La solució d'estudis artístics és un tradicional i acreditat mitjà per al perfeccionament del jugador d'escacs. A favor d'això n'hi ha prou amb dir que tots els Campions del Món han estat grans entusiastes de les composicions d'escacs i que es donen estudis que fins i tot van ser elaborats per ells mateixos. La solució d'un problema d'escacs no només és vàlid per al progrés de la creativitat del jugador d'escacs, sinó que a més i això no és menys important, li dispensa satisfacció i certament la delectació que resulta de la seva estètica.
En aquest sentit, Anatoly Karpov va dir: "El continu entrenament mitjançant la solució d'estudis ajuda al jugador d'escacs, sense cap dubte, a no pensar durant el joc de forma rutinària i desenvolupar el seu sentit tàctic, així com la capacitat per a calcular llargues variants".
Una gran quantitat d'estudis són finals, la resolució d'aquests estudis d'una manera regular, permeten adquirir unes habilitats molt superiors a les que es poden adquirir amb els llibres de teoria dels finals i, no cal dir-ho, són el millor complement a aquestos.
Un dels grans llibres d'estudis de finals el va escriure Ricard Reti, en realitat va ser el seu treball pòstum, ja que, poques setmanes després d'acabar-ho, el món escaquístic va ser sorprès amb la noticia tràgica de la seva mort.
Per la meva part intento seguir, sempre que les circumstàncies m'ho permeten, el consell que em va donar el meu amic i company d'equip, el Mestre Català Carlos Oliver, en el sentit que quan estem alguns mesos sense jugar, és recomanable un mes abans de tornar a competir, dedicar-hi una hora diària a resoldre problemes i estudis artístics. A part de què és un exercici molt gratificant, això permet, a mena de pretemporada, posar el nostre cervell en forma.
Seguidament us poso una posició que es va donar en una partida jugada per correspondència a l'any 1985. A pesar que aquesta posició es va donar en una partida, qualsevol compositor d'escacs la voldria haver creat.
Ara és impossible aturar el peó de la columna "e", però el blanc força taules d'una manera senzillament fantàstica:
1.Cxc4+-dxc4 2.Td1!!-exT=C!
Si es demana Dama o Torre, la posició és d'ofegat i després de 2...-exT=A 3.Ae4!-Axe4 i la transformació del peó en un alfil porta igualment a una posició d'ofegat.
3.Ae4-Cxc3
Després de 3...-Axe4 la posició és d'ofegat també.
4.Axa8-Cxa2 5.Ad5-c3
La jugada 5...-Rb3 es respon amb 6.Axc4+
6.Axa2-c2 7.Ab1!-c1=D o T ofegat.
Francament, no em digueu que no és fantàstic. La definició que els estudis i les composicions són la poesia dels escacs no crec que sigui exagerada.
Salut i escacs
