El 19 de juny de 2010, vaig fer un article amb el títol de "Frases..." on parlava de diferents personatges que durant la història van parlar dels escacs, podeu trobar aquest article en aquest enllaç.
Avui vull tractar aquest tema des de una òptica diferent, reconeguts personatges de la història que no van destacar com a escaquistes però que van demostrar una relació amb els escacs força positiva.
Per començar us passo un poema d'un dels matemàtics i astrònoms més valorats de l'Edat Mitjana: Omar Khayyam (1048 - 1131) matemàtic, astrònom i poeta persa. Podeu trobar més informació sobre aquest personatge en aquest enllaç.
Podeu clicar la imatge per fer-la més gran
Des de temps remots, els escacs han estat lloats per emperadors, reis, savis i per tot tipus de destacats personatges relacionats amb la religió, ciència, cultura, art... Es a dir, el que podríem denominar com a "autèntics intel·lectuals" de la història.
Us poso uns petits exemples d'alguns d'aquests personatges i les seves frases:
Podeu clicar les imatges per ferles més grans
Torno a repetir que em refereixo a personatges famosos a l'historia que no han estat escaquistes de renom. Con aquests que he posat, podem trobar centenars d'exemples en els últims segles.
Però, això segueix sent així? Malauradament crec que no, des del món dels escacs hem apostat tant per la vessant competitiva que el món intel·lectual, cultural i de l'espectacle s'ha anat apartant de nosaltres.
Però, no tota la responsabilitat és del món dels escacs. Avui dia és denomina com a savi a qualsevol predicador mediàtic, quan els savis de veritat no volen ser de cap de les maneres mediàtics; la paraula intel·lectual ha estat "prostituïda" d'una forma exagerada i avui dia és ven com a intel·lectual a qualsevol tertulià televisiu que sigui tou amb el poder de torn; el món cultural i també el món de l'espectacle, depen, sovint, de subvencions i patrocinis que coarten el lliure pensament.
I els científics em direu, bé aquest és un apartat diferent però no menys important. El món de l'ensenyament, en general, també s'ha tornat un món especialment competitiu, i els més ben dotats, quan acaben els estudis i volen dedicar-se a la investigació, és troben que no hi ha gaires oportunitats i que apart que s'han d'espavilar en una lluita feroç amb les altres persones que estan amb la seva mateixa situació, també han de demostrar als seus caps que poden confiar en ells. En fi, que demostrar que pots pensar per tu mateix pot ser un mal negoci.
Aquesta és una una definició general que per suposat no passa en tots els casos, hi ha moltes excepcions, però també ens trobem que en els millors dels casos els científics actuals estan tan encasellats en la seva ciència que, en molts casos, no tenen gaires ganes d'usar el seu temps en altres camps intel·lectuals.
Els dirigents del món dels escacs, des de la FIDE fins la més petita de les federacions territorials, estan entestats que els escacs sigui un esport mediàtic, quan això és un error que pot ser fatal. No podem competir amb altres esports que per poder gaudir d'ells no fa falta saber les regles bàsiques de joc i haver jugat alguna vegada; però, a més, tampoc podem competir mediàticament amb jocs d'atzar que mouen molt diners, com per exemple, el pòquer, que tenen darrera potents interessos econòmics interessats de què sigui una activitat mediàtica (les empreses de joc i d'apostes mouen unes quantitats astronòmiques de diners).
En fi, estem molt a prop de perdre la batalla de suport del món intel·lectual que hem tingut des de sempre, i aquest és un luxe que no ens podem permetre. Però, siguem positius, encara estem a temps de fer una reorientació de la situació, adequant-nos als temps que ens ha tocat viure, i vendre que pensar lliurament és fonamental i que els escacs són una eina que pot ser útil en aquesta direcció.
Salut i escacs,
2 comentaris:
Hola Roger: M'ha encantat el teu article.M0he culturitzat una miqueta tornant a llegir el Frases (1)i la biografia d'Omar Kayhan ames de les frases celebres de diversos autors.Considero que tens raò en que dediquem molta importancia a la vessant competitiva que sempre està bé,però no estaria de més recordar que els escacs son,joc,esport i ciencia per tant caldria impulsar esforçós en aquesta linea.Així com la literatura te diversos apartats poesia,teatre etc.Llenço com a idea una especie de jocs florals dedicats a la lloança dels escacs.Cal fer veure que la competició es molt important,no es l'unic valor.Pensem que ja en la Edad Mitjana els "cavallers"entre altres virtuts tenien que dominar els escacs.Fins la setmana que vçe company!!
Hola Frederic,
Sóc conscient que aquesta visió dels escacs que afortunadament tu també comparteixes, molta gent del món dels escacs no ho veu com nosaltres, fins i tot alts càrrecs de federacions i presidents de clubs importants.
Sembla que tenim que ser un esport com els altres i no s'adonen que això comporta perdre la nostra essència, o si vols, utilitzant la paraula estrella del moment, perdre la nostra identitat.
Espero i desitjo que els “nostàlgics” dels escacs en totes les seves vessants, encara siguem molts.
Fins la propera, amic,
Publica un comentari a l'entrada