En aquests mesos de confinament i postconfinament, alguns webs i blogs dedicats a temàtiques relacionades amb els escacs s'han quedat col·lapsats, es a dir, que han fet molt poques entrades noves i/o cap entrada.
Aquest blog, com heu pogut comprovar els que el seguiu, ha sigut fidel al costum de sortir un cop cada setmana. Però ha hagut un blog, des del meu punt de vista un fantàstic blog, que s'ha superat i ha fet més articles que els que feia anteriorment.
Em refereixo a ARTEDREZ, que ha fet en els mesos de març, abril, maig i juny 94 articles nous; 26 al mes de març, 23 a l’abril, 29 al maig i 16 al juny.
Podeu trobar una entrada a aquest blog a la part dreta, o si ho preferiu en aquest enllaç.
Com a reconeixement a ARTEDREZ us passo imatges dels articles d'aquest mes de juny:
5 de juny
6 de juny
8 de juny
10 de juny
12 de juny
13 de juny
14 de juny
16 de juny
17 de juny
19 de juny
21 de juny
22 de juny
24 de juny
26 de juny
28 de juny
30 de juny
Sempre m'ha agradat ARTEDREZ, des d'aquest modest blog vull felicitar al seu autor, Mariano García Díez, pel seu treball tan original i gratificant.
Avui, Diada de Sant Jordi, m’havia compromès a passar-me per l’estan de la Rambla de Catalunya de Barcelona, on el David Vivancos signava i dedicava el seu nou llibre “Veinticuatro miniaturas rusas”.
El dia no acompanyava gaire, de bon matí estava “negrot”, “negrot”; després el tema ha empitjorat i ha començat a ploure. Nefast per una diada que es fa al carrer.
Afortunadament, a partir de les 11:00 hores el clima ha anat millorant i ha deixat de ploure. Com si algú hagués fet un senyal, de sobte les Rambles s'han omplert de persones de tot tipus de gènere i edats. La gent, tenia ganes de gaudir la Diada de Sant Jordi.
En fi, tinc que reconèixer que m'ha costat trobar al David atès l'atapeït que estava el panorama. Però l'he trobat i aquí us deixo testimoni.
A l'estona que he estat acompanyant al David, puc dir que ha passat i comprat el llibre força personal. Algunes persones coneguts del club o del món dels escacs, però altres alienes al nostre món. No oblidem que el David també té el seu espai al món literari, especialment al dels microrrelats.
El joc dels escacs té el doble caràcter de ciència i art, fet que el singularitza i que l'eleva molt per sobre de la categoria de mer passatemps.
En el camp de la ciència, hi ha una àmplia connexió entre aquest joc i les matemàtiques. Això es posa de manifest sobretot en els finals, i en cert tipus de problemes com aquell que consisteix a fer passar un cavall per les 64 caselles, sense repetir cap; se'l coneix com el "problema d'Euler", en homenatge al matemàtic suís que el va estudiar al segle XVIII.
No obstant això, no estaria de més fer cas a les encertades paraules del genial matemàtic i filòsof alemany, Gottfried Leibniz, qui va descriure la particular naturalesa dels escacs d'aquesta manera: "massa joc per ser una ciència i massa ciència per ser joc ".
En l'àmbit artístic, es pot reconèixer una certa semblança, metafòrica per cert, entre els escacs i la música o la poesia. L'efecte estètic que produeixen les combinacions brillants, per exemple, han estat comparades amb el gaudiment que emana d'un acord perfecte o d'una rima perfecta. Es tracta de la satisfacció de l'ideal de l'harmonia, que tot esperit cultivat troba, allà on elements diversos es conjuguen en una unitat superior.
D'altra banda, el joc mateix, o els que el practiquen, han donat tema a infinitat d'obres d'art. Abunden les referència als escacs en els texts sagrats de l'Índia; a Pèrsia, fa ja mil anys, el poeta Abul-Qasin Mansur Firdusi va compondre el seu cèlebre "Shahmama"; el "Llibre del Rei ", que conté dues llegendes sobre la invenció dels escacs, així, fins arribar a novel·les modernes.
La naturalesa del joc, així com també el seu simbolisme, han estat freqüentment utilitzats pels moralistes de tots els temps. Es troben reflexions basades en els escacs, en els escrits de Jean Jacques Rousseau, de Benjamí Franklin i de molts altres il·lustres pensadors.
El cinema, el teatre i, sobretot, la pintura, han recorregut moltes vegades als escacs; ja sigui com a tema central o episòdic, literal o al·legòric.
El joc dels escacs constitueix un element de la cultura universal, que va néixer a l'Orient i va ser assimilat pels països occidentals. No hi ha lloc al món on no se'l conegui i el seu significat simbòlic pot ser comprès tot i les diferències de idiomes, de raça, de religió o de sistema polític.
Per tal motiu, és freqüent que els artistes ho utilitzin per fer entendre millor el seu missatge. Això es veu amb la literatura, a partir sobre tot del renaixement.
Santa Teresa de Jesús, utilitza, a la seva obra "Camí de perfecció ", la figura de l'escac i mat per explicar com l'ànima bona pot capturar l'essència mateixa de Déu.
Imagen: Casa del Libro
Amb un propòsit bastant diferent, el filòsof Miguel de Unamuno, al seu llibre "Contra això i allò", sosté: "És comunió, comunió d'idees i sentiments, no sociabilitat, el que ens fa falta. Un club escaquista és el més oposat a una església qualsevol, a un centre de comunió espiritual. Els escacs poden arribar a ser un dels mitjans de ajuntar-se de les persones sense comprometre, en aquesta junta, les seves ànimes ". Aclarim que el famós professor de la Universitat de Salamanca, no veia amb bons ulls el nostre joc.
En el "Quixot", aquest filòsof popular que és el personatge de Sancho Panza, utilitza els escacs per il·lustrar la fugacitat dels honors d'aquest món.
Imatge: Pinterest
Una admirable descripció de la naturalesa del joc, és la que va fer el novel·lista Stefan Zweig. Va dir que els escacs "són un pensament que no condueix enlloc, una matemàtica que no estableix res, un art que no deixa després de si cap obra, una arquitectura sense matèria, i malgrat això els escacs han demostrat ser més duradors, a la seva manera, que els llibres o qualsevol altra classe de monument”.
Diversos poetes, han imaginat que el món és un tauler i que nosaltres som les peces amb què juga Déu.
Poema de Jorge Luis Borges.
Els escacs es presten a ser utilitzats a les diverses expressions de l'art, no només pel seu clar simbolisme sinó pel propi caràcter artístic del joc. Pintura, cinema, escultura, literatura, etc.
Aprofitant que avui parlem d'art i escacs, i que la literatura és un art, recordem que el proper dia 23 és Sant Jordi, i aprofito aquest modest blog per parlar del llibre del meu amic David Vivancos, escriptor i jugador d'escacs, company al Club d’Escacs Sant Martí.
Com podeu veure el llibre es titula: “Veinticuatro miniaturas rusas” i forma una trilogia amb els dos llibres anteriors que l'amic David va escriure amb els escacs com a temàtica.
Si entenem que els escacs estan clarament relacionats amb el art i la literatura, no podem deixar l'ocasió d'adquirir aquest meravellós llibre.
El títol es refereix a famosos, però en aquest article no vull referir-me a famosos escaquistes. Aquest article va de famosos per altres activitats que van experimentar una bona relació amb els escacs, és a dir, famosos aficionats al nostre joc.
En aquest sentit no he posat cap exemple de famós en altres camps que també va destacar en els escacs, com podria ser el cas i màxim exemple de Marcel Duchamp.
El col·lectiu que seguidament us passaré, també és dispar, podem trobar grans aficionats als escacs com és el cas de Tolstoi o el Che, però també hi ha famosos que la seva relació amb els escacs no va anar gaire lluny del tauler en que va sortir a la foto.
Us passo unes quantes fotos de famosos relacionats amb els escacs:
León Tolstói
Tolstói 1887. Foto: León Tostói
Imatge: Akifrases.com
Che Guevara
Foto: Chess24
Jacinto Benavente
Foto: Historia del Ajedrez Español
Imatge: Akifrases.com
Bob Dylan
Un jove Bob Dylan. Foto: Artedrez
Bertrand Russell
Foto: Chagalov.tumber
Woody Allen
Un jove Woody Allen, com no pot deixar de passar, el tauler està mal posat. Foto: M. Fotolles
Deneuve-Bowie
Catherine Deneuve i David Bowie l'any 1983. Foto: Artedrez
Benjamín Franklin
Franklin i la Duquessa de Borbó. Foto: Artedrez
Lenin-Gorki
Lenin jugant amb Gorki l'any 1908. Foto: Artedrez.
Gorki de ben segur que jugava millor, podeu seguir la partida des d'aquest enllaç
Diego Armando Maradona
Foto: Chessbase
Gabriel García Márquez
Foto: Daniel Mordzhusky
Gregory Peck
Gregory Peck 1962. Foto: Artedrez
John Wayne
Foto: Artedrez
Arnol Schwarzenegger
Un jove Schwarzenegger amb cara de preocupació. Foto: M. Fotolles
Josip Broz "Tito"
Foto: John Phillips (1944)
Newman-Koscina
Paul Newman i Sylvia Koscina 1968. Foto: Artedrez
Abelardo Castillo
Foto; Artezeta.com
Zsa Zsa Gabor
Foto: Artedrez
Charles Gill
Imatge: Museu Nacional de Belles Arts de Quèbec
Vladimir Nabokov
Foto: Leerclasicos.blogspot
Gorvachov
Foto: Alexander Nemenov
Humphrey Bogart
A petició de l'amic Enric García
Humphrey Bogart i Lauren Bacall. Foto: Ajedrezsanmartin.blogspot
En fi, una petita recopilació de famosos aficionats, més o menys, als escacs. La història, antiga i recent, està plena d'exemples de famosos aficionats als escacs; però els que van ser pintats o fotografiats amb un tauler d'escacs són minoria.
