Dades (12)

Torno al format “Dades” en aquesta ocasió “Dades 12”. En aquest article vull parlar dels clubs afiliats a la Federació Catalana d’Escacs (FCE) que en aquests moments hi ha.

Tal com parlava en un article recent, no sabem com repercutirà la situació derivada de la pandèmia en alguns clubs. Certament alguns poden estar en perill de desaparició, esperem que això no passi, però per tenir una visió global quan comencem a poder recuperar-nos, és necessari saber com estem en aquests moments.

En aquest article vull donar aquesta situació actual de quins són els clubs afiliats a la Federació Catalana, i vull aprofitar l’ocasió per donar una visió geogràfica d'aquests fets.

Els indicadors de la FCE de l'any 2019 feien la següent referencia sobre quantitat de clubs catalans en el període 2010-2018:

Aquesta relació de clubs estava estructurada per delegacions, però jo ho vull fer, a més, per comarques.

COMARQUES DE BARCELONA

Imatge: viatgeaddictes.com

A totes les comarques de Barcelona hi ha com a mínim un club. La relació de clubs per comarca és aquesta:

Barcelonès 34 clubs.

Baix Llobregat 23 clubs.

Vallès Oriental 16 clubs.

Vallès Occidental 15 clubs.

Maresme 13 clubs.

Bages 10 clubs.

Osona 7 clubs.

Anoia 4 clubs.

Garraf 4 clubs.

Berguedà 2 clubs.

Moianès 2 clubs.

Alt Penedès 1 club.

Total clubs a les comarques de Barcelona 131 clubs.

COMARQUES DE TARRAGONA

Imatge: viatgeaddictes.com

A totes les comarques de Tarragona hi ha com a mínim un club. La relació de clubs per comarca és aquesta:

Baix Camp 9 clubs.

Tarragonès 6 clubs.

Alt Camp 3 clubs.

Baix Ebre 3 clubs.

Baix Penedès 3 clubs.

Conca de Barberà 3 clubs.

Montsià 3 clubs.

Priorat 1 club.

Ribera d’Ebre 1 club.

Terra Alta 1 club.

Total clubs a les comarques de Tarragona 33 clubs.

COMARQUES DE GIRONA

Imatge: viatgeaddictes.com

De les vuit comarques, dues no tenen cap club afiliat a la FCE; aquestes comarques són: La Cerdanya i El Ripollès. Us passo la relació de les altres sis comarques: 

La Selva 8 clubs.

Alt Empordà 5 clubs.

Gironès 5 clubs.

Baix Empordà 4 clubs.

Garrotxa 2 clubs.

Pla de l’Estany 1 club.

Total clubs a les comarques de Girona 25 clubs.

COMARQUES DE LLEIDA

Imatge: viatgeaddictes.com

De les dotze comarques, tres no tenen cap club afiliat a la FCE; aquestes comarques són: El Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i La Val d'Aran. Us passo la relació de les altres nou comarques:

Segrià 7 clubs.

Noguera 5 clubs.

Pla d’Urgell 2 clubs.

Segarra 2 clubs.

Urgell 2 clubs.

Alta Ribagorça 1 club.

Alt Urgell 1 club.

Garrigues 1 club.

Solsonès 1 club.

Total clubs a les comarques de Lleida 22 clubs.

CLUBS AFILIATS DE FORA DE CATALUNYA

Com molts sabeu, afiliats a la FCE hi ha uns pocs clubs que no estan a cap de les comarques esmentades anteriorment.

A part del ja molt conegut GEVA-CEA C.E. d’Andorra, que des de fa molts anys competeix a les nostres competicions. També hi ha altres tres clubs afiliats a la FCE, aquests clubs són: el BAIX SEGRE de Mequinensa, el RIU SENIA de Benicarló i el RUY LOPEZ de Vinaròs.

Si sumem tots aquests apartats ens fa 215 clubs afiliats a la Federació Catalana d'Escacs.

Imatge: FCE

Aquestes dades ens diuen que, potser, no estem malament. Sobretot si ho comparem amb altres regions de l'Estat Espanyol i també de molts altres estats propers i no tan propers.

Però també ens diuen que hi ha molt camp per millorar, que hi ha moltes zones de Catalunya a on els escacs organitzats no existeixen. Algú pot argumentar que són zones llunyanes, doncs si, però no per això deixen de ser comarques catalanes; per altra part, també trobem municipis molt més a prop de la centralitat catalana, amb unes poblacions força altes, que tampoc tenen cap club.

Ja fa molt temps que penso i he dit en aquests blog que això es té que treballar per trobar solucions, però, em dona la impressió que per a la FCE això mai ha estat un tema important.

Salut i escacs,    

 

Estils en els escacs

¿Que són els estils en els escacs? Bé, podríem dir que les persones tenen diferents personalitats i que a partir d'elles és com enfoquen les solucions a les diferents problemàtiques que es tenen que solucionar a la vida, en el món dels escacs cada jugador és proper i utilitza un estil determinat.

La següent pregunta seria ¿Quins són els estils en els escacs? Aquesta pregunta ja té més profunditat, Emanuel Lasker ho definia, fa més d'un segle, amb aquests cinc tipus d'estils:

1. L'estil clàssic: el jugador utilitza el sentit comú i tria els seus plans seguint principis científics.

2. L'estil automàtic o estereotipat: el jugador tria els moviments de memòria i sense un pensament creatiu original.

3. L'estil sòlid: el jugador reforça contínuament la seva posició i espera que el rival cometi un error.

4. L'estil provocatiu, en el qual el jugador incita activament al rival a que li ataqui prematurament.

5. L'estil combinatiu.

Hem d'agrair a Lasker que comences a parlar d'aquests conceptes, però aquesta llista es massa breu y poc evident. Francament no serveix avui dia.

Doncs anem a una definició més actual, us passo aquest vídeo que m'ha semblat interessant: 

>

Podem dir que el vídeo no està malament, però, des del meu punt de vista, segueixen sent uns criteris insuficients. Puc estar d'acord en aquests conceptes, sobre tot en les  característiques principals dels jugadors posicionals o estratègics, els jugadors tàctics i els anomenats universals; però la qüestió es podria complicar si en cada un d'aquest estils apliquem la dualitat entre els jugadors lògics i els jugadors intuïtius, qüestió que obriria un camp molt més extens.

Foto: Facebook

Millor que tornem als conceptes bàsics dels tipus d'estils. Crec sincerament que hi ha  estils i que els jugadors tendeixen moltes vegades a buscar posicions d'acord amb el seu propi estil. Quan un ha de decidir un rumb en una posició crítica, es presenta l'opció de jugar una mica més tranquil o alguna cosa una mica més salvatge. I aquesta decisió depèn de l'estil de cadascun.

Ara bé, voldria compartir dues reflexions:

Primera: l'estil dels jugadors pot canviar en el transcurs del temps. Com exemple posaria a dos dels jugadors més tàctics de la història dels escacs contemporanis: Keres i Tal. Aquest dos jugadors, al final de la seva carrera van desenvolupar un estil molt més posicional a les seves partides.

Foto: Chess24

Segona: Avui dia, els jugadors d'elit, sigui quin sigui el seu estil, estan preparats i són capaços de dominar qualsevol estil. Això vol dir que apliquen un estil o un altre segons el que demana la posició. És a dir,  a aquests jugadors els podem etiquetar en l'estil que ens sembli, però, per sobre dels estils són jugadors totals.

Salut i escacs, 

Ara és el moment!

Ja no és una impressió, és un fet. Estem de ple a la segona “onada” de la pandèmia i els casos de persones hospitalitzades s'ha disparat. Malauradament els morts també.

Aquests fets ens tindrien que horroritzar, però una gran part de la població sembla que s'han acostumat i ho veuen com una cosa llunyana, com si no fos amb ells. Com si fossin els morts que ha hagut els últims anys al Mediterrani, a Síria o a Líbia; ho veiem per televisió i pensàvem que allò no anava amb nosaltres.

Foto: elnacional.cat

La noticia d'una possible vacuna ens dona esperança, però en els millors dels casos (això diuen els experts) no ens podrem treure la mascareta fins a finals de la propera primavera.

Això fa que a més del patiment de la pandèmia, també pateix l'economia. El món dels escacs no és una excepció.

Les Federacions, els clubs, les empreses relacionades amb els escacs, els jugadors professionals, les classes d'escacs (empreses, clubs i monitors en general) ho estan patint econòmicament i ho seguiran patint alguns mesos més. Això representa que els escacs en general i conseqüentment els escacs a casa nostra estan en una situació límit.

És per això que des d'aquest humil blog vull fer una petició a totes les persones relacionades amb els escacs:

Tinguem una posició econòmica activa en el suport als escacs.

Això passa (cadascú dins les seves possibilitats) per recolzar immediatament totes les peticions econòmiques que habitualment hem donat suport en anys anteriors.

No podem tenir una actitud passiva, esperant a veure quan tornarem a poder jugar amb normalitat.

Tenim que recolzar econòmicament els clubs (això repercutirà també a la federació) pagant les quotes i qualsevol suport que sigui habitual (cada club té el seu sistema). També aniria bé renovar les subscripcions tant a revistes com a plataformes relacionades amb els escacs (això és ben fàcil ja que es pot fer on line).

Per la meva part ja he fet la renovació per l'any 2021 de la quota del meu club, el Club d'Escacs Sant Martí.

També he adquirit loteria de Nadal del Sant Martí, això m'ho han posat fàcil ja que han buscat la forma de poder fer-lo via Internet.

El número és aquest:

Si voleu adquirir loteria del Club d'Escacs Sant Martí, ho podeu fer des d'aquest enllaç.

Cada any faig la renovació de la revista “Peón de Rey” per un any, aquest any ho he fet per dos anys. Bona revista, val la pena que li doneu suport.

En fi, no fa falta que us digui que venen temps difícils, també pels escacs. Si és veritat allò que molts de nosaltres diem habitualment, que som uns enamorats dels escacs, ara és el moment de demostrar-ho, no valen els “passotismes” col·laborem ja!!

Salut i escacs,

L'Estructura Carlsbad

L'estructura Carlsbad es produeix en moltes variants del Gambit de Dama Ortodox (1.d4 d5 2.c4 e6) i ocasionalment en alguna altra obertura del peó de dama, com a la Defensa Nimzoindia. Es produeix quan les blanques efectuen el canvi 3.cxd5 i les negres responen amb exd5. Amb aquest canvi s'arriba a la següent estructura:

El seu nom ve arran del Torneig que es va celebrar l'any 1929 a la ciutat turística de l'actual República Txeca que portava aquest nom (avui es diu Karlovy Vary).

El torneig d'escacs de Carlsbad de 1929 va ser un dels quatre coneguts tornejos internacionals d'escacs que es van celebrar a la ciutat balneari de Carlsbad (Bohèmia, llavors Txecoslovàquia). Els altres tres tornejos es van celebrar els anys 1907, 1911 i 1923.

El torneig de 1929 es va celebrar a l'hotel balneari imperial de Kurhaus. Vint-i-dos mestres, sota la direcció de Viktor Tietz, van participar entre el 30 de juliol i el 28 d'agost de 1929.

Karlovy Vary, Foto: Viquipedia

Aquest va ser un molt fort torneig, amb els millors jugadors de l'època, amb la excepció del Campió del Món Alexander Alekhine. La classificació final va ser aquesta:

Òbviament, abans d'aquest torneig  ja es jugava ocasionalment el canvi central de peons, però va ser en aquest fort certamen quan els grans jugadors van començar a utilitzar amb freqüència les idees inherents a aquesta estructura.

Tres són els plans associats amb aquesta estructura que poden triar les blanques:

1. Enrocar curt i avançar el seu peó b4-b5 (atac de les minories).

2. Enrocar llarg i després avançar els seus peons de flanc de rei (g2-g4-g5 i en moltes ocasions h2-h4-h5). Se suposa que les negres s'han enrocat curt.

3. Enrocar curt i preparar l'avanç de la majoria central blanca al centre (Cg1-e2-g3, Ad3, f2-f3 i e3-e4).

Però millor veiem que ens diu Kasparov en aquest dos vídeos:

Us passo ara aquest vídeo que ens parla del atac de les minories:

Els grans desenvolupadors d'aquestes idees van ser Botvinnik primer i Kasparov anys després, us passo tres vídeos amb dues partides de Botvinnik i una de Kasparov.

La primera és un exemple de com es poden explotar idees d'atac si les negres no juguen correcte, la segona és una partida considerada com a clàssica de Botvinnik en aquesta variant i la tercera és també una partida clàssica on Kasparov demostra tot el potencial de la variant.

Veien aquestes partides sembla que la qüestió és fàcil per a les blanques. Res més juny de la realitat, la teoria de les negres s'ha anat perfeccionant i avui dia les posicions resultants són equivalents. Però tinc una cosa clara, per poder tenir bons resultats (tant amb blanques com amb negres) en aquestes posicions, no basta amb dominar les últimes novetats teòriques, és imprescindible entendre i dominar l'estructura Calsbad.

Salut i escacs,