Jocs d'escacs (8)

En realitat el títol d'aquest apartat hauria de denominar-se "Els meus jocs d'escacs". Fins ara he fet set articles sobre aquest tema, i avui és el vuitè.

L'últim, el setè, el vaig fer el 30 de maig de 2022; fa més de dos anys.

En aquests moments, la meva col·lecció de jocs d'escacs compta amb 58 jocs. Com ja he explicat en diverses ocasions, la majoria d'aquests jocs d'escacs són regals de persones que m'aprecien, en general familiars i amics. Però, també, alguns els he comprat jo.

Ús passo les últimes adquisicions:

Aquest joc d'escacs va ser un regal de la Maria Isabel i la seva filla, la Mary. És un  joc de ceràmica realment molt maco. Gràcies a totes dues.

El següent és un joc que vaig trobar als encants de les Glòries. Quan el vaig adquirir, tant les peces com el tauler, estaven una mica bruts. Però gràcies a les grans habilitats de la meva dona, la Luisa, en temes de rehabilitació, doncs han quedat força bé.  

El tercer és un joc d'escacs plegable de plàstic ben modest, però que té la seva historia. No ús ha passat mai que busqueu una cosa desesperadament, en aquest cas una documentació, i mireu per tots els llocs, armaris i calaixos que feia anys que no miraves; doncs com sovint passa el que busques no acaba de sortir però surt una altre cosa amb la que no comptaves. Doncs aquest és el cas, a la part baixa d'un calaix, va sortir aquest modest joc d'escacs del qual no tenia cap referencia. Per cert, la documentació que buscava, també la vaig trobar.

El quart és un joc petit però molt maco, el vaig trobar fa poc en una botiga de decoració quan buscava un regal per a un familiar.

A la pestanya fotos, hi ha un àlbum dedicat als jocs d'escacs que tinc. Si voleu consultar aquest àlbum i no el voleu buscar, podeu accedir-hi des d'aquest enllaç.

Com se sap, hi ha molts tipus de jocs d'escacs. Els jocs d'escacs, a part de la seva funció principal, que és, òbviament, jugar amb ells, també se'ls ha donat altres utilitats. Podem trobar jocs d'escacs decoratius, històrics, artístics, econòmics (pel seu preu són una inversió), etc. etc.

En aquest sentit, suposo que us ha cridat l'atenció que parli de jocs d'escacs amb criteri econòmic, mireu aquest vídeo i ja em direu.

Aquests escacs no crec que s’utilitzin gaire per jugar partides; és més, és molt probable que alguns dels que els han adquirit ni tan sols sàpiguen jugar als escacs. La ostentació del ser humà és un tema, des del meu punt de vista, realment nefast.

Salut i escacs,

Jocs d'escacs (7)

Torno a l'apartat “Jocs d'escacs”, en realitat aquest apartat hauria de denominar-se “Els meus jocs d'escacs”.

Com sabeu, a la pestanya fotos, hi ha un àlbum dedicat als jocs d'escacs que tinc. Si voleu consultar aquest àlbum i no el voleu buscar, podeu accedir-hi des d'aquest enllaç.

Com ja he explicat en diverses ocasions, la majoria d'aquests jocs d'escacs són regals de persones que m'aprecien, en general familiars i amics.

Des del nou de gener de l'any 2020 no he fet cap menció a aquest tema. Bé, són dos anys i quatre mesos, però degut a la pandèmia en aquests anys molt mesos, com ho diria jo, han estat en una mena d'hivernació.

Tan si val, a pesar de tot he tingut unes poques noves adquisicions. Avui us vull parlar d'aquestes noves adquisicions.

La primera són unes peces molt “senzilletes”, però que tenen la seva història.

Resulta que pel meu aniversari de l'any 2021, una gran amiga i autentica artista de la rebosteria, la Karina, em va obsequiar amb el pastis d'aniversari.

Sabent de la meva passió pels escacs i que sóc un seguidor del Barça, va fer aquest pastís.

El pastis, com no podia ser d'altra manera, ens el vam menjar. Però les peces (que són de plàstic) les vaig guardar com recordatori d'aquest tan bon regal.

El segon va ser un regal que em van fer per Nadal els meus fills el Ferran i l'Abigail. Un joc d'escacs ben original.

Com podeu veure amb la caixa tancada és un joc d'escacs normal, però obrint la caixa ens trobem que a part de poder guardar les peces, també hi ha una petaca i uns gots. 

Òbviament no és un regal per a abstemis.

El tercer és un original joc d'escacs que m'han portat del Perú la meva consogra i els meus nets.

Amb aquestes adquisicions aviat arribaré als 50 jocs. No són gaires si ho comparem amb les grans col·leccions; però la majoria d'aquests jocs tenen una història d'arrere i per a mi són realment importants.

Salut i escacs,

 

Jocs d'escacs (6)

Com sabeu, a la pestanya fotos, hi ha un àlbum dedicat als jocs d'escacs que tinc. Si voleu consultar aquest àlbum i no el voleu buscar, podeu accedir-hi des d'aquest enllaç.

Com ja he explicat en diverses ocasions, la majoria d'aquests jocs d'escacs són regals de persones que m'aprecien, en general familiars i amics.

Si mireu la col·lecció, véreu que hi ha jocs modestos i altres no tant, tan si val, per a mi el que compta és que les persones que m'han fet el regal ho han fet amb tota l'estima i això és el més important.

Avui vull parlar-vos de les noves adquisicions:

El primer, el vaig adquirir jo d'un antiquari i em va sortir car, bé, car per la meva butxaca, per a uns altres poders adquisitius, doncs de ben segur que no tant.

Aquest joc d'escacs el tinc fa ja dos anys i ja el vaig posar al àlbum de jocs fa algun temps, però com no l'havia presentat “en societat “ en aquesta pàgina principal, doncs, aquí el teniu.

El segon és un joc molt més recent. És un regal que m'ha fet el meu fill aquestes passades festes. És un joc modest, però realment original. Francament, un regal que m'ha agradat força.

El tercer no és un joc d'escacs, és una caixa tauler (o tauler amb caixa, com vulgueu) que té la seva història. Passejant amb la meva dona pels Encants de la Plaça de les Glòries, el vam veure i vam preguntar el preu. En realitat tenia un aspecte que donava fàstic, realment brut; i a més, ens demanaven un preu força car. Vaig regatejar (generalment no ho faig) i al final ho vaig aconseguir per un preu car però dins del que és raonable.

En realitat resulta que jo volia aquests tauler per a les peces del joc de Lewis que m'havien regalat (un molt bon regal) però que no tenia tauler. L'altre qüestió, el tema que estava molt brut i (potser) amb alguna part deteriorada, no em preocupava gaire, ja que, la meva dona, la Luisa, és una artista recuperant antiguitats, especialment de fusta i bronze.

I, així va ser, aquí teniu la proba:

Doncs, fins aquí aquest article; una modesta col·lecció, però, més enllà dels jocs en concret, tots tenen una història, i la immensa majoria són d'amistat i estima.

Salut i escacs,   

Col·leccionista?

El col·leccionisme és una afició que consisteix en l'agrupació i organització d'objectes d'una determinada categoria.

En el meu cas tinc 43 jocs d'escacs i més de 500 llibres d'escacs, se'm pot denominar com a col·leccionista?

Mai m'havia plantejat aquesta qüestió. En referència als jocs d'escacs tot va començar, fa més de 40 anys, com a regals de familiars i amics que quan sortien de Barcelona fent turisme, si veien un joc d'escacs, el compraven i me'l portaven saben que a mi m'agradava aquest tema; amb el temps van ser uns quants de diversos indrets.

Aquest joc d'escacs me'l va portar de Mèxic el meu pare l'any 1972

Més recentment, tenint ja una bona quantitat de jocs d'escacs, també m'he aficionat a comprar-los jo. En aquest sentit, aquesta mateixa setmana he comprat dos jocs d'escacs:

Que no us enganyi la foto, aquest tauler és de 54x54 cm.

Si us bé de gust, podeu mirar tots els meus jocs d'escacs en aquest enllaç.

Em puc definir com col·leccionista de jocs d'escacs? Potser si, això si, molt modest.

En referència als llibres d'escacs, no puc dir que em mogui cap criteri de col·leccionista, els compro per treure un profit del seu contingut. Però també he de dir que això, últimament, no és del tot cert.

Una "miqueta" de sentit de col·leccionista potser si que tinc, ja que quan trobo un llibre d'escacs vell, si té un preu raonable, normalment el compro.

Salut i escacs,

Jocs d'escacs (5)

A començaments del passat mes de juliol em vaig jubilar, i al dinar de comiat que em van organitzar les companyes i companys de la feina, com és preceptiu i costum, em van fer un regal.

Un rellotge, em direu. Si ja sé que normalment en aquests tipus d'actes el més habitual és que t'encolomin un rellotge i apa “nen” cap a casa.

Doncs no, les meves companyes i companys em van organitzar un dinar molt emotiu ple d'empatia i es van esforçar per fer-me un regal que sabien que m'agradaria, un joc d'escacs.

No hi ha millor regal que saber que la gent que te'l fa s'ha esforçat en buscar una cosa que t'agradi, i clarament ho van aconseguir, em van regalar una replica dels escacs de l'Illa de Lewis.

Que s'ho van “currar” ho demostra que aquest joc es ven al National Museums Scotland, el que em fa pensar que ho van adquirir per Internet.

En fi, un nou joc d'escacs per la meva col·lecció, els podeu veure tots en aquest enllaç.

Salut i escacs,

Jocs d'escacs (4)

Els jocs d'escacs, a part de la seva funció principal, que és, òbviament, jugar amb ells, també se'ls ha donat altres utilitats. Podem trobar jocs d'escacs decoratius, històrics, artístics, econòmics (pel seu preu són una inversió), etc. etc.

Suposo que us ha cridat l'atenció que parli de jocs d'escacs amb criteri econòmic, mireu aquest vídeo i ja em direu.

No em digueu que no és més una inversió que qualsevol tema relacionat amb els escacs.

Fa ja un temps, vaig fer els següents articles: "Jocs d'escacs" (24 d'abril de 2010), "Jocs d'escacs (2)" (12 de gener de 2012) i "Tres noves incorporacions"(29 de juny de 2014); a on ensenyava la meva modesta col·lecció de jocs d'escacs. En ella hi ha dos jocs que són força modestos i en canvi són als que jo tinc més estima.

Amb aquests escacs el meu pare em va ensenyar a jugar

quan tenia 7 anys, tenen més de 60 anys. Són una autentica

"joia" de records, per a mi no tenen preu. 

La meva dona, quan encara no estàvem casats,va tenir la paciència de fer-me aquests escacs amb paper i cartró. Després de més de 30 anys junts, aquests escacs em recorden la sort que vaig tenir de què la Luisa volgués estar amb mi.

Per a mi, i aquests dos jocs d'escacs són uns clars exemples. Els jocs d'escacs per als que som uns enamorats d'aquest "joc ciència" són molt més que funcionals, artístics, decoratius i un llarg etc. són part de la nostra vida, amb ells hem crescut com a jugadors i, més important, com a persones.

Els meus jocs d'escacs són una font inesgotable de records, no sé com definir-los, potser, jocs d'escacs entranyables, és a dir, uns jocs d'escacs que cadascú d'ells guarda una història, la majoria amb gent que jo estimo.

Però encara em queden jocs d'escacs per ensenyar en aquest bloc, avui vull parlar de les noves incorporacions.

En realitat de noves incorporacions a la meva col·lecció tan sols hi ha tres, els altres són jocs d'escacs que he anat retrobant des del meu últim article sobre aquest tema. No us ha passat mai que busqueu una cosa i trobeu una altra, doncs "bingo" això m'ha passat últimament amb aquests jocs d'escacs.

Comencem amb els jocs extraviats. Són jocs modestos, tan si val, per a mi tots són importants.

Aquest joc és una estoreta de platja (o piscina), la vaig trobar aquest estiu a la meva segona residència al fons d'un armari.

Aquest joc, recordo que el vaig perdre la pista fa molt anys. No sé des d'on em va arribar, però és curiós que a dins de la caixa (caixa tauler) he trobat aquestes monedes cubanes.

Joc també desaparegut fa molts anys, ni tan sols me'n recordava d'ell, com podeu comprovar a la caixa porta el logotip dels Jocs Olímpics de Moscou 1980.

Joc transparent, no sé perquè no el vaig posar al bloc al seu moment ja que està guardat amb els altres jocs. L'anècdota d'aquest joc és que en realitat tinc dos, regalats per persones diferents; quan em van regalar el segon, no em vaig veure amb cor de dir que ja el tenia.

Joc de fusta francament original, també se'm va passar de posar-lo al bloc al seu moment.

Joc que també té bastants anys, un joc força petit (com podeu comprovar a una foto posterior) però molt ben fet,

Ara us passo les últimes incorporacions a la col·lecció:

Aquest joc me'l va regalar la meva dona fa poc més d'un any, és gran i molt ben fet, com a joc d'escacs decoratiu francament m'encanta.

Contrast dels dos últims jocs, com ja he dit abans, el petit és realment petit.

Aquest joc el vaig comprar, fa uns mesos, als Encans del carrer València, em va sortir molt bé de preu atès que un peó no era del joc original i a més, tant les peces com el tauler. estaven deteriorades pel transcurs del temps. Després d'una molt bona restauració per part de la Luisa, la veritat és que ha quedat força bé.

Per Nadal, em van regalar aquest joc d'escacs prou original. Un vaixell víking!

La veritat és que m'agrada, m'agrada força.

Bé, per ara aquesta és la meva col·lecció d'escacs, Una col·lecció modesta, per més que alguns m'han sortit "carets" per a la meva economia. Però, com he explicat abans, per a mi tenen un valor afegit de records i experiències, que fa que formin part de la meva vida.

Abans d'acabar aquest article vull fer una rectificació a un comentari meu. A l'article de "Tres noves incorporacions" vaig fer un comentari sobre el jugador del Barça Suárez; vaig expressar un criteri que tenia llavors sobre la persona d'aquest jugador, el temps m'ha demostrat que aquest criteri era equivocat i aquesta rectificació vull que també consti.

Salut i escacs,

Tres noves incorporacions

Anteriorment, en dos articles amb el títol de Jocs d’Escacs (24/04/2010) i Jocs d’Escacs (2) (12/01/2012), vaig fer un ampli reportatge fotogràfic dels jocs d’escacs que tinc. Podeu accedir des d’aquest enllaç.

Després de dos anys i cinc mesos, torno a parlar d’aquest tema perquè hi ha tres jocs nous. En realitat el títol d’aquest article no és correcte, es tracta d’un joc nou i de dues recuperacions.

El joc nou va ser un regal de la meva dona a principis d’aquest any 2014. Es tracta un joc que té com a temàtica el Quixot. Com qüestió original i ornamental compta amb uns suports del tauler en forma de molins de vent.

Els altres dos jocs són del meu fill, se’ls vaig regalar quan tenia poc més de 10 anys i ja no me’n recordava d’ells. L’altre dia, reorganitzant un armari, els vam trobar.

Es tracta de dues col·leccions que vam completar a finals del segle passat (anys 1998-1999) quan el meu fill tenia 10 anys. Són escacs de poc valor, com a mínim en aquells moments, ara potser s’han revalorat gràcies als col·leccionistes, ja que tots dos temes que compten amb una gran legió de friquis.

El primer joc era sobre “Bola de Drac Z” i el vam tenir que completar comprant un seguit de fascicles setmana rere setmana, fins completar el joc i el llibre d’escacs.

El joc compta amb els principals personatges de la sèrie i els fascicles sumen un llibre d’escacs per a principiants en un format clarament dissenyat per a nens i joves.

El contingut del llibre prima especialment els dibuixos de la sèrie, però cuida els continguts docents sobre els escacs.

L’altre joc era sobre el F.C. Barcelona i tinc que dir que era original, ja que enfrontava al Barça d’aquells moments (Van Gaal ) amb el Barça de (Cruyff) que havia existit uns anys abans.

També expressar que aquest joc, vist amb la perspectiva del temps compta amb temes realment curiosos.
Al “Dreem Team” podem veure que els peons són “l’Avi del Barça”; les Torres són: el Zubizarreta i el “Chapi” Ferrer; els Cavalls són: el Bakero i l’Stoichkov; els Alfils són: el Beriguistain i el Romario; la Dama és el Laudrup; el Rei és el Koeman. Aquest equip porta la segona equipació d’aquells temps que era ataronjada.

El Barça titular d’aquells temps compta amb el Xavi com a peons; les Torres són: l’Hesp i el Frank de Boer; els Cavalls són: el Luis Enrique i el Sergi; els Alfils són: el Guardiola i el Kluivert; la Dama és el Figo; el Rei és el Rivaldo.

Aquest joc té un seguit de curiositats que el fa força original:

En primer lloc podem veure que les dues Dames, díscoles Dames, van acabar al Reial Madrid, el Laudrup i el Figo (que poc podien pensar els que van dissenyar el joc que pocs mesos després el Figo seria el trànsfuga més odiat del barcelonisme).

Tampoc podien imaginar que el Xavi, que van posar de “peonet” amb el temps seria, des del meu punt de vista, el jugador més important a la història del Barça.

Aprofitant que “el Llobregat neix a Castellar de N’Hug” i sense que serveixi de precedent, voldria dir “dues cosetes” de la situació del Barça actual.

Primer. El Xavi és mereix acabar la seva carrera com a jugador al Barça; si el club vol, el Xavi segueix, ja que és més Culer que “l’Avi del Barça”.

Segon. Al Barça no fan falta davanters, que tenim de ben bons, fan falta (ja fa una pila d’anys) centrals. Basta de "marejar la perdiu", que de bons centrals al món hi ha un “munt”, no fa falta que siguin brasilers que el món és molt més gran.

Tercer. Quina mania de fitxar jugadors mediàtics que costen una barbaritat, recordo que el Márquez, el Toure Yaya i l’Abidal van sortir força bé de preu i van donar un gran rendiment.

Quart. Si fitxen al “caníbal”  acabarà mossegant al Messi i al Neymar, pel control de la pilota.

Cinc. El Luis Enrique m’agrada, l’actual junta directiva crec que ha perdut el nord, i el que és pitjor, la credibilitat; no crec que el deixin fer el que té que fer.

De totes maneres, no em feu gaire cas, que de futbol encara sé menys que d’escacs.

Salut i escacs,