dilluns, 14 de juny del 2021

Compositors d'escacs

 


Segurament, els que seguiu aquests blog, us heu adonat que des de l'últim article ha passat més de la setmana habitual; en aquesta ocasió 10 dies.

En realitat això té un perquè. Després de tants dies sense poder sortir de Barcelona, per fi hem pogut sortir (la meva dona i jo) i anar a la nostra segona residencia que tenim a un encantador poble del Moianès.

Tinc que dir que quan vaig al poble tot el que és habitual a Barcelona deixa d'existir i particularment tot el que té que veure amb Internet. Al poble vaig a gaudir d'una tranquil·litat que a Barcelona no existeix. Caminar, llegir, menjar bé i gaudir d'un clima molt satisfactori tot el contrari de la terrible xafogor que a l’estiu ens enfonsa a Barcelona.


Foto: festacatalunya.cat

I els escacs? Em podeu preguntar. Doncs en general també, però no del tot; he descobert una afició escaquística per gaudir des de la tranquil·litat.

Imatge: escolaverd

Aquesta afició són els estudis d'escacs fets pels compositors d'escacs. Però, a què ens referim quan diem compositors d'escacs? 

Sol dir-se compositor d'escacs a tota persona coneixedora del joc que crea estudis, problemes o situacions en el tauler amb el propòsit de mostrar alguna particularitat del joc, jugades molt difícils de veure, situacions d'ofegat o empat completament inesperades, maneig de desavantatge material, trencament de les nocions bàsiques del joc com pot ser evitar una coronació del rival, entre moltes altres possibilitats. De forma anàloga a com faria un compositor musical, el compositor d'escacs busca el delit dels amants dels escacs amb les seves creacions i tal i com passa en altres àmbits, poden haver compositors inclinats cap a la producció de gran quantitat de problemes mentre que altres poden inclinar-se a la creació de molt pocs problemes però d'alta qualitat. Els compositors també solen dividir-se segons el seu estil o escola, això generalment d'acord a quin tipus d'enfocament li posen als seus problemes.

Podem dir que els compositors d'escacs tracten la faceta més artística del nostre joc.

Els compositors d'escacs poden arribar a optar per títols atorgats per la FIDE. Els títols de Gran Mestre, Mestre Internacional i Mestre FIDE de Composició d'Escacs són premiats en les bases de problemes publicades en els FIDE Albums.

Imatge: Chessbase

Per la meva part, quins llibres utilitzo de temàtica sobre estudis? Bàsicament els dos únics que tinc. Sí dos llibres, però totalment suficients ja que compten amb quasi 500 estudis.

El primer és “El cuadrado Mágico” de René Mayer, editat per JAQUE XXI l'any 1998.

René Mayer, foto: radiosefarat.com



A la contraportada es pot llegir això:

Un molt bon llibre, amb uns estudis deliciosos. 

L'altre llibre és “Finales artisticos razonados” de José Mugnos, editat per Ricardo Aguilera l'any 1976.

José Mugnos, foto: problemistasajedrez.com



A la contraportada es pot llegir:



M’agraden els dos, però, potser, aquest últim m'està resultant més didàctic ja que les sorprenents i inesperades posicions que a simple vista semblen perdudes i són taules, i també les posicions que semblen taules mortes i en canvi es guanyen, donen, a part d'un aprenentatge molt interessant, la convicció de què en el final de partida cap posició es pot visualitzar des d'un criteri ortodox, i que totes les normes tenen les seves excepcions i tenim que profunditzar per intentar trobar-les.

Com he dit anteriorment, les properes setmanes passaré més temps al poble que a Barcelona; amb la qual cosa els meus articles en aquest blog no tindran les aparicions habituals.

Salut i escacs,


diumenge, 6 de juny del 2021

Peons penjants


Els peons penjants és aquella situació estratègica on trobem dos peons units, que estan un al costat de l'altre, sense tenir peons en les columnes adjacents, un clar exemple són els peons blancs que comunment es situen en les caselles "c4" i "d4" i no hi ha peons addicionals per les columnes "b" o "e", per això els anomenem peons penjants (igualment les peces negres poden tenir peons penjants).



Aquesta definició, peons penjants, és la definició en català de "peones colgantes" que s'utilitza en castellà, francament se'm fa difícil d'utilitzar quotidianament. La veritat és que habitualment en converses entre escaquistes en català, quan surt aquest tema estratègic, normalment, diem "peones colgantes" i seguim parlant en català. Potser no sigui gaire adequat, però és un fet molt habitual.

Imatge: Cicat.cat

Per què he escollit avui aquest tema estratègic? Doncs apart de ser un tema estratègic força interessant, també té que veure en un fet molt concret. Aquest fet és que he constatat que dels 73 llibres sobre estratègia que tinc, la majoria no toquen el tema dels peons penjants i els que fan esment ho fan molt per sobre. És curiós que en tots aquests llibres parlen extensament del peó aïllat, però dels peons penjants poca cosa.


Sé per experiència pròpia, que molts jugadors no juguen línies teòriques que poden portar a posicions amb els peons penjants. Però això és un error, perquè els peons penjants en posicions favorables poden aportar un gran avantatge.

Els peons penjants generalment es presenten en una estructura (com hem vist anteriorment) semblant a la següent:


Com es veu, els dos peons blancs formen un grup aïllat i no poden ser defensats per altres peons.

Els peons penjants (d4 i c4) tenen una gran força dinàmica. La possibilitat del seu avanç (d4-d5 o més rarament c4-c5) és sempre una amenaça que s'ha de tenir molt en compte. A causa d'aquesta força dinàmica, els peons penjants solen ser forts en posicions de mig joc, amb bastants peces sobre el tauler, especialment si estan col·locades en posicions actives.

Per contra, en posicions amb poques peces o si els peons requereixen constant defensa, la seva força disminueix molt i poden arribar a ser una debilitat.

Els plans adequats en aquest tipus de posició són els següents:

Plans per a les blanques:

Evitar els canvis de peces i jugar de manera activa. En ocasions la ruptura d5 és un bon mitjà per aconseguir un fort atac.

Jugar per crear un peó passat amb d4-d5

Avançar a4-a5 per canviar en b6 deixant un peó feble a les negres, o si aquest bàndol canvia en a5 deixar el peó c4 passat.

Col·locar un cavall a e5 i jugar al flanc de rei, per exemple amb l'avanç f4-f5.

La millor col·locació de les peces blanques sol ser: Les torres en d1 i c1, el seu cavall a e5 i el seu alfil en b2, de manera que l'avanç d5 crea amenaces tàctiques en la gran diagonal

Plans per a les negres:

Cercar canvis de peces per disminuir les possibilitats d'atac blanques.

Vigilar les possibilitats de ruptura especialment d4-d5.

Atacar els peons penjants per obligar al blanc a posar-se a la defensiva.

En certes posicions és possible la ruptura ...b5 o ...e5 per, en cas de canvi, deixar a les blanques un peó aïllat. Generalment les blanques avancen el seu peó i llavors les negres han de bloquejar-lo i atacar l'altre peó endarrerit.

La col·locació de les peces negres ha de ser alguna de les següents: Les torres en d8 o c8. Per atacar el peó d4 estarà bé Cc6-Af6 i Td8. Si es busca atacar el peó c4 llavors és bo l'esquema Ca5, Aa6 i Tc8. Si es fa necessari controlar l'avanç d4-d5, llavors Cf6 i Ab7 és el que s'indica.

Us passo la vinyeta que va fer el gran Wadalupe amb referencia als peons penjants (l'humor mai està de més):

Imatge: Ajedrezconhumor

L'explicació anterior ha estat tenint en compte els peons penjants amb les peces blanques, òbviament aquesta explicació també val quan els peons penjants els porten les negres.

En aquest sentit us passo un vídeo a on Karpov porta els peons penjants amb les peces negres.



També es donen situacions de peons penjants amb aquesta estructura:



Us passo dos vídeos de com explotar aquestes situacions:




En fi, espero haver aclarit una mica el tema dels peons penjants; poc tractats en molts llibres d'estratègia, però que, afortunadament, els monitors i entrenadors actuals s'ho prenen més seriosament en profit dels seus alumnes, realment el tema s'ho mereix.

Salut i escacs,