dissabte, 15 d’abril de 2017

Llibres (11)


Torno al format “llibres” per parlar de llibres que he llegit o consultat i que m'han semblat suficientment interessants per atrevir-me a publicar-los en aquest blog.

Fins ara amb aquest títol de “llibres” he fet deu, però en realitat i amb altres títols en total han estat 22. En realitat, a pesar que a la meva biblioteca tinc al voltant de 500 llibres d'escacs, començo a tenir dificultats en trobar llibres que us pugui recomanar. Com sabeu els que seguiu aquest blog des de fa temps, no recomano cap llibre si no l'he llegit o consultat i m'ha agradat suficientment per poder fer la recomanació.

Fins ara havia parlat de llibres d'obertures, mig joc, finals, estratègia, llibres de com millorar en els escacs, etc. Llibres molt relacionats en el que els escaquistes consumim habitualment. També he parlat de novel·les que més o menys utilitzen els escacs dins de la seva temàtica.

Però avui canvio el "xip", avui us vull parlar d'uns llibres que són per a persones aficionades als escacs, però que toquen diferents temes relacionats amb els escacs que no són merament escaquístics.

Tots aquests llibres, menys un, tenen molts anys i deuen estar descatalogats (no ho sé amb certesa), el més recent és de l’any 2015 i, òbviament, encara està totalment vigent.

Tots ells els he llegit al seu moment i com podeu comprovar alguns són ben peculiars. Els poso cronològicament a partir de la seva data d'edició en castellà.



El llibre (1971) no pretenia ser un tractat profund sobre psicologia, en aquest sentit val la pena llegir una part del pròleg: “Aquest llibre no és un curs sistemàtic de psicologia escaquista. Encara no és el moment d'escriure una obra de tanta importància, ja que la ciència psicològica està molt en els seus principis en això.
Aquest llibre no és més que l'exposició i divulgació de certs problemes que interessen a l'ampli cercle d'aficionats als escacs...”
En aquest sentit la psicologia aplicada als escacs ha experimentat una gran progressió fins els nostres temps, però això no vol dir que aquests llibre no fos important en el seu moment per avançar en aquest camp.



Aquest llibre (1974) toca un tema molt utilitzat quant venem els escacs a persones que no són del nostre entorn, la relació de les matemàtiques i els escacs.
També en aquest llibre crec que és interessant fer una aproximació a una part del pròleg que fan els autors: “Entre el joc dels escacs i la ciència que tracta de les quantitats hi ha diversos punts de relació que comencen per la llegenda dels grans de blat que havien de ser reunits en un tauler d'escacs per recompensar a l'inventor d'aquest joc i prossegueixen amb el conegut problema de les vuit dames, el càlcul de probabilitat sobre el resultat dels tornejos, l'ús de les calculadores electròniques per resoldre problemes, i així successivament. Aquestes qüestions i altres per l'estil formen el present treball en equip dels seus tres autors; treball que no exigeix un ampli coneixement de les matemàtiques al lector”.
És clar que aquest llibre ha estat superat tecnològicament en molts dels temes que toca, però, en canvi, encara hi ha diferents capítols que no han perdut actualitat.



Últim llibre (1975) de la col·lecció que el meu amic Màxim Borrell va escriure per a l'editorial Bruguera. A la contraportada podem llegir el següent: “Interessant calidoscopi en el qual, juntament amb la historia dels escacs, trobem un conjunt de curiositats i anècdotes que accentuen l'amenitat de la lectura: la seva presència en la literatura, en l'art, en la ciència i en els més variats camps de la vida humana, culminant amb els últims intents de construir robots jugadors d'escacs i les experiències de partides jugades amb l'ajuda de les modernes computadores electròniques".
Un llibre meravellós, sobretot en el que fa referència al passat, la part que parla del seu present, òbviament, està superada pel temps, podem imaginar-nos quin tipus de “modernes computadores electròniques” existien l'any 1975.



Aquest llibre (1977) no deixa de ser una curiositat a dia d'avui, però quan va ser editat, possiblement, va ser una novetat, un diccionari dedicat als escacs.



Realment un llibre peculiar (1986), no és un llibre de problemes d'escacs; ens trobem amb un llibre de relats relacionats amb els escacs, històries passades amb una incògnita a resoldre. Per exemple, es pot donar una posició i dir que hi ha una peça en un escac determinat però no de quina peça es tracta. La tasca consisteix en determinar el color i la denominació de la peça desconeguda. En fi, ens trobem amb un llibre de lògica amb temàtiques d'escacs.



Aquest llibre és l'únic actual (2015), la seva adquisició per la meva part ha estat una gentilesa de la revista “Peón de rey”. Es tracta d'un llibre d'històries i anècdotes realment originals; en aquest sentit el GM Miguel Illescas comenta el següent: “A partir de certa edat, trobem que un dels majors plaers intel·lectuals dels que podem gaudir és tenir la sort que algú o alguna cosa sigui capaç de sorprendre'ns de forma creativa, i aquest és el major elogi que es pot fer d'aquesta obra”.

En fi, sis llibres diferents, entre ells i també dels llibres habituals que s'han escrit d'escacs. Des del meu punt de vista, crec que valia la pena fer un recordatori.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Benvingut a la vida quotidiana despres del teu parentesi molt merescut!!!!.Enllaço el meu comentari amb coses que em vaig deixar en l'article anterior.El teu comentari sobre la pagina web de la Federació es el correcte(ampliar la capacitat del programa encara que animo als jugadors joves a intentar crear una especie de Carrusel Deportivo d'una hora o dues de programa(idea que traspaso al nou president de la FCE quan sigui escollit si ho creu convenient)I de les opinions del genial Capablanca penso que algunes de les seves expresions que mencionaves eren tipiques dels escaquistes.Com per exemple Bogoljuvow que deia:Yo,cuando juego con blancas gano porque son las de ganar y con negras gano porque soy Bogoljuvow!!!.I per acabar amb Capablanca recordo que van descubrir la seva genialitat quan amb quatre anys li va dir al seu pare que havia guanyat a un amic perque havia fet trampa!! Extranyat el pare li va dir on i quan?,Ell sense inmutarse va reproduir tota la partida i en un moment donat un dels cavalls del pare va saltar de g1 a g3 jugada incorrecta com tots sabem!!.La majoria de llibres que menciones estan descatalogats encara que els temes poden donar molt de si.La psicologia que ja es comença a tractar molt bé en alguns cursets com ha fet el Foment en un curs de quatre hores magnific!!!.Les matemàtiques,on es demostra clarament la millora en aquesta materia que tenen tots els escaquistes.Diccionario de ajedrez y Ajedrez brillante son peces de museu.En el de Máxim Borrell surt una anecdota del tarannà dels escaquistes.En l'Orfeó de Sants molts anys enrera convivien les seccions d'escacs i de billar.En elles jugaven entre altres Domingo,campió del món de billar i Pomar que durant molts anys va ser el millor jugador espanyol.Havia un soci escaquista molt fanfarròn que sempre deia:Yo,he ganado a Domingo y a Pomar.Un dia un soci li va replicar:Venga,hombre no seas pavero i ell sense inmutar-se li va contestar:Es cierto he ganado a Domingo al ajedrez y a Pomar al billar!!!!!.El llibre que encara es troba(Juegos de ajedrez y los misteriosos caballos de Arabia té el merit de que l'autor es un prestigiós matemàtic(Smullyan)i te el merit dels escacs inversos es a dir que a partir d'una posició cal trobar les jugades anteriors.Aquest llibre té un "mellizo" titulat:Juegos y problemas de ajedrez para Sherlock Holmes del mateix autor i publicat per editorial Gedisa.També està disponible el llibre de Tallarico-Ajedrez insólito molt interessant també.Encara que tu i jo som de la"generació del llibre imprés" no hi ha dubte que avui en dia Youtube i els programes informàtics estan canviant la moda però tenim que insistir en la bondat del llibre imprès.Els comentaris impresos dels mestres son impagables i així com despres de molts anys on la mùsica ha evolucionat del vinil al cassette,d'aquest al CD i altres reproductors encara més moderns,s'ha arribat a la conclusiò que on s'escolta millor la mùsica es amb el vinil!! Espero haver-te donat un nou tema per a debat!!Fins la setmana que vé amic!!!!Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Uf!! Es nota que et trobes en el teu ambient quan es parla de llibres; bona contra crònica i plena d'anècdotes.

A pesar de què a vegades sembles un “abuelo cebolleta”, a mi en general m'agrada el que escrius, segueix així campió.

Salutacions,