divendres, 20 de novembre de 2020

Estils en els escacs

¿Que són els estils en els escacs? Bé, podríem dir que les persones tenen diferents personalitats i que a partir d'elles és com enfoquen les solucions a les diferents problemàtiques que es tenen que solucionar a la vida, en el món dels escacs cada jugador és proper i utilitza un estil determinat.

La següent pregunta seria ¿Quins són els estils en els escacs? Aquesta pregunta ja té més profunditat, Emanuel Lasker ho definia, fa més d'un segle, amb aquests cinc tipus d'estils:

1. L'estil clàssic: el jugador utilitza el sentit comú i tria els seus plans seguint principis científics.

2. L'estil automàtic o estereotipat: el jugador tria els moviments de memòria i sense un pensament creatiu original.

3. L'estil sòlid: el jugador reforça contínuament la seva posició i espera que el rival cometi un error.

4. L'estil provocatiu, en el qual el jugador incita activament al rival a que li ataqui prematurament.

5. L'estil combinatiu.

Hem d'agrair a Lasker que comences a parlar d'aquests conceptes, però aquesta llista es massa breu y poc evident. Francament no serveix avui dia.

Doncs anem a una definició més actual, us passo aquest vídeo que m'ha semblat interessant: 



>

Podem dir que el vídeo no està malament, però, des del meu punt de vista, segueixen sent uns criteris insuficients. Puc estar d'acord en aquests conceptes, sobre tot en les  característiques principals dels jugadors posicionals o estratègics, els jugadors tàctics i els anomenats universals; però la qüestió es podria complicar si en cada un d'aquest estils apliquem la dualitat entre els jugadors lògics i els jugadors intuïtius, qüestió que obriria un camp molt més extens.

Foto: Facebook

Millor que tornem als conceptes bàsics dels tipus d'estils. Crec sincerament que hi ha  estils i que els jugadors tendeixen moltes vegades a buscar posicions d'acord amb el seu propi estil. Quan un ha de decidir un rumb en una posició crítica, es presenta l'opció de jugar una mica més tranquil o alguna cosa una mica més salvatge. I aquesta decisió depèn de l'estil de cadascun.

Ara bé, voldria compartir dues reflexions:

Primera: l'estil dels jugadors pot canviar en el transcurs del temps. Com exemple posaria a dos dels jugadors més tàctics de la història dels escacs contemporanis: Keres i Tal. Aquest dos jugadors, al final de la seva carrera van desenvolupar un estil molt més posicional a les seves partides.

Foto: Chess24

Segona: Avui dia, els jugadors d'elit, sigui quin sigui el seu estil, estan preparats i són capaços de dominar qualsevol estil. Això vol dir que apliquen un estil o un altre segons el que demana la posició. És a dir,  a aquests jugadors els podem etiquetar en l'estil que ens sembli, però, per sobre dels estils són jugadors totals.

Salut i escacs, 

Cap comentari: