dijous, 27 d’abril del 2017

Nit i dia


Moltes vegades he parlat en aquest blog de la utilització dels escacs com excusa o mer objecte decoratiu en tot tipus de camps. Els escacs s'han utilitzat a la literatura, a la publicitat, a la cultura, i podria seguir amb un llarg etc.

Com no podria ser una excepció al cinema també, i òbviament a les series de televisió. En aquest sentit em vist personatges relacionats amb els escacs normalment, mes o menys, “rarets i/o extravagants.

Aquesta setmana s'ha estrenat a TV3 la segona temporada de la sèrie “Nit i dia”. Que a la primera temporada podem anomenar com a sèrie d'èxit.


En aquesta segona temporada surt un personatge relacionat amb els escacs, jugador i entrenador.
Però “anem a pams”, és obvi que és d'aquest personatge del que vull parlar, però, primer deixeu-me fer una petita aproximació a la sèrie en aquesta segona temporada: aquesta sèrie, produïda per Televisió de Catalunya i Mediapro, no és una continuació de la primera temporada però manté les seves senyes d'identitat aplicant-les a l'àmbit de la corrupció política i econòmica, en la qual hi ha cadàvers reals i metafòrics. La nova trama té com un dels elements centrals la mort en estranyes circumstàncies d'un jutge encarregat de la instrucció d'un important cas de tràfic d'influències i blanqueig de diners que apunta directament a polítics del país. Paral·lelament, la descoberta accidental del cos d'un nen desaparegut a Barcelona el 1992 impactarà directament en la vida de la protagonista, la forense Sara Grau.


Si no heu vist aquest capítol, i teniu interès i temps, us passo el vídeo.



Però anem al personatge del jugador d'escacs. Podem tenir clar que la interpretació serà bona, ja que l'actor que encarna aquest personatge és el Josep Maria Pou, des del meu punt de vista, un dels millors actors catalans. Dir també que aquest actor, bes per on, no sap jugar a escacs! No obstant això, sembla ser que l'han proporcionat un bon assessorament.


Aquest personatge es diu Benet Muntada i té una personalitat ben complexa, llibreter de vell, jugador i professor d’escacs, persona erudita i educada, pulcre i metòdic, en fi, als ulls del seu entorn més quotidià una persona responsable i que emet confiança.








Però malgrat l'aparença de “bon home”, el personatge ja deixa clar al primer capítol que “no hi ha bones persones en aquest món”. En Benet té una altra afició ben diferent, és un sicari assassí.

Escaquista i assassí, collonut!! Aquesta és una etiqueta nova, és cert que en alguna pel·lícula americana havia sortit algun cas d’escaquista psicòpata assassí, però aquest cas és diferent, estem parlant (sembla) d’un assassí sense patologies.




En fi, com a sèrie pinta bé; però la triple identitat de l’escaquista assassí em té intrigat. Sembla que aquest personatge durarà força capítols, potser tots, perquè sinó no haguessin contractat per aquest paper un actor de renom. Al temps.

Salut i escacs

divendres, 21 d’abril del 2017

Eleccions a la Federació Catalana d'Escacs


Com la majoria dels escaquistes catalans sabem, estem en mig d'un procés electoral per escollir al President i a la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs.

L'actual president, el Toni Ayza, ja fa mesos que va comunicar que no es presentaria a la reelecció; la qual cosa suposa que tindrem un president nou.

La setmana passada, dins del termini de presentació de candidatures, es va presentar una candidatura encapçalada pel Josep Claudi Viñas Racionero, actual Secretari General de la Federació Catalana d'Escacs.

Aquesta candidatura es va presentar amb un programa i un equip de treball. Us passo les persones que integren aquesta proposta de President i membres per a la Junta Directiva:












La meva sorpresa ha estat quan aquest matí he consultat el web de la federació i he vist aquest comunicat:


Com podeu veure diu que sols s'ha presentat una candidatura i diu les persones d'aquesta candidatura, entre els dos plantejaments hi ha una diferencia, al comunicat electoral de la candidatura sortia el Sr. J.Oskar Stöber Bláquez  i en canvi a la candidatura acceptada per la Junta Electoral figura el Sr. Alejandro Gisbert Mir.

No sé que ha pogut passar? Problemes abans de començar? Esperem que no, de ben segur que ben aviat ens donaran una explicació satisfactòria d'aquest canvi.

Bé, tornem a la candidatura i el seu programa. El primer que s'ha de dir és que seran els propers dirigents de la Federació Catalana d'Escacs.

Sobre les persones, doncs, com sempre passa, uns i unes hem poden agradar més que uns i unes altres, però com és un “paquet tancat”, en abstracte no em sembla una mala junta. He utilitzat la paraula abstracte perquè no crec que es pugui fer una valoració acurada sense saber quina responsabilitat té cadascuna de les persones d'aquesta junta. En aquest sentit paciència, és qüestió de setmanes.

Referent al programa, he de dir que m'ha sorprès positivament. Entenent que és una Junta Directiva continuista, que ho és, el programa té un perfil d'autocrítica molt positiu (saber el que no s'ha fet bé o ha estat insuficient és el primer pas per poder trobar solucions), també trobo que té plantejaments innovadors molt interessants, en aquest sentit m'agradaria tenir més informació de com ho pensen fer. Però soc conscient que cada cosa al seu moment.

El programa consta de nou capítols que són aquests:

1. Un bon punt de parida.

En aquest capítol valorant molt positivament el treball fet per la federació en els últims anys, però també diuen que hi ha moltes coses per millorar. Jo em quedo amb la frase: “En definitiva, es tracta d'elevar el nivell organitzatiu dels escacs i aconseguir que penetri de forma molt més nítida en la societat” amb la qual em sento totalment identificat.

2. Una federació al servei dels clubs i les persones.

Un capítol força llarg però amb propostes molt concretes de suport als clubs. Moltes d’aquestes propostes em semblen molt positives però també difícils de concretar; m’han cridat l’atenció aquestes: “convindria reestructurar l'aparell administratiu de la federació i racionalitzar les seves tasques, modernitzar els mètodes de treball, dinamitzar i formar els treballadors de la federació per aconseguir millor rendiment i eficàcia”, “col·laborar de forma eficaç i coordinada amb els clubs per al desenvolupament dels escacs de base i el seguiment de nous valors. De fet, l'estratègia de formació de la Federació hauria de basar-se en la col·laboració amb els clubs”, “Desenvolupar els instruments informàtics per facilitar la millor gestió als clubs. La pàgina web de la Federació necessita una urgent remodelació per fer-la més intuïtiva i ha de convertir-se en un referent per a la informació de tot el món escaquístic català. Els clubs haurien d'obtenir la informació de la web federativa de forma fàcil i immediata i l'haurien d'utilitzar com a complement per a l'anunci i projecció de les seves pròpies activitats”, “Assessorament als clubs per aconseguir subvencions i patrocinadors. Aprofitant l'experiència i coneixements dels treballadors de la Federació, pensem que aquesta experiència hauria de ser aprofitada pels clubs que desenvolupin activitats susceptibles de demanar ajuts públics”, “els dirigents dels clubs catalans són, en gran manera, el pilar sobre el qual es fonamenta el desenvolupament de les activitats dels nostres clubs. La Federació hauria d'ajudar i, en la mesura del possible, formar els directius de club en àmbits com el protocol, la correcta cerca de patrocinadors, aspectes organitzatius, etc.”.

3. Un nou model territorial.

Tant necessari com complicat, companys i companyes, em sembla que no sabeu on us esteu ficant, els temes de noves distribucions territorials sempre acaben en picabaralles entre territoris.

He de dir que aquest paràgraf no l’acabo d’entendre, crec que necessita de més concreció: “Fomentar la iniciativa privada fora de l'àrea metropolitana de Barcelona en els tornejos d'escacs”.

4 Cap a les 10.000 llicències.

Possiblement el capítol més en clau electoral, m'ha recordat les promeses electorals dels partits polítics referents a la creació de milers de llocs de treball. Això si, en aquest cas es vol crear un lloc de treball, un lloc de treball en precari, però un lloc de treball: “Contractar un periodista en pràctiques a la Federació per realitzar la funció d'enllaç amb els mitjans de comunicació (entrevistes, cròniques, etc..) i que, a més, mantingui la web amb informació actualitzada i desenvolupi la presència de la Federació a les xarxes socials (FB, TW, etc..)”.

5. Escacs i escola, un projecte d'èxit.

Referent a aquest article i el següent em sembla molt oportú que és toquin per separat, crec que no és encertat ficar els dos temes en un mateix sac.

6. Escacs de base, el futur dels escacs.

7. Unes competicions de qualitat amb més projecció.

En general em semblen propostes totalment acceptables i realitzables, però hi ha un redactat que m'ha produït una certa preocupació: “Centralitzar les dues darreres rondes de la Divisió d'honor de la Lliga Catalana en una seu única per potenciar la seva competició i promoure la introducció de patrocinadors privats d'aquests dos esdeveniments. Amb la clausura i l'entrega de premis el mateix dia de finalització de competició juntament amb un dinar de germanor”, la preocupació és perquè em dona la impressió que algunes persones d'aquesta candidatura estan obsessionats amb la Divisió d'Honor, companys, us puc assegurar que hi ha vida fora de la Divisió d'Honor.

8. Màrqueting i comunicació un gran repte pels escacs.

Moltes intencions que tindran que convertir en concrecions, em quedo amb aquest redactat: “Vendre els escacs. Vendre no és dolent, és positiu. Vendre vol dir que algú et “compra” el que fas. I t'ho compra federant-se, assistint a esdeveniments, apostant per la teva activitat, donant difusió, aportant diners o ajut o, simplement, sabent que existeixes. La mentalitat ha de ser de “vendre”, transmetre i comunicar. Si comuniquem molt i bé, hi guanyarem tots a mig i llarg termini: els clubs, els escaquistes, la Federació, i el projecte comú que encapçalem”, no em digueu que no és divertit.

9. Noves tecnologies, una federació moderna i de futur.

Òbviament, ningú pot estar en contra d'utilitzar les noves tecnologies, però també aquí es té que utilitzar una cosa antiga, el seny. Estar per estar, o dit d'altra forma, estar perquè és modern, pot servir de poc. Abans d'entrar en qualsevol plataforma nova, es té que tenir molt clar perquè ho fem i treure el màxim profit.

No puc deixar de fer esment a aquest redactat: “Digitalitzar la informació de la qual es disposi, tant la històrica com l'actual. El valor d'una entitat també està en el seu passat”, redactat que m'ha alegrat especialment, fa temps que reclamo actuacions en aquest sentit.




Penso que és un programa il·lusionant, però també que implica un gran esforç i dedicació, tan dels treballadors de la federació, com dels integrants de la Junta Directiva. La pregunta és, estan disposats a fer-ho?
Però no siguem negatius, encara no han començat i tenen dret a què els donem un “vot de confiança”

Salut i escacs,

dissabte, 15 d’abril del 2017

Llibres (11)


Torno al format “llibres” per parlar de llibres que he llegit o consultat i que m'han semblat suficientment interessants per atrevir-me a publicar-los en aquest blog.

Fins ara amb aquest títol de “llibres” he fet deu, però en realitat i amb altres títols en total han estat 22. En realitat, a pesar que a la meva biblioteca tinc al voltant de 500 llibres d'escacs, començo a tenir dificultats en trobar llibres que us pugui recomanar. Com sabeu els que seguiu aquest blog des de fa temps, no recomano cap llibre si no l'he llegit o consultat i m'ha agradat suficientment per poder fer la recomanació.

Fins ara havia parlat de llibres d'obertures, mig joc, finals, estratègia, llibres de com millorar en els escacs, etc. Llibres molt relacionats en el que els escaquistes consumim habitualment. També he parlat de novel·les que més o menys utilitzen els escacs dins de la seva temàtica.

Però avui canvio el "xip", avui us vull parlar d'uns llibres que són per a persones aficionades als escacs, però que toquen diferents temes relacionats amb els escacs que no són merament escaquístics.

Tots aquests llibres, menys un, tenen molts anys i deuen estar descatalogats (no ho sé amb certesa), el més recent és de l’any 2015 i, òbviament, encara està totalment vigent.

Tots ells els he llegit al seu moment i com podeu comprovar alguns són ben peculiars. Els poso cronològicament a partir de la seva data d'edició en castellà.



El llibre (1971) no pretenia ser un tractat profund sobre psicologia, en aquest sentit val la pena llegir una part del pròleg: “Aquest llibre no és un curs sistemàtic de psicologia escaquista. Encara no és el moment d'escriure una obra de tanta importància, ja que la ciència psicològica està molt en els seus principis en això.
Aquest llibre no és més que l'exposició i divulgació de certs problemes que interessen a l'ampli cercle d'aficionats als escacs...”
En aquest sentit la psicologia aplicada als escacs ha experimentat una gran progressió fins els nostres temps, però això no vol dir que aquests llibre no fos important en el seu moment per avançar en aquest camp.



Aquest llibre (1974) toca un tema molt utilitzat quant venem els escacs a persones que no són del nostre entorn, la relació de les matemàtiques i els escacs.
També en aquest llibre crec que és interessant fer una aproximació a una part del pròleg que fan els autors: “Entre el joc dels escacs i la ciència que tracta de les quantitats hi ha diversos punts de relació que comencen per la llegenda dels grans de blat que havien de ser reunits en un tauler d'escacs per recompensar a l'inventor d'aquest joc i prossegueixen amb el conegut problema de les vuit dames, el càlcul de probabilitat sobre el resultat dels tornejos, l'ús de les calculadores electròniques per resoldre problemes, i així successivament. Aquestes qüestions i altres per l'estil formen el present treball en equip dels seus tres autors; treball que no exigeix un ampli coneixement de les matemàtiques al lector”.
És clar que aquest llibre ha estat superat tecnològicament en molts dels temes que toca, però, en canvi, encara hi ha diferents capítols que no han perdut actualitat.



Últim llibre (1975) de la col·lecció que el meu amic Màxim Borrell va escriure per a l'editorial Bruguera. A la contraportada podem llegir el següent: “Interessant calidoscopi en el qual, juntament amb la historia dels escacs, trobem un conjunt de curiositats i anècdotes que accentuen l'amenitat de la lectura: la seva presència en la literatura, en l'art, en la ciència i en els més variats camps de la vida humana, culminant amb els últims intents de construir robots jugadors d'escacs i les experiències de partides jugades amb l'ajuda de les modernes computadores electròniques".
Un llibre meravellós, sobretot en el que fa referència al passat, la part que parla del seu present, òbviament, està superada pel temps, podem imaginar-nos quin tipus de “modernes computadores electròniques” existien l'any 1975.



Aquest llibre (1977) no deixa de ser una curiositat a dia d'avui, però quan va ser editat, possiblement, va ser una novetat, un diccionari dedicat als escacs.



Realment un llibre peculiar (1986), no és un llibre de problemes d'escacs; ens trobem amb un llibre de relats relacionats amb els escacs, històries passades amb una incògnita a resoldre. Per exemple, es pot donar una posició i dir que hi ha una peça en un escac determinat però no de quina peça es tracta. La tasca consisteix en determinar el color i la denominació de la peça desconeguda. En fi, ens trobem amb un llibre de lògica amb temàtiques d'escacs.



Aquest llibre és l'únic actual (2015), la seva adquisició per la meva part ha estat una gentilesa de la revista “Peón de rey”. Es tracta d'un llibre d'històries i anècdotes realment originals; en aquest sentit el GM Miguel Illescas comenta el següent: “A partir de certa edat, trobem que un dels majors plaers intel·lectuals dels que podem gaudir és tenir la sort que algú o alguna cosa sigui capaç de sorprendre'ns de forma creativa, i aquest és el major elogi que es pot fer d'aquesta obra”.

En fi, sis llibres diferents, entre ells i també dels llibres habituals que s'han escrit d'escacs. Des del meu punt de vista, crec que valia la pena fer un recordatori.

Salut i escacs,

divendres, 7 d’abril del 2017

Breus comentaris (16)


Torno al format “Breus comentaris” en aquest cas el setzè. Avui vull parlar de tres casos totalment diferents, però no per això, des del meu punt de vista, menys interessants.

Com sempre, faig una aproximació a tres temes. El primer comentari el podem anomenar amb el títol de “fumadors”

No recordo exactament quan es va canviar la norma i es va prohibir fumar a les sales de joc d'escacs catalanes; però si recordo que quan es podia fumar, algunes sales, la majoria, quan havia alguna prova oficial s'omplien de fum i es tornaven totalment nocives per a la salut.

Recordo perfectament que quan vaig començar a jugar federat als escacs (aviat farà 47 anys), la sala de joc del Foment Martinenc s'omplia d'un núvol de fum de tabac que feia l'ambient irrespirable.

Això no era un fet aïllat, doncs passava a molts locals de molts clubs. Una situació que avui seria vista com totalment intolerable, en aquells temps era vista com clarament normal.

Realment en aquest tema s'ha millorat molt, aquest pas va ser molt bo per a la nostra salut, però també va obrir les portes per a què molts nens i nenes poguessin incorporar-se al món dels clubs d'escacs.

Escaquistes fumadors sempre ha hagut, també ara, tots coneixem a companys que tenen que sortir del local de joc durant la partida per poder donar unes quantes “calades”.

Com a curiositat us passo unes fotos d'escaquistes fumadors:

Arturo Pomar. Foto: Club d'Escacs Sant Andreu

Fermín Tejero. Foto: Club d'Escacs Congrés

Lasker. Foto: Fundacionlamarca.es

Francisco José Pérez. Foto: ChessCoach

Sonja Graf. Foto: Ajedrezsocial

Che Gevara. Foto: Fundacionlamarca.es

Frank Marshall. Foto: Marshall Chess Club

Humphrey Bogart. Foto: pel·lícula Casablanca


El segon comentari tracta d'un fet que ha passat al Campionat de Catalunya per equips. Ja s'ha parlat molt d’aquest tema i no vull posar “més llenya al foc”, però no tinc més remei que comentar i lamentar les caigudes del Web de la Federació Catalana d'Escacs en la pàgina de consulta dels resultats del Campionat de Catalunya per equips.



Això si que és morir d'èxit, ja que aquesta pàgina ha estat tan consultada els diumenges per la tarda que en alguns moments s'ha col·lapsat.

Bé, des de la federació (el seu president) han dit que per la propera temporada aquest tema estarà solucionat, bona noticia, però si era un tema de fàcil solució, a mi em queda la pregunta: per què no es va preveure abans del per equips? El que hauria permès solucionar-ho amb anterioritat i no s'hagués donat una tan mala imatge.

Sovint, una petita previsió ens pot evitar un gran problema.

El tercer comentari és a partir d'una pel·lícula, una pel·lícula que no tracta d'escacs, ni tan sols hi ha cap referència als escacs.

La pel·lícula (L'home que coneixia l'infinit) narra la història d'Srinivasa Ramanujan, un matemàtic indi que va fer importants contribucions al món de les matemàtiques com la teoria dels nombres, les sèries i les fraccions contínues. Amb el seu ardu treball, Srinivasa va aconseguir entrar a la Universitat de Cambridge durant la Primera Guerra Mundial, on va continuar treballant en les seves teories amb l'ajuda del professor britànic GH Hardy, malgrat tots els impediments que el seu origen indi suposaven per als estàndards socials de aquella època.



Quan vaig veure aquesta pel·lícula i la capacitat mental del protagonista per veure formules matemàtiques i la dificultat que té per poder explicar els teoremes del que veu, en va venir a la ment un paral·lelisme amb un jugador d'escacs, amb el gran Capablanca.


José Raúl Capablanca. Foto: cablenoticias TV

Mireu aquestes frases que va dir Capablanca en diferents moments de la seva vida:


  • Vaig aprendre a jugar a escacs abans que a llegir.
  • Mai he estudiat escacs. Només estudio escacs quan jugo una partida.
  • Quan vostès veuen una posició, es pregunten què pot passar, què passarà. Jo ho sé.
  • Jo sé a simple vista com ha de tractar-se una posició, el que pot passar, el que va a succeir; altres fan assajos, però jo sé, jo sé.
  • Puc endevinar en un moment el que s'oculta darrere de les posicions i que és el que pot passar o el que ocorrerà. Altres mestres han de fer anàlisis per obtenir alguns resultats, mentre a mi em basten uns instants.

Podem dir que mentre els altres jugadors calculaven, Capablanca veia.

Dues vides diferents, amb un denominador comú, els dos tenien unes ments privilegiades que els permetien veure i desenvolupar conceptes que la resta dels mortals ni podien somiar.

Salut i escacs,

dissabte, 1 d’abril del 2017

Xerrada literària en un club d'escacs


Doncs si, heu llegit bé, ahir, 31 de març, a la seu del Club d'Escacs Congrés és va fer una xerrada literària.

La xerrada-col·loqui va estar a càrrec d'en David Vivancos, escriptor i aficionat als escacs, jugador del Club d’Escacs Sant Martí.

Aquesta mena d'acte, no gaire habitual als clubs d'escacs, ha estat potenciat pel meu amic Frederic Andreu i com el David també és un bon amic, doncs era una satisfactòria obligació la meva presència.

L’acte estava programat per començar a dos quarts de vuit del vespre. Però, com també és habitual, la puntualitat no ha estat una prioritat, i s'ha començat a tres quarts de vuit, normal.

Però abans de parlar de la vetllada, fem una petita aproximació a la trajectòria literària d'en David.


David Vivancos Allepuz (Barcelona, 1970) és llicenciat en Geografia i Història i en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona, institució en la que presta els seus serveis com a bibliotecari.

És autor de la col·lecció de contes “Mate en 30” (Ajuntament de Barcelona, 2004), “Història del Club d'Escacs Sant Martí” (Ajuntament de Barcelona, 2005), “Cruentos ejemplares y otras microficciones” (Seleer, 2012), “Muy curiosas y notables fábulas para instrucción de jóvenes hipopótamos” (Las Puertas del Hacedor, 2014), “Las jugadas intermedias” (Letras de Autor ; IDC, 2015)  i “Producto interior muy bruto" (Enkuadres, 2016).
Ha participat en diverses antologies com “Ficciones en los 64 cuadros” (IMFC, 2004), “Alrededor de un tablero : cuentos de ajedrez” (Páginas de Espuma, 2005) o “DeAntología : la logia del microrrelato” (Talentura, 2013), entre d'altres. Va col·laborar a la revista Escac, on van ser editats alguns dels seus contes de temàtica d'escacs. Les seves narracions i microrelats també han aparegut en diferents publicacions digitals i revistes literàries.
L'any 2013 va guanyar la segona edició del certamen anual de la Microbiblioteca.
Manté el blog de temàtica literària “Grimas y leyendas” (http://grimasyleyendas.blogspot.com).

L'acte ha estat força entretingut, amb un David que ha sabut portar la sessió amb molta capacitat i empatia. Ens ha explicat nombroses anècdotes al volant dels seus llibres i ens ha llegit alguns fragments força interessants.

Frederic Andreu i David Vivancos poc abans de començar la sessió.










En fi, una bona iniciativa del Club d’Escacs Congrés, que demostra que el món dels escacs no és un món tant tancat com alguns pensen.

Salut i escacs,