Girona per jugar amb el Santa Eugènia.

El 27 de febrer tornem a jugar a casa contra els amics (meus) del Sant Martí.

El 6 de març, creuem el riu Besòs per jugar amb el Sant Adrià.

El 13 de març juguem a casa amb el Jake.

El 20 de març, agradable visita al Sitges. Si al començament d'aquesta ronda no estem salvats, és que estem molt fotuts.

El 27 de març juguem a casa amb el Sant Josep, a priori el "coco" del grup.

Bé, calendari maco, tot pel Barcelonès i dues sortidetes per a dinar força bé.

A priori, Sant Josep i Sitges lluitaran per l'ascens. El Sant Martí té un molt bon equip. El Peona i peó, si juga "la legió georgiana", també pot tenir un equip força complert. Els demés equips amb molta igualtat, baixaran els que estiguin en més baixa forma.

Com he dit, aixó és a priori, amb els equips actuals. Encara, en aquests dos mesos que falten, podem veure altes i baixes en tots els equips. Al gener la solució.

Salut i escacs,

diumenge, 21 de novembre del 2010

Cent miniatures russes

"Cien miniaturas rusas" és un llibre de l'editorial Bruguera que es va editar l'any 1972 i el vaig comprar poc després. La veritat és que no el vaig donar gaire importància i s'ha passat molt anys a la prestatgeria. Ara, estic repassant els llibres antics i m'he adonat que els veig amb uns altres ulls de quan els vaig comprar.

Quan vaig comprar aquets llibre, vaig anar directe a les obertures que jugava en aquell temps, vaig mirar el que em cridava l'atenció i poca cosa més. Ara el miro i veig unes altres coses.

Ara bé, que entenem per miniatura en escacs. Crec que ho podem definir com una partida curta, tan curta que finalitza a l'obertura. Bé, que finalitza a l'obertura i amb un guanyador.

Però, per què es produeix això? Bàsicament se m'ocorren tres situacions: Un gran error que obligui a abandonar, una novetat teòrica mal defensada i desenvolupar deficienment l'obertura permeten reaccions contundents del contrincant.

Estarem d'acord que la primera situació, les deixades de peces comunament conegudes com a "cagades" ni surten en llibres, ni ens interessen. Les novetats teòriques ràpidament les podem veure a les revistes especialitzades i després als llibres de teoria. Amb que ens trobem que als llibres sobre miniatures el que més hi ha són obertures mal desenvolupades i/o línees antigues obsoletes i que aquestes dues situacións són contundentment castigades.

Això a mi em sembla força didàctic, no tant pel que tenim que jugar sinó com no tenim que jugar. No us a passat mai que jugant una línea teòrica, el vostre contrincant fa una jugada que no està al llibre, no sabem contrarrestar-la i acabem en una posició inferior. La solució està, naturalment, en tenir més coneixements generals del que estem jugant. Però m'he adonat que analitzant miniatures he entès millor algunes posicions.

Us passo una partida d'aquest llibre que crec que és un bon exemple. La partida és entre Ekstein i Laes, jugada al Campeonat de Tallin l'any 1956.




El negre ha jugat Dh4 i el blanc abandona. Però com és que el blanc ha arribat a aquest desastre?


Mirem la partida sencera, els comentaris són els del llibre.







Tenim que aprendre dels nostres errors, però si aprenem dels errors dels altres ens podem estalviar patiments.

Salut i escacs,

diumenge, 14 de novembre del 2010

Novel·la d'escacs


Novel·la d'escacs és una narració curta que va escriure Stefan Zweig a l'any 1941. Aquest escriptor va ser famós a les dècades de 1920 i 1930 del segle XX i va acabar se'n una víctima del Nazisme com tans pensadors i artistes de l'època.

Si voleu fer una aproximació a Stefan Zweig, podeu consultar el següent enllaç.

Fa anys, quan vaig fer el nivell C de català, vaig tenir que fer un treball que requeria llegir un llibre i després fer-hi una explicació en format redacció. Ens van deixar escollir un llibre d'entre un ventall de possibilitats que en venien donades, un d'aquest llibres era Novel·la d'escacs. Vaig escollir aquest llibre per raons òbvies, però després em vaig alegrar d'aquesta decisió per dues raons: Primer perquè és una novel·la curta i em va donar menys treball a la redacció i en segon lloc perquè em va semblar una narració extraordinària. Sens dubte un dels millors llibres que s'han escrit sobre els escacs.

Molts de vosaltres segurament ja coneixeu aquest llibre, però si no és així, us el recomano molt especialment. A més, es llegeix molt ràpidament, es pot llegir en poques hores.

Si voleu tenir més informació i diferents punts de vista, podeu consultar els següents enllaços:

Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega.
Món de llibres.

Bulimia quimérica.

B de llibre.

Com gotes a l'oceà.

Metajedrez.

Aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid" i al pas de diferents debats que s'han porduït últimament en blocs amics, voldria fer el següent comentari: Els escacs són un esport, això esta molt bé i ho tenim que defensar enfron les ments obtuses que defensen el contrari. Però, a més i en clau interna, no podem oblidar que els escacs són molt més que un esport. Ni tenim, ni podem comparar-nos amb altres esports, nosaltres tenim una personalitat especial i única. Cap altre esport pot aportar un bagatge tan gran en temes culturals, científics, artistics, intel·lectuals i històrics. Ja és l'hora que ens traguem aquest complex d'inferioritat envers altres esports i que revindiquem la nostra personalitat. Els escacs són grans per si mateixos i no necessiten de grans canvis per acontentar a no se sap qui. Quan tan sols nosaltres, els escaquistes, som els únics capaços de valorar-los com cal.

Salut i escacs,

dissabte, 6 de novembre del 2010

Cinc


Quan el concepe del nombre es va tornar prou estés, els diferents pobles de l'antiguitat es van veure en la necesseitat d'expressar-los en un llenguatge simbòlic. Atès que l'ésser humà té cinc dits a cada mà, deu en ambdues i vint considerant els dits dels peus, aquests nombres es van anar imposant com la base preferent dels direrents sistemes de numeració. Al sistema de base cinc se'l denomina quinari.

El número cinc, matemàticament parlant, és un nombre primer, després del tres i abans del set. És el segon número de Fermat , després del tres i abans disset. És el cinquè terme de la successió de Fibonacci, després del tres i abans del vuit. El poligon de cinc costats rep el nom de pentàgon. El pentàgon regular té algunes propietats curioses com ser que la raó entre la longitud de la seva diagonal i la longitud del seu costat és el nombre auri.

El cinc sempre ha estat un número que m'ha agradat, de petit ja m'agradava. És curiós com ens poden agradar unes coses o unes altres, sense saber ben bé perquè. Sobre gustos n'hi ha colors, diuen, no seré jo qui ho posi en dubte.

El cinc, quan ens referim a rondes, sobretot quan el campionat és a nou rondes, és molt apropiat per poder fer un cert balanç de com van les coses.

Ja s'han jugat les cinc primeres rondes als tornejos de tardor i els jugadors del Congrés anem fent el que podem, mai millor dit. La veritat és que no estem precisament arrasant.

Actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés després de la cinquena ronda:

IV Obert Vila de Gràcia
  • Joan Codina 3 punts.
  • Carlos Alonso 2,5 punts.
  • Jordi Rodríguez 2 punts.
  • Eduard Brofau 1,5 punts.
XVI Open Ideal Clavé
  • Javier González 3 punts.
  • Marco Antonio González 3 punts.
  • Andreu Herrerias 1 punt.
  • Francisco Javier Romero 0,5 punt.
II Obert "Memorial Francesc Pujol"
  • Sandra Escobar 2,5 punts.
  • Jaume Viñals 2 punts.
  • Rafael Ylla 1,5 punts.
Territorial de Barcelona, grup B
  • Francisco Javier Romero López 2 punts.
  • Francisco Javier Romero Gámez 1 punt.
IV Obert d'Escacs de Santa Eulàlia de Ronçana
  • Rafael Ylla 1 punt.
Tancat per a norma de MC del Club d'Escacs Sant Martí
  • Roger Salvo 2,5 punts.
Campionat de Veterans de Barcelona (S'han jugat quatre rondes)
  • Fermín Tejero 3 punts.
  • Frederic Andreu 2,5 punts.
  • Antoni Moranta 2,5 punts.
  • Rafael Ylla 0,5 punt.
Bé, tot molt normalet. Tan sols el Fermín Tejero està en condicions de lluitar per la primera plaça al Campionat de Veterans de Barcelona, els demés anem fent, que no és poc. Encara queden quatre rondes i tenim la possibilitat de millorar les nostras actuacions. Ànim i endavant.

Salut i escacs,