dijous, 29 de novembre del 2018

Emanuel Lasker, un campió diferent


Emanuel Lasker (Berlinchen, Prússia 24 de desembre de 1868 - Nova York 11 de gener de 1941) va ser un escaquista, matemàtic i filòsof alemany, campió del món d'escacs de 1894 a 1921.

Va obtenir el títol als 25 anys després de derrotar a Wilhelm Steinitz i és el campió del món d'escacs que més temps l'ha retingut, 27 anys consecutius, fins que l’any 1921 va perdre el matx de l'Havana davant del gran mestre cubà José Raúl Capablanca. Va ser pioner entre els seus contemporanis en l'explotació dels aspectes psicològics del joc, traient partit amb enorme habilitat de les deficiències particulars de cadascun dels seus oponents.

Bé, així comença la Wiquipedia, però en aquest article no vull parlar de la Biografia de Lasker, per això podeu consultar nombroses pagines web, o millor us recomano un magnífic llibre:


Aquest llibre, publicat l’any 1991 és una molt bona i complerta biografia d'Emmanuel Lasker.

Foto: Gaussianos.com

Tots els campions mundials d'escacs han estat jugadors fabulosos, els millors quan es van proclamar campions. Però jo vull parlar de que Lasker va ser un campió diferent, i ho vull ressaltar amb les paraules d'uns personatges realment excepcionals!

CAPABLANCA: "Lasker, un geni natural, que es va desenvolupar gràcies a un treball molt dur a la primera fase de la seva carrera. Cap dels grans jugadors ha estat tan incomprensible per a la majoria dels aficionats i fins i tot mestres, com Emanuel Lasker".

Foto: Douglas Griffin

ALEKHINE: "Lasker va ser el meu mestre, i sense ell mai hagués arribat tan lluny''.

TAL: "El més gran dels campions va ser, per descomptat Emanuel Lasker. En el tauler ell aconseguia l'impossible!".

KARPOV: ''Dels antics campions, Lasker i Capablanca, no es van dedicar a estudiar obertures. Ells eren genials i sabien que podien resoldre qualsevol situació al tauler ".

Tots aquests campions mundials, deixen molt bé a Lasker, el descriuen com un geni, però aquestes apreciacions no són suficients per a dir que era un campió diferent.

Passo ara a altres apreciacions, també de jugadors realment destacats, que donen una aproximació més real del que vull tractar.





“El segon campió mundial, Emanuel Lasker (24-12-1868 - 11-01-1941) va mantenir el seu regnat més temps que cap altre, 27 anys, una marca difícilment superable. Era un home d'àmplia educació, doctor en filosofia i matemàtiques, va ser autor de treballs científics i llibres, inclòs el seu famós “Manual d'Escacs”, i fins i tot de drames històric-filosòfics.
Saviesa innata, un intel·lecte desenvolupat, profunda fe en si mateix, en el seu sentit comú i, per descomptat, un enorme talent natural per als escacs, li van permetre a Lasker competir amb èxit amb els jugadors més forts del món fins els 68 anys! Abans d'ell, la història no coneixia altres casos, i després d'ell només vénen a la ment els casos de Smyslov i Korchnoi.”






Bé, amb aquestes apreciacions ja comencem a veure que Lasker no era un campió habitual.

Però seguim, perquè al mateix llibre Kasparov fa referència a aquestes paraules de Botvinnik:

“És sorprenent que, al llarg d'una dilatada i brillant carrera, Lasker hagi jugat tan poc. Això indica que no només era un jugador, sinó també un investigador dels escacs. Quan no estava jugant, estava pensant (cosa que no tots els grans mestres són capaços de fer), es preparava per als tornejos i aconseguia l'èxit. Lasker va ser, potser, el primer dels grans mestres que va entendre la importància de preparar-se per a les competicions. Abans d'ell, per descomptat, els mestres estudiaven escacs, però només en general, i no eren capaços de preparar-se de forma concreta, és a dir, específicament per a un torneig determinat. La preparació de Lasker va ser propiciada per la seva universalitat escaquística. No tenia "gustos", no tenia un "estil", ho feia tot amb la mateixa força, igualment bé, tant en defensa com en atac, en posicions tranquil·les com en salvatges complicacions, al mig joc com en el final. Per tant, el principal objectiu de la seva preparació era estudiar les característiques de l'estil del seu oponent. Lasker sempre procurava crear en el tauler una situació en la què el seu adversari no se sentís còmode. Coneixia els seus oponents a la perfecció, les seves virtuts i els seus defectes. Lasker era un gran psicòleg.”

Ja comencem a tenir clar que Lasker era un campió diferent, seguint amb aquest tema podem llegir el que va dir Reti sobre Lasker al seu llibre "Nuevas ideas en ajedrez".

“Lasker va constituir el més innovador esdeveniment d'escacs a la nostra ciutat i el seu art va ser celebrat per moltíssima gent. Però els que van tenir l’oportunitat de tractar-lo més de prop van quedar molt sorpresos en veure com la dimensió escaquista del campió del món ocupa tan sols un segon lloc. La seva ocupació favorita és, sobretot, la filosofia.
Si desitgem per tant donar una imatge completa de la individualitat escaquística de Lasker, no hem d'ometre el seu amor per la filosofia. Va començar escrivint breus articles i assaigs en els quals semblava els escacs a la vida. Després va compondre un assaig titulat Der Kampf (La lluita). Lluitar significa superar les dificultats que s'interposen en el camí cap a la meta. Lasker va tractar de descobrir lleis generals per aplicar-les a un mètode eficaç de lluita. Va demostrar la correcció de la seva teoria al·legant que els escacs és un perfecte exemple de lluita justa i purament intel·lectual. Les seves activitats escaquístiques no constituïen un fi en si, sinó més aviat una fase preparatòria per a la filosofia.”

Foto: Amazon

Per últim, i no per això menys important, són les paraules de John Nunn en un llibre molt més recent “Curso de Ajedrez de John Nunn”:

“Lasker no va ser un especialista en obertures i és més a les àrees del joc de mig joc i la psicologia escaquística a on la influència de Lasker ha deixat empremta, encara que seria una cosa molt difícil de quantificar de manera precisa. Lasker va promoure les idees de que els escacs és una lluita i que la voluntat per guanyar és un important factor, i actualment tots els grans mestres saben molt bé que els escacs no consisteixen tan sols en realitzar bons moviments. En la majoria de posicions, hi ha un nombre de possibles moviments d’aproximadament igual mèrit, i triar entre tots ells no és només una qüestió de si, com diria l'ordinador, una et dóna +0.11 d’avantatge i una altra +0.12. Es tracta més aviat de trobar el moviment que més incomodi al teu rival i el forci a cometre un error. L'acceptació universal de tals idees, les quals deuen els seus orígens en gran part a Lasker, mostren que la seva influència roman viva a dia d'avui.”



Després de llegir aquestes frases d'aquests destacats jugadors, podem dir sense cap por a equivocar-nos, que Lasker va  ser un campió diferent. Encara avui, desconegut per a molts, incomprès per uns altres, afortunadament cada cop hi ha més persones (al món dels escacs, però també al món de les matemàtiques i també vull pensar, ho desconec, al món de la filosofia) que reconeixen la verdadera vàlua i aportacions d'aquest geni.

Salut i escacs,

dijous, 22 de novembre del 2018

Sense comentaris

Queda bé això de “sense comentaris”, però tan sols com a títol. Si es vol explicar qualsevol cosa es té que fer algun comentari, amb la qual cosa ja estic mentint.

Bé, això de denominar-me mentider, potser és massa gros; ni de lluny vull semblar-me a alguns polítics que últimament han agafat el costum de “llançar la pedra i amagar la mà”.

El que si tinc clar és que una de les professions que més s'ha devaluat els últims temps és la de periodista, i molt especialment els que estan especialitzats en esports.

Foto: Ecoteuve.es

I això a que ve? Em direu. Doncs ve, en general, a lo poc professionals que són una sèrie de personatges d'aquest col·lectiu, i en concret a les “burletes” sobre els escacs que es van fer al programa “El club de la mitja nit” fa poc més d'una setmana.

En aquest sentit, no sóc contrari a la utilització de l'humor en aquest tipus de programes, el que em molesta d'aquest tipus de professionals és que es “fotin” de temes que no tenen ni la més remota idea. Un professional com cal, primer s'informa del que vol parlar, després informa a consciència i per últim, si vol, pot utilitzar l'humor com a complement.

En fi, és com jo ho veig, potser uns altres ho veuen d'altre manera, si no s'ofen, totes les opinions són respectables.

Doncs bé, anem a la segona part del tema. La Federació Catalana d'Escacs va demanar explicacions a Tv3 sobre aquesta qüestió i van aconseguir poder sortir al següent programa, que va ser el dimecres passat.

Foto: FCE

Foto: FCE

Com el programa és de dues hores, i sobre els escacs és va parlar molt menys, doncs he pensat passar-vos el vídeo del tram que es parla d'escacs.



Ara si, “sense comentaris”, els comentaris, si voleu, els poseu vosaltres.

Salut i escacs,

dijous, 15 de novembre del 2018

El músic François André Danican Philidor


L’11 d'octubre de 2014 vaig fer un article sobre François André Danican Philidor. Com és natural i lògic, atès la temàtica d'aquest blog, l'article, majoritàriament parlava de Philidor com a jugador d'escacs; deixant clar el seu paper fonamental i d'aportació de conceptes imprescindibles per a què els escacs evolucionessin i conjuntament amb Steintz, cent anys després, és consolidessin els conceptes dels escacs actuals.

Podeu recordar aquell article consultant aquest enllaç.

Però, tal com deia en aquell article, François André Danican Philidor també va ser un gran músic.


Avui vull fer una aproximació a aquesta faceta d'aquest gran personatge. Sembla ser que fins no fa gaire, François André Danican Philidor ha estat molt més reconegut des del món dels escacs que des del món de la música; afortunadament aquesta qüestió poc a poc s'està corregint.

Foto: jpc

Clarament, no sent un expert en temes musicals, la meva aproximació és modesta, però no volia deixar passar l'ocasió sense posar el meu granet de sorra en aquest tema.

Us passo tres vídeos, els dos primers són temes musicals compostos pel nostre protagonista.






El tercer és un vídeo d’un programa sobre música que parla de diferents temes però fonamentalment de la Traviata de Verdi i de François André Danican Philidor. El vídeo dura 19 minuts i en realitat de Philidor parla els últims 9 minuts. Però us recomano que l'escolteu tot, la primera part és un bon manual de com era de misògina i masclista la societat fa pocs segles enrere.



Foto: parismuseescollections

En fi, estem parlant de tot un geni, un cervell privilegiat, capaç de dominar dos camps tan exigents i meravellosos com són la música i els escacs.

Salut i escacs,

dijous, 8 de novembre del 2018

Recordant i comparant dades dels clubs d'escacs a Barcelona


L'any 2014 vaig fer dos articles, un el 30 de maig amb el títol de “Dades (5). Barcelona”, i el altre el 19 de juny que tenia com a títol “Dades (6). Barcelona (2)”.

El primer article parlava de la quantitat de clubs d'escacs que existien a Barcelona i la seva distribució per districtes.


El segon article, que va aparèixer pocs dies després, complementava el primer parlant dels clubs d'escacs (alguns realment importants al seu moment) que havien existit a la ciutat de Barcelona i que van deixar d'existir. També vaig exposar els canvis dels últims 50 anys, 1964-2014, posant les quantitats de clubs cada 10 anys. Recordem:






L'any 2014 la ciutat de Barcelona va comptar amb 26 clubs d'escacs
Foto: El País 

Podeu consultar “Dades (5). Barcelona” entrant en aquest enllaç.

Podeu consultar “Dades (6). Barcelona (2)” entrant en aquest enllaç.

En l'article d'avui  vull fer una aproximació als possibles canvis que han hagut en aquest 4 anys, és a dir 2015-2018.


L'any 2018 la ciutat de Barcelona compta amb 27 clubs d'escacs
Foto: OCENDI

Com podeu veure els canvis són molt petits, hem passat de 26 clubs l'any 2014 a 27 actualment. El nou club és el Peón Negro, que podem trobar al carrer Comtes de Bell-lloc 111, ubicat al barri de Sants, al Districte de Sants-Montjuïc.

Foto: Google

Però si es confirma una noticia que m’ha arribat aquesta mateixa setmana, que és la desaparició del club d’escacs Diagonal Mar (mala noticia, la desaparició d'un club d'escacs sempre és una mala noticia), doncs acabaríem l'any amb els mateixos 26 clubs que l'any 2014.

També voldria fer dos comentaris més:

El primer comentari és que en aquests quatre anys s'ha produït la definitiva desaparició d'un club realment important a l'historia dels escacs catalans com va ser l’UGA. Una vegada més es demostra que les fusions de clubs acaba malament per a un d'ells.

El segon comentari és per quantificar els jugadors federats a Barcelona en aquests moments, qüestió que no vaig fer fa quatre anys i que va ser un  error, ja que ara no podem fer comparacions; bé, dir que a dia d'avui, la suma de tots els jugadors federats ubicats als clubs de la ciutat de Barcelona és de 1.437 jugadors.

A partir d'ara i en els propers anys podrem fer les comparacions oportunes, tant sobre si el número de clubs d'escacs creixen o minven a Barcelona, i també ho podrem fer sobre la quantitat de jugadors federats.

En fi, tan sols són dades, però com he comentat moltes vegades, les dades ens permeten començar a entendre algunes realitats.

Salut i escacs,

dijous, 1 de novembre del 2018

Breus comentaris (19)


Com he fet en articles anteriors, utilitzo aquest títol de “Breus comentaris” per expressar plantejaments curts, però de temes que entenc suficientment interessants com per parlar d'ells.

El “Breus” d’avui és el segon que faig aquest any i el dinovè en total. Habitualment, faig una aproximació a tres temes.

Avui vull parlar de tres temes totalment diferents, però no per això menys interessants.

El primer comentari el dedico a “Ajedrez Noticias Diarias”. En un article aparegut l'1 de setembre d'enguany ja vaig parlar de la reaparició d'aquesta revista digital; avui vull parlar dels seus editorials en aquesta nova etapa.


En concret són sis. En general m'han semblat bons editorials, però el que més m'ha cridat l'atenció és que no es “casen” amb ningú. Es pot estar més o menys d'acord amb el que diuen, cada persona té la llibertat de pensar com vulgui, però el que jo valoro d'aquests editorials és la credibilitat d'escriure amb llibertat.

Foto: Ajedrez Noticias Diarias

Podeu consultar el vigent editorial des d’aquest enllaç.

Podeu consultar els anteriors editorials des d’aquest enllaç.

En el segon comentari vull parlar d'una proposta de modificació del reglament, que la Federació Catalana d'Escacs pensa portar a la propera Assemblea de clubs del proper 24 de novembre.

En concret la modificació és sobre l'edat per poder competir als campionats de veterans a Catalunya.


Fa poques setmanes felicitava des d'aquest blog a la FCE per seguir mantenint el criteri de ser veterans a partir dels 60 anys i ara em surten amb això. Sincerament crec que és un pas enrere; no tan sols pel tema de rejovenir la categoria, sinó també perquè deixen en l'aire el poder fer dues categories segons la participació. Home, per ser un reglament (d'un reglament sempre s'espera que deixi les coses el més clar possible) no deixa de ser una mica “bunyol”.

Aquesta federació ja fa que funciona un any i mig, i s'han proposat fer canvis i més canvis. Els canvis estan bé si realment es té la seguretat que són per millorar, si no es té aquesta seguretat, millor que apliquin aquella màxima: “els experiments amb gasosa”.

El tercer comentari és per referir-me a l'aparició d'una nova radio sobre escacs per internet, una molt bona notícia!


Em refereixo al Programa de radio del “8x8” a Radio Kanal Barcelona. Aquest programa sobre actualitat escaquística el porta l’Abel Segura i compta amb la col·laboració com a tertulians habituals del Manel Arellano i el David Vigo. El programa també té invitats segons el tema principal que volen tractar.


Des d'aquestes línies vull desitjar-los molta sort i encert.

Salut i escacs