diumenge, 27 de novembre del 2016

Calendaris Divisions Catalanes del Campionat de Catalunya per equips


Avui tenia previst parlar del social de ràpides i del lliurament de premis dels campionats socials del Club d'Escacs Sant Martí. Però una situació inesperada i desagradable no em va permetre fer les fotos que tenia previst fer, imprescindibles per poder fer l'article programat.

Bé, he tingut que improvisar i aprofitant que ahir es va desenvolupar l'Assemblea de la Federació Catalana d'Escacs, i que en aquesta assemblea és va fer el sorteig dels números que regulen els calendaris del que la mateixa federació denomina Divisions Catalanes, doncs he decidit parlar i informar sobre aquest tema.

Abans d'entrar en la qüestió del sorteig, voldria comentar un fet que no acabo d'entendre. Per què la definició “Divisions Catalanes”  tan sols a les categories d'àmbit de tota Catalunya? Que potser les altres categories no són també catalanes?

Si, ja sé que les altres categories són d'àmbit provincial, però això no vol dir que no siguin catalanes, potser és tindria que buscar una altra denominació a les categories més altes, no creieu? Tan sols és una reflexió.

Seguidament passo a la informació que ens ha ofert el sorteig:

Imatge: Federació Catalana d'Escacs

Com molts de vosaltres sabeu i he explicat en una pestanya en aquest mateix blog, els meus grans clubs són el Congrés (club que vaig estar molts i molts anys) i el Sant Martí (el meu club actual), doncs els dos clubs estan a la mateixa categoria i mateix grup: Primera categoria, grup II.

Us passo el calendari d'aquest grup:




És curiós, però fa poc he pogut llegir uns comentaris a un grup de  Facebook  sobre escacs catalans, que parlaven sobre els desplaçaments que ha ofert (o millor dit que podien oferir perquè encara no se sabia el calendari)  la confecció de grups de Segona Divisió; hi dic que és curiós perquè em sembla que cada vegada hi ha més persones que analitzen les qüestions exclusivament des de les seves perspectives i interessos.

Si un club està en una categoria que té un àmbit de tota Catalunya, doncs sempre pot passar que li passi el que li ha passat aquest any al Club d'Escacs Sant Martí que té que anar a Manresa, Tàrrega, Olot i Andorra.

Mala sort? Potser. Però no ens podem queixar, quan s'està en categories altes, són coses que poden passar.

Pablo, ja pots preparar la “cartera”, que aquest any els àpats sortiran cars.😊

Salut i escacs,

diumenge, 20 de novembre del 2016

Llibres (10)


Novament torno a utilitzar la secció "llibres". Com sabeu, en aquesta secció parlo de llibres que he llegit o, majorment en temes teòrics, he consultat.

Fins ara he comentat llibres de tot tipus de temàtica (teòria, mig joc, finals, estratègia, tàctica, etc.) però avui vull presentar uns llibres que toquen un tema totalment minoritari en el món dels llibres sobre els escacs; els llibres sobre la biografia d'un jugador.

Em direu que hi ha molts llibres sobre jugadors rellevants a la història dels escacs, he d'acceptar que és cert. Però aquest llibres generalment es basen en una aproximació molt bàsica a la biografia del jugador i una gran quantitat de partides, més o menys ben analitzades del jugadors en qüestió.

Podem dir que d'aquest tipus de llibres s'ha escrit de tota mena, de molt dolents fins a molt bons; un dels millors exemples dels molt bons seria, segons el meu criteri, la col·lecció «Mis geniales predecesores», a on Garry Kasparov relata la vida dels protagonistes prou bé, donant una visió general de suficient qualitat.

Però ni tan sols aquesta molt bona col·lecció de Garry Kasparov podem dir que el tractament de la vida dels seus protagonistes sigui una biografia d'ells. Una obra biogràfica és una altra cosa.

Avui us vull parlar de tres llibres autènticament biogràfics, que tinc ja fa molt anys i vaig llegir al seu moment. Aquests llibres són:  "Lasker: el difícil camino hacia la gloria", "Capablanca, leyenda y realidad" i "Al ataque, una autobiografia de Mijail Tahl".

Els dos primers són biografies pures, el tercer és una autobiografia a partir d'un entrevista que li fa un periodista amb preguntes i respostes.

Lasker: el difícil camino hacia la gloria




Llibre escrit per Miguel Angel Nepomuceno, ediciones ESEUVE. Aquest llibre és una profunda biografia de Lasker. Una bona definició és el que es pot llegir a la contraportada:

"Els singulars escacs d'Emmanuel Lasker han marcat la seva empremta en la història del joc rei. L'enorme figura d'aquest campió del món (1894-1921) ens és mostrada aquí en tota la seva grandesa, en una obra magna i reverencial en què l'autor ha treballat durant gairebé dos decennis de la seva vida."

En aquest sentit també és interessant el començament del pròleg, escrit per Pablo Morán:

"Només un amant dels escacs i de la història podia escriure aquest llibre. Un llibre que està escrit amb amor, amb passió, amb admiració i amb profund coneixement de causa. Un llibre minuciós que recull una tasca d'anys i anys, de consultar fonts i fonts, d'escriure cartes i cartes, una tasca, doncs, típica de l'investigador seriós, responsable. L'investigador que comprova una i mil vegades les fonts en centenars de llibres i amb centenars de persones."

Tan sols afegir que quan vaig llegir aquest llibre vaig sentir una gran admiració per Lasker i la seva trajectòria, tant dins com fora dels escacs.

Capablanca, leyenda y realidad




Aquest és un llibre purament biogràfic, guanyador del "Premio UNERC de Biografia 1976". Escrit per Miguel Ángel Sánchez, tant l'autor com el premi són cubans. Editat a Cuba l'any 1978 per la "Unión de Escritores y Artistas de Cuba", no em consta que hagi estat reeditat per cap altra editorial en castellà, sé que havia un interès en fer-ho en anglès per una editorial dels Estats Units.

Crec que és interessant el que va dir el jurat del premi en qüestió, al respecte d'aquest premi:

"... es concedeix el premi en raó del domini del tema aconseguit per l'autor, tant en el camp pròpiament biogràfic, és a dir la vida i l'època de José Raúl Capablanca, com en el camp escaquístic. També és de destacar l'interessant recull de fonts bibliogràfiques i testimonials, i el seu maneig adequat per estructurar una encertada biografia. Finalment el jurat va tenir en compte la importància de l'excepcional personalitat de Capablanca..."

Una obra que ens ajuda a conèixer millor al gran Capablanca i el seu temps.

Al ataque, una autobiografia de Mijail Tahl




Aquest és un llibre diferent als anteriors. No tan sols perquè és una biografia a partir d'una entrevista amb un periodista especialitzat V. Damski, sinó, perquè és una biografia centrada en la seva trajectòria competitiva, des dels seus inicis, sent un nen, fins als seus èxits més sonats.

Summament interessant el diàleg entre Tahl i Damski, una proposta periodística de gran nivell; més encara si tenim en compte que la seva publicació en rus va ser l'any 1983. L'any 1988 l'editorial Ricardo Aguilera el va editar en castellà.

😀😃😎😏😛😞😟😍👼👿👀😓👸😝

Coneixem als grans escaquistes, coneixem les seves meravelloses partides, però què sabem de l'home? Ben poc. Aquestes biografies ens apropen a la persona, al ser humà.

Personalment, em quedo amb la vida de Lasker, una vida de penúries a la seva joventut, quan aconsegueix consolidar la seva vida, complementa els escacs amb altres temes científics i filosòfics, i quan ja és gran, té que fugir de l'Alemanya Nazi i tornar a guanyar-se la vida amb els escacs als Estats Units.

Una vida de novel·la, digna d'una bona pel·lícula, molt més que les mediocritats que habitualment és fan sobre personatges relacionats amb els escacs.

Salut i escacs,

dissabte, 12 de novembre del 2016

Sabies que...


Hi ha, tant a la història dels escacs com als escacs quotidians, dates i fets que generalment passen desapercebuts o potser no és guarden a la memòria col·lectiva.

En aquesta secció que avui començo, intentaré posar temes que per la majoria són desconeguts, o si voleu poc coneguts.

En aquest cas posaré 10 situacions diferents; òbviament haurà persones que sabran més casos que unes altres, però dubto molt que algú les sàpiga totes, i si aquest algú existeix, li dono l'enhorabona per endavant.



Però, anem pels temes:


Sabies que el primer Campió de Catalunya d’Escacs va ser el Ferran Canon l’any 1905.


Sabies que la Federació Catalana d’Escacs es va fundar el 2 d'agost de l’any 1925.



Sabies que el primer president de la Federació Catalana d’Escacs va ser l’Esteve Puig i Puig, però només va ocupar el càrrec durant dos mesos, ja que el 2 d'octubre del mateix any va dimitir i va ser substituït per Joan Bertran i Casals. Durant tots aquests anys la federació ha tingut 10 presidents, actualment està presidida per l’Antoni Ayza i Casamitjana.


Foto: Federació Catalana d'Escacs

Foto: guanyarem.com




Sabies que la Federación Española de Ajedrez es va fundar l’any 1927 a Barcelona.



Sabies que el Miquel Albareda és el jugador amb més Campionats de Catalunya individuals guanyats, amb 8 campionats.


Foto: Federació Catalana d'Escacs




Sabies que el primer Campió de Catalunya per equips va ser la Penya Gracienca l’any 1927.



Sabies que la primera Campiona de Catalunya d'Escacs va ser la María Luisa de Zengotita l’any 1932.




Sabies que la Maria Rosa Ribes és la jugadora amb més Campìonats de Catalunya Femenins guanyats, amb 10 campionats.




Sabies que el primer Campió de Catalunya Juvenil vas ser l'Isidre Grau l’any 1962.



Sabies que el primer club d'escacs a Catalunya va ser el Club d'Escacs Barcelona, fundat el 15 de novembre de l'any 1921.


Deu dades històriques dels escacs propers, alguns pensaran que això no els interessa gaire i que hi ha temes més importants i de l'actualitat.

Contràriament, el meu criteri és, com he expressat moltes vegades en aquest blog, que no podem menysprear la nostra història i que tenim que treballar per a què no es perdi.



Amb aquesta secció que avui comença, i que penso utilitzar de tant en tant, vull intentar, amb petites “pinzellades", recuperar moments dels nostres escacs en particular i, també, dels escacs en general.

Salut i escacs,

dijous, 3 de novembre del 2016

Els escacs a Internet


La lluita mediàtica dels escacs als mitjans de comunicació clàssics (Tv, radio, premsa, etc.) és un terreny realment complicat. Però, en canvi, els escacs és troben com “peix a l'aigua” a Internet.

A les xarxes socials, els escacs són un “món” en si mateixos. Webs, blogs, Facebook, twitter, You Tube, i un llarg etc. d'aplicacions adaptades als escacs que fan que la informació escaquística “voli” per la xarxa.


En aquesta dimensió, els escacs si que són mediàtics sense cap mena de dubte. Però, s'utilitza suficientment aquesta potencialitat per arribar a les persones alienes als escacs? Jo, sincerament crec que no.

És curiós, però tenim una paradoxa, entenent paradoxa des del punt de vista de contradicció. Per un costat volem ser mediàtics als mitjans de comunicació, que ens permeti ser-ho a la societat; i per altra banda tenim una presencia molt important a Internet però no sabem com traduir aquest punt fort en resultats que ens facin arribar mediàticament a la societat en general.

El tema és complicat, però crec que podria ser molt necessari i interessant que des del món dels escacs, des d'una vessant en positiu, es pogués obrir aquesta discussió.



En fi, com he expressat en altres ocasions, “doctors té l'església”, però sembla que els nostres “doctors” últimament estan una mica adormits.

Vull aprofitar aquest tema d'Internet i les xarxes socials per fer una pregunta en clau catalana:
Quin és el podi, per vosaltres, dels millors webs d'escacs de difusió fets a Catalunya. Estic parlant de webs fetes per particulars (no em refereixo a empreses i/o plataformes)

Per a mi el podi és aquest:



Curiosament, “Rabiosa actualitat d’Escacs” no és un web, és un blog, el que demostra que des d’aquestes plataformes també és poden fer productes de gran qualitat.

“Ajedrez Torneos” tracta l'actualitat dels tornejos que és juguen a Catalunya d'una manera impecable. Un autèntic referent.

“Bigmonfa” és ja un clàssic amb una molt bona informació. Potser, des del meu punt de vista, hauria de renovar la seva imatge.

No podem oblidar i tenir un especial reconeixement al web “Ajedrez Noticias Diarias”, un punt de referència dels escacs a Catalunya durant tants i tants anys el feia de consulta imprescindible per a molts jugadors a casa nostra; però s'ha de dir que avui dia les noticies ja no són tan diàries.


Parlar de les altres plataformes on es difon els escacs seria massa extens per un sol article. Tant els blogs, com Facebook i Twitter, donen molt “joc” als escacs. Però sens dubte la plataforma “estrella” en aquests moments és You Tube.


L’ensenyament a distancia per Internet també és un fet a destacar, una autèntica “revolució” que encara està en els seus començaments, però que evoluciona constantment i del qual s'endevina un futur esplendorós.


Seria un error passar per alt les plataformes que permeten jugar als escacs per Internet, un autèntic fenomen de masses, que ja fa la competència a federacions i clubs. Una qüestió que  també hauria de potenciar una reflexió dins del món dels escacs tradicionals.

Salut i escacs,