Modes

Tothom sap el que és la moda, especialment quan parlem  de la forma de vestir. Però intentem definir-la, podíem dir que moda és: "ús que regula, segon el gust del moment, la manera de viure, vestir-se, menjar, beure i un llarg etc".

Òbviament quan parlo de moda en aquest blog, vull parlar de modes sobre obertures en els escacs. A les obertures en els escacs, millor dit a la utilització d'una forma genèrica en un moment determinat de determinades obertures, podem designar-ho com a moda en els escacs.

Imatge: Escacs Arenys de Munt

En els llargs anys que porto competint federat, les modes han estat segons el moment. Algunes han durat poc i altres més temps, però és curiós que moltes igual com han arribat, han sortit del mapa dels escacs. Caldria matisar que en alguns casos les modes no han estat sobre una obertura en general, sinó en una variant concreta d'aquella obertura. 

Això vol dir que són obertures o variants dolentes?, en absolut, algunes han estat i segueixen sent força bones.

Com exemple dir que la Defensa Índia de Rei, durant dècades (1950 i 1960 sobre tot, però també la de 1970 en gran part) va ser la defensa més jugada, tant per professionals, com per aficionats en general; en canvi avui dia, generalment els jugadors d'elit no la utilitzen sovint.

Podríem dir que els més qualificats defensors d’aquesta defensa van ser Bronstein, Thal i Fischer, uns dels millors jugadors de la història dels escacs.

Us passo un vídeo amb una partida d'un jove Bronstein, precursor al seu moment d'aquesta defensa.

  

Recordo que ha mitjants de la dècada dels anys 70 del segle XX, una gran quantitat de joves (i no tan joves) jugàvem el Gambit Volga (en aquells moments tothom a casa nostre utilitzava aquesta denominació, ara se'l denomina Gambit Benko, suposo que també és cosa de la moda). També en aquella dècada molta gent jugava la Defensa del Dragó a la Siciliana, defensa que ara no es veu gaire.

Als anys 80 és va posar de moda l'Obertura Tromposky amb blanques i la Defensa Budapest amb negres. Dues obertures que van utilitzar sovint amb èxit els més forts jugadors joves, tant de Catalunya, com d'Espanya.

Sobre la Tromposky, el reputat escriptor de llibres d'escacs  el GM Jesús de la Villa l'any 2001 va publicar un llibre “El ataque Trompowsky”

Us passo un vídeo amb la Tromposky, una partida molt més recent, de l'any 2015 entre Carlsen i Ivanchuk.

Als anys noranta podríem destacar el ressorgiment d'obertures com la Reti i la Catalana, impulsades notablement per les aportacions de Vladimir Kramnik. També en aquesta època, comença a jugar-se d'una forma molt activa la Defensa Eslava, he de dir que aquesta moda ha estat molt arrelada fins els nostres dies, ara bé, sembla que comença a decaure, com a mínim entre les elits.

Al nostre segle cal comentar la Variant Berlinesa de l'Obertura Espanyola, que es va posar de moda a partir de l'èxit que va obtenir Kramnik amb ella al seu matx amb Kasparov l'any 2000 a Londres.

La Berlinesa es va definir com un “mur” i possiblement és així. Però mirem que pot fer Kramnik en una partida de fa pocs anys.

Com a conseqüència d'això, molts jugadors van començar a jugar “d3” amb blanques a l'Obertura Espanyola. Aquesta tendència ràpidament es va transformar en moda.

En aquests 21 anys que portem de segle, si tingués que denominar una obertura que s'ha postulat com de moda, sense cap mena de dubtes escolliria el Sistema Londres; un autèntic fenomen de masses en el món dels escacs en aquests anys.

Cal dir que no totes les obertures que en el seu moment va causar sensació a partir generalment d'una partida entre grans jugadors i que van ser jugades després per bastants jugadors van arribar a convertir-se en moda.

Com a exemple us poso aquesta partida de l'any 1980 a on el GM Miles va guanyar, amb la Defensa Tsschessumare, al tot poderós Campió del Món Anatoly Karpov.

En fi, podem dir que "una flor no fa primavera" i aquesta línia va deixar de jugar-se ben aviat.

Les modes, modes són. Ara bé, en alguns casos, per sobre de les modes, hi ha plantejaments que perduren durant el temps estiguin de moda o no.

Salut i escacs,  

Copa Catalana. Territorial BCN 2020

Ahir, 12 de gener, es van jugar les quatre fases territorials de la Copa Catalana. Aquestes competicions són les fases prèvies de les finals que es jugaran d'aquí uns mesos.

Jo vaig estar tot el dia a la de Barcelona i he de dir que em va semblar una vetllada escaquística  espectacular. Amb una participació molt gran, amb jugadors i jugadores de tots el nivells i edats, va fer que fos una autentica festa dels escacs.

La veritat és que quan hi ha una bona organització i un bon equip arbitral, és molt difícil que les coses no surtin bé.

Des d'aquestes línies vull felicitar als treballadors de la federació, a l'equip arbitral i al director del torneig per aquest èxit. I també, perquè toca, a la Junta Directiva de la federació, ja que quan es fa alguna cosa que no ens agrada, des d'aquest blog ho hem expressat, ara amb aquesta situació exitosa, també, com màxim responsables de la federació cal felicitar-los.

Però, anem a la qüestió esportiva de la Copa Catalana a Barcelona. En el meu cas estava inscrit com a cinquè tauler de lequip A del Club d'Escacs Sant Martí; tenint en compte que aquesta competició es juga a quatre taulers, doncs jo era el primer reserva. I tenint, també, en compte que jo el que volia és fer fotos, els meus companys em van fer el favor de jugar totes les rondes, amb la qual cosa jo no vaig jugar cap partida, en canvi vaig fer moltes fotos.

S'ha de dir que la meva “no participació” va ser molt positiva, ja que els meus companys van fer un més que meritori campionat quedant  a la vuitena posició i primer classifica entre els equips de Primera Divisió (ara bé, això últim no val un “carajo” ja que en aquesta competició la Divisió d’Honor i la Primera Divisió són una única categoria).

També destacar, des de la perspectiva del meu club, que el Sant Martí B, va quedar primer de Preferent, la seva categoria. Aquest equip va estar integrat per Manel Riera, David Vivancos, “Beto” Moreno, Andrés Rojas i Fernando Poyato. Per la meva part un gran alegria i, òbviament, una forta felicitació per a ells.

A la general, una gran lluita entre els “gallets” de la Divisió d’Honor durant tot el campionat. Finalment, el primer classificat ha estat el Barberà, segon el Mollet i tercer l’Escola d’Escacs de Barcelona.

Podeu consultar els resultats i la classificació final des d'aquest enllaç.

Per la meva part, com he comentat anteriorment, m'he dedicat a fer fotos, moltes fotos. Això m'ha permès poder fer un àlbum fotogràfic, amb 434 fotografies, sobre aquest campionat. Si el voleu consultar ho podeu fer des d'aquest enllaç.

Però, com no pot ser d'altra manera, us passo un “tastet”:

Per finalitzar, comentar que la família del Sant Martí ho hem passat força bé, inclòs el dinar:

Per a nosaltres, els escacs han de servir per passar-s'ho bé i fer amics. Pels professionals que no senten res per cap equip, doncs els diem: bona sort i que sigueu feliços si podeu.

Salut i escacs,

Finals Copa Catalana 2018

Avui s'han jugat les finals de la Copa Catalana. Apart de la categoria absoluta, també s'han jugat cinc categories més: 2a Divisió, Preferent, Primera, Segona i Tercera.

Afortunadament per a mi, aquesta competició s'ha jugat a Barcelona i més concretament a l'Edifici Disseny Hub (popularment conegut per  “la grapadora”) a la Plaça de les Glòries.

He dit afortunadament perquè aquest emplaçament està a quatre paredes de metro de casa meva i això facilita molt que hagi tingut ganes d'apropar-me (amb tota seguretat que si s'hagués fet a les Cotxeres de Sants aquest article seria sobre un altre tema).

La veritat és que ha valgut la pena, no havia estat mai a dins d'aquest edifici i he de dir que té unes sales amb moltes possibilitats. La Federació Catalana d’Escacs ha tornat a encertar-la amb aquesta seu.

Però "anem a pams", he sortit del metro i m'he donat de "nassos" amb l’Edifici Disseny Hub.

A l'entrar a l'edifici, m'han comunicat que per anar als "escacs" tenia que baixar per unes escales mecàniques i després girar a l'esquerre. Però abans de girar a l'esquerre, he vist a l'Abel Segura i l'he saludat.

Recordant el títol d’un llibre de Vázquez Montalbán, podríem titular aquesta foto com: “La soledad del manager”

Després, des de aquest punt ja es podia veure la sala de joc.

Us passo unes fotos:

A la Copa Catalana en la seva versió final, després de les fases prèvies, s'han classificat 10 equips per categoria. Abans hem comentat que hi ha sis categories, el que vol dir que han estat en joc 60 equips de 4 jugadors per equip, en total 240 jugadors per ronda. La sala donava la sensació de ser còmoda ja que era francament gran, no tan sols ha tingut les dimensions adequades per a aquesta quantitat de jugadors, sinó que podia adequar-se perquè poguessin jugar molts més.

La classificació final de les diferents categories ha estat aquesta:

Categoria absoluta

Segona Divisió Nacional

Preferent

Primera

Segona

Tercera

Jo he estat pel matí, a la tarda no he anat. En el temps que he estat, m'ha semblat que tot anava força bé i de la tarda no puc parlar; si algú pensa que no ha estat així o creu que pot donar més informació, doncs, per a això està l'apartat de comentaris, el podeu utilitzar, que no “mossega”. Bé, bromes a part, de ben segur que les properes hores a Facebook tindrem algun comentari al respecte.

Per finalitzar, felicitar a tots els participants i molt especialment al campió: l'Escola d'Escacs de Barcelona. També felicitar als equips campions de les altres cinc categories: Montmeló, Agustí, Escola d'Escacs de Barcelona B, Peón Negro i Sant Andreu E.

Salut i escacs,