dissabte, 14 de desembre del 2013

Clubs d'escacs pioners a Catalunya


A poc més d’un mes del començament de Campionat de Catalunya per equips, m’ha vingut al cap parlar d’això, dels equips catalans; en concret dels equips amb més historial. Es a dir, els equips actuals que ja tenen un munt d’anys des de la seva fundació.

En principi pensava que no seria complicat, amb les referències del llibre que va editar la Federació Catalana d’Escacs pel seu 75è aniversari i alguna consulta per internet, doncs pensava que serià fàcil. A més, la meva primera intenció era posar els clubs que haguessin superat els 60 anys d’activitat.

Doncs no, aquesta tasca ha estat impossible. El tema és molt més “pelut” del que em pensava. Amb tanta fusió entre clubs, poca informació en els web i la referència en alguns casos a quan és va començar a jugar als escacs en la seva localitat, sense deixar gaire clar de quan és va constituir realment el club, doncs la confusió, en alguns casos, fa complicat poder arribar a conclusions concretes. Tampoc ajuda l’existència de seccions d’escacs en clubs més generalistes, ja que en aquests casos les referències que surten són les de la fundació del club o associació, però no la de l’inici de les activitats escaquístiques federades.

No obstant aquestes imprescindibles precisions, us passo un petit treball dels clubs d’escacs pioners a Catalunya. Aquesta relació és fins l’any 1950.

Sent conscient de què aquesta relació pot tenir omissions i/o errades, agrairia a les persones que puguin detectar-ho que m’ho facin saber per poder enriquir aquest treball.










Any 1923. Club d’Escacs Comtal.




Any 1925. Club d’Escacs Foment Martinenc.








Any 1925. Unió Montcada d’Escacs.








Any 1927. Club d’Escacs Mataró.





Any 1927. Club d’Escacs Collblanc

Any 1927. Club Cercle Catòlic Badalona.




Any 1927. Club d’Escacs Vilafranca.







Any 1929. Club d’Escacs Tarragona.



Any 1931. Club d’Escacs Granollers.


Any 1931. Club d’Escacs l’Avenc Esplugues.

Any 1931. Club d’Escacs Guixolenc.




Any 1932. Penya d’Escacs Casino Prado Suburenc








Any 1932. Club d’Escacs Figueres (Club Escacs Royal).


Any 1933. Club d’Escacs Terrassa.



Any 1934. Club d’Escacs Berguedà.


Any 1934. Club d’Escacs Lleida.





Any 1940. Club d’Escacs Malgrat.

Any 1942. Club d’Escacs Cornellà.


Any 1944. Ajedrez Jake Club.






Any 1946. Club d’Escacs Castellar del Vallès.






Any 1948. Club d’Escacs Catalònia.





Any 1948. Club d’Escacs Olot.




Any 1949. Associació d’Escacs Rubinenca.



1940-1950? Club d’Escacs Unió Coral de Sant Feliu de Llobregat.




Fins aquí aquest llistat. Falten els clubs desapareguts, els que estan fusionats i han donat forma a un nou club i alguns que no he trobat suficient informació. Tal i com he dit abans, també sóc conscient que segurament m’he deixat a més d’un club.

Cal, no obstant, tenir en compte que no és el mateix quan és va constituir una secció o un grup d’aficionats per jugar als escacs, de quan és constitueix un club d’escacs federat. Jo crec que això últim és el que tindria que constar, però he comprovat que en alguns historials de clubs és fa constar el primer, el que crea una certa confusió.

Salut i escacs,

divendres, 6 de desembre del 2013

Un cas sorprenent?


Entre el 15 i el 23 de novembre, paral·lelament al passat Campionat del món d’escacs, dins dels diferents actes que és van celebrar, és va jugar un fort Open Internacional d’escacs a la ciutat de Madràs.

Que aquest open tingués 118 participants no té res de sorprenent. Que d’aquests participants, 15 estiguessin per sobre dels 2500 punts d’Elo i que 37 estiguessin per sobre dels 2400, entra dins de la normalitat en l’entramat d’opens que s’organitzen per tot el món. Que en aquest hagi comptat amb 21 Grans Mestres i 30 Mestres Internacionals tampoc és gaire sorprenent.

El que comença a ser no gaire habitual és que el guanyador del torneig sigui el número 53 del rànquing inicial, un Mestre FIDE amb un Elo de 2335.

Bé, em direu, pot ser un fet poc habitual, però no és la primera vegada ni serà l’última que és produeixi una sorpresa en un torneig. Tampoc podem dir que sigui un fet sorprenent.

Ja, però si us dic que aquest jugador, de nom Aravindh Chithambaram, ha fet 9 punts d’11 possibles i que això ho ha fet amb tan sols 14 anys, podeu començar a pensar que potser si que és un cas sorprenent.



Podeu consultar els resultats i la classificació final d’aquest torneig en aquest enllaç.



El títol d’aquest article és una pregunta i penso donar la meva opinió. Des del meu punt de vista, no crec que sigui un cas sorprenent.

Els temps dels “nens prodigi” en els escacs ja han passat. Com a mínim si parlem de nens, potser aviat parlarem de “bebès prodigi” però això està per veure.


Tal i com estan les coses avui dia, els nens i nenes amb capacitats superiors pels escacs, amb les condicions adequades poden tenir un joc molt fort en edats molt primerenques. Desprès, que arribin a l’elit, pot dependre de molts factors personals, l’entorn i les circumstàncies dels nens i nenes són també determinants; però ja està demostrat que molts d’ells i elles poden ser Grans Mestres (o tenir el seu nivell de joc) amb 12, 13 o 14 anys.

La resposta per a mi és clara, no és un cas sorprenent, però si molt gratificant.

Salut i escacs,

divendres, 29 de novembre del 2013

Petita crònica dels Campionats del món d'escacs


A l’anterior article, vaig parlar del recent campionat del món d’escacs, guanyat contundentment per Carlsen. Avui aprofito l’ocasió, i com a continuació, vull parlar de la història dels campionats del món d’escacs oficials.

Crec que és important recordar aquesta història, i fer-ho també, recordant els seus protagonistes, els guanyadors, i també els perdedors, grans jugadors dins la història dels escacs.

Vull dividir aquesta història en cinc fases, la primera fase comprèn, des del primer campionat del món jugat el 1886, fins la Primera Guerra Mundial; la segona fase comença amb el campionat guanyat per a Capablanca l’any 1921 fins la Segona Guerra Mundial; la tercera fase comença amb el torneig de 1948, proclamant-se campió Botvinnik, fins el campionat de 1972, guanyat per a Fischer; la quarta fase és la de la “triple K”, que va des de què Karpov és proclama campió l’any 1975 per incompareixença de Fischer, fins l’últim matx entre Karpov i Kasparov l’any 1990; la cinquena fase és la que és produeix després d’aquest matx i fins els nostres dies.


PRIMERA FASE

En aquesta fase tan sols van haver dos campions, Steiniz i Lasker.

1886. Steinitz -  Zukertort (+10 -5 =1)


1889. Steinitz - Chigorin (+10 -6 =1)
1890/91. Steinitz - Gunsberg (+6 -4 =9)
1892. Steinitz - Chigorin (+10 -8 =5)
1894. Lasker - Steinitz (+10 -5 =4)


1896/97. Lasker - Steinitz (+10 -2 =5)
1907. Lasker - Marshall (+8 -0 =7)
1908. Lasker - Tarrasch (+8 -3 =5)
1909. Lasker - Janowsky (+7 -1 =2)
1910. Lasker - Schlechter (+1 -1 =8)
1910. Lasker - Janowsky (+8 -0 =3)

En aquesta fase es van jugar 11 campionats amb un total de 156 partides jugades.

SEGONA FASE 

En aquesta fase van haver tres campions, Capablanca, Alekhine i  Euwe.

1921. Capablanca - Lasker (+4 -0 =10)


1927. Alekhine - Capablanca (+6 -3 =25)


1929. Alekhine - Bogoljubov (+11 -5 =9)
1934. Alekhine - Bogoljubov (+8 -3 =15)
1935. Euwe - Alekhine (+9 -8 =13)
1937. Alekhine - Euwe (+10 -4 =11)

En aquesta fase es van jugar 6 campionats amb un total de 154 partides jugades.

TERCERA FASE

Aquesta fase es caracteritza per a dos predominis dels escacs mundials. A nivell de jugadors, el predomini soviètic, a nivell organitzatiu el predomini indiscutible de la FIDE.

Campions a aquesta fase: Botvinnik, Smyslov, Tal, Petrosian, Spasski i Fischer, aquest últim acaba amb la llarga supremacia soviètica d’aquesta fase. 

1948. Campió Botvinnik, primer classificat en un torneig pel campionat mundial.


1951. Botvinnik - Bronstein (+5 -5 =14)
1954. Botvinnik - Smyslov (+7 -7 =10)
1957. Smyslov -  Botvinnik (+6 -3 =13)
1958. Botvinnik - Smyslov (+7 -5 =11)
1960. Tal - Botvinnik (+6 -2 =13)
1961. Botvinnik - Tal (+10 -5 =6)
1963. Petrosian - Botvinnik (+5 -2 =15)
1966. Petrosian - Spasski (+4 -3 =17)
1969. Spasski  - Petrosian (+6 -4 =13)
1972. Fischer - Spasski  (+7 -3 =11)


Apart del torneig de 1948, es van jugar 10 campionats en format matx amb un total de 225 partides jugades.

QUARTA FASE

La fase de les tres K, ja que tan sols van haver encontres entre Karpov i Korchnoi, primer, i entre Kasparov i Karpov, després.

1975. Campió Karpov, per incompareixença de Fischer.


1978. Karpov - Korchnoi (+6 -5 =21)
1981. Karpov - Korchnoi (+6 -2 =10)
1984. Karpov - Kasparov (+5 -3 =40)


1985. Kasparov - Karpov (+5 -3 =16)
1986. Kasparov - Karpov (+5 -4 =15)
1987. Kasparov - Karpov (+4 -4 =16)
1990. Kasparov - Karpov (+4 -3 =17)

En aquesta fase es van jugar 7 campionats amb un total de 194 partides jugades.

CINQUENA FASE

Aquesta és la pitjor fase dels campionats mundials d’escacs. Amb diferents campionats fruït de la separació que va forçar Kasparov i, també, la mala gestió del tema i posteriors problemàtiques que no va saber resoldre adeqüadament la FIDE.

1993. Karpov - Timman (+6 -2 =13) FIDE
1993. Kasparov - Short (+6 -1 =13) PCA
1995. Kasparov - Anand (+4 -1 =13) PCA
1996. Karpov - Kamski (+6 -3 =9) FIDE
1998. Karpov - Anand (+4 -2 =2) FIDE
1999. Jalifman - Akopian (+2 -1 =3) FIDE
2000. Kramnik - Kasparov (+2 -0 =13) BRAINGAMES


2000. Anand - Shirov (+3 -0 =1) FIDE
2001/02. Ponomariov - Invanchuk (+2 -0 =5) FIDE
2004. Kasimyanov - Adams (+3 -2 =3) FIDE
2004. Leko - Kramnik (+2 -2 =10) WCC
2005. Topalov primer classificat en un torneig pel campionat mundial. FIDE
2006. Kramnik - Topalov (+5 -4 =7) FIDE
2007. Anand primer classificat en un torneig pel campionat mundial. FIDE


2008. Anand - Kramnik (+3 -1 =6) FIDE
2010. Anand - Topalov (+3 -2 =7) FIDE
2012. Anand - Gelfand (+1 -1 =10) FIDE
2013. Carlsen -  Anand (+3 -0 =7) FIDE

En aquesta fase s'han jugat 16 campionats amb un total de 199 partides jugades.

Afortunadament, sembla que s’ha consolidat un sol model de campionat del món, era patètic veure dos campionats un mateix any i conseqüentment dos campions simultàniament.

Potser, amb aquets últim matx estem començant una nova fase, la fase de Carlsen. El temps ho dirà!

Salut i escacs,

diumenge, 24 de novembre del 2013

Magnus Carlsen nou campió del món



Magnus Carlsen es el nou campió mundial d'escacs al derrotar a Viswanathan Anand després de deu de les dotze partides previstes. Carlsen , de 22 anys , actual número u mundial , va guanyar tres partides i va fer taules en set , aconseguint 6,5 punts en el duel disputat a la ciutat índia de Chennai. Aquest jove jugador, es converteix així en el primer occidental en guanyar el títol de campió mundial des de la victòria el 1972 del nord-americà Bobby Fischer .

Aquesta victòria marca un canvi de generació en el campionat mundial d'escacs ja que Viswanathan Anand , de 43 anys , perd una corona que ostentava des del 2007 .

Convertit als 19 anys en el més jove número u de la història , Carlsen domina la classificació de la Federació Internacional d'Escacs ( FIDE ) amb un rècord de 2.870 punts Elo.


Bé, res que sigui nou per a la majoria dels escaquistes. El matx ha estat difós àmpliament pels mitjans dedicats als escacs i s’ha pogut seguir en directe o sinó molt poc després de la seva realització.

No obstant això, us poso uns enllaços en els que podeu trobar molta informació sobre aquest encontre:

Magnus Carlsen es campeón del mundo (Chessbase)

Article a Chesslive

Article a Clases de Ajedrez

Article a “El País”

Una molt bona reflexió d'en Catulo

Podeu seguir les partides a “Rabiosa actualitat” bloc de l’Enric García

En clau humor a les “Cronicas irreverentes” de “Diario de un entrenador”

Article al diari esportiu “As”

Article a “Cubadebate”

El diario de Leontxo 10 (Chessbase)

Última roda de premsa (Chessbase)

Si heu entrat a tots aquests enllaços, enhorabona, ara ja podeu exigir que us donin un “master” d’experts en el campionat del món d’escacs. No sé si la FIDE, tan treballadors ells, estaran d’acord amb mi.


En realitat el campionat m’ha sabut a poc, esperava més d’Anand i també de Carlsen. Òbviament, per a mi, com per a la majoria d’escaquistes, Carlsen era el favorit; però pensava que la experiència d’Anand en aquest tipus de matxs, no hem d’oblidar que havia jugat 8 vegades pel campionat del món, li donava certa avantatge en aquest sentit. També el factor “camp”, el jugar a “casa”, em feia pensar que podia jugar al seu favor. Bé, aquests criteris, equivocadament pensava que podien anivellar el matx. Clarament no ha estat així i el “passerell” ha estat el campió i no l’aspirant. Una pena que no hagi hagut més lluita, això ha semblat una "desfilada militar".


Tal i com diu el Joan Fontanillas al seu bloc, tindrem que esperar que surti un aspirant amb el suficient nivell per plantar cara al “nen terrible”.

Salut i escacs,

dissabte, 16 de novembre del 2013

Artedrez


A l’article anterior, que parlava de blocs, quan parlava de blocs que m’agradaven, vaig mencionar un molt per sobre. Aquest bloc és Artedrez d'en Mariano García Díez, un bloc diferent, dedicat als escacs però des d’una vessant molt distant al que és habitual.

Artedrez parla dels escacs des de la perspectiva de l’art i la cultura, des de les seves més variades formes. És un bloc, amb articles nous cada quatre o cinc dies i generalment no més tard d’una setmana.

A mi m’agrada i el segueixo, crec que està molt bé, tan el seu contingut, com les seves imatges i fotografies; a vegades realment impactant.

Possiblement molts de vosaltres ja el coneixeu, però pels que no ho coneguin, s’ho recomano, val la pena.
Com exemple us passo uns quants articles d’aquest bloc ordenats per temes:

Biografia




Caricatura






Cinema






Còmic






Disseny 








Fotografia










Grafiti




Gravat






Heràldica




Humor





Il•lustració



Literatura











Periodisme



Pintura







Propaganda



Poesia






Teatre



Bé, això tan sols és un “tastet”, ja que aquest bloc ja porta uns quants anys i el seu autor ha penjat molts i molts articles.

Per la meva part,  penso que escriure sobre l’art i la cultura és fabulós, i si és a partir dels escacs, com enamorat d’aquest joc, em sembla magnífic.

Crec que el món  de l’art i la cultura, històricament sempre han estat molt vinculats als escacs; els escacs han tingut una atracció molt positiva tan per a artistes com per a intel•lectuals. Però també crec, com ja he expressat en altres ocasions, que mai els escacs han estat tan lluny d’aquests mons, com en l’actualitat. Hem apostat desmesuradament per la faceta esportiva dels escacs i hem sacrificat les altres importants potencialitats que tenen. Crec que és un greu error.

És per aquest motiu que sento una gran simpatia per Artedrez i la seva tasca.

Salut i escacs,