Escacs, ciència i art

El joc dels escacs té el doble caràcter de ciència i art, fet que el singularitza i que l'eleva molt per sobre de la categoria de mer passatemps.

En el camp de la ciència, hi ha una àmplia connexió entre aquest joc i les matemàtiques. Això es posa de manifest sobretot en els finals, i en cert tipus de problemes com aquell que consisteix a fer passar un cavall per les 64 caselles, sense repetir cap; se'l coneix com el "problema d'Euler", en homenatge al matemàtic suís que el va estudiar al segle XVIII.

No obstant això, no estaria de més fer cas a les encertades paraules del genial matemàtic i filòsof alemany, Gottfried Leibniz, qui va descriure la particular naturalesa dels escacs d'aquesta manera: "massa joc per ser una ciència i massa ciència per ser joc ".

En l'àmbit artístic, es pot reconèixer una certa semblança, metafòrica per cert, entre els escacs i la música o la poesia. L'efecte estètic que produeixen les combinacions brillants, per exemple, han estat comparades amb el gaudiment que emana d'un acord perfecte o d'una rima perfecta. Es tracta de la satisfacció de l'ideal de l'harmonia, que tot esperit cultivat troba, allà on elements diversos es conjuguen en una unitat superior.

D'altra banda, el joc mateix, o els que el practiquen, han donat tema a infinitat d'obres d'art. Abunden les referència als escacs en els texts sagrats de l'Índia; a Pèrsia, fa ja mil anys, el poeta Abul-Qasin Mansur Firdusi va compondre el seu cèlebre "Shahmama"; el "Llibre del Rei ", que conté dues llegendes sobre la invenció dels escacs, així, fins arribar a novel·les modernes.

La naturalesa del joc, així com també el seu simbolisme, han estat freqüentment utilitzats pels moralistes de tots els temps. Es troben reflexions basades en els escacs, en els escrits de Jean Jacques Rousseau, de Benjamí Franklin i de molts altres il·lustres pensadors.

El cinema, el teatre i, sobretot, la pintura, han recorregut moltes vegades als escacs; ja sigui com a tema central o episòdic, literal o al·legòric.

El joc dels escacs constitueix un element de la cultura universal, que va néixer a l'Orient i va ser assimilat pels països occidentals. No hi ha lloc al món on no se'l conegui i el seu significat simbòlic pot ser comprès tot i les diferències de idiomes, de raça, de religió o de sistema polític.

Per tal motiu, és freqüent que els artistes ho utilitzin per fer entendre millor el seu missatge. Això es veu amb la literatura, a partir sobre tot del renaixement.

Santa Teresa de Jesús, utilitza, a la seva obra "Camí de perfecció ",  la figura de l'escac i mat per explicar com l'ànima bona pot capturar l'essència mateixa de Déu.

Imagen: Casa del Libro

Amb un propòsit bastant diferent, el filòsof Miguel de Unamuno, al seu llibre "Contra això i allò", sosté: "És comunió, comunió d'idees i sentiments, no sociabilitat, el que ens fa falta. Un club escaquista és el més oposat a una església qualsevol, a un centre de comunió espiritual. Els escacs poden arribar a ser un dels mitjans de ajuntar-se de les persones sense comprometre, en aquesta junta, les seves ànimes ". Aclarim que el famós professor de la Universitat de Salamanca, no veia amb bons ulls el nostre joc.

En el "Quixot", aquest filòsof popular que és el personatge de Sancho Panza, utilitza els escacs per il·lustrar la fugacitat dels honors d'aquest món.

Imatge: Pinterest

Una admirable descripció de la naturalesa del joc, és la que va fer el novel·lista Stefan Zweig. Va dir que els escacs "són un pensament que no condueix enlloc, una matemàtica que no estableix res, un art que no deixa després de si cap obra, una arquitectura sense matèria, i malgrat això els escacs han demostrat ser més duradors, a la seva manera, que els llibres o qualsevol altra classe de monument”.

Diversos poetes, han imaginat que el món és un tauler i que nosaltres som les peces amb què juga Déu.

Poema de Jorge Luis Borges.

Els escacs es presten a ser utilitzats a les diverses expressions de l'art, no només pel seu clar simbolisme sinó pel propi caràcter artístic del joc. Pintura, cinema, escultura, literatura, etc.

Aprofitant que avui parlem d'art i escacs, i que la literatura és un art, recordem que el proper dia 23 és Sant Jordi, i aprofito aquest modest blog per parlar del llibre del meu amic David Vivancos, escriptor i jugador d'escacs, company al Club d’Escacs Sant Martí.

Com podeu veure el llibre es titula: “Veinticuatro miniaturas rusas” i forma una trilogia amb els dos llibres anteriors que l'amic David va escriure amb els escacs com a temàtica.

Si entenem que els escacs estan clarament relacionats amb el art i la literatura, no podem deixar l'ocasió d'adquirir aquest meravellós llibre.

Salut i escacs,