Les meves revistes de teoria

Normalment les revistes d'escacs són genèriques, és a dir, que toquen en articles variats diferents temes relacionats amb els escacs; però també s'ha donat el cas que s'han editat publicacions en format revista dedicats exclusivament a la teoria de les obertures d'escacs.

És sobre aquests tipus de revistes de les que vull parlar avui, en concret de les que he anat adquirint en la llarga etapa que he gaudit d'aquest joc.

Avui dia hi ha una molt gran informació sobre la teoria d'obertures, llibres, CD's, vídeos, base de partides, retransmissió en directe de grans esdeveniments escaquístics amb comentaris de Grans Mestres qualificats, etc. etc. i la rapidesa amb que arriba qualsevol novetat en aquest camp és extraordinària.

Però en altres temps tot era molt diferent i les revistes de teoria van  jugar un molt bon paper.

Us passo un exemplar de cada una de les col·leccions de revistes que vaig adquirir en diferents èpoques, algunes eren de molta qualitat i el seu contingut molt profitós.

A finals de la dècada dels anys 70, vaig adquirir diferents exemplars d'aquestes dues revistes:

Revista de l'Editorial Sopena Argentina, posteriorment es va fer amb els seus drets la revista Jaque i la va comercialitzar.

Revista anglesa molt interessant en aquells temps

Aquestes altres són de la dècada dels anys 80:

A la dècada dels anys 90 vaig adquirir aquestes revistes:

Al voltant dels dos segles, la revista Jaque, també va editar uns exemplars exclusivament dedicats a la teoria d'obertures.

L'any 2005 va aparèixer la revista Todo Teoría de la qual tinc molt bon record.

Teoria de diferents èpoques que podem pensar han estat superades per anàlisis més actuals i en alguns casos fins i tot algunes línies han estat refutades. En la majoria dels casos això pot ser així, sobretot en obertures i línies molt trillades, però no en tots els casos; algunes línies han passat a no estar de moda però en cap cas són dolentes, tan sols fa falta que algun gran jugador les torni a posar de moda, i també hi ha casos d'obertures secundàries amb molt verí, que com factor sorpresa encara poden donar un molt bon resultat.

En fi, crec que no està malament tornar a mirar algunes línies d'altres temps, però sempre que siguem capaços d'avaluar que encara es poden jugar.

Salut i escacs,

"Els escacs a Catalunya"

L'any 2012 vaig fer un article sobre revistes d'escacs, parlava de les que jo havia conegut, però ja feia una petita aproximació del que jo considero sobre aquesta qüestió.

Les revistes d'escacs donen fe d'una època i d'uns fets d'un país (o països, si voleu), i és per això que podem concloure que són part de la cultura col·lectiva.

Avui vull referir-me a una revista d'escacs catalana i en català, que va néixer en anys convulsos i va morir en anys terribles

Aquesta revista es deia "Els escacs a Catalunya" i el seu primer número va sortir a la llum el mes de juliol de l'any 1927 i va deixar d'existir l'any 1938 ja cap el final de la guerra civil espanyola. Onze anys de vida no són pocs.

Però us deixo amb les paraules que amb motiu del 50 aniversari del seu primer número li va dedicar  a l'any 1977 en una menció al «Bulletí d'escacs» en Jordi Puig.

També vull recollir el complement a aquestes paraules que es pot trobar al llibre "Federació Catalana d'Escacs 75 anys d'Historia 1925 - 2000":

«Cal afegir altres noms, que també van tenir una gran importància en el desenvolupament de la revista, com Jaume Castell, redactor d'aquesta des dels començaments, així com un gran nombre de col·laboradors com el Dr. Sunyer, el Dr. Puig i Puig, Valentí Marín, entre altres a la primera època; i els de Ricard Guinard, que va ser redactor en cap de la revista, F. Argüelles, F. Armengol, Pere Cherta, Rey Ardid i Manuel de Agustin, als darrers anys. Fins i tot, la revista va tenir un redactor internacional, si bé per poc temps, l'Alexander Koblenz, qui més tard seria l'entrenador del campió del món Mihail Tal».

En aquest número de l'any 1937, podem comprovar que posa, a diferència dels exemplars anteriors, "portaveu de la Federació Catalana d'Escacs"

Poca informació sobre aquesta revista; revista que va jugar un paper molt important a la seva època i que hauria de comptar com una joia de la història dels escacs catalans i també de la cultura catalana.

Després de la guerra civil espanyola, tot el que tenia que veure amb l'idioma i la cultura catalana va estar prohibit pels vencedors, molts llibres i revistes en català van ser destruïts. Alguns exemplars d'aquesta revista encara és poden trobar en alguns indrets, però la col·lecció complerta es fa més difícil.

M'ha confirmat l'Antoni López, gerent de la Federació Catalana d'Escacs, que a la biblioteca de la federació tenen la col·lecció d'aquestes revistes; també, sembla ser, la tenen a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Potser hi ha alguna altra gran biblioteca que té aquesta col·lecció, no ho sé.

Però crec que tindríem que canviar el «xip», no es tracta (que també) de què siguin uns documents de consulta, sinó que ens tenim que conscienciar que són uns documents vitals de la nostra història i que tenim que tractar-los com a tals, es a dir, arxivar i guardar amb molta cura.

Salut i escacs,        

Revistes d'escacs

Les revistes d'escacs han estat i són un bon instrument per estar al dia i per millorar en els escacs. En les revistes, si estan ben fetes, es pot trobar una mica de tot i generalment serveixen de molt si les prestem atenció. Avui dia ja no són tan imprescindibles com en altres temps, ja que per Internet les noticies i les novetats les tenim al nostre abast pràcticament el mateix dia que és produeixen, també les bases de partides donen una operativitat fantàstica, però no obstant això, en una bona revista encara podem trobar partides comentades i explicacions que ens donen un plus molt interessant.

He de dir, que a mi els llibres en general, no solament els d'escacs, m'agrada poder tocar-los, sentir-los en les mans. No solament em produeix plaer la seva lectura, el poder-los acariciar també sempre m'ha agradat. A vegades agafo llibres que ja he llegit de la prestatgeria, i busco fragments que em van agradar o cridar l'atenció especialment i els torno a llegir. M'agrada el paper imprès, no ho puc remeiar.

Tornant a les revistes d'escacs he de dir que han marcat la meva trajectòria escaquista. En la dècada dels anys 70 del passat segle, quan vaig començar a jugar federat, la primera revista a la que em vaig subscriure va ser Jaque. No he trobat cap exemplar d'aquelles dates, sé que els tinc, però a vegades guardes tan bé les coses que després no les trobes. Però si que he trobat exemplars de la dècades dels 80 i 90.

 També en aquells anys vaig aconseguir algunes revistes soviètiques, molt apreciades en aquells temps.

Als anys 80 vaig aconseguir unes quantes revistes cubanes, no tan bones com les russes, però molt més fàcils d'entendre. D'aquelles revistes vaig treure molt bones idees.

Posteriorment em vaig subscriure a la Revista Internacional de Ajedrez, que també em va semblar força bona.

 
Actualment estic subscrit a la revista Peón de Rey, publicació que considero francament bona.

En clau catalana, sempre m'ha agradat el butlletí d'escacs. Tant en la versió castellana dels temps predemocràtics, com les diverses versions en català fins avui en dia. És una pena que aquesta gran publicació estigui a punt de desaparèixer en la seva versió en paper.

 
Potser alguns no ho sàpiguen o potser no se'n recordin, però també va haver una revista d'escacs en català publicada per el desaparegut Institut d'Escacs de Catalunya.

Les revistes d'escacs actuals són cultura escaquista i les revistes antigues són documents imprescindibles per preservar la memòria i la historia dels escacs. Les tindríem que conservar i arxivar d'una manera que pogués fer-les sobreviure al pas del temps. Desgraciadament les col•leccions privades habitualment acaben al contenidor de paper.

Salut i escacs,