dissabte, 29 d’octubre del 2016

Polèmica amb els accents diacrítics



L’Institut d’Estudis Catalans ha fet alguns canvis a les normes ortogràfiques del català que representarà la  desaparició de la majoria dels accents diacrítics.

Això ha comportat una forta polèmica ja que molts experts no hi estan d'acord; tan mateix el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha manifestat en contra. Podeu consultar aquesta noticia en aquests enllaços:

http://www.ara.cat/societat/reaccions-eliminacio-accents-diacritic-catala_0_1660034083.html







Però em direu, com és que parlo d'aquest tema en un blog dedicat als escacs? Doncs perquè a partir d’aquesta polèmica m'he assabentat que estic escrivint des de fa tres anys la paraula blog malament.



Fins ara he utilitzat el mot “bloc”, però a partir de llegir el següent redactat: “En català, el Consell Supervisor del TERMCAT va proposar l'any 2005 les formes «bloc» i «blocaire». El 2013 la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans va desestimar aquests mots i es va decantar per incloure «blog» i «bloguer» o «bloguera» al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. El motiu bàsic que va menar la Secció Filològica a proposar el canvi de «bloc» per «blog» (i de «blocaire» per «bloguer -a») va ser el fet que «blog» es va estendre en català molt més que «bloc»: s'utilitzava en la majoria de mitjans de comunicació catalans, era la forma que fan servir la major part d'universitats catalanes i va ser defensada per diversos especialistes”, m'he adonat que estava escrivint el terme malament.



Bé, demano disculpes als puristes! Però em sembla poc seriós que l'argument del canvi sigui perquè el mot “blog” era més utilitzat en la pràctica; amb aquesta argumentació aviat canviaran les paraules “toll” i “bassal” per “charcu” ja que hi ha molta gent que ho diu malament.


Francament vivim temps difícils en tots els camps, és com si un “virus d'estupidesa” ens hagi aclaparat.

Salut i escacs,

diumenge, 23 d’octubre del 2016

Frases... (2)



El 19 de juny de 2010, vaig fer un article amb el títol de "Frases..." on parlava de diferents personatges que durant la història van parlar dels escacs, podeu trobar aquest article en aquest enllaç.

Avui vull tractar aquest tema des de una òptica diferent, reconeguts personatges de la història que no van destacar com a escaquistes però que van demostrar una relació amb els escacs força positiva.

Per començar us passo un poema d'un dels matemàtics i astrònoms més valorats de l'Edat Mitjana: Omar Khayyam (1048 - 1131) matemàtic, astrònom i poeta persa. Podeu trobar més informació sobre aquest personatge en aquest enllaç.

Podeu clicar la imatge per fer-la més gran

Des de temps remots, els escacs han estat lloats per emperadors, reis, savis i per tot tipus de destacats personatges relacionats amb la religió, ciència, cultura, art... Es a dir, el que podríem denominar com a "autèntics intel·lectuals" de la història.

Us poso uns petits exemples d'alguns d'aquests personatges i les seves frases:



Podeu clicar les imatges per ferles més grans

Torno a repetir que em refereixo a personatges famosos a l'historia que no han estat escaquistes de renom. Con aquests que he posat, podem trobar centenars d'exemples en els últims segles.

Però, això segueix sent així? Malauradament crec que no, des del món dels escacs hem apostat tant per la vessant competitiva que el món intel·lectual, cultural i de l'espectacle s'ha anat apartant de nosaltres.

Però, no tota la responsabilitat és del món dels escacs. Avui dia és denomina com a savi a qualsevol predicador mediàtic, quan els savis de veritat no volen ser de cap de les maneres mediàtics; la paraula intel·lectual ha estat "prostituïda" d'una forma exagerada i avui dia és ven com a intel·lectual a qualsevol tertulià televisiu que sigui tou amb el poder de torn; el món cultural i també el món de l'espectacle, depen, sovint, de subvencions i patrocinis que coarten el lliure pensament.

I els científics em direu, bé aquest és un apartat diferent però no menys important. El món de l'ensenyament, en general, també s'ha tornat un món especialment competitiu, i els més ben dotats, quan acaben els estudis i volen dedicar-se a la investigació, és troben que no hi ha gaires oportunitats i que apart que s'han d'espavilar en una lluita feroç amb les altres persones que estan amb la seva mateixa situació, també han de demostrar als seus caps que poden confiar en ells. En fi, que demostrar que pots pensar per tu mateix pot ser un mal negoci.

Aquesta és una una definició general que per suposat no passa en tots els casos, hi ha moltes excepcions, però també ens trobem que en els millors dels casos els científics actuals estan tan encasellats en la seva ciència que, en molts casos, no tenen gaires ganes d'usar el seu temps en altres camps intel·lectuals.

Els dirigents del món dels escacs, des de la FIDE fins la més petita de les federacions territorials, estan entestats que els escacs sigui un esport mediàtic, quan això és un error que pot ser fatal. No podem competir amb altres esports que per poder gaudir d'ells no fa falta saber les regles bàsiques de joc i haver jugat alguna vegada; però, a més, tampoc podem competir mediàticament amb jocs d'atzar que mouen molt diners, com per exemple, el pòquer, que tenen darrera potents interessos econòmics interessats de què sigui una activitat mediàtica (les empreses de joc i  d'apostes mouen unes quantitats astronòmiques de diners).

En fi, estem molt a prop de perdre la batalla de suport del món intel·lectual que hem tingut des de sempre, i aquest és un luxe que no ens podem permetre. Però, siguem positius, encara estem a temps de fer una reorientació de la situació, adequant-nos als temps que ens ha tocat viure, i vendre que pensar lliurament és fonamental i que els escacs són una eina que pot ser útil en aquesta direcció.

Salut i escacs,

diumenge, 16 d’octubre del 2016

Campionat d'Espanya de veterans 2016


Avui, diumenge dia 16 d'octubre, ha finalitzat el Campionat d'Espanya de veterans. En realitat he de dir que han finalitzat, ja que han estat dos competicions.

El Grup A era per a jugadors de 50 a 64 anys (+50) i el Grup B era per a jugadors de més de 64 anys (+65).

Bé, he de dir que no m'agrada i estic en desacord que és denomini veterà a una persona de 50 anys, però la FIDE i la FEDA consideren que té que ser d'aquesta manera i són ells els que manen.

Aquí a Catalunya es té el criteri que els campionats de veterans siguin per a jugadors a partir de 60 anys, un criteri que des del meu punt de vista és molt més coherent.

Aquest campionat s'ha jugat a la població alacantina d'Altea, a l'hotel Cap Negret, del dia 9 fins avui dia 16.

Foto: Wikipedia

Foto: Foto hotel Cap Negret

Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

Al Grup A ha hagut poca participació catalana, el primer català ha estat el Ricard Brusi en la 11a posició. També ha jugat l'amic Jaume Viñals, amb una actuació per sota del seu nivell.

El Jaume Viñals. Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

El podi ha estat cobert per l'Hector Elissalt de la Federació Madrilenya, com a primer amb 7'5 punts. Segon el Manuel Ángel Roche de la Federació Aragonesa amb 7 punts. Tercer el Manuel Damián Riquelme de la Federació Valenciana amb 6'5 punts.

Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

En canvi al Grup B, que jo denominaria "autènticament de veterans", si que ha hagut una nodrida representació catalana.

El campió ha estat  el Cesar Estrada de la Federació Madrilenya amb 7 punts; segon i tercer han estat els catalans Emili Simon i Joan Bautista amb 6'5 punts.

Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Us passo algunes fotos de jugadors catalans:

L'Emili Simon. Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

El Joan Bautista. Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

L'Amic Fermín Tejero. Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

El Juan Domínguez. Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

El Jaume Anguera. Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

El Cecilio Domínguez va jugar per la Federació Andalusa, anteriorment va estar molts anys a Catalunya, entre molts altres clubs, no fa gaires anys va estar al Club d'Escacs Congrés. Foto: Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana

En fi, dona la sensació de ser un torneig (tornejos) agradable, en un indret meravellós, no m'estranya que el jugui tanta gent. Quan em jubili, potser em plantegi jugar-lo.

Salut i escacs,

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Mark Dvoretsky (1947-2016)


El passat 26 de setembre i els dies posteriors, es difonia ràpidament pel món dels escacs la següent notícia: "Avui, als 69 anys, ha mort Mark Dvoretsky (1947-2016). Entrenador d'honor de l'URSS, Rússia i Geòrgia, entrenador honorari de la FIDE, i autor de molts llibres d'escacs amb èxit a tot el món."

Un dels entrenadors d'escacs més respectats en el món en els últims anys, va treballar amb Artur Yusupov, Serguei Dolmatov, Nana Alexandria, Alexey Dreev, Vadim Zvyagintsev, Viorel Bologan, Ernesto Inarkiev, Vladímir Potkin, Alexander Motylev, Ivan Popov i entre molts altres jugadors.

La majoria de jugadors d'escacs hem sentit parlar de Mark Dvoretsky, molts hem comprat llibres d'ell, alguns els hem llegit i pocs els han fet sevir com a eina d'entrenament. I és que Mark Dvoretsky, plantejava que per progressar en els escacs feia falta, per sobre de tot, esforç molt esforç.

Podeu consultar els llibres que s'han editat en castellà en aquest enllaç.

Foto: FIDE

Considerat per molts com el millor entrenador del món, Mark Dvoretsky, ja era al començament dels anys 70 del segle XX un molt fort Mestre Internacional, amb un nivell equiparable a un bon Gran Mestre. Però va preferir dedicar-se a l'ensenyament dels escacs.

Va començar la seva relació amb l'ensenyament d'elit dels escacs al millor lloc, a l'Escola de Botvinnik, com a assistent del «Patriarca de l'Escola Soviètica»,

Després, a finals dels anys 80 va fundar, conjuntament amb Artur Yusupov, la seva pròpia escola d'escacs; i és aquí on desenvolupa el seu propi criteri sobre l'ensenyament dels escacs.

Foto: Ajedrez 21

Posteriorment i fins ara,  Mark Dvoretsky ha entrenat i donat classes i conferències per tot el món amb uns resultats més que notables.

Us passo una part d'un text d'en  Mark Dvoretsky en un dels seus primers llibres:

"Fa molt de temps, fins i tot abans de Steinitz, es pensava que l'escaquista guanyava o perdia depenent només de la mesura de la seva genialitat. Morphy és genial perquè venç a tots; els seus adversaris tenen poc talent, perquè perden contra ell.

Steinitz va reconèixer i va demostrar que hi ha una base objectiva en els escacs. Els esdeveniments que se succeeixen sobre el tauler es subordinen a certes lleis i principis posicionals. Si l'escaquista es deixa guiar per ells, llavors obté l'èxit.

Avui és evident que la veritat, per dir-ho així, no està a la meitat, sinó en la unió de tots dos elements, l'objectiu i del subjectiu (tot aquell que s'hagi interessat per la filosofia, sense dubtar s'acordarà de "síntesi" de la cèlebre tríada d'Hegel). Sí, naturalment, la lluita es durà a partir de les objectives lleis posicionals. Però en els resultats influiran d'una manera decisiva les qualitats del jugador d'escacs: el seu talent, caràcter, estat de salut i finalment la seva preparació, la capacitat per utilitzar sense error els seus coneixements, per actuar amb professionalitat en el tauler, per trobar la decisió òptima en les diferents situacions.

La mestria s'assenta en la múltiple combinació de diferents components. En alguns d'ells l'escaquista pot ser molt fort, en altres per contra, feble. Darrere de les jugades que efectua es troben els seus punts febles i forts. Ells són també els que exerceixen un influx decisiu sobre el desenllaç de la partida i de la competició i sovint sobre el desenvolupament escaquístic. Molts jugadors no podrien desenvolupar tot el seu talent, en base a la seva manifesta manca en el terreny decisiu."

Tota una declaració d'intencions, l'escaquista no pot créixer si no explora i entrena molts camps diferents, i l'entrenador està per a ensenyar-li el camí.

Us passo uns vídeos recents sobre  Mark Dvoretsky:





Mark Dvoretsky, enfocava el seu mètode escaquístic com s'ha d'enfocar qualsevol mètode personal davant la vida. Coneix el teus punts forts i sobretot els teus punts dèbils. Recolza el teus punt forts i intenta acabar amb els teus punts dèbils.

Això, que és tan fàcil de dir, requereix una gran dedicació i un gran esforç, i sobre tot, un mètode adequat.  Mark Dvoretsky va crear un mètode d'èxit.

Salut i escacs,

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Campionats socials del Club d'Escacs Sant Martí 2016


Després d'organitzar en aquest any 2016 variats tornejos oberts, tant a ritme clàssic, com a ritmes ràpids, tant a ronda setmanal, com a ronda diària (Torneig Internacional), el Club d'Escacs Sant Martí organitza els seus campionats socials.

Sobre els tornejos que organitza el Sant Martí ja vaig parlar en un article ara fa exactament un any i no vull ser repetitiu, ho podeu veure en aquest enllaç.

Avui vull parlar de la sana costum de mantenir una antiga i en altres temps molt generalitzada forma de fer club, que són  i eren els campionats socials.

Malauradament, l'augment dels tornejos organitzats per tants i tants clubs durant tot l'any està portant pel camí de l'extinció els campionats socials.

No em interpreteu malament, no estic en contra d'aquest tornejos organitzats pels clubs, tot el contrari, però la desaparició dels socials no deixa de ser una mala noticia, els socials feien i fan club.

Bé, el Club d'Escacs Sant Martí reserva els mesos de la tardor per cuidar i mimar els seus socials. Tasca difícil amb tanta competència, però, afortunadament, l'estendard dels socials encara aguanta dignament.



Com podeu comprovar en aquest cartell, ahir dia 1 d'octubre va començar el XXXIV Social Clàssic. Us passo l'historial d'aquesta competició que va començar l'any 1983. Ho podeu trobar en aquest enllaç.

Com anècdota històrica podem veure el social de l'any 1991.


A on trobem com primer a l'Alfonso Jérez, actualment Mestre Internacional, i a la posició 23 un jovenet José Manuel López Martínez, sí, sí, l'actual Gran Mestre Internacional.

El passat dia 17 de setembre és va jugar el Social Actiu.



I el dia 26 de novembre és jugarà el Social Ràpides.

Us passo unes fotos de la primera ronda del Social Clàssic que vam jugar ahir.

El David Alberto Martínez, segon classificat al Social 2015



La Laura Doménech, una habitual als socials


David Vivancos, una gran alegria la seva tornada als escacs





Francament amb això de l'organització de tornejos el Club d'Escacs Sant Martí ho fa força bé, destina 7 mesos a fer tota mena de campionats oberts (el mes d'agost està per descansar) i després, a la tardor, es dedica als seus socis en exclusiva.

Crec sincerament, que aquest tasca organitzativa està a un nivell d'excel·lència.

Salut i escacs,