dissabte, 19 de juny de 2010

Frases...


Els escacs, joc mil·lenari, sempre s'ha distingit per atreure el món intel·lectual, cultural i científic. A la nostra cultura i des de fa alguns segles, es va desenvolupar a clubs i cafès a on les persones amb inquietuds intel·lectuals, culturals, científiques i polítiques, anaven a intercanviar punts de vista.

Al nostre país, Catalunya, aquest fenomen es va donar principalment a casals, ateneus, foments i altres centres associatius que des del segle dinou van poblar la majoria de ciutats i pobles de la nostra geografia. No en tots es van desenvolupar els escacs, però degut a que era terreny abonat per a les activitats associatives i culturals, els escacs es van implantar en molts d'aquest centres.

Encara avui hi ha alguns centres d'aquest perfil: Foment Martinenc, Ateneu Colon, La Lira, Ateneu Barcelonès, Cercle Catòlic de Sant Andreu, La Colmena, etc. etc. Però la relació entre el món de la cultura i de l'intel·lecte i els escacs, sembla que no passa pel seu millor moment. Potser el potenciar més la faceta esportiva molt per sobre de les altres faceltes, pot fer que les persones interessades en aquests altres aspectes dels escacs, ja no estiguin interessades en nosaltres com en altres temps. També és veritat que la crisi associativa i el individualisme galopant que regna per tots el racons de la nostra societat, no ajuda a trobar els vincles adequats. Realment no trobo el per què concret d'aquesta situació, però és clar que la visió i prestigi dels escacs no és la mateixa que en altres temps passats.

Com anècdota i exemple, us passo unes frases que personatges coneguts van fer sobre els escacs:

"Aquest joc pertany a tots els pobles i a totes les èpoques i ningú pot saber d'ell quina divinitat el va regalar a la Terra per matar el tedi, aguditzar l'esperit i estimular l'ànima".

Stefan Zweig

"Però dir-li joc, no és limitar-lo injuriosament? No és també una ciència, un art quelcom subtil que està suspès entre un i un altre jugador, com el fèretre de Mahoma entre el cel i la terra? L'origen del joc dels escacs es perd en la nit del temps, i, tanmateix, resulta sempre nou, la seva marxa és mecànica, però el seu resultat es deu sempre a la imaginació dels jugadors".

Stefan Zweig

"Els escacs són la vida".

Bobby Fischer

"Els escacs són imaginació".

David Bronstein

"Els escacs són prova d'intel·ligència".

Johann Wolfgang Von Goethe

"Els escacs és un joc útil i honest indispensable en l'educació de la joventut".

Simón Bolivar

"Esl escacs és un joc sense igual; regi i imperial".

Napoleó Bonaparte

"Els escacs constitueixen un mitja eficaç per a l'educació i formació de l'intel·lecte de l'home".

Che Guevara

"En els escacs de res serveix pensar; cal reflexionar abans".

Fernando Arrabal

"Els escacs, interessantíssim; és joc de déus: Utilitzar al nostre gust un món en petit amb totes les seves peces! Qui sap si el món no serà en resum més que això, un gran taulell d'escacs a què uns èssers superiors juguen amb nosaltres com nosaltres juguem amb les peces dels escacs".

Jacinto Benavente

"Els escacs són un dels mitjans que tenim per salvar la cultura, com el llatí, l'estudi de les humanitats, la lectura dels clàssics, les lleis de la versificació, l'ètica. Els escacs són avui reemplaçats pel futbol, la boxa o el tennis, que són jocs d'insensats, no d'intel·lectuals".

Jorge Luis Borges

"Déu mou al jugador i aquest la peça...Què déu darrere de déu la trama comença?".

Jorge Luis Borges

"Els escacs són una frivolitat exquisida".

Edgar Allan Poe

"Els escacs es tracta d'un duel d'un home contra un altre., on la personalitat de l'home queda compromesa. Cada jugador lluita contra el seu enemic interior que és la seva malaptesa o les seves troballes".

Juan José Arreola

"Compadeixo a qui no coneix els escacs. Causa ja alegria a l'aprenent; al veterà li produeix gran plaer".

Lleó Tolstoi

"Molts són els escacs, però només un és l'escacs i mat".

Proverbi rus

"Si prohibissin els escacs, probablement em faria contrabandista".

Mihail Tahl

Bé, a mi m'ha semblat que aquestes frases eren interessants, però, són personatges d'altres temps. Els personatges reconeguts actualment del món de la ciència, la cultura, les lletres, la política...ja no opinen dels escacs, en realitat no els interessen els escacs i segurament en molts casos no saben jugar als escacs. L'educació als nens sobre els escacs és fonamenal, si, ja sé que cada vegada hi ha més escoles en les quals es donen classes d'escacs, però si tan sols es fa en la vesant esportiva, no aconseguirem recuperar el prestigi que com activitat teniem en altres èpoques.

Salut i escacs,

3 comentaris:

Catulo ha dit...

Completament d'acord. Els escacs com a esport sempre seran minoritaris. On podem tenir una presencia universal és potenciant els escacs com a joc d'intel·lecte i d'intel·lectuals. Es cert que hi ha molts intel·lectuals que no hi juguen i molts babaus que juguen fins i tot molt bé però aquest ha estat el segell que millor ens ha funcionat.
És com la pipa. També la fumava el Popeye però té un regust intel·lectualoide que la fa diferent a una "vulgar" cigarreta oun caliquenyo.

Roger ha dit...

Hola Joan,

Gràcies per les teves paraules. No obstant, voldria matisar les teves observacions. Jo no vull que els escacs siguin un món d'intel•lectuals, es a dir elitista. Crec que els escacs hauria de ser un món obert a tothom però sense perdre la seva identitat i el seu prestigi. Aquesta identitat és el que al meu parer ha fet que en el passat molts intel•lectuals, gent del món de la cultura, gent del món de la ciència, etc. es sentissin atrets pels escacs, No estic en contra dels escacs com esport, però no estic d'acord que els escacs siguin tan sols un esport.

Salutacions,

Catulo ha dit...

Els escacs, lógicament, han d'estar oberts a tothom però la nostra presència mediàtica passa pel binomi escacs=joc de reflexió profunda. Ja hem escrit molts cops sobre el tema i penso que, tot i que cada cop hi ha més federats en tant que esport, la nostra presència a TV i premsa escrita es veu reduïda pq els valors als que la gent associa els escacs (intel·ligència, reflexió, paciència...) xoquen frontalment amb la immediatesa i el materialisme audiovisual que cada cop imperen més. Els escacs pertanyen a una ideologia cada cop més caduca (hala! a veure si així animem el debat).