divendres, 11 de maig de 2018

Person of interest


Torno a la secció “Pel·lícules”, com sabeu en aquest apartat he tocat pel·lícules o series televisives en les quals en algun moment es fa alguna referència als escacs.

En aquest cas faig referència a un fragment d'un capítol de l'exitosa sèrie "Person of interest" . Aquesta sèrie la van donar pel canal de pagament “Calle 13” i posteriorment també van donar algunes temporades a “La sexta”.

Pels que no l'heu seguit, us “faré cinc cèntims”:

El Sr. Finch (Michael Emerson) és un misteriós milionari, que viu a Nova York, i ha desenvolupat un potent ordinador per prevenir crims violents imminents predits per la Màquina, un sistema informàtic de vigilància massiva que transmet la identitat d'una persona que preveu que sigui la víctima del delicte o el perpetrador.  Amb l'ajuda de John Reese (Jim Caviezel), un ex-agent de la CIA, tots dos intenten aturar aquests crims.

A mesura que es van desenvolupant els capítols i les temporades, els guionistes van embolicant la trama i afegint nous actor que ajuden els principals.


Com podeu veure, un dels actors principals és el super ordinador al qual denominen la Màquina.
“Deu mil ulls que tot ho veuen i deu milions d'oïdes que tot l'escolten. Això és La Màquina: una cosa que està a tot arreu i en cap”

La Màquina és un sistema de vigilància massiu programat per monitoritzar i analitzar les dades obtingudes de càmeres de vigilància, comunicacions electròniques, sistemes d'àudio, ... de tot el món construïda pel Sr. Finch. Al llarg de cada episodi, l'espectador veu periòdicament esdeveniments de com la Màquina genera les dades d'un personatge o personatges que es mostren en pantalla: identificació, registre, activitats i altres tipus de dades.  A mesura que la sèrie avança, sorgeix una conspiració governamental. Coneguda com "El Programa", que gira entorn del desenvolupament i la utilització de la màquina.

Poc a poc, la Màquina comença a pensar per si mateixa, però és com un nen que té que anar aprenen i el paper de “pare” l'assumeix el Sr. Finch, el seu creador.

I és en aquest context, on surt una lliçó de pare a fill, aquest context agafa com excusa els escacs.



En realitat Finch no parla d’escacs, el que vol transmetre a la Màquina és l'arrel dels problemes d'aquest món.

Com sovint passa, els escacs no deixen de ser una excusa, una decoració, però en aquest cas, malgrat que els escacs surten mal parats, aquest fragment em va agradar.

Salut i escacs,

4 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Aquesta serie a mi també em va agradar sent la idea inicial molt aconseguida.Després ja es va emblicar molt amb la contamaquina que ho embolicava tot.Moltes vegades la trama em superava(a la meva famil-lia també però jo els hi deia que calia seguir la trama i deixarse portar sense pretendre entendreho tot!!Evidentment es una bona reflexio amb la vida i els escacs.Fritz,Houdini etc contra el cervell humà.Afortunadament en els escacs les maquines han deixat de lluitar contra l'home(Ja ha quedat clar qui juga millor) i ara son un excelent parner d'ajut inestimable.Fins el proper comentari company!!Fred
Nota:Realment volia avui comentar el teu article anterior però he fet tard.Només dic que l'Assemblea portarà molt enrenou i no sé si ho resoldràn en una sesió.En quant al tema que has tocat(El retorn de les categories) com ja saps estic totalment a favor de la mesura com a estimul per seguir competint encara que les exigencies d'Elo les trobo excesives i considero que caldria afegir la categoria de Preferent Especial

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Veig que a tu també et va agradar aquesta sèrie, el problema és que les series que estan bé, després fan tantes temporades que al final acaben donant pena.

Sobre el comentari que fas sobre l'article anterior, tu parles de categories i la proposta de la FCE parla de títols, i com explico a l'article, són coses ben diferents.

Però si s'aprova, que s'aprovarà, el que tingui un títol d'aquests que l'emmarqui, que potser així pot pensar que és millor jugador.

A mi aquesta situació em recorda els còmics d’Asterix, quan diuen allò de “aquests romans deuen estar bojos”.

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola de nou Roger!!Tens tot el dret a no estar d'acord amb una proposta,faltaria més !! però considero que no has entés del tot aquesta proposta.En primer lloc categoria i titol en aquest cas es un sinónim ja que si ho llegeixes atentament veuràs que els Preferents podem demanar el titol.Després no es tracta de ser millor o pitjor jugador/a sinó de tenir estimuls permanents de millora.Aquests estimuls s'han de potenciar i per tant aplaudeixo tot el que es faci en aquesta direcció!!En el nostre joc es diu que pierde quien comete el ultimo error,que es bò per fer-nos baixar del pedestal.Però estimuls com aquest i d'altres com podrien ser els trams d'edats adultes serien un bon potencial,com també ho pot esser la diferenciació de l'Elo Blitz i ràpid com fa la Fide.Fins la setmana vinent amic Obélix(Fred)

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,
Et conec des de fa tants i tants anys, dins i fora dels escacs, i vull creure que sóc una de les persones que més m'aproximo a saber com ets. Dic això perquè una de les teves característiques (entre moltes altres) és que no et baixes del “burro” fins i tot quan no hi ha “burro”.

Tu,fa ja temps (molt abans que la FCE ho proposes, inclús molt abans d'aquesta Junta Directiva actual) que reclames el retorn de les categories, i a pesar que jo sempre hi he pensat que no feia cap falta, sempre vaig respectar el teu punt de vista.

He entès perfectament la proposta i he de dir-te que categoria i títol en cap cas són sinònims, i tu que ets una persona intel·ligent, si no estiguessis enlluernat pel què t'agrada el tema del retorn de les categories, també ho veuries. Et posaré un exemple, aquesta temporada a la Primera Divisió de futbol, “Liga Santander”, em sembla que li diuen, han participat 20 equips, tots han estat en aquesta categoria, però tan sols un, el Barça ha aconseguit el títol.

La FCE podria haver fet la proposta parlant exclusivament de categories (que és la teva proposta de sempre) però embolica el tema barrejant categoria i títol. A tu tan et va, però el llenguatge és cosa seria i no deurien jugar amb ell.

No sé si hi ha alguna cosa oculta darrere d'això, o tan sols és un nyap de redactat; però una proposta federativa a una assemblea deuria estar més ben treballada. A menys que estigui molt ben estudiada i ens vulguin enredar, espero que no sigui això.

Gràcies per denominar-me Obelix, aquest personatge era aquell que tenia molta força però era una mica ximple, no?

Una abraçada, amic,