dissabte, 19 de març de 2016

Jocs d'escacs (4)



Els jocs d'escacs, a part de la seva funció principal, que és, òbviament, jugar amb ells, també se'ls ha donat altres utilitats. Podem trobar jocs d'escacs decoratius, històrics, artístics, econòmics (pel seu preu són una inversió), etc. etc.

Suposo que us ha cridat l'atenció que parli de jocs d'escacs amb criteri econòmic, mireu aquest vídeo i ja em direu.

video

No em digueu que no és més una inversió que qualsevol tema relacionat amb els escacs.

Fa ja un temps, vaig fer els següents articles: "Jocs d'escacs" (24 d'abril de 2010), "Jocs d'escacs (2)" (12 de gener de 2012) i "Tres noves incorporacions"(29 de juny de 2014); a on ensenyava la meva modesta col·lecció de jocs d'escacs. En ella hi ha dos jocs que són força modestos i en canvi són als que jo tinc més estima.

Amb aquests escacs el meu pare em va ensenyar a jugar
quan tenia 7 anys, tenen més de 60 anys. Són una autentica
"joia" de records, per a mi no tenen preu. 

La meva dona, quan encara no estàvem casats,va tenir la paciència de fer-me aquests escacs amb paper i cartró. Després de més de 30 anys junts, aquests escacs em recorden la sort que vaig tenir de què la Luisa volgués estar amb mi.

Per a mi, i aquests dos jocs d'escacs són uns clars exemples. Els jocs d'escacs per als que som uns enamorats d'aquest "joc ciència" són molt més que funcionals, artístics, decoratius i un llarg etc. són part de la nostra vida, amb ells hem crescut com a jugadors i, més important, com a persones.

Els meus jocs d'escacs són una font inesgotable de records, no sé com definir-los, potser, jocs d'escacs entranyables, és a dir, uns jocs d'escacs que cadascú d'ells guarda una història, la majoria amb gent que jo estimo.

Però encara em queden jocs d'escacs per ensenyar en aquest bloc, avui vull parlar de les noves incorporacions.

En realitat de noves incorporacions a la meva col·lecció tan sols hi ha tres, els altres són jocs d'escacs que he anat retrobant des del meu últim article sobre aquest tema. No us ha passat mai que busqueu una cosa i trobeu una altra, doncs "bingo" això m'ha passat últimament amb aquests jocs d'escacs.

Comencem amb els jocs extraviats. Són jocs modestos, tan si val, per a mi tots són importants.

Aquest joc és una estoreta de platja (o piscina), la vaig trobar aquest estiu a la meva segona residència al fons d'un armari.


Aquest joc, recordo que el vaig perdre la pista fa molt anys. No sé des d'on em va arribar, però és curiós que a dins de la caixa (caixa tauler) he trobat aquestes monedes cubanes.

Joc també desaparegut fa molts anys, ni tan sols me'n recordava d'ell, com podeu comprovar a la caixa porta el logotip dels Jocs Olímpics de Moscou 1980.

Joc transparent, no sé perquè no el vaig posar al bloc al seu moment ja que està guardat amb els altres jocs. L'anècdota d'aquest joc és que en realitat tinc dos, regalats per persones diferents; quan em van regalar el segon, no em vaig veure amb cor de dir que ja el tenia.

Joc de fusta francament original, també se'm va passar de posar-lo al bloc al seu moment.


Joc que també té bastants anys, un joc força petit (com podeu comprovar a una foto posterior) però molt ben fet,

Ara us passo les últimes incorporacions a la col·lecció:

Aquest joc me'l va regalar la meva dona fa poc més d'un any, és gran i molt ben fet, com a joc d'escacs decoratiu francament m'encanta.


Contrast dels dos últims jocs, com ja he dit abans, el petit és realment petit.

Aquest joc el vaig comprar, fa uns mesos, als Encans del carrer València, em va sortir molt bé de preu atès que un peó no era del joc original i a més, tant les peces com el tauler. estaven deteriorades pel transcurs del temps. Després d'una molt bona restauració per part de la Luisa, la veritat és que ha quedat força bé.

Per Nadal, em van regalar aquest joc d'escacs prou original. Un vaixell víking!


La veritat és que m'agrada, m'agrada força.

Bé, per ara aquesta és la meva col·lecció d'escacs, Una col·lecció modesta, per més que alguns m'han sortit "carets" per a la meva economia. Però, com he explicat abans, per a mi tenen un valor afegit de records i experiències, que fa que formin part de la meva vida.

Abans d'acabar aquest article vull fer una rectificació a un comentari meu. A l'article de "Tres noves incorporacions" vaig fer un comentari sobre el jugador del Barça Suárez; vaig expressar un criteri que tenia llavors sobre la persona d'aquest jugador, el temps m'ha demostrat que aquest criteri era equivocat i aquesta rectificació vull que també consti.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Un altre excelent article.He quedat impresionat amb el video dels jocs més cars del món.Ja se on invertir els diners que em tocaran de la loteria(!!!!!!)Es fantastic que guardis el joc inicial on vas aprendre a jugar.Això m'ha recordat els meus origens amb els escacs.Vaig veure el primer tauler a l'Orfeò de Sants(amb unes peces enormes)amb les que jugava (amb plan Manolito de Mafalda)Mes endavant el meu pare em va ensenyar a moure les peces i ràpidament varem començar a jugar.Per dues vegades seguides em va fer el mat del pastor!!!.La segona vegada vaig fer una cara d'enfadat tal que el meu pare es va posar a riure.Craso error,em vaig comprar el llibre de Reinfeld-Primer libro de ajedrez i als sis mesos ja guanyava al meu pare d'una manera regular i sistematica.Penso que en Freud faria un bon article sobre el tema.Jo no he tingut mai interès per aquests tipus de jocs per pensar que son poc practics(!!!!) pero si he comprat molts magnetics de butxaca.En tinc més de quinze!!!!Recordo amb satisfacció el primer que vaig comprar a l'Angel Ribera en una Festa Catalana.A l'hora dels postres li vaig demanar i els va començar a vendre a quasi tots els companys de taula(més de quinze).Si ara ho fés naturalment li hauria demanat comissió.Fins la setmana que vé company!!!!! Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Els jocs d'escacs de butxaca són també jocs d'escacs, amb la qual cosa tens una petita col·lecció. Recordo aquells temps que tots el jugadors d'escacs, quan teníem que jugar una partida de campionat, sempre portàvem un tauler i unes peces al cotxe, i si anàvem en transport públic, un de butxaca el més gran possible. Això era així, perquè si es tenia que aplaçar la partida, poder analitzar la posició mentre dinàvem.

Segur que recordaràs que abans dels jocs d'escacs magnètics el que es feien servir eren aquells dels forats a les caselles i les peces s'incrustaven en elles, els jocs d'escacs magnètics van ser tota una novetat en aquells temps.

Com han canviat les coses. Això de no tenir que aplaçar les partides és un gran avantatge, veritat campió.

Salutacions,