Nova seu de la Federació Catalana d'Escacs

Aquesta tarda aprofitant que tenia que anar al barri de Sant Andreu, m'he passat per la nova seu de la Federació Catalana d'Escacs. Volia fer una consulta sobre el Butlletí d'Escacs imprès en paper  i m'ha atès l'Antoni López, que molt amablement m'ha donat explicacions als dubtes que li he plantejat.

Quan em disposava a sortir li he preguntat si podia fer algunes fotos de la nova seu per al meu bloc, era conscient que encara estaven endreçant el local i que si m'hagués dit que esperés a que tot estigués acabat i endreçat, ho hagués entès. Però, pel contrari, l'Antoni, no tan sols m'ha autoritzat a fer les fotos, sinó que m'ha acompanyat i m'ha ensenyat les diferents sales.

El local compta, a més de la part administrativa, amb una biblioteca, una sala per donar classes, un magatzem i una sala de joc preparada per poder organitzar campionats.

Us passo les fotos que he fet, torno a recordar que encara estan habilitant el local.

S'ha de dir també, que el local està dins d'una antiga colònia industrial ubicada al carrer Sant Adrià número 20.

Aquesta és l'adreça des del carrer, un cop a dins es té que agafar el primer carrer a la dreta i allà mateix es troba el local de la Federació.

Sembla ser que en algun moment, suposo que fa molts anys, en aquest edifici estaven els bombers.

Estic convençut que des d'aquest local es poden organitzar moltes activitats que abans era impensable, com també donar molts serveis que fins ara era molt complicat per la manca d'espai del local antic.

Bé, crec que és una bona noticia pels escacs catalans en general per la capacitat operativa que es podrà fer des de la Federació i especialment pels escacs a Barcelona perquè es guanya un nou local de joc.

Salut i escacs,  
  

Europa és un conte?

A la mitologia grega, Europa era una dona fenícia de Tir que acabaria donant el seu nom al continent europeu. Hi ha dos mites diferents sobre de com va arribar Europa al món grec: el més familiar diu que va ser seduïda pel Déu Zeus transformat en toro, qui la va portar a Creta a lloms, però en l'altre, Heródot relata, que va ser segrestada pels minoics, qui la van portar igualment a Creta.

Segons la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i va decidir seduir-la o violar-la, les dues versions gairebé equivalents en la mitologia grega. Es va transformar en un toro blanc i es va barrejar amb els ramats del seu pare.

Mentre Europa i el seu seguici recollien flors prop de la platja, ella va veure al toro i va acariciar els seus costats i, veient que era mans, va acabar per pujar al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins l'illa de Creta. Llavors va revelar la seva autèntica identitat i Europa es va convertir en la primera reina de Creta. L'acte amorós va tenir lloc sota un plàtan, arbre que, segons la mitologia, deu a aquest esdeveniment el que les seves fulles siguin perennes.

Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la seva presa, i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la forma del bou blanc en els estels que actualment es coneixen com la constel•lació Taure. Algunes llegendes expliquen que aquest mateix toro va ser amb el qual es va topar Hèrcules (Heracles), i que finalment va engendrar al Minotaure.

Ara, si m'ho permeteu, voldria utilitzar la imaginació per traslladar aquest conte a una versió actual:

La Sra. Merkel (Europa) és raptada pel Déu Mercat (especuladors financers) i seduïda per ell aplica els seus criteris. Altres actors en aquesta moderna versió són: com gos fidel el Sr. Sarkozi (Laelaps, el gos que mai deixava una presa), el FMI (la javelina, en aquest cas sempre encerta a favor dels especuladors) i com actor invitat el Sr. Rajoy (Talos, l'autòmat de bronze, molt fort i fidel, però sense cervell).

El final d'aquest conte no el puc explicar perquè encara no ha acabat, però estareu d'acord amb mi que tots nosaltres som protagonistes i actors secundaris en aquest conte que podem dir que ja és un autèntic drama.

Però, els lectors que amb paciència heu arribat fins aquí us preguntareu per què poso tot això en un bloc d'escacs. I la resposta la trobareu en la noticia que surt al web de la Federació Catalana d'Escacs de què la Generalitat de Catalunya ha reduït en un 26% amb respecte al 2011, la subvenció del 2012. Sembla ser que el nostre esport és el més perjudicat en les retallades a les federacions esportives per part del Govern del nostre País i que això representa un greuge comparatiu greu.

Sobre aquest tema voldria fer dues reflexions:

La primera és la constatació que la reducció de poc més d'una quarta part del que es rebia, és un cop molt dur per a qualsevol organització i més si tenim en compte que els preus i els impostos s'estan enfilant de valent.

L'altra és la sospita de què els nous mandataris de l'esport català, deuen ser d'aquella mena de persones que pensen que els escacs no són un esport, per la qual cosa no se'ls té que subvencionar. Si aquesta sospita fos correcta, podem dir allò de " perill, perill, Houston tenim un problema". Perquè aquesta mena de gent, aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid" poden posar en pocs anys a la Federació Catalana d'Escacs, és a dir als escacs catalans, en una molt greu situació econòmica.

No voldria deixar fora del meu conte al Sr. Mas i els seus companys de govern (un govern dels millors se'ns va prometre). Entren de ple en el conte i a més com a fet diferencial. Unes persones que s'omplen la boca constantment  sobre el fet diferencial de Catalunya (jo també estic d'acord en que els catalans tenim trets diferencials que ens fan ser una Nació) i que ho demostren aplicant un copagament en la sanitat pública a Catalunya, que ens deixa en una situació de què els catalans tindrem que pagar més que la resta d'Espanya. Si així és com el Sr. Mas entén el fet diferencial, doncs malament anem.

Salut (més que mai) i escacs,

Un lustre no és poc

Un lustre, cinc anys o si voleu cinc temporades seguides a Primera Divisió és el que ha aconseguit el Club d'Escacs Congrés. Bé, les quatre anteriors i també la propera la temporada 2013, ja que hem aconseguit mantenir la categoria.

Segurament, més d'un dirà, que pesadets aquests del Congrés amb això de mantenir la categoria a Primera Divisió, com si fos quelcom excepcional, molts clubs ho fan des de fa molts anys i no fan tan soroll. Si, és veritat, fent una valoració general amb els altres equips, aquest argument seria vàlid. Però nosaltres els del Congrés sabem el que històricament ens ha costat, primer pujar a Primera Divisió i després mantenir la categoria. Normalment hem estat el que s'anomena equip "ascensor", un any puja i el següent baixa. Però això des de fa cinc anys no es així, i nosaltres ho valorem com cal.

Tanmateix, no oblidar que la Primera Divisió és una categoria molt exigent i competida, i que equips francament forts, que prèviament no comptaven per perdre la categoria, doncs han baixat. Això els va passar l'anterior temporada al Sant Boi i aquesta a l'Olot i a l'Ateneu Colón. Una categoria per a no prendre a broma.

Per constatar que la nostra alegria esta totalment fundada, voldria fer una mica d'història. La història recent de la participació del Club d'Escacs Congrés al Campionat de Catalunya per equips durant el segle XXI, són 13 temporades, que com a mostra no està malament.

• 2012. Primera Divisió. Grup II. 6è classificat. 3,5 punts.

•  2011. Primera Divisió. Grup II. 7è classificat. 3,5 punts.

• 2010. Primera Divisió. Grup II. 5è classificat. 4,5 punts. 

• 2009. Primera Divisió. Grup II. 6è classificat. 3,5 punts.

• 2008. Segona Divisió. Grup II. 7 punts. Puja.

• 2007. Primera Divisió. Grup II. 8è classificat. 2,5 punts. Baixa.

• 2006. Segona Divisió. Grup I. Puja. Campió de Catalunya de Segona Divisió.

• 2005. Primera Divisió. Grup I. 9è classificat. 1,5 punts. Baixa

• 2004. Segona Divisió. Grup I. 6.5 punts. Puja.

• 2003. Segona Divisió. Grup I. 6,5 punts.

• 2002. Segona Divisió. Grup III. 8 punts.

• 2001. Segona Divisió. Grup I. 9 punts.

• 2000. Segona Divisió. Grup II. 4,5 punts.

Com podeu veure, no sempre hem estat en les actuals circumstàncies, per a nosaltres la situació actual és tot un premi. Voldria comentar que els primers anys de la dècada passada ens vam trobar a Segona Divisió amb equips emergents, molt forts per aquella categoria, que ens van barrar el pas als Play Off. Com a mostra dir que l'any 2003 ens va eliminar el Montcada, que a partir d'aquell moment va ser un equip "intractable" tant a Primera Divisió com a Divisió d'Honor.

També comentar que aquesta recent trajectòria no ha estat fruït de la sort. Nosaltres també tenim les nostres virtuts, sempre juguem els mateixos, no tenim baixes, som un equip d'amics i estem molt a prop de l'excel•lència en empatia, tots ens respectem i respectem les circumstancies dels demes, si un està en baixa forma, no passa res, ja la trobarà. Som amb majúscules un equip.

Però també tenim que saber els nostres punts febles, el nostre equip és "justet" per la categoria. Qualsevol baixa podria ser un desastre per l'equip, tenim un any per intentar solucionar aquest problema, sinó, tard o d'hora això petarà.

Al "loro" que podem tenir un problema.

Salut i escacs,

Dignificar les fases pels campionats per equips?

Després d'uns dies fora de Barcelona intentant carregar "piles", ja estic de tornada. El que és bo dura poc, diuen, i la veritat és que sovint és així.

Bé, ja estem a casa, la normalitat comença a expressar-se paulatinament. Començo a mirar el que ha passat en el nostre petit món escaquístic i ha hagut un tema que m'ha cridat poderosament l'atenció.

La noticia és què el Barcelona UGA B ha quedat campió de Catalunya de Primera Divisió. Aquesta noticia té moltes lectures i moltes d'elles no m'agraden, m'explico.

Que el Barcelona UGA B quedi campió d'una categoria tan forta com és la Primera Divisió, no ha de ser cap sorpresa, la fusió (absorció?) del Barcelona i l'UGA dona per a això de sobres. La suma d'aquests dos grans clubs i no oblidem que un any abans ja havia hagut l'absorció (en aquest cas si) del Barceloneta, dona com resultat un macro club, amb capacitat per a devorar-ho tot. Una altre cosa és si això és bo pels escacs barcelonins en general, el temps ens ho dirà.

L'altra cara de la noticia és que la final per decidir el campió, final entre els primers dels dos grups de Primera Divisió, no s'ha realitzat. El Barcelona UGA B ha quedat campió per la renúncia de l'Andorra, brillant primer classificat del altre grup. No sé quin han estat els motius que han portat a l'Andorra a aquesta renúncia i no sóc ningú per a jutjar-los, es més, si el reglament ho permet, no tenim res que dir-los a l'Andorra o qualssevol altres clubs que prenguin aquest camí, el reglament els empara, estan dins la legalitat.

Però em sembla inaudit que la Federació Catalana no hagi pres mesures i hagi proposat canviar els reglaments. Perquè això no és la primera vegada que passa, en les diferents categories inferiors ja és un costum que alguns clubs, un cop han aconseguit l'ascens en la fase regular, passen totalment de les finals per decidir el campió. A Segona Divisió ha passat més d'un cop i sense anar gaire lluny, l'any passat, el 2011, el Figueres va quedar Campió de Primera Divisió per la renúncia del Sant Josep de Badalona.

Així com a la Divisió d'Honor el Campió és sempre el que millor campionat ha fet, en les altres categories que sempre hi ha més d'un grup, les renúncies a la fase pel campionat fa que el Campió no sigui clar que sigui el millor. Això no ha de ser tolerable. Una de dues, ho es dignifiquen aquests campionats o es suprimeixen.

Comencem pel final que seria el més fàcil, però no el més convenient. Es juguen les fases regulars, els primers de cada grup són els campions d'aquell grup i tan sols consta com Campió de Catalunya el primer de la Divisió d'Honor, el Campió absolut.

L'altra alternativa seria la de dignificar els campionats. I aquesta alternativa no és gaire complicada. Es tractaria de canviar el reglament en el sentit de què per poder pujar de categoria fos imprescindible jugar les fases pel campionat.

Sincerament, no crec que és produís cap renúncia.

Salut i escacs,