The Queens Gambit

Aquests dies, uns dels temes d’actualitat entre molta gent del món dels escacs ha estat l’estrena per part de la plataforma de televisió Netflix d’una sèrie a on la temàtica són els escacs.

No he volgut fer cap referencia sobre aquest tema fins que no he vist la sèrie sencera. Ara que l’he vist us passo una petita aproximació a aquesta pel·lícula.    

Gambit de dama (títol original: The Queen 's Gambit) és una minisèrie dramàtica americana creada per Frank i Allan Scott per a Netflix, basada en la novel·la The Queen' s Gambit de Walter Tevis. Protagonitzada per Anya Taylor-Joy, va ser estrenada a la plataforma el 23 d'octubre de 2020 i  consta de set episodis.

Gambit de dama és una ficció que explora la vida d'una òrfena prodigi dels escacs anomenada Beth Harmon des dels vuit als vint-i-dos anys, mentre lluita contra l'addicció a la recerca de convertir-se en la millor jugadora d'escacs de món.

Els principals protagonistes de aquesta sèrie són:

• Anya Taylor-Joy és Beth Harmon

o Isla Johnston és Beth Harmon (de jove)

o Annabeth Kelly és Beth Harmon (de nena)

• Bill Camp és el senyor Shaibel

• Moses Ingram és Jolene

• Christiane Seidel és Helen Deardoff

• Rebecca Root és la senyora Lonsdale

• Chloe Pirrie és Alice Harmon

• Akemnji Ndifornyen és el senyor Fergusson

• Marielle Heller és Alma Wheatley

• Harry Melling és Harry Beltik

• Patrick Kennedy és Allston Wheatley

• Jacob Fortune-Lloyd és Townes

• Thomas Brodie-Sangster és Benny Watts

• Marcin Dorociński és Vasily Borgov

Anya Taylor-Joy (Miami, 16 d abril de 1996) és una actriu i model anglesa-argentina nascuda als Estats Units. És més coneguda pel seu paper protagonista com Thomasin a la pel·lícula de terror sobrenatural The Witch (2015) i com Casey Cooke a les pel·lícules de terror i suspens Split (2017) i Glass (2019).

Us passo una galeria de fotos posades cronològicament de quan surten a la pel·lícula:

Foto: Netflix.com

Foto: diariopanorama

Foto: lanetaneta.com

Foto: express.co.uk

Foto: nuevamujer

Foto: The guardian

Foto: productplalenent.blog

Foto: cinescondie.com

Foto: nospoiler.it

Foto: donofgeek.com

També us poso aquests dos vídeos promocionals de la sèrie:

 

He deixat pel final el meu punt de vista. La primera reflexió és que la pel·lícula en el seu conjunt està força bé.

La sèrie la podem definir com a un drama. La protagonista pateix de valent; pateix a la mort de la seva mare, pateix a l'orfenat, pateix quan és adoptada i pateix a l'institut. Davant tant patiment tan sols té una vàlvula d'escapament, els escacs.

He de dir que dins la trama els escacs són una excusa, un decorat de la història. Es podia haver utilitzat una altra situació, com per exemple la moda, i la trama del drama no hagués canviat gaire.

Però afortunadament han estat els escacs de la qual cosa ens podem congratular els aficionats a aquest noble joc.

També dir que les situacions de competició estan tractades amb més rigor del que és habitual en pel·lícules amb referencia als escacs, però, sempre hi ha un però, dues coser no m'han agradat. La primera i més important, com denominen les jugades (exemple: peó cavall quatre) crec que això hauria estat senzill de solucionar per la seva part; l'altre situació (entenc que és difícil de solucionar de cara a l’agilitat de les imatges) és que quan la protagonista està jugant amb jugadors dels millors del món, en campionats dels més forts del món, juguen com si fossin partides ràpides. Entenent que una pel·lícula té uns condicionants en els quals és difícil fer encaixar la realitat dels escacs, també penso que en alguna situació és podria donar la impressió que en una partida d'escacs els jugadors estan molta estona pensant.

Crec que aquesta és una bona sèrie. Però per finalitzar, voldria destacar el final, crec que és un molt bon final. Un final que enalteix dos grans valors: l'amistat i la independència.

Salut i escacs,   

Person of interest

Torno a la secció “Pel·lícules”, com sabeu en aquest apartat he tocat pel·lícules o series televisives en les quals en algun moment es fa alguna referència als escacs.

En aquest cas faig referència a un fragment d'un capítol de l'exitosa sèrie "Person of interest" . Aquesta sèrie la van donar pel canal de pagament “Calle 13” i posteriorment també van donar algunes temporades a “La sexta”.

Pels que no l'heu seguit, us “faré cinc cèntims”:

El Sr. Finch (Michael Emerson) és un misteriós milionari, que viu a Nova York, i ha desenvolupat un potent ordinador per prevenir crims violents imminents predits per la Màquina, un sistema informàtic de vigilància massiva que transmet la identitat d'una persona que preveu que sigui la víctima del delicte o el perpetrador.  Amb l'ajuda de John Reese (Jim Caviezel), un ex-agent de la CIA, tots dos intenten aturar aquests crims.

A mesura que es van desenvolupant els capítols i les temporades, els guionistes van embolicant la trama i afegint nous actor que ajuden els principals.

Com podeu veure, un dels actors principals és el super ordinador al qual denominen la Màquina.
“Deu mil ulls que tot ho veuen i deu milions d'oïdes que tot l'escolten. Això és La Màquina: una cosa que està a tot arreu i en cap”

La Màquina és un sistema de vigilància massiu programat per monitoritzar i analitzar les dades obtingudes de càmeres de vigilància, comunicacions electròniques, sistemes d'àudio, ... de tot el món construïda pel Sr. Finch. Al llarg de cada episodi, l'espectador veu periòdicament esdeveniments de com la Màquina genera les dades d'un personatge o personatges que es mostren en pantalla: identificació, registre, activitats i altres tipus de dades.  A mesura que la sèrie avança, sorgeix una conspiració governamental. Coneguda com "El Programa", que gira entorn del desenvolupament i la utilització de la màquina.

Poc a poc, la Màquina comença a pensar per si mateixa, però és com un nen que té que anar aprenen i el paper de “pare” l'assumeix el Sr. Finch, el seu creador.

I és en aquest context, on surt una lliçó de pare a fill, aquest context agafa com excusa els escacs.

En realitat Finch no parla d’escacs, el que vol transmetre a la Màquina és l'arrel dels problemes d'aquest món.

Com sovint passa, els escacs no deixen de ser una excusa, una decoració, però en aquest cas, malgrat que els escacs surten mal parats, aquest fragment em va agradar.

Salut i escacs,

Nit i dia

Moltes vegades he parlat en aquest blog de la utilització dels escacs com excusa o mer objecte decoratiu en tot tipus de camps. Els escacs s'han utilitzat a la literatura, a la publicitat, a la cultura, i podria seguir amb un llarg etc.

Com no podria ser una excepció al cinema també, i òbviament a les series de televisió. En aquest sentit em vist personatges relacionats amb els escacs normalment, mes o menys, “rarets i/o extravagants.

Aquesta setmana s'ha estrenat a TV3 la segona temporada de la sèrie “Nit i dia”. Que a la primera temporada podem anomenar com a sèrie d'èxit.

En aquesta segona temporada surt un personatge relacionat amb els escacs, jugador i entrenador.
Però “anem a pams”, és obvi que és d'aquest personatge del que vull parlar, però, primer deixeu-me fer una petita aproximació a la sèrie en aquesta segona temporada: aquesta sèrie, produïda per Televisió de Catalunya i Mediapro, no és una continuació de la primera temporada però manté les seves senyes d'identitat aplicant-les a l'àmbit de la corrupció política i econòmica, en la qual hi ha cadàvers reals i metafòrics. La nova trama té com un dels elements centrals la mort en estranyes circumstàncies d'un jutge encarregat de la instrucció d'un important cas de tràfic d'influències i blanqueig de diners que apunta directament a polítics del país. Paral·lelament, la descoberta accidental del cos d'un nen desaparegut a Barcelona el 1992 impactarà directament en la vida de la protagonista, la forense Sara Grau.

Si no heu vist aquest capítol, i teniu interès i temps, us passo el vídeo.

Però anem al personatge del jugador d'escacs. Podem tenir clar que la interpretació serà bona, ja que l'actor que encarna aquest personatge és el Josep Maria Pou, des del meu punt de vista, un dels millors actors catalans. Dir també que aquest actor, bes per on, no sap jugar a escacs! No obstant això, sembla ser que l'han proporcionat un bon assessorament.

Aquest personatge es diu Benet Muntada i té una personalitat ben complexa, llibreter de vell, jugador i professor d’escacs, persona erudita i educada, pulcre i metòdic, en fi, als ulls del seu entorn més quotidià una persona responsable i que emet confiança.

Però malgrat l'aparença de “bon home”, el personatge ja deixa clar al primer capítol que “no hi ha bones persones en aquest món”. En Benet té una altra afició ben diferent, és un sicari assassí.

Escaquista i assassí, collonut!! Aquesta és una etiqueta nova, és cert que en alguna pel·lícula americana havia sortit algun cas d’escaquista psicòpata assassí, però aquest cas és diferent, estem parlant (sembla) d’un assassí sense patologies.

En fi, com a sèrie pinta bé; però la triple identitat de l’escaquista assassí em té intrigat. Sembla que aquest personatge durarà força capítols, potser tots, perquè sinó no haguessin contractat per aquest paper un actor de renom. Al temps.

Salut i escacs

Phenomenon

Estem acostumats a que els escacs serveixin d'excusa i es facin servir en llibres, propaganda i pel·lícules d'una manera intranscendent. Els casos més exagerats són els llibres que a la portada surten referències clares als escacs i després al contingut del llibre no surti ni la mínima referència al nostre joc. En aquest cas us parlo d'una pel·lícula, amb una molt petita referència als escacs, però certament interessant.

Phenomenon és una pel·lícula dramàtica i fantàstica dirigida el 1996 per John Turtelbaub, amb John Travolta, Kyra Sedgwick, Forest Whitaker i Robert Duvall.

Bons actors; per cert, la protagonista femenina va ser la Kyra Sedgwck, que posteriorment és va fer cèlebre entre nosaltres per la popular sèrie televisiva "The Closer".

L'argument de la pel·lícula ens parla del següent: George Malley (John Travolta) és un mecànic d'un poble dels Estats Units. Un poble normal, d'habitants normals. Però al vespre del seu trenta-setè aniversari, aquest home d'existència tranquil·la té un apetit insaciable de coneixements i descobreix poders i facultats intel·lectuals insospitats. Es llança a enginyoses experiències científiques, cosa que provoca desconfiança i incomprensió al seu voltant. Lace (Kyra Sedgwick), una jove que s'ha instal·lat recentment al poble amb els seus dos fills, sembla acceptar aquesta metamorfosi.

La trama comença quan Georges compleix 37 anys, al bar del poble tothom li complimenta i el metge (Robert Duvall) li regala un joc d'escacs, el metge és molt superior a ell als escacs i sempre el guanya. Després de prendre unes quantes cerveses, George surt al carrer i veu un estrany resplendor al cel que va apropant-se. Fixa la vista i rep un impacte enlluernador que li fa desmaiar-se. Quan es recupera, torna al bar i explica l'experiència als seus incrèduls amics. El metge està jugant als escacs i George, de peu, pren el torn del seu rival gairebé sense fixar-se en el tauler. En poques jugades acaba donant-li mat a les blanques.

Us passo el tràiler de la pel·lícula:

Com la posició costa de retenir directament al vídeo, és aquesta:

Segons Antonio Gude (Revista Jaque 514) el remat d'aquesta posició es va donar a una partida d'en Joseph Henry Blackburne,  la partida la va jugar contra un aficionat (probablement en una sessió de simultànies) l'any 1872.

Va arribar a la posició del diagrama jugant amb les peces negres.

El remat de la partida va ser: 1...Dg2!+ 2.Txg2 Ch3++

Un mat no gaire difícil de trobar que possiblement s'hagi jugat en moltes altres partides.

Però és d'agrair que el guionista l'hagi inclòs a la pel·lícula, és un mat força elegant, la llàstima és que la seva seqüència sigui tant fugaç com la misteriosa llum que dona contingut al misteri de la pel·lícula.

Salut i escacs,

Fill de Caín

Una altra pel•lícula on els escacs són l'excusa per plantejar una complicada trama psicològica. Però comencem per la sinopsi:

"Nico Albert és un adolescent de caràcter peculiar, intel•ligència excepcional i una única afició: els escacs. Carlos i Coral, preocupats per l'estranya actitud del seu fill, decideixen contractar el psicòleg infantil Julio Beltrán. A través de la teràpia i de l'afició comuna als escacs, Julio anirà coneixent el món de Nico i s'endinsarà en les complexes relacions d'aquesta família aparentment normal. Descobrir la veritat a temps serà l'única opció per evitar que les vides dels innocents acabin irremeiablement truncades".

Bé, com podeu veure, tots els ingredients per a un bon embolic. Sembla que la pel•lícula pot estar bé si ens atenem al director i als actors, però tinc por de quin serà el paper en que quedaran els escacs.

El que està clar, és que quan l'estrenin, és d'obligat compliment anar a veure-la. Perquè ja se sap, tots els coneguts, familiars, amics i companys de feina, ens bombardejaran amb allò de: "he vist una pel•lícula d'escacs, tararà, tararí, tararà..." Qui avisa no és traïdor.

Salut i escacs,