dissabte, 25 de maig del 2019

Frases... (3)


Si us fixeu a l'apartat d'etiquetes, hi ha una, “Frases”, que l'he fet servir ben poc, en realitat dues vegades i amb la d'avui tres.

El primer article amb aquest títol el vaig fer el 19 de juny de l’any 2010. Podeu accedir a aquest article des d'aquest enllaç.

El segon article, molt més recent en el temps, el vaig fer el 20 d'octubre de l'any 2016. Podeu accedir a aquest article des d'aquest enllaç.

Són dos articles totalment actuals, especialment el segon, ja que les meves reflexions són totalment contraries a la visió que tenen actualment alguns membres de la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs sobre la qüestió mediàtica dels escacs i, òbviament, el passos que s'estan fent en aquest sentit.

Però, tornant al tema d'avui, us passo unes quantes frases. El tema no és fàcil, ja que les frases sobre escacs són, sovint, repetides fins la sacietat en diferents xarxes socials sense esmentar els autors, el que fa que hagi molta “palla”.

Per començar, un clàssic.


Com podeu veure, les frases escaquístiques venen des d'antic. Podem seguir.





Especialment encertat va estar el gran Smyslov:


El gran Botvinnik, entre altres moltes coses, va dir:


Altre dels grans, Alekine:


Una frase psicològica:


Ara una d'amorosa:


Per finalitzar una frase que m'ha agradat molt especialment:



En fi, frases, frases, frases...

Salut i escacs,

divendres, 17 de maig del 2019

Els elements fonamentals dels escacs: espai, temps i força


Tots els esports d'equip tenen una zona de joc, i tots aquests esports evolucionen intentant aprofitar al màxim el control d'aquest espai.

Els escacs, sent un esport individual, també utilitza una zona de joc. El control i aprofitament d'aquesta zona de joc compta amb tres elements fonamentals: espai, temps i força. Mirem de fer una aproximació a ells. 

Espai

Una partida d'escacs es desenvolupa dins d'un espai estrictament geomètric subdividit en 64 caselles de la mateixa mida. No hi ha diferència física ens aquestes caselles, ja que el color és simplement una qüestió de conveniència per facilitar la visualització.

Imatge: Shuriken64.com

Però la seva respectiva ubicació al tauler afecta la seva importància individual. Aquesta distinció es fa evident quan comparem les caselles situades a les vores del tauler amb les ubicades al centre.

Les caselles centrals, per a tots els propòsits pràctics, es troben a igual distància de les cantonades del tauler; en conseqüència, és fàcil apreciar que des d'allà podrà ser protegit un punt atacat, o també iniciar un atac quan es presenti l'oportunitat. A la pràctica, qui controla el centre posseeix el domini de tot el tauler.

Estant envoltades les caselles centrals per altres caselles, qualsevol peça apostada a aquelles irradia la seva potència en totes direccions, mentre que la seva efectivitat resultarà considerablement disminuïda si és situada prop de la vora del tauler, ja que almenys li faltarà un costat per dirigir la seva acció; a la cantonada es veurà limitada per dos costats.


Si no irradia la seva acció una peça, menor és la seva potència. Per això, les peces augmenten la seva força a l'apropar-se al centre i quan se situen en aquest adquireixen la plenitud de la seva potència.
Això no vol dir que el millor pla tàctic sigui ubicar el major nombre possible de peces en el centre per fer-les tan poderoses com sigui possible, moltes peces acumulades en un petit espai es destorbarien entre elles i disminuiria la seva potència.

També hem de tenir en compte en la distribució de l'espai en els escacs, altres importants elements, les línies.

Les línies que estan formades per una seqüència de caselles, poden ser classificades en dos grups principals:
1) Verticals (columnes) i horitzontals (files).
2) Diagonals.

Augmentarem la potència de les nostres peces situant-les sobre línies fortes i per això és important ocupar aquests línies.

Encara que el nostre tauler és un quadre ideal i les seves línies són perfectament regulars, aquest espai en què combaten les peces no és totalment similar als espais que trobem en geometria, els teoremes geomètrics no són vàlids sobre el tauler d'escacs. Els escacs és un món estrany subjecte a les seves pròpies lleis peculiars.

Posem per exemple el famós Estudi de Reti. Blanques juguen i fan taules.


Un jugador no pot esperar en tot moment trobar la correcta línia de joc; haurà de tenir un sentit especial per a això. A aquest efecte el tauler i totes les seves peculiaritats han de ser-li perfectament familiars i no presentar-li secrets. És interessant que l'aficionat pugui, sense mirar el tauler, visualitzar totes les seves línies i angles amb una claredat i precisió que li permeti sense pensar, determinar el color de cada casella i la columna, fila i diagonal en què ella es troba.

Conclusió: la unitat d'espai és la casella.

Temps.

No és tasca fàcil parlar de coses que no són visibles ni tangibles. Respecte a l'espai, tenim el tauler, però el temps en realitat representa una idea, i teòricament és il·limitat.


Foto: Exotictouch.es

Si en escacs la unitat de l'espai és la casella, la unitat del temps és la moguda. Com en el cas de les caselles, les mogudes són sempre iguals, alternat amb estricta regularitat entre els dos adversaris. No obstant això encara en efectuar una moguda és possible perdre temps, el que pot resultar d'enorme importància. Per perdre "un temps" és suficient emprar dos moviments per realitzar una maniobra que podia ser executada en una sola jugada. Avançar i retrocedir una peça inútilment també és una pèrdua de temps.

La partida d'escacs, en termes generals, pot ser dividida en tres fases principals: l'obertura, el mig joc i el final.

El nostre objecte primordial és arribar al mig joc, que és la veritable vida dels escacs, sense quedar endarrerit respecte al nostre adversari. Si entrem al mig joc sense haver desenvolupat totes les forces, la partida serà dominada per l'adversari i, en conseqüència, les nostres peces resultaran més febles que les del nostre contrincant, i la seva llibertat d'acció es veurà restringida.

Qui inicia el mig joc amb avantatge en el desenvolupament i domini del centre, posseeix raons de pes per aspirar a l'èxit.

El triomf serà obtingut per qui aconsegueixi al final la cristal·lització de l'avantatge acumulada en el mig joc. No obstant això, és en aquesta última etapa on el factor temps aconsegueix la seva major importància; la rapidesa juga la seva part decisiva ja que, per exemple, és fonamental per poder coronar un peó. Al mig joc el temps té tant valor com l'espai.

Força.

El temps i l'espai constitueixen les condicions en què es juga als escacs; els elements actius són les forces.

Les forces estan representades per les peces, aquestes es revelen en l'espai i el temps, combinant-los en els seus moviments, i per a la seva aplicació efectiva estan supeditades a tots dos.

Imatge: xarxanet.org

La potència d'una peça depèn de la seva rapidesa, o en altres termes, del seu poder per controlar o amenaçar cert espai en determinat temps. Quan més gran sigui l'espai i més breu el temps, més gran és l'agilitat de la peça i, en conseqüència, la seva força.

La unitat de força és el peó.

S'han utilitzat moltes formes de valorar les peces a partir de la unitat del peó; una de les més comuns és: Peó = 1, Alfil = 3, Cavall = 3, Torre = 5 i Dama = 10. 

Aquests paràmetres poden servir com a guia en una valoració abstracta, però cal dir que cada peça té un valor segons la posició. Com a demostració d'això, podem veure el següent exemple:


En aquesta posició, si utilitzem la taula anterior, tots dos bàndols tenen la mateixa puntuació; la suma de 5 peons igual a 5, més 5 punts de la torre igual a 10. No obstant això després de: 1 ... Txa2! 2.TxT-b3!! i el blanc ha d'abandonar.

Com hem vist, el joc dels escacs comprèn tres elements: força, temps i espai, i l'avantatge en algun d'ells decideix la sort de la partida. Sens dubte és estrany que un jugador tingui avantatge en els tres elements i no aconsegueixi imposar-se al final; aquests casos són excepcionals. Només cal esperar que el triomf depengui de les avantatges obtingudes en aquests elements i, sigui o no el nostre desig, cada moguda produeix algun canvi en ells. Hem de procurar que aquests canvis siguin per a avantatge nostra.

Els diferents elements gairebé sempre es troben en estat variable; un avantatge en un element és, probablement, compensat per un desavantatge en un altre. La seva justa apreciació és essencial, ja que només així podem arribar a una avaluació exacta de la posició i decidir quin bàndol està millor.

Generalment, tots aquests conceptes pensem que els tenim superats. Però mirant gran quantitat de partides es pot veure que això no és així; sorprenentment, inclús en jugadors d'un bon nivell. La coordinació i coneixement d'aquests elements, és imprescindible per poder entendre adequadament els escacs.

Salut i escacs,

dissabte, 11 de maig del 2019

Indicadors 2019



Amb el títol de “dades” he publicat fins ara 14 articles, 10 amb el títol directe de “dades” i quatre amb altres títols però etiquetats com a dades.

La meva intenció era aportar dades que servessin per il·lustrar situacions i comparacions que ens poguessin donar una idea aproximada de la realitat dels escacs a Catalunya.

La veritat que quan vaig començar, els primers “Dades” van ser l'any 2010, no era fàcil tenir accés a aquest tipus de dades i em vaig tenir que “buscar la vida”. En un d'aquells primers articles recordo que vaig escriure una definició de dada: "antecedent necessari per arribar al coneixement exacte d'una cosa"; també vaig escriure: “des del meu punt de vista, les dades ens permeten investigar i aprofundir en una qüestió per poder arribar a una conclusió sobre un tema”.

Després, vaig escriure una sèrie d'articles sobre aquesta temàtica fins que l'any 2015 la Federació Catalana d'Escacs va publicar amb el nom d'indicadors una gran quantitat de dades força interessants.


Per la meva part vaig fer un article en aquest blog saludant la iniciativa i publicant les dades.

Recentment, la Federació Catalana d'Escacs, dins de la convocatòria de l'Assemblea del mes de maig, a fet públic uns nous indicadors, que actualitzant els anteriors, també són força interessants.


Els podeu trobar en aquests dos enllaços: indicador 1  indicador 2.

Pels que no teniu ganes de mirar-ho tot, us passo els que per a mi són més interessants.








Sempre que faig un nou article, si faig referència a articles anteriors de la mateixa temàtica, sempre miro de repassar-los, més que res per a no repetir-me o, el que seria pitjor, no contradir-me.

Doncs bé, consultant l'article que vaig fer el 10 de juny de 2018, he vist que a l'apartat de comentaris havia un comentari, del Jordi Chalmeta, amb data 8 d'agost de 2018. El comentari deia això:


He de dir que generalment ja no miro els comentaris dels articles un cop he fet un article nou, amb la qual cosa no vaig ser conscient del comentari del Jordi Chalmeta.

No obstant això, vull agrair-li al Jordi la seva amabilitat i també us poso els enllaços que ell em va lliurar.

Bé, per finalitzar felicitar a tots els membres de la Federació Catalana d'Escacs (directius i treballadors) per la publicació de totes aquestes dades.

Salut i escacs,

dissabte, 4 de maig del 2019

Intel·ligència espacial, imaginació i intuïció


Intel·ligència espacial (visual-espacial), imaginació i intuïció, són tres conceptes que sovint els veiem en llibres i articles vinculats amb els escacs.

I realment, els escaquistes, generalment, els assumim com temes molt importants per aconseguir ser un bon jugador.

Però, que són cadascun d'aquest conceptes i quina important relació tenen amb les capacitats escaquístiques.

En aquest article voldria fer una petita aproximació a aquest termes. Tan sols unes definicions molt bàsiques, fugin totalment de tota mena de discussió filosòfica, psicològica, teològica, etc., etc. Bàsicament per dos motius: primer perquè no estic suficientment capacitat per poder aprofundir en aquestes qüestions, i segon perquè aquestes discussions, si volem ser rigorosos, no es poden fer des d'un article d'un blog d'escacs, més aviat seria necessari un espai semblant al “Libro gordo de Petete

Imatge: Iberlibro

Bé, bromes apart (ho dic òbviament per la referència al “Libro gordo de Petete”), començo amb les definicions:

 Intel·ligència espacial

La intel·ligència espacial és un concepte que es deriva de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples proposada pel psicòleg Howard Gardner. 




Imatge: Psicologiaymente.com

Aquest tipus d'intel·ligència pot ser definida com el conjunt d'habilitats mentals relacionats directament amb la navegació i la rotació d'objectes en la nostra ment (és a dir, la seva visualització imaginària des de diferents angles). Per tant, la intel·ligència espacial es diu així perquè està involucrada en la resolució de problemes espacials, ja siguin reals o imaginaris.

Una cosa que hem de tenir en compte a l'hora d'entendre el concepte d'intel·ligència espacial és que, com a tal, no depèn de la nostra capacitat per veure a través dels ulls. El determinant en la intel·ligència espacial és ser capaç d'imaginar un espai tridimensional que mantingui la seva coherència amb el pas del temps independent de l'angle des del qual es visualitza mentalment. Per descomptat, la vista és un dels sentits més importants a l'hora d'aprendre com és el nostre entorn, però les persones que neixen cegues també poden servir-se de la intel·ligència espacial gràcies a la informació de l'entorn que els arriba a través de l'oïda, el tacte, etc.




Segons diuen els experts, del nostre nivell d'intel·ligència espacial dependrà el nostre èxit en tasques com conduir i aparcar un cotxe, construir una maqueta, orientar-se, donar-li instruccions a una altra persona que veu les coses des d'un altre angle o manejar eines més o menys complexes. Altres activitats en les que la intel·ligència espacial està fortament involucrada són, per exemple, aquelles en què s'ha d'esculpir una forma en un material o fer un plànol d'una estructura. Per això, tant arquitectes com escultors tendeixen a mostrar bon nivell d'aquest tipus d'intel·ligència.

Crec sincerament que aquesta explicació deixa força clar que la intel·ligència espacial és un ingredient fonamental per poder ser un bon escaquista.

Imaginació

Imaginació: capacitat o facilitat per concebre idees, projectes o creacions innovadores. Facultat humana per representar mentalment successos, històries o imatges de coses que no existeixen en la realitat o que són o van ser reals però no estan presents.

Això és el que podem trobar en alguns diccionaris. Però, no em digueu que no queda una mica fred? Sobretot si ho volem aplicar als escacs. Sense menysprear el que em llegit anteriorment, jo em quedaria amb la següent frase:  “El valor d'una imaginació fèrtil, és la font de tot pensament creatiu”; crec realment que això s'adapta molt millor als escacs.

Albert Einstein va dir: “En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”. Si aquesta frase l'acomodem als escacs, podríem dir que quan la manca de temps no ens permet pensar, la imaginació (també la intuïció) és el que fem servir.

Foto: Frases de la vida.com

Intuïció

Intuïció: coneixement, comprensió o percepció immediata d'alguna cosa, sense la intervenció de la raó.

Quantes vegades ens ha passat que aquella primera jugada que ens ha vingut a la ment, després de pensar i pensar, hem fet una altra i després de la partida, quan l'hem analitzat, resulta que era la millor? Això no passa sempre, però no em negareu que alguna vegada us ha passat.

Foto: 100 frases.com


Foto: Frasesmania.com

foto: Akifrases.com

Jo crec en la intuïció, en realitat massa sovint m'he deixat portar per ella (més d'una vegada amb resultats nefasts, però sovint no em falla). Però en aquest sentit, tinc molt clar que la intuïció s'alimenta del coneixement; quant més coneixement, la intuïció és més forta.

Bé, fins aquí arriba aquest article. La pregunta seria: com escaquistes quin és el vostre nivell en aquests conceptes? Cadascú sabrà la seva situació, però jo crec que el més important no és quin nivell tenim en aquestes eines, sinó més aviat si les sabem fer servir.

Salut i escacs,