dimecres, 30 de març de 2016

Breus comentaris (12)


Després d'uns dies fora de Barcelona, desconnectat de la normalitat, en un entorn saludable i tranquil, he tornat totalment regenerat, tant física com mentalment. És curiós que denominem com a normalitat una situació estressant i malaltissa com és el dia a dia a les grans ciutats.

Bé, vaig tornar el dilluns i dimarts vaig tornar a la feina tal i com estava previst. No sé si pel canvi horari o, potser, perquè el cos i la ment s'havien acostumat a la nova situació viscuda aquests dies i no volien tornar a situacions anteriors, segurament per les dues coses, però el cas és que ahir no vaig estar gaire fi.

La meva intenció era fer al vespre un nou article en aquest bloc, però una cosa són les intencions i altre les ganes. Quan vaig arribar a casa em vaig dedicar a fer el gandul.

Avui la normalitat es va imposant, la meva ment ja no està totalment en rebel·lia i he fet aquest article. No sense dificultat, tot s'ha de dir, no tenia clar quin tema tocar i m'he decidit pel ja clàssic “Breus comentaris” en aquest cas el 12.

Com a primer comentari vull tractar el resultat del Torneig de Candidats. Ja sabem qui s'enfrontarà, com a reptador al títol mundial d'escacs, el proper mes de novembre a Nova York amb Carlsen, es tracta del fort jugador rus Sergey Karjakin.


He de dir que ha estat una sorpresa per a mi, Karjakin no era dels que tenia prèviament com a favorits, però en aquests nivells, prima més l'estat de forma i com s'ha preparat la competició que altres factors, potser, més mediàtics.

Per a alguns hagués estat molt interessant, atès que el Campionat del món es juga a Nova York, que el candidat hagués estat un nord-americà (Caruana, Nakamura), altres preferien altres candidats prevalent les preferències personals; a mi m'hagués agradat Aronian, però sóc conscient que Aronian ja no és aquell jugador abassegador de fa uns anys.

El que si que em fa gràcia és que una altra “K” aparegui lluitant a un Campionat del món d'escacs. Karpov, Korchnoi, Kasparov, Kramnik... Karjakin.

El segon comentari és sobre el Campionat de Catalunya Femení que s'ha jugat el passat cap de setmana a Amposta els dies 25,26,27 i 28 de març.


La campiona a estat l’Elisabeth Riera (Cirera) amb quatre punts, empatada a punts amb la Inmaculada Hernando (Cadena) segona classificada i la Diana Ruth López (Sant Martí) tercera classificada.

Elisabeth Riera. Foto: Web FCE

Diana Ruth López- Inma Hernando. Foto: Jesús Caballero

Felicitar a la campiona i també a les altres dues jugadores al podi, pel seu bon campionat. Però molt especialment a la Diana Ruth companya de club.

No puc dir el mateix de la Federació Catalana d’Escacs, un campionat de Catalunya requereix que hi siguin les millors, o com a mínim una gran part de les millors. En aquest campionat han hagut moltes absències de les millors jugadores.

De ben segur que el format no ajuda en aquest sentit. Un “Suís” amb 12 jugadores? 6 rondes jugades en 4 dies? La veritat és que aquest campionat d'any en any dona més pena. De veritat que no és pot organitzar un campionat amb un format més atractiu? Francament, crec que si.

El tercer comentari ho vull dedicar a les ràdios sobre escacs que escolto, es a dir, “Cooltura de Ajedrez” i “Xarxa de mat”.

En aquest comentari no puc tenir una altra actitud que no sigui positiva, els dos programes em semblen força bons. Però també cal dir que són molt diferents i amb un “públic objectiu” també força diferent.



“Cooltura de Ajedrez” és un programa ja consolidat, que ha evolucionat en el temps i que dona un producte variat i interessant. Les seves col·laboracions telefòniques li donen la possibilitat de tocar diferents temes en un mateix programa. La col·laboració telefònica fixa del GM Jordi Magem, aporta una qualitat molt bona. El programa el porta el "Pepo" Viñas com a locutor principal, que aporta el pes del programa i amb un tarannà seriós i professional; el contrapunt, com a segon locutor, el posa el Pere Reginaldo amb un tarannà més informal. Però aquest contrapunt funciona força bé.
El programa és en llengua castellana, el que el fa tenir audiència fora de Catalunya.

Foto: Rabiosa Actualitat




“Xarxa de mat”, en canvi, és un programa en llengua Catalana, òbviament amb un públic objectiu molt més reduït, però no per això de menys qualitat; en Víctor Collell és "l'home orquestra" del programa, assistit pel mediàtic Enric García.

Amb dos o tres invitats per programa, toquen temes actuals i propers. Francament, també m'agrada força com fan aquest programa. Tan sols li he trobat un "però" i curiosament és a partir d'una bona iniciativa, m'explico: en els programes que han coincidit amb el Campionat de Catalunya per equips, Divisió d'Honor, es a dir, dissabtes tarda que és quan s'emet el programa, han fet connexions en directe i han parlat amb delegats o presidents dels clubs que estaven jugant, aconseguint unes petites cròniques en directe dels principals encontres; una tasca periodística fantàstica i francament lloable.

On està el "però"? us preguntareu, doncs que una gran part de les persones que seguim aquestes ràdios per Internet, no ho fem en directe i quan entrem en el programa ja sabem els resultats, amb la qual cosa perd una gran part de la seva gràcia. Bé, "mai plou al gust de tothom".

Foto: Rabiosa Actualitat

Però, per sobre de tot, veig aquests programes d'escacs amb una plataforma de ràdio per Internet, fets amb serietat i professionalitat, com és el cas, com una nova eina de difusió del nostre joc molt i molt interessant.

Salut i escacs,

6 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger: Celebro que aquests dies de relax haguin consolidat el teu estat d'anim.
Aniré comentant cronologicament els teus breus comentaris,No he seguit massa el Candidats pero el remat final de Karjakin(Tx d5)en la ultima partida mereix tots els honors per al Candidat.Tens tota la raò en el campionat Femeni.Potser cal consultar a totes les jugadores que opinen sobre el format de la competició.Proposo una fase previa oberta a totes i que les quatre primeres juguin una lliga a doble volta.Naturalment farien falta patrocinadors(molt dificil en la actualitat)però qui sap!!.En quan als programes Cooltura i Xarxa de mat tinc que confessar que soc un total analfabet ja que no els hi escoltat mai tot i reconeixer el seu merit i dedicació impresionant.Espero que la temporada que vé on hauré posat una mica d'ordre a la meva vida pugui corretgir aquesta falta imperdonable.Fins la setmana que vé company!!!!

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

Gràcies per la teva celebració. L'avantatge dels breus comentaris és que no tinc que posar gaires dades del que comento, però si que puc posar de manifest alguna cosa que vull comentar.

Karjakin serà un bon contrincant? Doncs és una bona incògnita, en principi sembla que avui per avui Carlsen està un esglaó per sobre dels seus contrincants; però en un matx d'aquestes característiques hi ha uns altres factors que són molt importants (arribar en el millor moment de forma, tenir bons assessors, saber escollir i preparar les obertures que siguin més molestes pel teu contrincant, una bona preparació física i psíquica, etc. etc.).

Sobre el Campionat de Catalunya femení ja dic a l'article el meu parer, una pena...

Home, Frederic, no crec que tinguis que esperar al proper any per poder gaudir d'aquets programes radiofònics; és poden escoltar i a la vegada fer alguna feina mecànica.

Salutacions,

Josep Romero ha dit...

Hola Roger,
Llegint els comentaris del campionat de Catalunya femení, he de dir que van ser cinc i no sis rondes. També dir-te que L'Elisabet Riera, jugadora del club d'escacs Cirera (el meu club), és campiona de Catalunya tres anys seguits. Potser no hi ha les jugadores més fortes, ni tampoc són un nombre de participants alt. Però ser Campiona tres anys seguits té algun valor. Ara parlaré de la Federació:
Jo crec que un campionat de Catalunya mereix una bona retransmissió a través de la web de la fcde. Crec que el tema d'afluència de jugadores és gràcies al suport insuficient de la fcde. I ja no et dic res del premi, a Llinars (un open) 400 euros per al primer, Campiona de Catalunya 200 euros. Crec des de la meva humil opinió que a la fcde no li interessa gaire el format femení. I si no u dissimulen molt bé.
Per acabar (comentar) que segueixo el teu blog, felicitar-te i saludar-te.
Salut i escacs.

Enric Garcia Garrido ha dit...

Hola Roger. Dos comentaris a l'article que has fet.
Sobre el Campionat de Catalunya Femení crec que sempre resulta difícil organitzar alguna cosa d'escacs en direcció a les noies, ja que la participació d'aquestes resulta força mínima. Aquí eren poques, però si analitzem la seva participació en un open qualsevol la proporció de participació és baixíssima. Als campionats per edats és més alta, però aquestes tenen un calendari més apretat, i a més aquest torneig s'organitza just després del Campionat de Catalunya per edats, i potser això fa que aquestes no poden participar. Jo crec que la Federació Catalana fa el que pot per promocionar aquest torneig i altres per noies; per ex portem dos anys que s'organitza un per parelles força interessant i amb una participació més alta.
Sobre el programa de radio tens raó sobre el tema del directe. La veritat és que quan ens vem plantejar fer el programa dissabtes a la tarda teniem la intenció de fer-lo dissabtes a la tarda per fer això de la coincidència amb la retransmissió, però a la llarga hem comprovat com efectivament tenim molta més audiència en diferit que en directe. I això fa que el tipus de programa seguint la retransmissió ha perdut certa gràcia. Durant 3 o 4 programes vem utilitzar aquest esquema, però els darrers vem variar perque efectivament varies gent ens van enviar comentaris com el que has dit, que en diferit perd gràcia aquest tipus de programa. Gràcies per escoltar-nos, ja ens posarem en contacte perque vinguis un dia si vols.

Roger Salvo ha dit...

Hola Josep,

Abans de tot, moltes gràcies pels teus comentaris. Estic totalment d’acord amb el que dius, especialment crec que tenen mol de mèrit les actuacions de l’Elisabet Riera, quedar en primera posició en qualsevol competició sempre és difícil, quedar en tres ocasions seguides és realment impressionant; perquè, a part de què la competició pugi estar millor organitzada i que hagin hagut notables absències, això no vol dir que no hagi comptat amb notables jugadores com són: la Laura Martín, l’Imma Hernando, la Diana Ruth López o la Yolanda Castillo.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

Hola Enric,

Com sempre, encantat de parlar amb tu. Dono contestació als teus dos comentaris:

El tema dels escacs femenins a Catalunya és un tema complex, això no ho poso en dubte. La quantitat de dones federades és un tant per cent molt petit amb respecte als homes; segons els meus càlculs, poc abans de què comencés el per equips, la quantitat de dones (i nenes) federades estava mol poc per sobre de les 500, i d’aquestes, hi ha més del doble de fitxes del què és denomina “edats” (sub-8 fins sub-20) que de seniors. Certament, és important trobar les claus per motivar els escacs femenins en edats adultes i francament, campionats com aquest no crec que ho facin.

Sobre el tema de la ràdio, que assumiu aquests petits “errors” (que no són errors sinó experiments) us honra. Tan sols felicitar-vos una vegada més per a un programa tan digne.

Salutacions,