Com la majoria dels escaquistes catalans sabem, estem en mig d'un procés electoral per escollir al President i a la Junta Directiva de la
Federació Catalana d’Escacs.
L'actual president, el
Toni Ayza, ja fa mesos que va comunicar que no es presentaria a la reelecció; la qual cosa suposa que tindrem un president nou.
La setmana passada, dins del termini de presentació de candidatures, es va presentar una candidatura encapçalada pel
Josep Claudi Viñas Racionero, actual Secretari General de la Federació Catalana d'Escacs.
Aquesta candidatura es va presentar amb un
programa i un equip de treball. Us passo les persones que integren aquesta proposta de President i membres per a la Junta Directiva:
La meva sorpresa ha estat quan aquest matí he consultat el web de la federació i he vist aquest
comunicat:
Com podeu veure diu que sols s'ha presentat una candidatura i diu les persones d'aquesta candidatura, entre els dos plantejaments hi ha una diferencia, al comunicat electoral de la candidatura sortia el
Sr. J.Oskar Stöber Bláquez i en canvi a la candidatura acceptada per la Junta Electoral figura el
Sr. Alejandro Gisbert Mir.
No sé que ha pogut passar? Problemes abans de començar? Esperem que no, de ben segur que ben aviat ens donaran una explicació satisfactòria d'aquest canvi.
Bé, tornem a la candidatura i el seu programa. El primer que s'ha de dir és que seran els propers dirigents de la Federació Catalana d'Escacs.
Sobre les persones, doncs, com sempre passa, uns i unes hem poden agradar més que uns i unes altres, però com és un “paquet tancat”, en abstracte no em sembla una mala junta. He utilitzat la paraula abstracte perquè no crec que es pugui fer una valoració acurada sense saber quina responsabilitat té cadascuna de les persones d'aquesta junta. En aquest sentit paciència, és qüestió de setmanes.
Referent al programa, he de dir que m'ha sorprès positivament. Entenent que és una Junta Directiva continuista, que ho és, el programa té un perfil d'autocrítica molt positiu (saber el que no s'ha fet bé o ha estat insuficient és el primer pas per poder trobar solucions), també trobo que té plantejaments innovadors molt interessants, en aquest sentit m'agradaria tenir més informació de com ho pensen fer. Però soc conscient que cada cosa al seu moment.
El programa consta de nou capítols que són aquests:
En aquest capítol valorant molt positivament el treball fet per la federació en els últims anys, però també diuen que hi ha moltes coses per millorar. Jo em quedo amb la frase:
“En definitiva, es tracta d'elevar el nivell organitzatiu dels escacs i aconseguir que penetri de forma molt més nítida en la societat” amb la qual em sento totalment identificat.
Un capítol força llarg però amb propostes molt concretes de suport als clubs. Moltes d’aquestes propostes em semblen molt positives però també difícils de concretar; m’han cridat l’atenció aquestes:
“convindria reestructurar l'aparell administratiu de la federació i racionalitzar les seves tasques, modernitzar els mètodes de treball, dinamitzar i formar els treballadors de la federació per aconseguir millor rendiment i eficàcia”, “col·laborar de forma eficaç i coordinada amb els clubs per al desenvolupament dels escacs de base i el seguiment de nous valors. De fet, l'estratègia de formació de la Federació hauria de basar-se en la col·laboració amb els clubs”, “Desenvolupar els instruments informàtics per facilitar la millor gestió als clubs. La pàgina web de la Federació necessita una urgent remodelació per fer-la més intuïtiva i ha de convertir-se en un referent per a la informació de tot el món escaquístic català. Els clubs haurien d'obtenir la informació de la web federativa de forma fàcil i immediata i l'haurien d'utilitzar com a complement per a l'anunci i projecció de les seves pròpies activitats”, “Assessorament als clubs per aconseguir subvencions i patrocinadors. Aprofitant l'experiència i coneixements dels treballadors de la Federació, pensem que aquesta experiència hauria de ser aprofitada pels clubs que desenvolupin activitats susceptibles de demanar ajuts públics”, “els dirigents dels clubs catalans són, en gran manera, el pilar sobre el qual es fonamenta el desenvolupament de les activitats dels nostres clubs. La Federació hauria d'ajudar i, en la mesura del possible, formar els directius de club en àmbits com el protocol, la correcta cerca de patrocinadors, aspectes organitzatius, etc.”.
Tant necessari com complicat, companys i companyes, em sembla que no sabeu on us esteu ficant, els temes de noves distribucions territorials sempre acaben en picabaralles entre territoris.
He de dir que aquest paràgraf no l’acabo d’entendre, crec que necessita de més concreció:
“Fomentar la iniciativa privada fora de l'àrea metropolitana de Barcelona en els tornejos d'escacs”.
Possiblement el capítol més en clau electoral, m'ha recordat les promeses electorals dels partits polítics referents a la creació de milers de llocs de treball. Això si, en aquest cas es vol crear un lloc de treball, un lloc de treball en precari, però un lloc de treball:
“Contractar un periodista en pràctiques a la Federació per realitzar la funció d'enllaç amb els mitjans de comunicació (entrevistes, cròniques, etc..) i que, a més, mantingui la web amb informació actualitzada i desenvolupi la presència de la Federació a les xarxes socials (FB, TW, etc..)”.
Referent a aquest article i el següent em sembla molt oportú que és toquin per separat, crec que no és encertat ficar els dos temes en un mateix sac.
En general em semblen propostes totalment acceptables i realitzables, però hi ha un redactat que m'ha produït una certa preocupació:
“Centralitzar les dues darreres rondes de la Divisió d'honor de la Lliga Catalana en una seu única per potenciar la seva competició i promoure la introducció de patrocinadors privats d'aquests dos esdeveniments. Amb la clausura i l'entrega de premis el mateix dia de finalització de competició juntament amb un dinar de germanor”, la preocupació és perquè em dona la impressió que algunes persones d'aquesta candidatura estan obsessionats amb la Divisió d'Honor, companys, us puc assegurar que hi ha vida fora de la Divisió d'Honor.
Moltes intencions que tindran que convertir en concrecions, em quedo amb aquest redactat:
“Vendre els escacs. Vendre no és dolent, és positiu. Vendre vol dir que algú et “compra” el que fas. I t'ho compra federant-se, assistint a esdeveniments, apostant per la teva activitat, donant difusió, aportant diners o ajut o, simplement, sabent que existeixes. La mentalitat ha de ser de “vendre”, transmetre i comunicar. Si comuniquem molt i bé, hi guanyarem tots a mig i llarg termini: els clubs, els escaquistes, la Federació, i el projecte comú que encapçalem”, no em digueu que no és divertit.
Òbviament, ningú pot estar en contra d'utilitzar les noves tecnologies, però també aquí es té que utilitzar una cosa antiga, el seny. Estar per estar, o dit d'altra forma, estar perquè és modern, pot servir de poc. Abans d'entrar en qualsevol plataforma nova, es té que tenir molt clar perquè ho fem i treure el màxim profit.
No puc deixar de fer esment a aquest redactat:
“Digitalitzar la informació de la qual es disposi, tant la històrica com l'actual. El valor d'una entitat també està en el seu passat”, redactat que m'ha alegrat especialment, fa temps que reclamo actuacions en aquest sentit.
Penso que és un programa il·lusionant, però també que implica un gran esforç i dedicació, tan dels treballadors de la federació, com dels integrants de la Junta Directiva. La pregunta és, estan disposats a fer-ho?
Però no siguem negatius, encara no han començat i tenen dret a què els donem un “vot de confiança”
Salut i escacs,
