dissabte, 27 de febrer del 2016

Una mort poc anunciada però previsible


Fa uns dies vaig llegir al web de la Federació Catalana d'Escacs una informació on es comunicava els acords de la Junta Directiva en la reunió feta el dia 5 de febrer de 2016.

El comunicat és escarit, sense comentaris, com és habitual en les decisions de la Junta Directiva. Ens diuen el "què", però no el "per què". Quan menys explicacions millor, sovint, sobretot en la comunicació, dona la impressió que des de la Junta Directiva de Federació Catalana d'Escacs pensen que els clubs i els jugadors som els seus subordinats als quals no se'ls té que donar gaires (o nuls) raonaments sobre temes que són de la seva incumbència.

El comunicat consta de 12 punts, es a dir, 12 qüestions diferents, al punt 10 diu textualment això: Es decideix deixar de fer el Butlletí d'Escacs en paper. Fantàstic, creieu que és pot donar la noticia amb menys paraules? Ho veig complicat.

El Butlletí d'Escacs en paper, a partir d'ara Butlletí d'Escacs, no té gaire que veure amb el Butlletí d'Escacs virtual. Són coses diferents, pot ser, i per respecte al que ha representat el Butlletí d'Escacs durant tants anys, aquesta nova versió digital hauria de tenir un altre nom. El que per a mi és clar, és que el butlletí digital no és una continuació de l'anterior, és una altra cosa.

El Butlletí d'Escacs va néixer l'any 1976, aquest any 2016 farà 40 anys, i va ser un precursor del què ara s'anomena "fer país", ja que en uns temps difícils va sortir en català.

Però seria injust no recordar-nos del seu antecessor, el Boletín Federación Catalana de Ajedrez, que des del mes de juliol de l'any 1964 fins el mes de desembre de l'any 1975 es van publicar 47 exemplars. Una revista d'escacs molt digna pel seu temps.




Com podem veure a la nota final de l'últim Boletín, a nivell oficial, es va "vendre" com un canvi de nom i poc més. Res més juny de la realitat, el nou Butlletí d'Escacs va ser una revista totalment diferent, molt especialment en els continguts catalanistes i democràtics.

El nou butlletí, el Butlletí d'Escacs, va veure la llum el mes de juny de l'any 1976. Sota la direcció d'en Jordi Puig Laborda, periodista, organitzador de tornejos d'escacs, directiu i un llarg etc. etc., ja que era un home molt actiu, però cal recalcar que era un gran amant del nostre joc. Ell i els seus col·laboradors van crear una gran revista d'escacs, que tant pel seu format, com pel seu contingut, podia competir amb qualsevol altre revista d'escacs d'aquells temps. Va ser un pas endavant impressionant, que potser no s'ha valorat en la seva justa mesura.




Aquest format i aquesta qualitat va sobreviure fins una edició extraordinària (núm. 35-37) del mes de desembre de l'any 1983.

A partir d'aquest número, el butlletí va patir un daltabaix en la seva qualitat i contingut. Va passar de ser una revista fantàstica, a ser una revista francament vulgar. No sé a que va ser degut, possiblement a qüestions econòmiques, no m'agrada fer judicis de valor sobre temes que no domino; de ben segur que sobre aquesta qüestió ens podria donar més criteris el Joan Segura, president de la federació en aquells moments.

A més els dos primers butlletins d'aquest format (núm. 38 i 39) van tenir una portada penosa, a partir del núm. 40, les portades van millorar clarament.





Aquest període "obscur" del butlletí va durar fins l'any 1994, on el Butlletí d'Escacs va tornar a tenir un format i contingut similar a la seva millor època.


El Butlletí d'Escacs tenia una periodicitat de quatre números a l'any, això és va trencar l'any 2011 que va passar a dos a l'any, i finalment als anys 2013 i 2014 tan sols va sortir un exemplar per any.





M'ha cridat l'atenció que s'hagi aplicat l'acord de la Junta Directiva (recorde'm, de 5/2/2016) amb caràcter retroactiu, ja que s'ha aplicat al Butlletí d'Escacs de l'any 2015, bé un tema irregular, un tema menor, però no per això deixa de ser irregular. Aquestes qüestions de temes menors més o menys irregulars, ja ha passat alguna altra vegada amb aquesta federació.

Si s'hagués explicat la qüestió, suposo que s'hagués explicat que una gran part del tema és una qüestió econòmica, és comprensible, ja que una revista d'aquesta qualitat té un cost. També suposo (no tinc cap altre remei que suposar ja que no s'ha explicat) que aquesta revista tenia una subvenció de la Generalitat de Catalunya i ja no es té, ho el que seria pitjor, és destina a altres qüestions.

Bé, el tema econòmic és important i fa falta una subvenció externa. Però és "curiós" que en aquest moments que vivim, d'efervescència catalanista al nostre país, no hagi diners per a una revista que utilitza el català com idioma d'expressió, possiblement la única d'escacs que havia.

Si la quantitat  de la subvenció s'hagués repartit entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona (des de la vesant cultural i no tan sols esportiva), de ben segur que estaríem parlant de quantitats molt assumibles per aquestes administracions (en realitat estem parlant del que col·loquialment es denomina "la xocolata del lloro". S'ha intentat aquesta formula? No ho sé, ja que no s'ha donat cap explicació.

El fet és que una revista catalana en català, després de 40 anys d'existència, s'ha deixat morir.

Aquest tema em recorda una dita castellana: "entre todos la mataron y ella sola se murio". Una pena.

Salut i escacs,

dissabte, 20 de febrer del 2016

Phenomenon



Estem acostumats a que els escacs serveixin d'excusa i es facin servir en llibres, propaganda i pel·lícules d'una manera intranscendent. Els casos més exagerats són els llibres que a la portada surten referències clares als escacs i després al contingut del llibre no surti ni la mínima referència al nostre joc. En aquest cas us parlo d'una pel·lícula, amb una molt petita referència als escacs, però certament interessant.

Phenomenon és una pel·lícula dramàtica i fantàstica dirigida el 1996 per John Turtelbaub, amb John Travolta, Kyra Sedgwick, Forest Whitaker i Robert Duvall.

Bons actors; per cert, la protagonista femenina va ser la Kyra Sedgwck, que posteriorment és va fer cèlebre entre nosaltres per la popular sèrie televisiva "The Closer".


L'argument de la pel·lícula ens parla del següent: George Malley (John Travolta) és un mecànic d'un poble dels Estats Units. Un poble normal, d'habitants normals. Però al vespre del seu trenta-setè aniversari, aquest home d'existència tranquil·la té un apetit insaciable de coneixements i descobreix poders i facultats intel·lectuals insospitats. Es llança a enginyoses experiències científiques, cosa que provoca desconfiança i incomprensió al seu voltant. Lace (Kyra Sedgwick), una jove que s'ha instal·lat recentment al poble amb els seus dos fills, sembla acceptar aquesta metamorfosi.

La trama comença quan Georges compleix 37 anys, al bar del poble tothom li complimenta i el metge (Robert Duvall) li regala un joc d'escacs, el metge és molt superior a ell als escacs i sempre el guanya. Després de prendre unes quantes cerveses, George surt al carrer i veu un estrany resplendor al cel que va apropant-se. Fixa la vista i rep un impacte enlluernador que li fa desmaiar-se. Quan es recupera, torna al bar i explica l'experiència als seus incrèduls amics. El metge està jugant als escacs i George, de peu, pren el torn del seu rival gairebé sense fixar-se en el tauler. En poques jugades acaba donant-li mat a les blanques.

Us passo el tràiler de la pel·lícula:



Com la posició costa de retenir directament al vídeo, és aquesta:


Segons Antonio Gude (Revista Jaque 514) el remat d'aquesta posició es va donar a una partida d'en Joseph Henry Blackburne,  la partida la va jugar contra un aficionat (probablement en una sessió de simultànies) l'any 1872.

Va arribar a la posició del diagrama jugant amb les peces negres.


El remat de la partida va ser: 1...Dg2!+ 2.Txg2 Ch3++


Un mat no gaire difícil de trobar que possiblement s'hagi jugat en moltes altres partides.

Però és d'agrair que el guionista l'hagi inclòs a la pel·lícula, és un mat força elegant, la llàstima és que la seva seqüència sigui tant fugaç com la misteriosa llum que dona contingut al misteri de la pel·lícula.

Salut i escacs,

dissabte, 13 de febrer del 2016

Turisme i escacs


Sempre m'ha cridat l'atenció la paraula turisme, en principi, tothom sap el que volem dir quan ens referim a turisme, però, quan ens demanen que donem una definició de turisme la cosa es complica. Per exemple, el més immediat és contestar "turisme és viatjar per plaer". I en efecte ho és, però no és només viatjar per plaer: també és turisme les visites a familiars o amics, viatges de negocis, viatges religiosos, viatges culturals i molts altres motius. Així que això de viatjar per plaer se'ns queda curt.

Si ho pensem, ens adonarem que la dificultat per definir aquesta activitat és que la frontera entre el que és turístic i el que no ho és apareix molt difusa, i en ocasions és gairebé impossible distingir una cosa de l'altra.

Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el turisme consisteix en els viatges i estades que realitzen persones en llocs diferents al seu entorn habitual (una nit d'estada com unitat i com a màxim 365 dies, per oci, negocis o altres motius).


Segons aquest raonament, un visitant es classifica com a turista (o visitant que pernocta), si el seu viatge inclou com a mínim una pernoctació. També existeix el visitant del dia (o excursionista), es a dir, és excursionista aquella persona que visita una destinació però no pernocta en ella. En aquest sentit, si parlem de turisme és important no confondre entre turistes i excursionistes.

Després d'aquesta petita aproximació a la definició de turisme, també voldria referir-me al turisme com a una autèntica i potent activitat econòmica, en realitat una de les grans activitats econòmiques de Catalunya.

Barcelona s'ha convertit en un pol d'atracció turística global i el sector turístic ha esdevingut un element clau de l'economia, un 14% del PIB de la ciutat, segons l’Ajuntament.

Segons dades de Turisme de Barcelona, els turistes que van estar a Barcelona l’any 2015 van ser: 8.988.038 persones, a prop de 9 milions de turistes no és cap broma.



Pels turistes, sobretot si són de terres llunyanes, Barcelona no és tan sols la ciutat de Barcelona, són també altres indrets propers a Barcelona amb atractius especials. No és estrany que des de Barcelona es visiti Montserrat, Sitges, Port Aventura i un llarg etc. Pels turistes, sovint, fer sortides de 50 Km, 60 Km i fins i tot més kilòmetres de Barcelona no és problema si el que se'ls ofereix val la pena.

Us convido a veure aquest recent vídeo promocional de la ciutat de Barcelona, on podeu veure que també surten paisatges de fora de la ciutat.





Que s'utilitzi els escacs des del món del turisme no és estrany. A vegades tenen èxit i altres no tant, hi ha diferents exemples: creuers amb l'al·licient de poder jugar als escacs i gaudir de les aturades en ciutats amb atractius turístics, oberts internacionals on l'al·licient de la natura és un incentiu per anar en família,etc, etc. Com exemple d'èxit podem parlar del Festival de  l'Hotel Balí a Benidorm, que ha aconseguit que en temporada baixa, durant una mitjana de deu dies, una gran quantitat d'habitacions estiguin plenes.


Però, aquí a Catalunya i concretament a Barcelona, s'utilitza el turisme com a eina per potenciar els nostres escacs?

Tenim a l'estiu  un circuit de tornejos oberts internacionals que són l'enveja del nostre entorn.

Tenim Barcelona, que com hem vist és un pol d'atracció turística dels més importants a nivell mundial.

Com he dit anteriorment, pel turista, Montcada, Barberà, Badalona, Sitges, Sabadell, són Barcelona. Ells venen a Barcelona i aquestes poblacions formen part de Barcelona. En realitat les grans ciutats europees tenen barris que estan més juny del centre de la ciutat que aquestes poblacions de Barcelona. Amb la qual cosa, si aquests turistes volen visitar la ciutat de Barcelona i jugar algun obert internacional, per a ells no és un tema estrany jugar els tornejos de les ciutats mencionades, tan sols voldran que els posem fàcil el com arribar a la sala de joc.


Tenim clar el potencial que ens pot donar utilitzar el "boom" turístic que representa la ciutat de Barcelona? Perquè, els que poden venir pel "ganxo" de jugar als escacs i poder gaudir del turisme venen amb la família, i si el tema és fa prou bé, l'any següent és probable que tornin, i possiblement amb altres jugadors del seu club amb les seves famílies.

En el cas que no tornin, si s'han trobat ben tractats, això genera un "boca orella" en el seu entorn escaquístic que no té preu.

Modestament, crec que l'atractiu que representa la ciutat de Barcelona no és aprofitat suficientment pel món dels escacs a casa nostra. Per supusat que motes de les persones que venen a jugar els oberts del circuit, venen per poder jugar i visitar Barcelona; però venen sense haver-se fet un treball des dels estaments escaquístics en aquest sentit. Us imagineu la quantitat de persones que vindrien si es treballés aquest tema.

Però tot té la seva feina i com a primer pas la Federació Catalana d'Escacs i els organitzadors dels diferents oberts del circuit, es tindrien que posar en contacte amb els principals estaments turístics de la ciutat per intentar esbrinar (si és possible) un pla concret des de la vesant turística d'acolliment del col·lectiu que ve a jugar els nostres oberts però també volen fer turisme.

Òbviament aquest pla ha de ser molt concret, s'ha d'adaptar a les circumstàncies d'aquest col·lectiu (matí turisme, tardes escacs), informació, assessorament, guiatge, activitats i també aconseguir petits descomptes tant en llocs a visitar com en el tema del transport.

L'objectiu ha de ser que aquest col·lectiu senti que venir a jugar als escacs a Barcelona (Catalunya) no és tan sols gaudir d'una organització escaquística de primer ordre, sinó que també hi ha una organització de la seva visita que vetlla per una estància totalment satisfactòria.

Sóc un "somiatruites"? Potser si, però no em digueu que no val la pena intentar-ho.

Salut i escacs,

dissabte, 6 de febrer del 2016

Les meves revistes de teoria


Normalment les revistes d'escacs són genèriques, és a dir, que toquen en articles variats diferents temes relacionats amb els escacs; però també s'ha donat el cas que s'han editat publicacions en format revista dedicats exclusivament a la teoria de les obertures d'escacs.

És sobre aquests tipus de revistes de les que vull parlar avui, en concret de les que he anat adquirint en la llarga etapa que he gaudit d'aquest joc.

Avui dia hi ha una molt gran informació sobre la teoria d'obertures, llibres, CD's, vídeos, base de partides, retransmissió en directe de grans esdeveniments escaquístics amb comentaris de Grans Mestres qualificats, etc. etc. i la rapidesa amb que arriba qualsevol novetat en aquest camp és extraordinària.

Però en altres temps tot era molt diferent i les revistes de teoria van  jugar un molt bon paper.

Us passo un exemplar de cada una de les col·leccions de revistes que vaig adquirir en diferents èpoques, algunes eren de molta qualitat i el seu contingut molt profitós.

A finals de la dècada dels anys 70, vaig adquirir diferents exemplars d'aquestes dues revistes:

Revista de l'Editorial Sopena Argentina, posteriorment es va fer amb els seus drets la revista Jaque i la va comercialitzar.

Revista anglesa molt interessant en aquells temps

Aquestes altres són de la dècada dels anys 80:





A la dècada dels anys 90 vaig adquirir aquestes revistes:



Al voltant dels dos segles, la revista Jaque, també va editar uns exemplars exclusivament dedicats a la teoria d'obertures.


L'any 2005 va aparèixer la revista Todo Teoría de la qual tinc molt bon record.


Teoria de diferents èpoques que podem pensar han estat superades per anàlisis més actuals i en alguns casos fins i tot algunes línies han estat refutades. En la majoria dels casos això pot ser així, sobretot en obertures i línies molt trillades, però no en tots els casos; algunes línies han passat a no estar de moda però en cap cas són dolentes, tan sols fa falta que algun gran jugador les torni a posar de moda, i també hi ha casos d'obertures secundàries amb molt verí, que com factor sorpresa encara poden donar un molt bon resultat.

En fi, crec que no està malament tornar a mirar algunes línies d'altres temps, però sempre que siguem capaços d'avaluar que encara es poden jugar.

Salut i escacs,